LA MARIOLA
Un dia gris i plujós jo viatjava en el tren de la costa. Una nena de nom MARIOLA, Em va alegrar el viatge. Devia tenir dos anys.
Parlava pels descosits. Era com un rellotge de repetició. Fins i tot repetia els missatges de l’audiofonia de cada estació. A tots els que passaven pel seu costat els saludava amb un “adéu”. Ho repetia una i altra vegada fins que obtenia una resposta. Quan no tenia què dir, es dedicava a gargotejar l’agenda de la seva mare.

preguntes