Aigua polideta
Era un dia de tempesta, l'aigua
queia amb molta força damunt el cim de les muntanyes. Gotes i gotes d'aigua
envaïen el paisatge, tot s'estava mullant.
Les gotes anaven caient pel vessant de les muntanyes. De sobte es va sentir:
- Yuuuuuupi!!! Yuuuuuupi!!! Que divertit!!!
Qui era que cridava? Doncs era l'Aigua Polideta, una gota d'aigua que jugava
pels perillosos rierols, i congostos.
Mentre baixava anava topant amb pedres, troncs d'arbres, fulles..., i tot feia
molt de soroll:
- Pong, ping, plaf, pluf,pataplaf!!!- se sentia per tot arreu.
Finalment va topar contra un arbre i l'arbre li va dir:
- Ves en compte, goteta, si no vigiles et donaràs molts cops amb les
roques, les pedres i els troncs que trobaràs. Per cert, com et dius?
- Em dic Aigua Polideta, i tu?
- Jo em dic Tronquet - va contestar l'Arbre.
- Quin nom més bonic! Però no pateixis, ja aniré en compte,
m'ho estic passant molt bé !!!
I va continuar baixant pel riu, ara pluf!!!, ara plaf!!!, ara pong!!!, patapum!!!
Però, tot de cop, aquell aldarull es va acabar, les aigües es van
tranquil·litzar, l'Aigua Polideta es va calmar i va continuar surant
pel riu.
- Quina tranquil·litat - va dir l'Aigua Polideta - M'està venint
una gana...
I així estava, quan va sentir la veu de la seva mare:
- Aigua Polideta vine a dinar! T'he fet macarrons, el teu plat preferit.
- Ja vinc mare, tinc molta gana.
Quan ja havia acabat de dinar va anar a jugar amb les altres gotetes i de sobte
una de les gotetes va dir:
- Aigua Polideta, no t'ho prenguis malament, però em sembla que has canviat
de color. Ja no ets transparent, te estàs enfosquin!!!
- Noies, es possible que els macarrons m'hagin canviat de color, però...
n'he menjat moltes vegades i mai m'havia passat res, però... vosaltres
tampoc feu un color massa bonic. Uuufff!!! Que fosques !!!
- Què dius, Aigua Polideta? - va dir una gota.
- Doncs mira, tu també tens un color molt estrany. Quin espant !!! -
va dir l'Aigua Polideta -. Caram, què passa. Tan transparents que érem
i ara...
- I..., també fas una mica de pudoreta. Buuufff !!! - fa una altre goteta.
- Mireu, aniré a buscar el meu amic arbre, en Tronquet, i ell, potser,
ens podrà explicar què ens està passant.
L'Aigua Polideta se'n va anar a buscar el seu amic, en Tronquet i, després
d'explicar-li els problemes que tenien, l'arbre li va dir:
- Aigua Polideta, el que passa és que us esteu embrutant. Ara esteu passant
per zones on els humans tiren residus al riu i l'aigua cada vegada té
més porqueries i tot queda enfosquit. Això se'n diu Contaminació
Ambiental.
- Què és això? -va dir l'Aigua Polideta.
- Això vol dir que els humans estan fent malbé la Natura i el
Medi Ambient i, si no vigilen, ho destruiran tot.
- Oh, no! Això és terrible! Hauríem de fer alguna cosa
per impedir-ho, però... què? - va dir molt esverada l'Aigua Polideta.
L'arbre es va posar a pensar i després d'una estona va dir:
- Aigua Polideta, tinc una idea! Parla amb totes les gotetes i tot el que baixi
pel riu com plàstics, ampolles, vidres, roba, residus de fàbriques...
Tot el que no hi ha d'haver en un riu ho aneu acumulant fins que feu una gran
barrera que no pugui passar l'aigua. Després espereu a veure que fan
els humans.
Es van posar a treballar i van fer una barrera molt alta, l'aigua es va aturar
i ja no anava riu avall.
Van passar uns quants dies i els humans anaven a mirar i no entenien per què
ja no circulava l'aigua. Deien:
- Què passa? Què passa? Aquí s'ha fet un tap, un embús.
Anem a veure per què !!!
Quan van arribar, van trobar el munt de deixalles i porqueria i, després
de reflexionar i reflexionar, van entendre que s'havia acumulat tot allò
per culpa d'ells. Ells havien fet aquella barrera i van afanyar-se a treure
tot aquell desastre.
Aviat l'aigua va tornar a circular, una aigua neta, transparent i brillant.
Aigua Polideta va dir:
- Escolteu! A partir d'ara, cada cop que els humans intentin contaminar l'aigua,
podríem cantar una cançó totes juntes perquè se'ls
hi passin les ganes. Va! Un, dos, tres:
NO MÉS
PORQUERIA,
RESPECTEU L'AIGUA CADA DIA!!!