COLORS DEL MÓN

Suez

Deixant la vella i bella Europa ens dirigim al país de les piràmides. Forta calor, sorra, camells. Egipte es presenta com un lloc misteriós que desperta la imaginació, us pot fer sentir una mica arqueòlegs buscant mòmies encara no descobertes.
La sorra d'un marró clar, a voltes daurada, a voltes deixant escapar l'alè de la terra, a voltes perillosa (quan el vent decideix manifestar la seva ràbia).
El cel blau i despoblat cobreix les joies arquitectòniques.
El Nil, protagonista mostra els seus canvis d'humor: blau, verd, blanc i marró al mateix temps que mostra el seu poder. Ell dóna vida tal com dóna la mort.
La nostra curiositat ens portarà a les piràmides, entrarem i podrem experimentar algunes de les sensacions dels primers arqueòlegs: calor, ofec. Tot és estret, no s'acaba mai. De sobte, arribes a la cambra mortuòria segueix la calor i la falta d'aire encara que tot és una mica més ample.
No oblidem que estem en un país àrab i per tant veurem les típiques "chilabes" per tot arreu (diuen que així es protegeixen de la calor)

 
Iemen

Si Egipte és misteriós molt més ho és el Iemen, potser alguns de vosaltres no n'havieu ni sentit a parlar. En arribar aquest país el temps sembla tornar enrere.
Estem en un estat musulmà. La gent és amable i disposada a compartir el que tenen i a parlar. Sorpren veure homes i nois vestits amb túniques i una americana a sobre, a la cintura porten les Yambiyes.
Del marró clar del desert passem al marró argilós del Iemen. Tot està impregnat d'aquest color: terra, cases, cabanes. La pols d'un país límit amb el desert. El blanc serveix per trencar la monotonia de les ciutats i entremig d'aquest blanc els mil-i-un colors de les vidrieres o dels porticons i portes.
I, què són les taques verdes que hi ha pels carrers? Doncs, res més senzill que les escupinades de la gent que mastega qat.
Impressiona el blau intens del mar trencat pel blanc dels pobles de la costa. De sobte, però apareix el color. Cents de colors barrejats: un mercat. Els vestits de les dones són tot el contrari del paisatge.
A més tot el país s'impregna d'una vella coneguda olor: el moka. Segons els que hi entenen un cafè de gust fruitós, torrat, avinat, espès i picant; que té un aroma i gust únic al món.
Un país poc conegut i que val la pena conèixer.