Divendres 1 de març de 2002
Any II. Número 5
P I N E 2
La volta al món en 80 dies
 www.xtec.es/a8029301
 EDICIÓ MUNDIAL
Preu 0 euros
REPORTATGE COSTUMS
Cada cultura és un món i algunes cultures semblen més d'un.
Si parlem de l'Índia i el Japó, cultures molt llunyanes a la nostra, hi haurà moltes coses que ens sorprendran.
A l'hora de saludar un hindú dirà "namaskar" o "namaste" mentre ajunta les mans i inclina el cap.
Un japonès farà només una reverència, com més inclina el cap més respecte es té envers la persona.
Els hindús quan parlen mouen molt el cap i parlen molt alt, donant la impressió que estan enfadats. Per dir sí o no amb el cap ho fan al revés que nosaltres.
També gesticulen molt.
Els japonesos, en canvi, no criden ni gesticulen ja que ho consideren de mala educació, fins i tot no està ben vist mocar-se en públic.
La societat japonesa és especialment respectuosa amb la gent gran.
Si un hindú t'ofereix menjar sempre s'ha d'agafar amb la mà dreta.
El calçat és un element important.
Tant a l'Índia com el Japó les sabates, que van a la part més baixa del cos, són considerades impures, per això s'han de deixar fora de les cases.
Al Japó s'ha d'entrar sempre en sabatilles (ja te les deixen), i si són petites, cal portar mitjons o mitges. La finalitat d'aquest costum és no embrutar els nets terres interiors amb la brutícia de fora.
Per caminar sobre el tatami s'ha de fer sense sabatilles.
El mateix protocol s'aplica en cases particulars, temples i llocs d'hospedatge, anomenats "ryokan".
A l'hora de menjar les diferències encara es fan més grans.
A l'Índia el menjar s'agafa amb els dits. Els trossos de pa "chapati" es fan servir per agafar l'arròs i el curry, alguna vegada posen cullera. Es considera de mala educació fer servir la mà esquerra.
Al Japó, en canvi, l'acte de menjar és tot un ritual que comença a l'hora de seure.
Les taules són baixes i s'ha de seure damunt dels peus damunt de coixins.
La cortesia es fonamental i abans de començar a menjar cal dir "itadaki-mass" i "gochiso-sama desh'ta" quan s'ha acabat és la manera d'agrair i dir que t'ha agradat.
S'utilitzen els palillos "hashi", poques vegades hi ha coberts. Punxar o empènyer el menjar cap a la boca és de mala d'educació.
La vaixella en que es serveix acostuma a estar formada per molts platets i bols petits per poder-se'ls acostar a la boca, es pot xuclar. Els japonesos mengen les tallarines xuclant.

CUINA HINDÚ


aloo-poori
parantha
nihari
korma
biryani
Ara si hi ha una cosa realment diferent és la cuina. Mentre la cuina hindú és el regne de les espècies la cuina japonesa és el de la naturalitat ja que es pensa que cal cuinar poc per tal de mantenir al màxim els gustos.

CUINA JAPONESA
kare raisu
donburi
ramen
tonkatsu
sashimi
Every culture is a real world.
When we talk about India or Japan, very far places, there will be very stranges for us. The Indian people say "namaskar" or "namaste" while join the hands and inclinate the head.
Japanese people make a reverence, more inclination is more respect.
When Indian people talk is like they are angry because they move the head and talk very high. They gesticulate a lot.
Japanese people don't shout and don't gesticulate because isn't a good education. They can't blow in public.
When an Indian give us some food you must take it with the right hand.
In both countries shoes are impure they must rest out of houses. In Japan people can wear Japanese people can wear japanese slippers or socks.
When it's time to eat the differences are bigger. In India people take food with fingers. Pieces of bread serve to take rice or curry. You musn't use left hand.
In Japan to eat is a ritual. The ritual starts when people sit down. The tables are short and people sit on feet and on the cushions.
The courtesy is very important and before eat people must say "itadaki-mass" and "gochiso-sama desh'ta" when they finish.
They use chopsticks and small dishes and small bowls because with them it's easy to eat. They can sip.
But food it's really different. Indian cooking is a spice kingdom but Japanese cooking is naturalness. They think it's better to keep tastes.