|
Comparant-lo
amb un motor de quatre temps, podríem dir que teòricament
hauria de tenir una potència doble que la d'un motor de quatre
temps de les mateixes característiques, ja que cada volta
del cigonyal es produeix un cicle de treball productiu, i no cada
dues voltes, com passa en el motor de quatre temps. Encara que,
no és exactament així, ja que els gasos de l'admissió
entren dins del cilindre al mateix temps que surten els de l'explosió,
la qual cosa provoca que sempre es barregin poc o molt, i que per
inèrcia se n'escapin alguns de l'admissió barrejats
amb els d'escapament. Funcionant a ralentí, la sortida de
gasos cremats es lenta. A gran velocitat, en canvi, la sortida de
gasos és molt ràpida, arrossegant darrere d'ell part
dels gasos frescos durant l'emplenada del cilindre. Aquesta deficiència
en el rendiment es produeix perquè les lumbreres d'admissió
i escapament sempre estan obertes, cosa que no passa en el motor
de quatre temps, on enlloc de lumbreres hi ha vàlvules.
Un
avantatge d'aquests motors es que tenen una senzillesa constructiva
que suposa no dur vàlvules ni elements de distribució.
Per la mateixa raó, no cal que la culata sigui desmuntable,
per tant el conjunt bloc-culata es pot fabricar en una sola peça,
aconseguint un motor compacte y lleuger. Són motor econòmics
i molt indicats per accionar màquines de poca potència,
especialment en motocicletes.
Funcionament del motor
de dos temps
El funcionament
del motor de dos temps, es el següent:
- Primer
temps.
Durant la carrera ascendent, l'èmbol expulsa la resta de
gasos residuals fins al tancament de les lumbreres de carrega
y escapament. La lumbrera d'admissió queda oberta i el
gasos frescos entren des de el carburador a l'interior del càrter,
això passa per la depressió que crea el pistó
al pujar. Durant el desplaçament ascendent de l'èmbol,
es realitza la compressió de la mescla a l'interior del
cilindre, mentre continua l'admissió a l'interior del càrter.
Durant aquest temps l'extrem del cigonyal ha efectuat un gir de
180º i es realitzen les següents fases: Escombrat de
gasos residuals, compressió de la mescla i admissió
o emplenada del càrter.
- Segon
temps.
Quan l'èmbol es troba en el PMS, al final de la compressió,
salta la guspira elèctrica. En aquest moment es produeix
l'inflamació i la combustió de la mescla, això
provoca que s'elevi la pressió i la temperatura a l'interior
del cilindre, cosa que provoca una força que empeny al
pistó produint-se l'expansió o carrera de treball.
Durant el descens del pistó, es tanca la lumbrera d'admissió
i es comprimeix la mescla aire-combustible de l'interior del càrter
(precompressió). Una mica abans d'arribar al PMI, el pistó,
obre les lumbreres de càrrega i escapament, a través
de les quals es produeix el buidament del gasos cremats i s'omple
el cilindre amb els gasos procedents del càrter, els quals
provenen del conducte de càrrega, que comunica el càrter
amb el cilindre. La mescla aire-combustible a causa del la pressió
a que es troben sotmesos a l'interior del càrter, la mescla,
i degut a la velocitat d'entrada, arrosseguen els gasos cremats
fins a l'exterior. En aquest segon temps l'extrem del cigonyal
ha efectuat un altre gir de 180º completant així una
volta de l'arbre motriu i realitzant les següents fases de
funcionament: Explosió i expansió, precompressió
de la mescla en el càrter, escapament i emplenament o carrega
del cilindre.
Resumint, les
quatre fases de funcionament d'aquests motors es realitzen en un
cicle de dos temps, amb dues carreres lineals de l'èmbol
i una volta del cigonyal o arbre motriu.
|