EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
Segon curs d'ESO
PROJECTE CURRICULAR
EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL
ÍNDEX DE CONTINGUTS
PRESENTACIÓ 3
1. CARACTERÍSTIQUES I PLANTEJAMENT 4
2. OBJECTIUS GENERALS 6
3. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ 8
4. OBJECTIUS, TEMPORITZACIÓ I CRITERIS D’AVALUACIÓ PER
UNITATS DIDÀCTIQUES 9
I. L’art i la tècnica de percebre la imatge 10
II. Elements configuratius del llenguatge visual 11
III. La geometria com a suport del procés creatiu 13
IV. Espai i volum . 17
V. Procediments i tècniques graficoplàstiques . 19
5. ESQUEMA DE CONTINGUTS 20
6. CONSIDERACIONS MEODOLÒGIQUES 28
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 29
8. TRACTAMENT DE LAS ENSENYANCES TRANSVERSALS 30
PRESENTACIÓ
En el Tercer curs
de l’Ensenyament Secundari Obligatori, l’àrea d’Educació
Plàs-tica i Visual té el repte de distribuir diversos continguts
importants en poques ho-res lectives. Els problemes de temps i espai, la varietat
de materials amb què s’ha de treballar i el nombre de matèries
amb les quals s’ha d’enfrontar l’alumne/a ens por¬ta a
aclarir objectius i a programar sistemàticament allò que ha d’aprendre
l’alum¬nat (continguts), en quin ordre (seqüència), com
(metodologia) i amb quins mitjans (materials). Tots aquests elements, juntament
amb l’explicació dels crite-ris d’ava¬luació,
configuren el Projecte Curricular que presentem en les pàgines se¬güents.
Cal tenir en compte que l’èxit del procés d’ensenyament-aprenentatge
depèn, en gran manera, del fet que qui ha de conduir aquest procés
aclareixi prèviament els objectius i programi amb antelació les
seves actuacions d’aula. Les capacitats que aquest llibre es proposa desenvolupar
en els alumnes es manifesten en la direcció d’un conreu analític
i exploratori, i una comprensió, cada vegada més àm¬plia,
de les imatges i formes de l’entorn, a fi d’aconseguir arribar a
elaborar crite¬ris personals que permetin un tipus de pensament creatiu.
El professor/a ha d’actuar com a element catalitzador i dinamitzador,
plantejant una àmplia gamma de situacions que ajudin l’alumne/a
a relacionar els contin-guts, els objectius i els temes transversals, en cada
cas. Sovint, entre l’educa-dor/a i l’alumne/a s’estableixen
estretes relacions que han de ser emprades en benefici de l’estudiant/a.
El professor/a, amb la seva discreta però activa presèn-cia, fa
possible que l’alumnat adquireixi hàbits de treball, ordre, perseverança,
es¬tima per l’obra ben feta, respecte al treball propi i aliè,
etc.; en definitiva, aconse¬gueix la finalitat que persegueix: fer més
espontània, autèntica i creativa la seva expressivitat graficoplàstica.
1. CARACTERÍSTIQUES I PLANTEJAMENT
L’Educació Plàstica i Visual neix de la necessitat de potenciar
en l’estudiant la ca¬pacitat de comprendre els estímuls visuals
que rep, i expressar-se, alhora, a tra¬vés dels seus propis missatges
visuals. En definitiva, l’Educació Plàstica i Visual introdueix
l’alumne en un món de comunicació especialment ric i variat.
El punt de partida cap a l’adquisició d’aquest mitjà
de comunicació (el llenguatge plàstic i visual) ha de ser la realitat
quotidiana, tant la que proporciona la naturale¬sa, com la desenvolupada
per l’home: premsa, cinema, televisió, imatge digital, etc.
Com qualsevol altre, el llenguatge plàstic requereix dos nivells consecutius:
saber comprendre-saber veure-hi i saber expressar-se-saber fer. Dit d’una
altra mane¬ra, saber observar la realitat, saber interpretar el seu significat
i saber expre¬ssar les reaccions i sentiments que aquests dos processos
anteriors ens propor¬cionen.
El saber veure-hi és un procés físic i psíquic.
Primerament es rep un estímul físic des de l’exterior, que
dóna pas a una sensibilització i una comprensió racional
d’aquest estímul.
El saber fer es desenvolupa a partir del saber veure-hi i es manifesta de dues
maneres: l’expressió i la representació. Tant per a l’expressió
com per a la repre-sentació es necessita una eina o instrument.
En l’ensenyament del llenguatge plàstic i visual és primordial
incentivar la capa-citat creadora de l’estudiant, la seva iniciativa i
l’espontaneïtat. El professor ha d’indicar propostes de conducta
curtes i clarament exposades que permetin que l’alumne aprofundeixi lliurement
en aquest llenguatge.
Ja en el Primer curs de Secundària comença el procés de
sensibilització davant els valors visuals i plàstics de l’entorn.
És necessari partir de missatges concrets, en els quals s’hauran
de reconèixer els seus elements constitutius per mitjà d’una
anàlisi precisa que augmenti les capacitats perceptives.
Al mateix temps, es tractarà que l’alumne descobreixi, pas a pas,
les possibilitats expressives de l’entorn i les interpreti, la qual cosa
beneficiarà la seva capacitat creativa.
D’altra banda, també es procurarà que l’alumne es
familiaritzi amb els mitjans i les destreses necessaris per a la seva expressió
plàstica.
En el Tercer curs de Secundària, l’objectiu és aprofundir
en la capacitat de per-cepció, analitzant l’entorn natural i cultural
per sintetitzar, de forma creativa i per-sonal, els seus principals elements
constitutius seguint un procés creatiu perso-nal.
La naturalesa de l’àrea permet establir unes bases conceptuals
comunes mitjan-çant tot l’Ensenyament Secundari proporcionant continuïtat
en el tractament dels continguts, de manera que l’alumne pugui relacionar
els que són nous amb els que ja ha après i experimentat. Per això,
els blocs de continguts es mantenen en tots els cursos i presenten una clara
estructuració de la sintaxi dels llenguat¬ges plàstics, a
fi d’ajudar a desenvolupar les capacitats i destreses de l’àrea.
Tot i que els continguts són bàsicament conceptuals, com que és
una àrea de procediments, l’aprenentatge dels conceptes es farà
a través de la metodologia adequada, de manera que guanyarà importància
el coneixement i l’ús de les po-ssibilitats que ofereixen les instal•lacions
actuals juntament amb les noves tecno¬logies.
A més, serà primordial fomentar el desenvolupament de les qualitats
de l’individu d’una manera liberal per afavorir la varietat de resultats.
Així, doncs, l’alumne prendrà consciència de la necessitat
de respectar l’obra aliena, encara que no coincideixi amb els seus gustos
personals.
Finalment, és aconsellable estimular l’intercanvi d’idees
a l’aula per assolir el de¬senvolupament de la sensibilitat envers
el fet artístic, preferentment per mitjà de l’obra dels
grans artistes de la història de la humanitat.
2. OBJECTIUS GENERALS
Considerant que la relació dels alumnes amb l’entorn graficoplàstic
i visual s’esta¬bleix en les dues coordenades saber veure-hi i saber
fer, cal incidir en el fet que per poder arribar al saber fer és necessari
disposar d’un coneixement mínim de tècniques, recursos i
capacitat elemental de percebre visualment i d’assimilar conceptes, per
poder passar posteriorment a desenvolupar un determinat grau de destresa.
Els objectius generals fixats han de reflectir l’aprenentatge d’una
sèrie de contin-guts bàsics, des del punt de vista d’una
cultura perceptiva i unes capacitats ex-pressives, en el marc d’una formació
integral.
L’ordre seqüencial dels objectius no pretén ser rígid;
tan sols procura reflectir les capacitats que desenvoluparan els alumnes. El
seu plantejament s’articula en la relació següent:
1. Observar, percebre, interpretar de forma crítica les imatges i les
formes de l’entorn i ser sensible a les seves qualitats plàstiques,
estètiques i funcionals.
2. Apreciar els valors culturals i estètics –identificant, interpretant
i valorant els seus continguts– i entendre’ls com a part de la diversitat
cultural, i contribuir a respectar-los conservar-los i millorar-los.
3. Reconèixer el caràcter instrumental del llenguatge plàstic
i visual com a mitjà d’expressió en ell mateix i per la
seva utilitat per a altres àrees de coneixe-ment, atesos els seus valors
descriptius, d’espai, comunicatius, metodològics i experimentals.
4. Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge
plàstic i visual i saber relacionar-les amb altres àmbits del
coneixement.
5. Utilitzar el llenguatge plàstic per representar emocions i sentiments,
vivències i idees, i contribuir així a la comunicació,
la reflexió crítica i el respecte entre les persones.
6. Utilitzar els diversos materials, les tècniques i els procediments
bàsics ade-quats per generar imatges, i valorar-ne la creativitat, els
hàbits d’observació, la precisió, el rigor i la pulcritud,
així com l’esforç i la superació de les dificultats.
7. Representar cossos i espais simples usant la perspectiva, les proporcions
i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall,
de manera que si-guin clars i eficaços per a la comunicació.
8. Observar i descriure gràficament les formes i els objectes de l’entorn
natural, urbà i domèstic, captant el caràcter i la disposició
de les parts en el conjunt i evi¬denciant la constància de l’escriptura
sobre l’aparença; tot això en funció de l’es¬pai
i del punt de vista adoptat.
9. Planificar i reflexionar, individualment i col•lectivament, sobre el
procés de pro¬ducció d’una obra, partint d’uns
objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, el seu estat
d’assoliment.
3. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació com a part del procés d’ensenyament-aprenentatge
es desenvolupa durant aquest procés de manera contínua, individualitzada
i integradora.
Els criteris d’avaluació que a continuació s’enuncien
són conseqüència evident dels objectius generals que s’han
indicat abans i, en conseqüència, contenen le exigències
mínimes de l’àrea quan finalitza en aquest Tercer curs l’obligatorietat
de la matèria.
1. Identificar els elements constitutius essencials (configuracions estructurals,
variacions cromàtiques, orientació d’espai i textura) d’objectes
i/o aspectes de la realitat.
2. Representar objectes i idees de forma bi o tridimensional aplicant tècniques
gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció
d’unes inten¬cions pel que fa als elements visuals (llum, ombra, textura)
de la relació.
3. Diferenciar i reconèixer els processos, les tècniques, les
estratègies i els materials en imatges de l’entorn audiovisual.
4. Elaborar projectes de creació visual i cooperatius i participar-hi,
aplicant-hi les estratègies pròpies i adequades del llenguatge
visual i plàstic.
5. Produir creacions plàstiques seguint el procés de creació
i demostrant va-lors d’iniciativa, creativitat i imaginació.
6. Triar els materials més adequats i disposar-ne per elaborar un producte
vi-sual i plàstic basat en uns objectius prefixats i en l’autoavaluació
contínua del procés de creació.
7. Diferenciar els diferents estils i les tendències de les arts visuals
a través del temps i atenent la diversitat cultural.
4. OBJECTIUS ESPECÍFICS, TEMPORITZACIÓ I CRITERIS D’AVALUACIÓ
PER UNITATS DIDÀCTIQUES
Els continguts per al Tercer curs d’Educació Secundària
s’han distribuït en quinze Unitats didàctiques, organitzades
en cinc blocs temàtics.
Cada UD presenta, en la pàgina d’entrada, els objectius perseguits
i el desen-volupament suggerit per assolir-los, juntament amb la temporització
prèviament necessària.
Per als continguts i mètodes de treball es destinen entre tres i cinc
pàgines per UD. La informació bàsica s’acompanya
d’observacions de la realitat per mitjà d’imatges fotogràfiques,
treballs d’artistes i dibuixos i il•lustracions graficoplàstiq-ues.
En l’última pàgina s’inclou un vocabulari amb termes
d’ús poc comú per als joves, però fonamentals per
a la correcta comprensió dels conceptes explicats.
Paral•lelament a la transmissió i recordatori de conceptes, es
plantegen variades i flexibles propostes operatives en les quals l’alumne
pot exercitar els coneixe-ments adquirits, mirant de potenciar sempre la seva
capacitat d’observació, inter-pretació i expressió.
En el revers de cada làmina es plantegen diverses activitats de verificació
amb preguntes i moments operatius.
L’aprenentatge ha de ser fruit d’una intensa activitat per part
de l’estudiant basa-da en l’observació, la relació
entre els coneixements, l’anàlisi i la seva comprova-ció,
i l’intercanvi de punts de vista.
El plantejament general del curs respon a la sistematització següent
d’UD orga-nitzades en cinc blocs:
I. L’ART I LA TÈCNICA DE PERCEBRE LA IMATGE
UD 1. Percepció
i il·lusions òptiques
OBJETIUS:
• Conèixer els aspectes i mecanismes de la nostra percepció
visual, tant en l’as-pecte fisiològic com en el mental.
• Reconèixer i experimentar l’existència de les constàncies
perceptives: forma, mida i color.
• Saber reconèixer les figures impossibles i il•lusions òptiques,
com també expre-ssions artístiques basades en jocs visuals, com
l’op art.
• Desenvolupar la curiositat i l’esperit analític.
TEMPORITZACIÓ:
S’han de dedicar 1 o 2 sessions de treball per portar-la a terme.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Verificar si es perceben significativament les imatges (forma, mida, color,
etc.).
- Verificar si es coneixen quines funcions té el cervell i per què
es perceben il•lu-sions òptiques.
- Comprovar que l’estudi de la imatge desenvolupa la capacitat expressiva.
UD 2. Els llenguatges visuals
OBJECTIUS:
• Saber definir què és el llenguatge visual i conèixer
els elements que el configu¬ren.
• Determinar les propietats i els àmbits de diferents llenguatges
visuals.
• Reconèixer els llenguatges a través dels quals les imatges
comuniquen.
• Desenvolupar el sentit crític davant la publicitat, la televisió,
la comunicació mul¬timèdia i les arts.
TEMPORITZACIÓ:
Perquè l’alumne pugui assimilar aquests conceptes i practicar-los
en les propos-tes, cal destinar de 5 a 6 sessions de treball per desenvolupar-ho.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Distingir i analitzar els elements lingüístics bàsics de
la varietat d’imatges prò-pies dels mitjans de comunicació
visual, segons l’organització dels factors confi¬guratius i
expressius que intervenen en el conjunt.
- Saber diferenciar les diverses maneres de conjugar els elements formals en
la interpretació del tema.
- Distingir i valorar la relació entre els factors expressius (color,
llum, textura) i la comunicació del contingut.
- Indagar els diferents sentits que pot tenir un determinat missatge visual
proce-dent de l’ambient pròxim, segons la funció que tingui,
la intencionalitat, l’expre-ssivitat, etc.
II. ELEMENTS CONFIGURATIUS DEL LLENGUATGE VISUAL
UD 3. Signes, formes
i textures
OBJECTIUS:
• Saber explicar el concepte de signe i textura en el llenguatge visual.
• Reconèixer i realitzar signes, formes i textures gràfiques,
pictòriques i plàstiques.
• Analitzar les textures presents en el nostre entorn i en el món
de l’art.
• Prendre consciència de l’expressivitat de les textures
en la creació de composi-cions pròpies tridimensionals impossibles
en la realitat.
TEMPORITZACIÓ:
La programació d’aquesta Unitat Didàctica requereix de 3
a 4 sessions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Verificar el grau d’assimilació dels conceptes de signe, forma
i textura, i si s’han utilitzat adequadament els seus valors expressius.
- Detectar el nivell de consecució d’estratègies pròpies
quant a la representació de la forma utilitzant signes.
- Saber diferenciar i identificar les diferents textures superficials (tàctils
o visuals, orgàniques o geomètriques i naturals o artificials),
analitzant el procés de gene-ració de cadascuna d’elles.
- Valorar la realització de textures d’ideació pròpia
com a mitjà d’afirmació de la personalitat i interiorització
del contingut.
UD 4. Llums i ombres
OBJECTIUS:
• Saber observar i analitzar el comportament de la llum sobre les formes
corpòries.
• Descriure la llum i les ombres com a elements que suggereixen l’efecte
de volum.
• Reconèixer els diferents tipus d’il•luminació
sobre diferents models, valorant-ne les qualitats expressives.
• Desenvolupar destreses amb l’elaboració de propostes en
colors acromàtics o colors neutres (blanc, negre i gamma de grisos).
TEMPORITZACIÓ:
S’han de dedicar de 4 a 5 sessions per completar el desenvolupament teòric
i pràctic de la Unitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Verificar el grau de comprensió dels diferents tipus d’il·luminació
(natural o artifi¬cial, directa o reflectida, zenital o inferior, etc.)
i dels seus variats valors simbò¬lics i expressius.
- Comprovar la correcta assimilació del concepte de clarobscur i de la
seva uti-lització en la creació d’efectes de tridimensionalitat.
- Valorar la comprensió de la influència que té l’estudi
de la llum en les obres ar-tístiques.
UD 5. El color i la seva manipulació
OBJECTIUS:
• Conèixer els comportaments del color llum i el color pigment
(matèria).
• Manipular la mescla de colors partint dels primaris.
• Controlar, amb destresa, les variacions de to, lluminositat i saturació.
• Analitzar de manera crítica l’ús dels colors complementaris
en el nostre entorn i en l’art.
• Reconèixer i valorar en el color les qualitats estètiques,
funcionals i psicològiques.
TEMPORITZACIÓ:
La Unitat Didàctica s’ha estructurat perquè es desenvolupi
en 4 o 5 sessions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Tenir coneixement clar i precís de les teories vigents respecte a la
naturalesa de la llum.
- Comprendre en què es fonamenten els conceptes de "síntesi
additiva" (color llum) i "mescles subtractives" (color pigment
o color matèria).
- Saber obtenir mescles pigmentàries complexes (ocres, bruns, fúcsies,
tons pas-tel, etc.) utilitzant el cercle cromàtic i un model espacial
com a esquemes auxili-ars lògics en l’ordenació del color
en el pla i en l’espai, respectivament.
- Comprendre el contingut expressiu i simbòlic dels colors en les diferents
cultures.
- Valorar els procediments i les tècniques emprats en els treballs portats
a terme.
III. LA GEOMETRIA COM A SUPORT DEL PROCÉS CREATIU
UD 6. Elements, llocs
geomètrics i distàncies
OBJECTIUS:
• Saber fer servir, correctament i amb precisió, els instruments
de dibuix geomètric.
• Comprendre el lèxic i les característiques dels diversos
elements que constituei¬xen les formes geomètriques: tipus de línies,
conceptes de paral•lelisme i de per¬pendicularitat, tipus d’angles,
distàncies, etc.
• Raonar el concepte i l’existència de llocs geomètrics
fonamentals que indueixen a fer més fàcil el procés creatiu.
• Saber aplicar els traçats bàsics que generen les construccions
i figures geomè-triques elementals.
TEMPORITZACIÓ:
L’explicació dels conceptes teòrics i la realització
dels exercicis pràctics han d’ocupar entre 5 i 6 sessions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Valorar la correcta assimilació dels conceptes geomètrics fonamentals:
punt, línia, angle, paral·lelisme, perpendicularitat, circumferència,
mediatriu, bisectriu, etc.
- Saber conjugar el món de les formes geomètriques amb el de les
formes de la naturalesa que, malgrat que rivalitzen entre elles, es complementen.
- Considerar l’ús dels conceptes apresos en la realització
de dissenys i en la re-solució de problemes senzills.
- Valorar la precisió i el rigor amb què s’han de fer servir
els instruments de di-buix: escaire, cartabó i compàs.
UD 7. Anàlisi de les formes bàsiques
OBJECTIUS:
• Conèixer les característiques i propietats dels triangles
i quadrilàters, com tam-bé dels punts i rectes que hi són
notables.
• Saber analitzar i construir les figures geomètriques bàsiques:
triangles i quadrilàters.
• Entendre la circumferència com una de les figures més
admirades de tots els temps per la seva singular perfecció i l’important
paper que té en el camp de la tècnica i en el món de l’art.
TEMPORITZACIÓ:
La UD, concebuda per ser impartida en un màxim de 4 sessions, pretén
recordar les característiques, propietats i possibilitats d’aquestes
tres formes fonamentals. Per això, es destina una pàgina teòrica
per a cada forma, amb la finalitat d’agru-par conceptes i procediments.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Comprovar si s’ha après a representar la forma de manera objectiva
per mitjà del raonament lògic i la utilització de la geometria
plana.
- Estimar si el coneixement de les formes geomètriques fonamentals i
les aplica-cions que tenen han enriquit la seva capacitat expressiva i la perspectiva
cul-tural.
- Valorar l’exactitud i la cura en la presentació final dels treballs.
UD 8. Polígons regulars i xarxes modulars
OBJECTIUS:
• Apreciar la importància que té la geometria de les formes
poligonals per a l’es-tudi de l’estructura interna dels objectes.
• Conèixer i aplicar els diversos traçats que porten a dividir
la circumferència en parts iguals i, en conseqüència, a poder
inscriure-hi polígons regulars.
• Saber construir polígons convexos i còncaus o estrellats
de costat conegut per a la seva aplicació en el disseny ornamental.
• Conèixer i valorar les possibilitats que ofereix el fabulós
món de les xarxes mo-dulars, els seus dissenys i les varietats decoratives.
TEMPORITZACIÓ:
En total, s’han d’emprar 5 o 6 sessions per completar la Unitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Comprovar si s’ha après a representar les formes poligonals regulars
de manera objectiva, utilitzant els mitjans gràfics que proporciona la
geometria plana.
- Valorar si el coneixement de les formes geomètriques ornamentals i
les seves aplicacions en la decoració han enriquit la comprensió
de determinades mani-festacions artístiques.
- Valorar la destresa en l’ús dels instruments de dibuix lineal
a l’hora de traçar for¬mes poligonals, i estimar la precisió
en les seves representacions gràfiques.
UD 9. Tangències i enllaços
OBJECTIUS:
• Entendre que l’enllaç de línies consisteix a saber
aplicar les dues propietats fo-namentals que regeixen les tangències.
• Resoldre les construccions de tangències entre rectes i circumferències
i d’a-questes entre si, assenyalant-ne amb precisió el punt o els
punts de contacte.
• Comprendre les possibilitats que ofereixen les tangències en
diferents construc¬cions i dissenys.
• Conèixer l’existència i les característiques
dels ovals, ovoides i espirals de nucli poligonal com a aplicació directa
i concreta al traçat d’enllaços.
TEMPORITZACIÓ:
Per comprendre correctament els conceptes teòrics i poder-los practicar
en les là-mines d’exercicis calen 5 sessions de treball.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Comprendre la naturalesa de les tangències i els enllaços i
les seves àmplies possibilitats gràfiques.
- Avaluar la realització de dissenys en què es presenten corbes
tècniques (ovals, ovoides, espirals).
- Valorar l’exactitud en els mesuraments i la destresa en l’ús
dels instruments de dibuix lineal en el traçat de tangències i
enllaços.
UD 10. Proporció, antropometria i escales
OBJECTIUS:
• Conèixer i apreciar la importància de la proporció
en els objectes de l’entorn.
• Adquirir la capacitat de comparar relacions de proporció entre
les parts d’una mateix objecte.
• Desenvolupar la capacitat de relacionar formes semblants expressant
el seu factor d’escala.
• Comprendre el concepte d’escala i les seves aplicacions per mesurar
magnituds.
• Utilitzar la proporció en representacions gràfiques i
amb finalitats expressives.
TEMPORITZACIÓ:
Aquesta unitat s’ha de desenvolupar en un màxim de 4 sessions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Detectar la capacitat de comparar formes i imatges semblants expressant-ne
l’escala.
- Valorar l’interès sobre el coneixement de la proporció
del cos humà i de les se-ves relacions amb l’entorn.
- Valorar la capacitat de descriure gràficament o plàsticament
objectes i aspectes de l’entorn pròxim identificant els elements
estructurals i les dimensions que els caracteritzen.
UD 11. La composició
OBJECTIUS:
• Saber definir en què consisteix «compondre» i conèixer
els elements que configu¬ren la composició.
• Saber analitzar la relació entre «masses» i, a més,
la relació existent amb les línies mestres de la composició.
• Reconèixer les diferents formes de compondre i les seves qualitats
expressives.
• Saber explicar com el format del paper i l’encaix del tema determinen
la composició.
• Saber descriure i construir diversos ritmes dins una mateixa composició
de masses.
TEMPORITZACIÓ:
Per completar aquests objectius s’han de fer servir, almenys, 4 sessions
de treball.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Valorar la identificació de seqüències rítmiques
en la naturalesa i en l’art i ser capaç de realitzar composicions
rítmiques a partir de models senzills.
- Valorar els efectes produïts per les formes i els colors en l’estructura
de la com-posició.
- Estimar la capacitat d’analitzar gràficament o plàsticament
objectes de l’entorn pròxim identificant els elements estructurals
i compositius que els caracteritzen.
IV. SPAI I VOLUM
UD 12. Representació
objectiva del volum
OBJECTIUS:
• Conèixer les característiques generals dels principals
sistemes de representació i la seva utilitat en el dibuix objectiu de
les formes tridimensionals.
• Distingir i diferenciar les característiques i la utilitat dels
sistemes de mesura (dièdric i acotat) i dels sistemes perspectius (axonomètric
i cònic).
• Reconèixer el sistema dièdric de representació
com el recurs descriptiu gràfic més adequat en el disseny industrial
i arquitectònic.
• Saber representar amb projeccions dièdriques els sòlids
senzills presentats en perspectiva.
TEMPORITZACIÓ:
La completa adquisició d’aquests coneixements i la seva plasmació
pràctica en les propostes requereix de 4 a 5 sessions de treball.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Conèixer els elements fonamentals del sistema dièdric, utilitzant-ne
les caracte-rístiques en la representació bidimensional (vistes
ortogonals).
- Verificar la capacitat espacial per visualitzar formes tridimensionals.
- Valorar la comprensió d’estructures de formes senzilles mitjançant
l’observació i l’anàlisi d’imatges que representen
les seves projeccions dièdriques.
UD 13. Axonometries
OBJECTIUS:
• Analitzar i comprendre els fonaments de la perspectiva axonomètrica
ortogonal obliqua.
• Saber construir estructures isomètriques de conjunts prismàtics
cilíndrics.
• Saber utilitzar la perspectiva cavallera com a recurs gràfic
de caràcter tècnic per crear sensacions de volum en la representació
de cossos geomètrics i models senzills.
TEMPORITZACIÓ:
N’hi ha prou amb 3 sessions per a l’adquisició i la pràctica
d’aquests coneixements.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Conèixer els elements fonamentals dels sistemes descriptius axonomètrics,
fent servir les seves característiques per incloure la sensació
tridimensional en re¬presentacions bidimensionals.
- Valorar l’elaboració de tipologies arquitectòniques originals
amb l’ajuda de xar-xes isomètriques.
- Valorar la construcció, en perspectiva cavallera, de mòduls
i conjunts senzills a partir de vistes dièdriques, coneixent la influència
de l’angle de fuga en la visua¬lització de les diverses perspectives
de l’objecte.
- Verificar la lògica de pas que permet representar cossos en perspectiva
axono-mètrica partint de les seves projeccions dièdriques.
UD 14. Perspectiva cònica o lineal
OBJECTIUS:
• Analitzar i conèixer els elements i regles bàsiques que
regeixen en la perspecti-va cònica frontal o paral•lela.
• Identificar i conèixer els fonaments de la perspectiva cònica
obliqua o angular.
• Saber utilitzar la perspectiva lineal com a recurs gràfic per
crear sensacions de volum en la representació de cossos senzills.
TEMPORITZACIÓ:
El desenvolupament de tota la UD s’ha de completar en 4 o 5 sessions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Conèixer els fonaments de la perspectiva cònica emprant-ne les
caracteístiques per aconseguir la sensació de profunditat en les
representacions bidimensionals.
- Valorar i definir la profunditat dels objectes utilitzant els punts de distància
i els punts mètrics per acotar la perspectiva.
- Valorar la representació i la selecció d’aspectes perceptius
de les formes de l’en¬torn urbà i arquitectònic (fonamentalment
fent ús de les formes modulars cúbiques).
V. PROCEDIMENTS I TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES
UD 15. Tècniques
seques i humides
OBJECTIUS:
• Descriure i conèixer alguns procediments i tècniques utilitzats
en els llenguatges visuals.
• Experimentar i diferenciar les diferents tècniques graficoplàstiques.
• Observar i identificar diferents obres realitzades amb diverses tècniques
per ar-tistes de distintes èpoques i estils.
TEMPORITZACIÓ:
El recordatori global de les tècniques i la pràctica de les dues
propostes que in-tegren la unitat didàctica s’ha de completar en
un màxim de 4 sessions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Verificar el correcte ús i cura dels materials de dibuix i pintura.
- Valorar el coneixement, les característiques i les possibilitats gràfiques
i expre-ssives de les diverses tècniques seques i humides.
- Considerar l’ús de tècniques mixtes.
- Valorar el domini i el control dels procediments triats lliurement i emprats
per a la resolució de les propostes plantejades.
5. ESQUEMA DE CONTINGUTS
El currículum del Sistema Educatiu distingeix tres tipus de continguts:
conceptes, procediments i actituds. Tots tres són igualment importants,
atès que col•labo¬ren en l’adquisició de les capacitats
assenyalades en els objectius generals de l’àrea.
En les dues pàgines següents es desenvolupen els continguts per
a cada una de les quinze Unitats Didàctiques del llibre OBSERVAR. INTERPRETAR.
EXPRE¬SSAR 3.
Materials de dibuix i pintura
CONCEPTES:
- El llapis de grafit.
- Els materials per al dibuix artístic i l’aplicació de
color.
- Instruments necessaris per al dibuix geomètric.
- Materials complementaris: gomes d’esborrar, goma d’enganxar, tisores,
etc.
PROCEDIMENTS:
- Analitzar i distingir les variades possibilitats gràfiques dels diferents
materials, tant per al dibuix artístic com per al geomètric.
- Exercitar el traçat amb diversos materials i l’ús de l’escaire,
el cartabó i el compàs.
ACTITUDS:
- Destresa en l’ús i la conservació dels instruments de
treball.
- Interès i netedat en l’execució de les diverses tècniques
que s’han d’emprar.
- Apreciació dels diferents valors expressius de cada tipus de material
gràfic i els seus diversos usos.
UD 1. Percepció i il·lusions òptiques
CONCEPTES:
- La percepció visual. Característiques fisiològiques i
mentals.
- L’ambigüitat visual.
- Les constàncies perceptives: forma, mida, color.
- Les il·lusions òptiques.
- L’Op art o Art Òptic.
PROCEDIMENTS:
- Experimentar sobre les constàncies perceptives: forma, mida i color.
- Experimentar amb formes i imatges que configuren "il·lusions òptiques"
a fi de conèixer la funció del cervell en la percepció
visual.
- Observar les il·lusions òptiques en l’art.
ACTITUDS:
- Curiositat i atenció als processos de la visió, en els seus
dos vessants: fisiològic i psicològic.
- Cerca d’explicacions a les «imatges mentals» en la percepció.
- Interès per descobrir el funcionament de les il·lusions òptiques.
UD 2. Els llenguatges visuals
CONCEPTES:
- Els llenguatges com a forma de comunicació humana.
- Els llenguatges gràfics i artístics.
- Lectura de les imatges fixes.
- Els llenguatges audiovisuals: fotografia, cinema, televisió.
- La creació en les noves tecnologies.
PROCEDIMENTS:
- Analitzar imatges publicitàries.
- Analitzar el llenguatge pictogràfic i representar ideogrames que representin
o simbolitzin valors.
- Elaborar un cartell.
- Crear una pàgina d’humor gràfic o una historieta (còmic).
ACTITUDS:
- Distinció dels trets propis dels diferents llenguatges visuals.
- Valoració de les fotografies, la televisió, el cinema, la premsa
i el còmic com a mitjans per expressar i comunicar.
- Actitud conscient davant les suggestions de les imatges publicitàries.
UD 3. Signes, formes i textures
CONCEPTES:
- El signe com a empremta expressiva.
- El punt i la línia en l’entorn i en el món de l’art.
- La forma: naturalesa, tipus i posicions relatives.
- Textures orgàniques i geomètriques.
- Les textures en el món de l’art.
PROCEDIMENTS:
- Fer servir el punt i la línia amb diferents tècniques gràfiques
per configurar imatges.
- Observar les distintes textures superficials de determinats materials i les
seves possibilitats de creació per fregament i estampació.
ACTITUDS:
- Sensibilització davant els efectes de relleu de les superfícies
dels objectes.
- Interès per la selecció de les textures més adequades
en la representació d’una forma.
- Valoració de la capacitat d’observació i de la memòria
visual.
UD 4. Llums i ombres
CONCEPTES:
- Naturalesa de la llum: llum natural i llum artificial.
- Direcció i efectes de la llum.
- Comportament de la llum.
- Llum i to: el clarobscur.
- Captura de la llum.
- La llum en l’art.
PROCEDIMENTS:
- Estudiar i delimitar les zones de llum i d’ombra experimentant sobre
fotografies o il·lustracions plàstiques amb diferents tipus d’il•luminació.
- Experimentar, amb models al natural, els efectes de llum i ombra en la creació
de volums: el clarobscur.
ACTITUDS:
- Apreciació de l’expressivitat que produeix la incidència
de la llum sobre els co-ssos en el món real i de l’art.
- Curiositat per reconèixer la direcció i la naturalesa de la
llum.
- Sensibilització davant el joc dels valors tonals en elements de l’entorn.
UD 5. El color i la seva manipulació
CONCEPTES:
- Estructura i llenguatge del color.
- Combinacions cromàtiques.
- Ordenació i moviment del color.
- Comportament i psicologia del color: el seu valor expressiu i simbòlic.
- Harmonies de color.
- El color en el nostre entorn.
PROCEDIMENTS:
- Manipular amb les mescles de colors.
- Experimentar amb el comportament del color quan es relaciona amb altres, tre-ballant
amb harmonies i contrastos.
- Analitzar els models de color observant-ne la variació en l’obra
d’art i l’entorn quotidià.
ACTITUDS:
- Curiositat i valoració del color com a element fonamental en la nostra
vida.
- Disposició per explorar les pròpies possibilitats artístiques
i sensibilitat per portar-les a terme.
- Estimació per desenvolupar un gust personal davant les formes i els
colors.
UD 6. Elements, llocs geomètrics i distàncies
CONCEPTES:
- Gènesi d’elements i formes bàsiques.
- Elements geomètrics fonamentals: el punt, les línies rectes
i corbes, els segments, etc.
- Els angles i les seves característiques.
- Llocs geomètrics bàsics.
- Distàncies.
PROCEDIMENTS:
- Traçar llocs geomètrics elementals: mediatriu d’un segment,
circumferència que passa per tres punts i bisectriu.
- Aplicar el teorema de Tales per dividir un segment en parts iguals o proporcionals.
- Traçar pavimentacions poligonals.
ACTITUDS:
- Suma i resta de dades de forma gràfica.
- Apreciació de la gran importància de la geometria plana com
a mitjà per com-prendre la realitat.
- Gust per l’exactitud, l’ordre i la netedat en les realitzacions
i l’ús correcte dels ins¬truments de dibuix.
UD 7. Anàlisi de les formes bàsiques
CONCEPTES:
- Característiques principals de les formes triangulars. Propietats i
classificació.
- El quadrat i els quadrilàters. Propietats i classificació.
- Anàlisi de la circumferència i el cercle. El seu paper en el
món de la ciència i en les manifestacions artístiques.
PROCEDIMENTS:
- Experimentar el traçat i raonament d’algunes construccions de
triangles i quadri¬làters.
- Elaborar exercicis de traçat senzill amb les tres formes bàsiques.
- Observar i analitzar el paper del cercle i la circumferència en diversos
dissenys.
ACTITUDS:
- Curiositat i estimació pels diferents camps en què apareixen
les figures bàsiques: l’expressió artística, el disseny,
l’arquitectura, etc.
- Cura, conservació i bon ús dels instruments de dibuix per obtenir
resultats precisos.
UD 8. Polígons regulars i xarxes modulars
CONCEPTES:
- Formes poligonals. Propietats.
- Divisió de la circumferència en parts iguals.
- Construcció general de polígons regulars de costat conegut.
- Polígons regulars estrellats.
- Xarxa modular quadrada i triangular.
PROCEDIMENTS:
- Observar i analitzar el creixement de formes poligonals.
- Exercitar-se en la construcció de polígons regulars de costat
conegut o inscrits en una circumferència.
- Crear llaceries i composicions sobre xarxes quadrades i triangulars.
ACTITUDS:
- Interès per trobar, observar i analitzar l’estructura geomètrica
dels objectes quoti¬dians.
- Cerca de solucions originals a l’hora de fer front a representacions
gràfiques.
- Ús i conservació adequats del compàs, l’escaire
i el cartabó.
UD 9. Tangències i enllaços
CONCEPTES:
- Concepte de tangència.
- Propietats i consideracions geomètriques de les tangències.
- Les tangències en el disseny.
- Enllaços en corbes tècniques: ovals, ovoides i espirals. Propietats
i característiques.
PROCEDIMENTS:
- Representar dissenys formats per enllaços de rectes amb arcs de circumferèn-cia
o de circumferències entre si.
- Utilitzar traçats geomètrics en la construcció de formes
tangencials.
- Realitzar dissenys compostos per corbes tècniques.
ACTITUDS:
- Disposició per descobrir dissenys amb tangències i enllaços
en contorns de for-mes corbes o en estructures de dissenys industrials o gràfics.
- Interès per aplicar les tangències i els enllaços en
els dissenys propis.
- Precisió i cura en els traçats.
UD 10. Proporció, antropometria i escales
CONCEPTES:
- El llenguatge de la proporció.
- La semblança entre figures.
- La proporció humana: el seu estudi al llarg de la història.
- El cos humà i el seu entorn.
- Les escales. Ampliacions i reduccions.
- Escales gràfiques i escales volants.
PROCEDIMENTS:
- Observar i experimentar amb imatges per apreciar els conceptes de proporció
i deformació i el seu variable sentit simbòlic.
- Construir escales volants i mesurar distàncies sobre plànols
de terrenys.
- Decorar espais lliures d’un habitatge.
ACTITUDS:
- Sensibilitat i interès per conèixer i investigar el sentit estètic
de la proporció, es-pecialment en àmbits propers com l’habitatge.
- Predisposició per reproduir proporcionalment imatges plàstiques,
estudiant de-tingudament l’escala.
UD 11. La composició
CONCEPTES:
- Concepte de composició.
- Elements de la composició: les masses i les seves relacions, les línies
mestres, estaticisme i dinamisme.
- El format en l’obra artística.
- El ritme en la composició: repetició, alternança, simetria,
progressió, etc.
PROCEDIMENTS:
- Construir composicions planes –amb peces de cartolina de color–
que verifiquin criteris de simetria, asimetria, pes visual i direccionalitat.
- Analitzar els equilibris i ritmes compositius simètrics en imatges
gràfiques i artís¬tiques: format i encaix.
ACTITUDS:
- Valoració de la capacitat ordenadora de les formes en el pla.
- Apreciació de l’ordre seqüencial rítmic en formes
de l’entorn.
- Valoració de la creativitat tot cercant solucions originals i capacitat
per estudiar una escena amb deteniment.
UD 12. Representació objectiva del volum
CONCEPTES:
- Representació objectiva de sòlids.
- Tipus de projeccions.
- Sistemes de mesurament i sistemes perspectius.
- Vistes dièdriques d’un sòlid.
- Seccions planes en un cilindre de revolució.
PROCEDIMENTS:
- Representar vistes dièdriques de mòduls amb cares paral•leles
als plans de pro¬jecció.
- Analitzar encaixos de formes senzilles.
- Analitzar i dibuixar projeccions dièdriques de cossos cilíndrics
en ser seccionats per plans paral•lels als de projecció.
ACTITUDS:
- Interès per l’objectivitat i l’exactitud en la representació
de cossos volumètrics mitjançant les seves vistes o projeccions
dièdriques.
- Valoració de la finalitat objectiva de les imatges i de la disposició
normalitzada de les seves vistes.
UD 13. Axonometries
CONCEPTES:
- Les axonometries i les seves característiques.
- L’axonometria isomètrica.
- L’axonometria cavallera.
- Traçat de la perspectiva isomètrica.
- Traçat del cercle isomètric.
- Representació de les perspectives cavalleres frontal i militar.
PROCEDIMENTS:
- Aplicar amb precisió la perspectiva isomètrica a la creació
de diverses tipologies i mòduls arquitectònics, amb finalitats
de disseny pràctic.
- Analitzar les diferències en les figures representades en perspectiva
cavallera en modificar-ne l’angle de fuga.
ACTITUDS:
- Valoració de la capacitat espacial per visualitzar correctament formes
tridimen-sionals.
- Valoració de la precisió, rigor i polidesa en la realització
de representacions que així ho requereixin, per aconseguir resultats
de gran exactitud i bellesa.
UD 14. Perspectiva cònica o lineal
CONCEPTES:
- La perspectiva cònica. Fonaments.
- Elements de referència.
- Tipus de perspectiva cònica.
- Altura del punt de vista.
- Punts mètrics.
- Consideracions bàsiques de la perspectiva cònica.
PROCEDIMENTS:
- Portar a terme aplicacions de perspectives còniques –frontals
o obliqües– amb l’ajut de malles amb referències de
fugues i distàncies.
- Observar i analitzar la perspectiva cònica emprada en diverses imatges:
dissenys industrials, edificis, interiors, etc.
ACTITUDS:
- Predisposició a copsar efectes de profunditat espacial (tridimensionalitat)
en obres graficoplàstiques.
- Valoració dels canvis emotius i d’aparença en volums i
ambients en variar l’orien¬tació, l’altura i la distància
del punt de vista.
UD 15. Tècniques seques i humides
CONCEPTES:
- Les tècniques seques: llapis, llapis de colors, retoladors, ceres,
pastel i collage.
- Les tècniques humides: ploma, tinta de colors i pinzell, llapis aquarel•lables
i pin¬tures al tremp.
- Les tècniques mixtes.
PROCEDIMENTS:
- Analitzar i experimentar amb les tècniques seques i humides per descobrir
les diverses possibilitats gràfiques que tenen.
- Valorar les diferents textures que proporciona cada tècnica.
- Experimentar amb l’estampat com a recurs gràfic de gran valor
expressiu.
ACTITUDS:
- Cura i conservació dels materials de dibuix i pintura, per obtenir
bons resultats finals.
- Sensibilitat i curiositat per conèixer les diferents possibilitats
gràfiques i expressi¬ves que ofereixen les distintes tècniques
seques i humides.
6. CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES
CONSIDERACIONS
És inqüestionable la importància de la imatge en el món
actual. Provinents de la na¬turalesa, els mitjans de comunicació,
la publicitat o la cultura, centenars d’imatges ens arriben cada dia amb
les més diverses finalitats i les més distintes configura¬cions.
En conseqüència, si vivim en un món d’imatges en què
el llenguatge de la for¬ma resulta bàsic i, a més, configurador
de l’ésser humà mateix –com a individu so¬cial–,
no hi ha dubte que el principi general ha de ser el següent:
Desenvolupar en els alumnes i les alumnes les seves capacitats d’observació,
imaginació i expressió plasticovisuals, preparant-los per comprendre
i transme-tre imatges del seu entorn natural com a part de la seva formació
integral.
El disseny del curs respon a aquest principi general. Tant els continguts concep-tuals
com les propostes i verificacions volen ser instruments que ajudin en l’aprenentatge,
l’aprofitament del temps i l’organització del treball a l’aula.
Les làmines i fitxes, amb una temàtica molt orientada i una tècnica
d’execució oberta a les possibilitats i actituds de cada alumne/a,
evita la pèrdua de temps que com-porta dictar dades i enunciats o bé
repartir fotocòpies amb els plantejaments de cada activitat. D’altra
banda, les pràctiques no pretenen ser exhaustives i plante-gen els treballs
que solen ser comuns als diferents enfocaments que pugui donar a l’assignatura
cada professor/a.
A més a més de les propostes operatives –que són
treballs individuals que ser-veixen, sobretot, per seguir les exposicions teòriques
juntament amb les explica-cions del professor–, és convenient plantejar
activitats i projectes pràctics en equip sobre anàlisi i estudi
dels elements de l’entorn, cosa que ha de generar debats a l’aula.
Des del punt de vista metodològic, el pla curricular es fonamenta en
els principis següents:
- L’adequació dels continguts amb els objectius i els mitjans per
assolir-los.
- L’enfocament de les propostes operatives amb les seves activitats de
verifica-ció, de manera que proporcionin un aprenentatge actiu, atès
que promouen la construcció de conceptes.
- L’orientació significativa de l’aprenentatge, partint d’organitzadors
que ajudin en l’anàlisi dels nous coneixements, com també
proposant elements motiva-dors.
- El plantejament d’activitats col•lectives i en petits grups, per
contrastar l’elabo-ració i crear actituds de col•laboració.
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
No podem oblidar el tractament a la diversitat que ha de produir-se des del
mo-ment en què es detectin diferents nivells de coneixements i d’actituds
entre els alumnes. Això no obstant, la complexitat que comporta desenvolupar
l’atenció a la diversitat fa necessari que siguin els mateixos
centres els encarregats de re-gular aquesta situació cada dia més
freqüent.
Perquè un llibre d’Educació Plàstica i Visual pugui
contribuir a aquesta tasca, ha de tenir en compte aquesta situació real
de feina, en els continguts i en les activi¬tats pràctiques. En tots
els nostres llibres i/o manuals, l’atenció a la diversitat es té
present principalment en les activitats pràctiques que es proposen, les
quals corresponen a tres nivells de dificultat: baixa (1), mitjana (2) i alta
(3), segons els paràmetres següents:
• Nivell de dificultat 1: quan, amb facilitat, l’alumne pot resoldre
l’activitat po-sant interès en la comprensió de la proposta
i tenint en compte els conceptes bàsics establerts en etapes anteriors.
• Nivell de dificultat 2: quan l’alumne/a pot desenvolupar l’activitat
tenint en compte, únicament, els conceptes estudiats en la Unitat Didàctica
amb què es¬tigui treballant.
• Nivell de dificultat 3: quan l’alumne/a necessiti recorrer a conceptes
vistos en altres Unitats i fins i tot necessiti sevir-se d’altres fonts
per tal de resoldre els dubtes.
També es proposen activitats de reforç i d’ampliació
compatibles amb les pro-postes incloses al llibre, de manera que matisin els
plantejaments establerts, i els facin més senzills o més complicats
segons els interessos i les necessitats.
Per tant, el professor o la professora pot triar en tot moment les activitats
més ade¬quades per a cada alumne/a, grups d’alumnes o situació
particular de la classe.
En l’atenció a la diversitat convé intensificar la relació
de les activitats plasticovi-suals amb altres àrees, ja que l’aprenentatge
a través de les imatges pot ser molt adequat per a molts.
A l’hora d’avaluar s’hauran de tenir en compte els aspectes
següents :
- Delimitació dels objectius específics a avaluar.
- Tipus i manera de recollida d’informació.
- Forma de generar criteris i judicis.
- Decisions al voltant de valorar la diversitat de capacitats d’alumnes
que integren el grup i que, per una raó o per una altra, ofereix la realitat
de l’aula.
Amb aquestes consideracions es tracta, en definitiva, de reduir els desajustos
que es produeixen en la formació dels adolescents i de fer més
positiva i eficaç l’acció del professorat en l’exercici
de la professió.
8. TRACTAMENT DE LES ENSENYANCES TRANSVERSALS
El currículum mostra la presència de temes transversals, entesos
com un con-junt de continguts de gran importància social que cal que
estiguin presents en tot el procés educatiu, i que totes les àrees
cooperin en el seu tractament.
Cal entendre com a temes transversals els següents:
- Educació moral i cívica.
- Educació per a la igualtat d’oportunitats d’ambdós
sexes.
- Educació ambiental.
- Educació per a la salut.
- Educació del consumidor.
- Educació per a la pau.
- Educació vial.
La presència d’aquests temes s’orienta cap a l’educació
d’actituds i la formació de valors. La seva relació amb
l’assignatura pot condicionar-se a:
• L’anàlisi crítica dels missatges publicitaris dirigits
al consumidor: es pretén fer conscients els alumnes de la influència
dels anuncis gràfics i dels espots publi¬citaris en la creació
de neessitats de consum.
• L’estudi dels valors emotius del color i del seu ús adequat.
• L’anàlisi crítica de valors estètics en l’entorn
natural i social i en les actituds de respecte al medi ambient. S’intenta
promoure l’adquisició d’hàbits respectuo¬sos amb
el medi ambient en multitud de continguts i activitats al llarg de tota l’etapa,
fomentant el respecte als éssers vius i conscienciant els alumnes que
tots som responsables de la contaminació mediambiental i que tots hem
de col•laborar en la realització de mesures correctores, especialment
el reciclatge.
• L’anàlisi crítica de dissenys de tot tipus (gràfic,
arquitectònic, urbanístic, etc.) considerant la seva adequació
al consumidor, a la salut i al medi ambient.
• El debat i els treballs col•lectius, en els quals es busca l’esperit
cooperatiu, el de¬senvolupament de les capacitats de relació interpersonal
i la contribució a la pre¬sa de consciència de l’enriquiment
que es produeix amb les aportacions dels companys. Es fomenta el desenvolupament
d’actituds obertes cap a les opi¬nions dels altres i d’actituds
crítiques que van lligades al rigor, la precisió i l’ordre
en l’execució de tasques com a valors fonamentals d’una societat
lliure i demo¬cràtica