L’ESTRELLA
A casa vivim en un divuitè pis i tenim una finestra que dóna exactamente sobre una estrella. Ben bé al mig.
És una estrella de cinc puntes, plana i d’un color d’or molt intens i rutilant que si et descuides t’enlluerna. Ja es veu que com estrella, no és res de l’altre món sinó més aviat normal i corrent.
Jo l’aprofito perquè és l’estrella que tinc més a mà i l’única que puc veure de prop i mirant-me-la pel damunt. Totes les altres estrelles estan penjades molt enlaire del cel i, nosaltres els terrícolas, només en veiem la panxa.