|
Després
dels marrons i grisos dels deserts, després de creuar un
mar ben blau arribem a una explosió de color, és l'Índia:
vermells, taronges, lila, blau, groc intens, fúcsia; colors
vius que sovint fan contrast amb la pobresa del país.
Ens sorprendrà veure pels carrers el beig-gris de les vaques
sagrades o el gris dels elefants.
Perdre's pels mercats és tota una experiència. Allà
ja no són només el colors, allà s'afegeixen
les olors: fortes o suaus, dolces o amargues, penetrants i intenses,
agradables o desagradables, delicioses o no tant, estranyes o habituals
... Les nostres pituïtàries (es nota que estudiem Naturals)
estaran en tot moment molt actives.
Cada carrer, cada racó, cada edifici amaga una sorpresa:
un nen que ens mira fixament, un vell que ens mira amb bona fe i
amb un deix de tristor, una dona que ens mira amb una mica d'enveja,
... i fins i tot ens pot saltar un mono.
I és que a l'Ìndia podem experimentar tota mena de
sentiments i sensacions; de l'admiració a l'estranyesa, a
l'atabalament, a la serenitat per arribar fins i tot a sentir-nos
atordits.
Creuant el país i sense perdre els colors vius en podem anar
afegint, el verd dels jardins (ens fa recordar la colonització
anglesa). Però si n'hi ha un que predomina aquest és
el vermell. La deesa Kali, amb la seva pell negra i rostre esgarrifós,
reclama sacrificis humans, sacrificis de sang.
En alguns moments el cel es tenyeix de gris, de fum, i l'aire s'emplena
d'una olor forta i penetrant. És l'olor dels que deixen aquest
món i, transformats en fum, marxen cap a un millor.
De totes maneres Índia és, per damunt de tot, el país
dels mil i un colors. Cada edifici, cada racó, cada vestit,
cada persona pot lluir-ne molts.
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
