Meeting

Les nenes de la nostra edat, a l'hora de practicar esports són menys hàbils.

Aquest és un tema punyent. Quan es va plantejar tots vàrem estar d'acord que calia parlar-ne.
Es veu clarament de seguida que la classe queda dividida en dos bàndols: nens i nenes.
Els nens diuen que ells tenen més bona forma física, que tenen més habilitats i més coordinació i que estan més motivats pels jocs i pels esports. Sembla que s' entreguen més i amb més esperit de sacrifici.
Les nenes per la seva banda creuen que molt sovint se les rebutja a l' hora de jugar i que per això no poden tenir tantes oportunitats, per altra banda pensen que podrien ser igual de bones però no han tingut ni els han donat les mateixes oportunitats.
Hem de veure també que des dels mitjans de comunicació es potencien especialment els esports de nois i sobretot el fútbol.
Pel que es veu sembla que si els nens són més "bons" és potser perquè des de sempre han tingut més oportunitats; tradicionalment de petits se'ls ha apuntat a activitats més de caire esportiu ( futbol, hoquei, etc.…) mentre que a les nenes se'ls ha fet anar a activitats més de tipus intel·lectual: anglès, informàtica, ballets, música etc.…
També es veu, al menys a la nostra classe, que les nenes tenen menys esperit de victòria i de lluita, sembla que no s'ho agafen massa seriosament i es desanimen abans.
Per altra banda les nenes argumenten que si no són tan "bones" és perquè no les deixen participar activament en el joc, no se'ls perdonen els errors i ningú les ajuda a millorar, al contrari en molts moments se les margina i no se les deixa participar.
El tema és "fort" i surten retrets a situacions creades a la classe d'Educació Física o l'hora del pati, ningú vol "baixar del burro" ni canviar d'opinió.
Reconduint el tema s'arrib a treure com a conclusió que deixant a part les aptituds físiques de cadascú, amb un bon entrenament, una bona dedicació i ganes de fer-ho bé tots poden ser iguals de bons.