Seminari de Ciències Naturals  
    Diccionari de Geologia 

    Autor: Francesc Murgadas  

A  B  C  D  E  F  G  H  I  L  M  N  O  P   R  S  T  V  X 

Abrasió (Plataforma d'-): Superfície d'erosió produïda per l'onatge al peu d'un penya-segat. 

Afluent: Riu que no arriba al mar i que desemboca en un altre de més important. 

Aiguaneu : Barreja de pluja i de neu. 

Aixaragallament : Acció erosiva de l'aigua de pluja quan s'escorre per terrenys inclinats i incoherents i hi forma xaragalls. 

Alfac: Banc de terra o de sorra que es forma a la desembocadura d’un riu i que pot fer un cordo litoral o, a la llarga una albufera. 

Allau : Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall. 

Al·luvió: Revinguda d'aigua contra la riba; inundació. / Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents. 

Altiplà: Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana. 

Altitud : Altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar. 

Altura : Distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. 

Aqüífer : Formació geològica en que s'emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissuració de la roca que l'acull. 

Areny: Terra, platja, riba, llit de riera, etc... format de sorra 

Arrossegall: Material provinent d’erosió (graves, sorres..., que és arrossegat pels cursos d’aigua i que es diposita per sedimentació. 

Arrosegament: Fer moure l’arrossegall, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. 

Arxipèlag : Conjunt d'illes més o menys agrupades i, generalment, amb característiques geogràfiques similars. 

Avenc: Cavitat natural subterrània constituïda essencialment per un o mes pous verticals o subverticals

Balma: Cavitat no gaire profunda excavada en un marge o vessant rocós on penetra la claror. 

Banc: Baix format per sorra, gairebé a flor d'aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions. 

Barra: Banc llarg i estret de sorra que es forma a l'embocadura d'un riu.. 

Barranc: Excavació profunda de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d'un riu, d'una riera o d'un torrent en la terra. 

Bloc: Fragment de roca de més de 256 mm. de diàmetre / Fragment de material volcànic expulsat en una erupció. 

Boira : Extensió més o menys gran d'aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d'aigua provinents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra i llevant més o menys la transparència de l'atmosfera.

Cadena de muntanyes: Serralada. 

Cala: Badia petita / Entrada que fa el mar en una costa, a propòsit per a treure i avarar les embarcacions. 

Calamarsa : Precipitació de grans petits de glaç formats per congelació del vapor d'aigua contingut en l'atmosfera. 

Calcari : Que conté carbonat de calci. 

Caldera: Depressió d'origen volcànic, de forma el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla, creada per un cràter o un esfondrament. 

Carst: Fenomen d’erosió i filtració de les aigües de pluja en els massissos de roques carbonatades que genera un relleu de depressions, avencs i galeries subterrànies. / Regió de roca calcària o dolomítica i d'altres roques solubles on s'ha produït el desenvolupament de formes específiques causades pels processos de corrosió i erosió superficial i subterrània (avencs, cavernes, rasclers, dolines...) amb un drenatge dominantment subterrani. 

Cascada: Salt d’aigua d’un riu que es produeix quan arriba a un precipici 

Caverna: Concavitat natural profunda, subterrània o entre roques. 

Cim: Part mes alta d’una muntanya 

Ciment: Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d'una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència. 

Cimentació: Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per efecte d'un ciment. 

Cingle: Espadat de roca que forma timba, al cim o al pendent d’una muntanya. 

Circ: Forma de relleu glaciar constituïda per una depressió semicircular de parets abruptes. 

Clast : Partícula o fragment sedimentari o volcànic de qualsevol mida i origen. 

Clàstica (Roca -): Dit de la roca formada per la unió de fragments de roques preexistents o de restes fossilitzades. 

Còdol: Fragment de roca dura, més aviat petit, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodament, de mida entre un palet i un bloc. 

Coll: Depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort, per la qual se sol passar per anar d'un vessant a l'altre. 

Collada: Depressió d’una certa amplada o extensió a la carena d’una serralada. 

Col.luvió: Material procedent de la desagregació de roques in situ i acumulat al peu d'un vessant per l'acció de la gravetat.  

Columna: Un conjunt d’estalactita i estalagmita que, al créixer, es van fusionar. 

Coma: Depressió mes o menys pregona i planera en terreny de muntanya. 

Compactació : Formació d'una roca coherent a partir de sediments solts. / Reducció del gruix d'un dipòsit sedimentari a causa del pes i de la disminució de la porositat. 

Conca: Territori circumdat de muntanyes. / Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d'aigua.  

Congesta, Neu: Neu amb bombolles d'aire barrejades amb els cristalls de glaç que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç. 

Conglomerat: Roca coherent, sedimentaria, detrítica, constituïda per fragments de roca més o menys arrodonits que tenen llur origen en d'altres roques preexistents que han estat arrencades per l'acció dels elements erosius i que posteriorment s'han sedimentat i cimentat. 

Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavades per les aigües d’un riu.  

Continent : Vasta extensió de terra emergida, considerada com una petita part del món i a la qual s'integren les illes pròximes. 

Continental (Plataforma -): Zona marginal dels continents que s'estan mar enfora fins a uns 200 metres de profunditat. 

Contrafort: Ramificació secundaria d’una cadena de muntanyes. 

Cornisa: Part rocallosa d’una muntanya o d’una cosa abrupte que sobresurt a causa d’una capa mes dura que recobreix les que son immediatament inferiors. 

Corrent : Massa fluida, com l'aigua, el vent, la lava... que es mou contínuament en una certa direcció. 

Correntia: Corrent d'aigua, especialment de les aigües del mar.  

Costa: Tros de terra que es en contacte amb el mar / Terreny rost, abrupte, especialment pendent 

Cota: Nombre que en els plans topogràfics indica l'altitud d'un punt geogràfic sobre un pla pres per base.  

Cova: Cavitat subterrànies molt o poc profunda i de forma i dimensions molt variades. 

Cràter: En un volcà, punt on surten materials eruptius a la superfície. Depressió central dels cons volcànics, en forma d'embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat, pel fons de la qual surt la lava a la superfície durant l’erupció. 

Cresta: Forma de relleu asimètrica, elaborada per erosió diferencial en una capa de roca dura que alterna amb d'altres de més toves. / Part aguda de la divisòria d’aigües d'una muntanya. 

Cubeta: Conca petita / Forma de relleu que correspon a una depressió rectangular, de pocs fons i proporcionat en les seves mides.

Dejeccio: Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció del agents geològics.  

Dejecció, con de: Cos sedimentari al·luvial, semblant a un con o un ventall, format per un torrent quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs. 

Delta: Formació sedimentària dipositada per l'acció d'un riu que desguassa a la mar o a un llac, amb aigua estancada, la qual presenta una part subaèria plana i baixa, sovint triangular, solcada pels diversos braços fluvials i una part submergida formant un talús en progradació per les aportacions fluvials redistribuïdes per l'onatge i els corrents litorals. 

Denudació: Procés pel qual resten al descobert les masses rocoses a causa dels diversos agents erosius. 

Depressió: Sector de la superfície de la Terra més baix respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents o de les àrees marines. 

Desembocadura: lloc on un riu desemboca en el mar o en un estany. 

Desert: Regió terrestre de clima àrid, amb menys de 200 mil·límetres de precipitacions l'any, no coberta per la neu ni pel glaç i, gairebé, sense coberta vegetal. 

Desglaç: Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura puja per damunt del punt de congelació 

Desintegrar: Fer trossos una roca o un mineral l'acció dels agents atmosfèrics, les gelades, etc.. 

Desnivell: Diferència de nivell o d'altures entre dos punts. 

Detrític: Format per detritus; Relatiu a ells 

Detritus: producte resultant de l’esmicolació, de la desintegració d’un cos sòlid. 

Deu: aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aquifera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plegaments. 

Diagènesi : Conjunt de canvis quimicofísics que sofreixen els sediments des que es dipositen fins que formen una roca coherent. 

Disgregació : Dissociació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per meteorització física, química o bioquímica. 

Dolina: depressió oval de profunditat i dimensions variades que es forma en el relleu carstic a partir d’un punt d’absorció i per dissolució de roques, generalment calcàries 

Dom: Massa rocosa en forma de cúpula, que pot assolir una gran alçària, formada al cràter d'un volcà per una lava molt viscosa que es refreda sense fluir i que surt progressivament com si fos un tap. 

Duna: Promontori de sorra d’origen eòlic que es formen en llocs àrtics i desèrtics o a les platges.

Erosió : Despreniment i transport dels detritus pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre. 

Erràtic bloc – Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència. 

Escala : Proporció entre les dimensions de les parts d'un dibuix i les parts corresponents de l'objecte que ell representa. 

Esllavissament : Acció de desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc... una massa de terra o de rocs. 

Estalactita: Concreció generalment calcària i de forma cilíndrica, originada per un degotall, que penja de la volta de les cavernes. 

Estalagmita: Concreció calcària amb forma de columna, que ha crescut cap amunt, formada al sòl d'una cova per les gotes que cauen de la volta o de les estalactites. 

Estany: Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny. 

Estiatge: Disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada. 

Estret: Pas de poca amplada situat entre dues terres i a traves del qual es comuniquen dues masses d’aigua. 

Estuari: Braç estret de mar que ve a ésser com la prolongació de l'embocadura d'un riu. 

Evaporació : Transformació lenta d'un líquid en vapor que té lloc en la superfície de contacte amb una fase gasosa.

Flanc: Costat, qualsevol de les dues parts d’un cos o objecte 

Fletxa litoral: Barra litoral, formada per l'acumulació de material detrític, lliure per un extrem i que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa. 

Flux: Moviment incessant d'allò que es mou en una direcció concreta. 

Font: Indret per on l’aigua subterrània surt o brolla a la superfície. 

Freàtic : Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies. 

Freàtic, Nivell: Nivell fins al qual arriba l'aigua d'un pou, on la pressió hidràulica és igual a atmosfèrica.

Gebre : Cristalls de glaç, que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot a les puntes i a les arestes dels objectes. 

Gelivació : Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es fragmenten i es disgreguen per acció del glaç. 

Glaç : Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred. 

Glacera: Massa de glaç formada per compactació i recristal.litzaci¢ de la neu en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall. 

Gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.  

Grava: Fracció del sòl formada pels fragments minerals que fan entre 2 i 20 mil·límetres de diàmetre. 

Gravitació: Força per la qual tots els cossos i les partícules de matèria s'atrauen mútuament, i és causa que els cossos caiguin sobre la terra, que els planetes es mantinguin en llurs òrbites al voltant del Sol. 

Guèiser: Surgencia d’aigua calenta i vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.

Illa: Porció de terra envoltada d’aigua per tots costats, més petita que un continent. 

Intermareal : Relatiu o pertanyent a la banda litoral compresa entre el límit superior de la marea alta i l'inferior de la marea baixa. / Intercotidal 

Intersticial : Propi dels intersticis de les arenes litorals o, en general, de qualsevol substrat sòlid esmicolat. 

Istme: llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.

Lava: Material fos que surt dels volcans en el moment de erupció i forma rius que s'escolen pels vessants del volcà 

Litoral, cordó: Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de la costa i més alta que les pleamars. 

Litosfera: Capa consolidada de la Terra, compresa entre l'astenosfera i la superfície terrestre, formada per l'escorça i el mantell superior. 

Llac: Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.    

Llacuna: Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac i de poca fondària, ocupat en gran part per vegetació. 

Llengua de glacera: part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones mes o menys allunyades del circ, en els quals la velocitat d’avançament resta compensada per la fusió del glaç. 

Llera: Llit d’un curs d’aigua 

Llim: Roca detrítica de gra molt fi, comprés entre 1/16 i 1/256 mil·límetres. 

Lliscament: Desplaçament d'una massa de terreny que llisca sobre un pendent. 

Lliscar: Moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció. 

Llit: Depressió del terreny per on s'esmunyen les aigües d'un riu, d'una riera, etc.. fons del mar, d'un llac. 

Loess : Sediment detrític eòlic, groguenc, constituït essencialment per llim, poc coherent i que forma dipòsits molt extensos a les regions estepàries. 

Longitud : Arc de l'equador comprès entre els dos punts en què es intersecat pel meridià d'un lloc donat i el meridià primer, avui el de Greenwich.

Mar: Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície terrestre( 361.128.000 Km2 , que en representen el 71%). 

Marea : Moviment alternatiu d'ascens i de descens del nivell de les aigües de l'oceà, degut a les atraccions combinades de la Lluna i del Sol. 

Marea morta : Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i del Sol quan es troben en quadratura. 

Marea viva : Marea alta de gran amplitud que s'esdevé quan les atraccions gravitatóries de la Lluna i del Sol actuen en la mateixa direcció. 

Maresma: terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrera una fletxa o qualsevol entrant costaner(golf, badia o estuari)/ Costa baixa inundable per les aigües del mar o d'un riu. 

Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesades i per una altitud moderada. 

Meandre: Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial. 

Meteorització : Conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d'alteració i esmicolament de la roca superficial sota acció dels agents atmosfèrics on hi ha formació de sòls i nova formació de sediments. 

Modelat : Conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen un sistema d'erosió. 

Mola: Turó isolat, de forma massissa, arrodonida i plana al capdemunt. 

Morena: Conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una glacera. 

Muntanya: Elevació natural del terreny, alta i rosta. 

Neu : Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de partícules d'aigua en suspensió en l'atmosfera i que cauen sobre la terra en flocs o borrallons blancs. 

Nevada : Caiguda de neu / Quantitat de neu caiguda damunt la terra d'una vegada. 

Nivell (Corba de -): Conjunt de punts d'igual altitud en referència a un pla horitzontal. 

Núvol : Amàs de partícules d'aigua o de glaç formades per la condensació del vapor aquós de l'atmosfera i que lleva la transparència de l'aire. 

Oasi: Indret de terra fèrtil d'un desert on creix la vegetació gràcies a l'existència d'aigües subterrànies. 

Oceà : Cadascuna de les cinc grans parts en que es considera dividida la massa total d'aigua salada que cobreix aproximadament les tres quartes parts de la Terra. 

Oceànica, Conca - Depressió vasta i profunda on són retingudes les aigües marines. 

Ona : Moviment oscil·latori de les aigües del mar en sentit ascendent i descendent. 

Orogènesi – Procés de formació de les muntanyes / Temps o període durant el qual es forma una cadena de muntanyes.

Pantà: Sector de terreny impermeable i planer, recobert per una capa d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria. 

Paral·lel : Cercle que resulta de tallar l'esfera de la Terra per un pla perpendicular a l'eix. 

Pedra : Tros de matèria mineral dura i sòlida desprès natural o artificialment d'una roca. / Gra de glaç arrodonit amb diàmetre superior a 5 mil·límetres que es precipita d'un núvol de tempesta. 

Pedregada : Precipitació atmosfèrica en forma de pedra. 

Pedruscall: Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre. 

Pendent : Inclinació de la superfície d'un relleu. 

Penepla: Superfície de gran extensió, generalment erosiva, on es presenten molt poques desnivellacions 

Península : Porció de terra, envoltada en gran part, d'aigua, que és la prolongació, mar endins, d'una extensió major de terra. 

Penya-segat: Escarpament rocallós amb pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar. 

Perfil topogràfic : Representació gràfica d'un tall perpendicular d'un terreny. 

Pic: cim agut d’una muntanya. 

Piemont : Regió planera situada el peu d'un massís muntanyós, formada per materials detrítics acumulats pels rius i torrents en forma de glacis de sedimentació i de dissecció, els quals revelen les modificacions dels corrents muntanyosos causades per l'orogènesi i els canvis climàtics. 

Plana : Porció extensa de país pla, sense muntanyes, que, generalment, té una altitud escassa sobre el nivell del mar. 

Platja: Riba sedimentària i planera del mar, d'un llac o d'un riu gran, formada generalment per acumulació de sorra o altres materials detritics. 

Plec : Deformació contínua que resulta de la flexió d'un material rocós en què hi ha una referència anterior a aquesta deformació, com és la superfície d'un estrat. 

Plegament: Conjunt de deformacions dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.  

Plenamar : Mar quan està al màxim del seu creixement del cicle mareal. 

Ploure : Caure l'aigua dels núvols en gotes. 

Plovisquejar : Ploure lleugerament a gotes molt petites. 

Pluja : Precipitació de gotes d'aigua, provinent de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. 

Pluviometria : Mesura, per mitjà del pluviòmetre, de la pluja caiguda. 

Pluviositat : Quantitat de pluja. 

Port: Abric natural o artificial en una costa o a la riba d'un riu, disposat per a servir de redós a les naus. / Pas entre dues muntanyes. 

Pou: Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a una capa aquifera, generalment en el mantell freatic mes pròxim a la superfície / En un avenc, cavitat vertical. 

Precipici: Declivitat abrupta, pendent vertical o molt rost. 

Precipitació : Hidrometeor que consisteix en la caiguda d'aigua provinent de l'atmosfera que, en forma sòlida o líquida, arriba fins a la superfície terrestre. 

Projecció : Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla. 

Promontori: Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar. 

Pudinga : Conglomerat d'elements arrodonits. 

Puig: Elevació del terreny, mes o menys rosta, formant un cim que sobresurt del terreny circumdant, tant si es plana com un massís muntanyós.

Ràpid: Part d'un riu on el corrent es mou amb una gran velocitat pel pendent fort d'un riu rocallós, sense caure al buit, per l’estrenyiment del llit o per altres causes. 

Rascler : Conjunt de solcs, d'estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars que s'originen a la superfície de les roques calcàries per acció corrosiva de les aigües salvatges. 

Rec : Incisió erosiva, en forma de vall submarina, excavada al talús continental, de grans dimensions i de vessants bastant abruptes. 

Recepció, Conca de - Espècie d'embut on s'apleguen les aigües de capçalera d'un torrent. 

Reflux : Moviment descendent de la marea. 

Reptació : Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen. 

Ressaca : Moviment de retrocés de l'aigua que ha avançat riba amunt desprès de desfer-se l'onada. 

Restinga: Fletxa que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra continua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta. 

Riba: Vora de la mar, d’un riu, d’un llac. 

Ribera: Terra pròxima al riu, al mar o a un llac. 

Riera: Curs d’aigua, generalment intermitent per manca d’aigua a l’estiu, de conca d’extensió comarcal i de cabal inferior a un riu. 

Rimaia : Esquerda o conjunt d'esquerdes estretes i pregones situades entre el gel d'una glacera de muntanya i la paret rocosa del circ glacial. 

Riu: Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l'aigua d'una conca de gran extensió (com a mínim comarcal) o d'una vall de drenatge abundós, porta sempre poca o molta aigua. 

Roca : Massa considerable de matèria mineral, especialment la que s'alça a la superfície de la terra o del mar. / Qualsevol matèria mineral que forma part de l'escorça terrestre. 

Rodolament : Desplaçament d'un cos que roman en contacte amb la superfície d'un altre, mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi hagi lliscament entre les dues superfícies. 

Rosada : Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment de nit. 

Rost: Terreny que té un pendent considerable.

Sediment: Material sòlid fragmentari, o massa d'aquest material, bé sigui d'origen orgànic o inorgànic, que s'origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i dipositat per l'aire, l'aigua o el glaç, o bé que s'ha acumulat per altres agents naturals, tals com la precipitació química a partir d'una solució, o d'una secreció dels organismes vivents i que forma capes o estrats sobre la superfície de la terra a les temperatures ordinàries i d'una manera incoherent i no cimentada. 

Sedimentació: Dipòsit d'un sediment que forma un estrat 

Serra: Cadena de muntanyes. 

Serralada: Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un conjunt mes llarg que ample.  

Sòl: Capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius i considerada com a llur suport. 

Sorra : Roca detritica incoherent, formada per grans de diàmetre comprés entre 2 i 0,062 mm.

Talús continental: Escarpament submarí de molt pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans. 

Talveg: En una vall, línia mes o menys sinuosa que uneix els punts mes baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura.  

Tartera: Extensió de terreny al flanc d’una muntanya coberta de pedres que s’han després d’aquest. 

Terraplè – Plataforma feta amb terra sobreposada, a vegades compactada, i sostinguda amb parets d’obra o d’escullera 

Terrassa: Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac, del litoral, originada per l'erosió. 

Torrent: Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma sobtadament per una forta ploguda. / Barranc per on davalla atorrentada l'aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua.

Vent : Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. 

Volcà – Lloc on les laves i altres productes magmàtics (gasos, vapors, etc...) atenyen la superfície terrestre, a l’aire lliure o a sota l’aigua, i que, per refredament, construeixen un relleu al voltant de la boca o de la fissura eruptiva, el qual sol tenir una forma cònica i una depressió o cràter al cim. 

Xaragall: Regueró que forma l’aigua de la pluja en escorre’s per un terreny inclinat. 

Xarxa hidrogràfica : Conjunt de cursos d'aigua que drenen una conca hidrogràfica o un territori.

_________________________________   

       A  B  C  D  E  F  G  H  I  L  M  N  O  P   R  S  T  V  X