Projecte educatiu
Escola Banús,

 

 

  TRETS D'IDENTITAT, PRINCIPIS I PRIORITATS DE L'ESCOLA
 
Ens continuem definint com escola pública i per tant pluralista, dins el marc dels principis socials i democràtics
Ens declarem aliens a qualsevol opció partidista i manifestem la voluntat de no adoctrinar des de posicions morals, polítiques o ideològiques concretes.
Com a institució educativa, respectem els costums, trets culturals i creences, que caben dins el marc constitucional i la Carta Internacional dels Drets Humans.
Sota els principis socials i democràtics impulsem la inclusió, cohesió i equitat, promovem la formació d'una consciència social informada pels valors de la llibertat, tolerància, responsabilitat i solidaritat, i desenvolupem accions concretes per a la integració de l'alumnat i les famílies, que contemplen polítiques compensatòries i de discriminació positiva.
 
Volem ser una escola oberta
Fomentem la gestió democràtica i les dinàmiques participatives. Estem oberts al barri i a les famílies
, a les seves iniciatives, a la seva participació en la vida del centre.
Disposem de vies per a la participació i col·laboració directa dels pares i mares en la vida del centre, com són el consell escolar, les delegades de classe, el voluntariat per a cooperar en els tallers de
plàstica, les tutoritzacions de lectura, i l'organització i acompanyament en festes i excursions.
Al llarg del curs, des de l'escola de pares i mares s'organitzen activitats diverses dins i fora de l'horari escolar dirigides a les famílies.
Considerem molt important que mares i pares s'apropin a l'escola i ens puguin conèixer, ja que tenim una tasca en comú: l'educació dels nens i nenes. Hem de col·laborar i hem d'afermar la confiança mútua.
 
Considerem l'avaluació com a un dels eixos fonamentals de l'activitat escolar: l'avaluació ha de servir per decidir què i com ha d'ensenyar el mestre i millorar la seva pràctica docent, i per fomentar que l'alumne pugui regular el seu aprenentatge.
Dissenyem i implementem eines i recursos diversos per a l'avaluació dels nostres alumnes, amb l'objectiu de determinar les seves fortaleses i les seves mancances, d'aquesta manera podem modular la nostra intervenció i buscar i experimentar noves accions educatives.
A la vegada,
potenciem la reflexió dels alumnes sobre l'avaluació dels seus processos d'aprenentatge, a través d'accions que els ajudin a representar-se allò que han d'aprendre, a disposar d'eines per aprendre-ho i avaluar fins a quin punt ho estan aprenent.
 
Promovem la disciplina basada en l'autonomia, l'esforç i la responsabilitat, dins un clima de confiança i afecte
Autonomia, esforç i responsabilitat conformen el que nosaltres entenenm per la disciplina que ha de caracteritzar el comportament dels nois i noies.
Parlem d'una disciplina entesa com la capacitat per comportar-se i conviure de forma elegant i respectuosa, és a dir considerant i valorant les persones que ens envolten. Una disciplina que neix de la voluntat pròpia i responsable d'assumir les normes comunament acceptades i democràticament elaborades. Una disciplina que se situa més enllà dels resultats de la simple coerció.
El foment de la disciplina s'ha de realitzar en un clima de convivència en el que imperi el respecte mutu, l'amistat, la confiança i l'afecte entre alumnes i mestres i entre els mateixos alumnes.
L'exigència d'esforç i responsabilitat només la pot portar a terme un mestre que estima els seus alumnes, només poden acceptar aquesta exigència uns alumnes que se senten estimats pel seus mestres.
La disciplina basada en els valors de l'autonomia, l'esforç i la responsabilitat ha de ser la base per a aprendre a conviure i per a conviure..
 
Ens organitzem per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i oferir un ensenyament personalitzat que inclou tots els àmbits de la personalitat
Els mestres hem d'ajudar a créixer a tots els alumnes en tots els àmbits de la personalitat, independentment de les seves capacitats. Per aconseguir-ho és fonamental establir una relació personal, afectiva i diferenciada amb tots els nois i noies, i a la vegada mantenir la seva il·lusió per aprendre.
Però, a més a més, l'escola s'ha de dotar de mecanismes i eines organitzatives que permetin a les mestres personalitzar els processos d'ensenyament i aprenentatge per donar resposta a la diversitat de necessitats educatives que normalment presenten els nens i nenes d'una mateixa classe.
A partir de l'avaluació inicial i individual de tots els alumnes del centre i de la valoració de les característiques i dinàmiques comportamentals dels grups-classe, dissenyem plans d'intervenció amb objectius personalitzats i metodologies adaptades i adjudiquem recursos docents i espais per a possibilitar la intervenció individual o en petit grup.
 
 
  OBJECTIUS QUE HAN DE GUIAR LA CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM
 

Desenvolupar les capacitats socio-afectives de l'alumnat i els valors que han de sustentar aquestes capacitats, per a fer possible:

- Una correcta gestió emocional i una bona relació amb els companys.
- L'adquisició de recursos per evitar conflictes i contribuir a crear un bon clima de convivència;
- El d
esenvolupament dels valors de l'esforç, el respecte, la responsabilitat i la solidaritat, juntament amb el sentit crític i la creativitat.

 
Assolir un domini competencial del català i castellà que permeti l'efectiva comprensió oral i escrita de diferents tipologies textuals, la coherència i cohesió del discurs a l'hora d'expressar-se oralment i per escrit, i el respecte a les regles de la morfosintaxi i l'ortografia; disposar de les eines i estratègies que garanteixen una correcta interacció verbal i escrita en els diferents àmbits de la vida quotidiana; i possibilitar la utilització de les dues llengües per adquirir i construir coneixement.
 
Adquirir un coneixement funcional de la llengua anglesa de forma que l'alumnat pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en els escenaris més comuns de la vida quotidiana, així com apropar-se all coneixement que, en diferents formats, l'alumne es pugui trobar expressat en aquesta llengua.
 

Desenvolupar les competències matemàtiques que possibiliten fer estimacions i realitzar càlculs, aplicar coneixements geomètrics i resoldre les situacions problema que l'alumnat pot trobar en escenaris corresponents a la seva vida quotidiana .

 
Conèixer i interpretar els fets bàsics de l'entorn social i natural, comprendre els conceptes, fenòmens i mecanismes que descriuen i expliquen aquests entorns i utilitzar l'observació i experimentació per al seu estudi.
 
Utilitzar les tecnologies informàtiques per a processar, transmetre, rebre informació; per a la cerca, selecció i valoració de coneixement; i per a processar-lo i construir-ne de nou.
 
Interpretar i crear diferents representacions artístiques: plàstiques, musicals i altres corresponents al món de la dansa i el teatre; i gaudir del contacte amb les manifestacions artístiques en general.
 
Utilitzar els coneixements i les tècniques elementals de l'educació física per a la cura del propi cos; i valorar la pràctica de l'esport com a recurs per afavorir el desenvolupament personal i social.
     
  ELS CRITERIS METODOLÒGICS QUE HAN DE GUIAR LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA DE LES MESTRES
 
- La instauració d'un clima de convivència a l'escola i a l'aula caracteritzat per l'afecte i l'elegància en el comportament, que ha de permetre un adequat desenvolupament dels currícula.
 
- La funcionalitat dels aprenentatges que entenem conformada per aprenentatges instrumentals, globals, significatius i socials.
 
- La constant interacció mestre-alumnes. Una interacció rica que estimuli i orienti les activitats d'aprenentatge, que lluny de sancionar els errors i subministrar les respostes correctes, fomenti la reflexió i la investigació, que indueixi la relació entre coneixements, la seva transferència a situacions diverses, l'aplicació en contextos diferents, en definitiva que potencií el descobriment i construcció del coneixement.
 
- La potenciació de l'autonomia dels alumnes, a través de processos d'ensenyament que dissenyin les mestres, perquè de forma gradual i amb els suports convenients, puguin traspassar el protagonisme en el control i desenvolupament de les activitats d'aprenentatge als alumnes, i així esdevinguin subjectes actius, constructors dels propis coneixements.
 
- L'impuls de l'autoregulació per part dels alumnes del seu propi aprenentatge. Impuls que ha de fer el mestre induint als alumnes una reflexió intensa sobre allò que han d'aprendre, ajudant-los a representar-se els objectius d'aprenentatge i els criteris d'avaluació, i fomentant l'autosupervisió, coavaluació i autoavaluació.
 
- La intervenció del mestre basada en la diversificació d'agrupaments d'alumnes, des de la individualitat al gran grup, en funció de la situació educativa i els seus paràmetres concrets.
 
- La potenciació de la interrelació entre els alumnes com una font d'aprenentatge que el mestre haurà de dirigir, controlar i aprofitar. Per això es consideraran importants els agrupaments d'alumnes heterogenis.
 
- El modelatge i andamiatge . Modelatge que implica l'actuació del mestre davant els alumnes com a model de realització de l'activitat a aprendre, fent explicites les estratègies de resolució que utilitza i verbalitzant els pensaments i raonaments que les fonamenten. Andamiatge que comporta que el traspàs a l'alumne del protagonisme en la realització de l'activitat s'hagi de planificar incorporant bastides, crosses o suports de diferent mena que la facilitin i li ajudin a comprendre-la i integrar-la; bastides, crosses i suports que de forma gradual es retiraran per arribar al domini autònom de l'activitat.
 
- Les activitats de descobriment i investigació per part dels alumnes, induïdes i dirigides pels mestres, s'han de combinar de forma apropiada amb la transmissió organitzada i sistematitzada de coneixements per part dels docents.
 
- La manipulació, l'experimentació, l'observació, i les vivències de fenòmens in situ (sortides i visites), han de complementar i estar en estreta relació amb les explicacions dels mestres, les consultes i lectures, els exercicis i activitats sobre el paper i l'estudi en general.
   
  LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES, MARC PER DESENVOLUPAR EL TREBALL DELS CONTINGUTS ESCOLARS: HEM DE FER ALUMNES COMPETENTS, ALUMNES QUE SABEN UTILITZAR I APLICAR CONEIXEMENTS
 

El nostre concepte de competència NO correspon amb el domini d'un conjunt d'eines i estratègies que permeten el desenvolupament eficaç d'una activitat professional.

Entenem per competència la capacitat d'identificar, activar i aplicar coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals per resoldre reptes, situacions i problemes en contextos diferents. D'aquesta manera el concepte de competència requereix posar en marxa habilitats cognitives relacionades amb la reflexió, la generalització, la transferència, l'aplicació, la creativitat, la valoració i la crítica.

Entenem que el treball competencial no ha de privar els alumnes d'aprendre fets, fenòmens i conceptes, i integrar de forma interrelacionada els "sabers" propis de les persones cultes, que, més enllà del simple utilitarisme, saben interpretar el món i gaudir del coneixement.

Els continguts de les diferents àrees del currículum  i els objectius que respecte a ells es puguin plantejar i desenvolupar a les aules s'han de treballar de forma que contribueixen al desenvolupament i l'adquisició de les competències bàsiques. Tot i que les àrees tenen una o més competències que li són pròpies, és necessari treballar totes i cadascuna de les competències des de totes i cadascuna de les àrees.

A l'hora de dissenyar les activitats a desenvolupar, s'hauran d'identificar aquells aprenentatges crítics relatius a fets, conceptes, procediments, habilitats i actituds, que possibiliten la pràctica i l'assoliment de les diferents competències. Aquests aprenentatges crítics s'hauran de treballar de forma organitzada i sistemàtica per assegurar la seva integració per part dels alumnes i no posar en crisi el domini competencial.

L'assoliment de les competències no només implica el domini dels coneixements i habilitats que els alumnes han de posar en marxa per a resoldre diverses situacions en diferents contextos. L'assoliment de les competències també requereix que el mestre dissenyi activitats d'ensenyament i aprenentatge en les que els alumnes puguin practicar la competència, aprenguin a reflexionar, relacionar, generalitzar, transferir i aplicar coneixements, es vegin obligats a utilitzar de forma interrelacionada, en diversos escenaris, allò aprés en diferents àrees. Els reptes, situacions problema i els projectes de tipus interdisciplinari hauran de ser activitats presents a les aules per a treballar de forma sistemàtica les competències bàsiques.

L'enfoc competencial requerirà que el mestre en tot moment adopti un estil d'ensenyament intensament interactiu que indueixi als alumnes la reflexió sobre les relacions entre els coneixements, que plantegi problemes i reptes, que no comuniqui la solució sinó que ajudi a l'alumne a descobrir-la, que permeti l'error i l'utilitzi per avançar.

   
  EL PROJECTE LINGÜÍSTIC
 

Objectius

L'objectiu fonamental del Projecte Lingüístic del Centre ha de ser guiar els mestres i les mestres, i la comunitat educativa en general, en la tasca d'aconseguir que els nens i nenes , qualsevol que sigui la seva llengua i procedència, finalitzin l'Educació Primària en una situació tal que puguin:

- Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, tant oralment com per escrit, i a la vegada emprar-la normalment com a llengua vehicular, de cohesió i d'aprenentatge.

- Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que puguin utilitzar-la apropiadament com a font d'informació, adquisició de coneixement i vehicle d'expressió en qualsevol situació comunicativa.

- Comprendre i expressar en anglès missatges senzills, dintre d'un context comunicatiu, participar en les interaccions orals més habituals, gaudir amb l'escolta o lectura de petits textos literaris i comprendre el seu significat essencial; i accedir a coneixements expressats en aquesta llengua, adequats al nivell dels alumnes.

- Mantenir una actitud oberta respecte a les cultures i llengües del seu entorn que els permeti apropar-se al seu coneixement i a la utilització d'alguns fórmules bàsiques de salutació .

- Utilitzar els recursos del llenguatge audiovisual i de les TIC, com a mitjans de comunicació en els seus entorns vitals i educatius..

 

Tractament del català

El català serà la llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge. i s'impulsarà com a llengua de cohesió i convivència entre l'alumnat i entre les mestres i els nois i noies.

Les comunicacions del centre amb la comunitat educativa i en les relacions amb l'exterior seran en llengua catalana.

El tractament del català i de totes les llengües adoptarà un enfocament funcional i comunicatiu, que tractarà de donar sentit a tots els aprenentatges curriculars d'aquest àmbit. Aquest enfocament, a més d'estar present en les activitats sistemàtiques que es realitzin a les aules per al desenvolupament dels currículums de llengües, es tractarà de materialitzar en projectes de centre com la revista escolar, l'impuls dels hàbits lectors, l'organització de festes i altres activitats globals de l'escola.

Adoptarem el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), amb la finalitat que l'alumnat (gairebé tot no catalanoparlant) pugui accedir sense dilacions i de forma eficaç a l'aprenentatge de la llengua catalana i a la seva integració com a llengua de comunicació al menys dins l'escola. El PIL es guiarà pels següents principis:

•  Utilització del català com a llengua vehicular d'E/A i de comunicació amb els alumnes des de l'inici de l'escolaritat a P3.
•  Ensenyament del català tenint en compte que no és la llengua materna per a la immensa majoria dels alumnes, la qual cosa requereix:
•  Un enfocament metodològic funcional i comunicatiu.
•  El treball sistemàtic d'estructures i vocabulari d'acord amb tòpics, centres d'interès o unitats didàctiques que de forma progressiva faci avançar els alumnes en la integració i ús correcte de la llengua;
•  Recolzament de l'aprenentatge amb material visual i audiovisual;
•  L'ús molt freqüent de contes, narracions, poemes, cançons i altres textos en català;
•  El contacte precoç amb la llengua escrita en català, i l'aprenentatge de la lectoescriptura en aquesta llengua;
•  L'impuls del català entre les famílies de l'escola.

 

Tractament del castellà

Donat que l'escola portarà a terme el PIL, ja que l'alumnat procedeix de famílies no catalanoparlants, els processos d'E/A del castellà s'iniciaran en el primer nivell del Cicle Inicial (CI) de Primària.

Considerant que la majoria dels alumnes tenen un domini comunicatiu en aquesta llengua, i que el PIL contempla l'aprenentatge lectoescriptor en català, l'activitat docent respecte al castellà, en aquest CI, es dirigirà fonamentalment a la millora de l'expressió i comprensió oral a partir de models literaris (cançons, poemes i altres textos) que contenen formes d'ús i modalitats diferents a les de la llengua col·loquial i familiar.

A partir del Cicle Mitjà (CM) i durant el Cicle Superior (CS), sota la premissa que la majoria dels alumnes ja han adquirit un major domini del castellà en els diferents usos (més enllà del col·loquial), s'introduiran de forma sistemàtica altres continguts curriculars en relació a la consciència lingüística (reflexió sobre la llengua, els seus elements, el seu funcionament, la seva sintaxi); la transferència i aplicació d'estructures i competències comunes amb el català; les especificitats i diferències entre català-castellà (aspectes semàntics, ortogràfics i morfosintàctics).

 

Continguts i estructures comunes a la llengua catalana i castellana

Els continguts i estructures lingüístiques comunes a aquestes dues llengües es concretaran a través del català, es presentaran i treballaran en primer lloc en aquesta llengua, i seran punt de referència per al castellà . A tal efecte, al PCC de l'àrea de llengües es realitzarà una anàlisi exhaustiva d'aquests continguts, que contemplarà com a mínim els següents blocs:

•  Les habilitats i competències per a l'expressió i comprensió oral,
•  Les estratègies d'expressió i comprensió lectora,
•  Els elements i les estratègies de composició escrita,
•  La morfologia i la sintaxi,
•  La puntuació,
•  Les competències TIC .

 

Assignacions horàries a l'àrea de llengua catalana i castellana

A la impartició específica de Llengua i literatura catalana li assignarem com a mínim un total de 3 hores dins de l'horari lectiu de cada nivell d'Educació Primària.

A la impartició de llengua i literatura castellana, considerant que la majoria dels nostres alumnes tenen com a llengua familiar el castellà i que aquesta llengua és la majoritària en el context social i relacional del barri, dedicarem com a mínim un total de 2 hores dins l'horari lectiu de cada nivell.

Aquestes assignacions horàries es podran incrementar per sobre dels mínims cada curs escolar mitjançant l'assignació de temps curricular de “lliure disposició”. L'increment es realitzarà de forma diferenciada en cada nivell, en funció de les necessitats educatives detectades en les avaluacions inicials.

 

Tractament de l'anglès i assignacions horàries

L'ensenyament aprenentatge de l'anglès es basarà en un enfocament funcional i comunicatiu de la llengua, que en aquest cas es recolzarà intensament en activitats lúdiques i de dramatització, i en mitjans informàtics i audiovisuals. L'alumnat haurà d'estar la major quantitat de temps possible en contacte amb la llengua oral. La mestra utilitzarà sempre aquesta llengua en la relació amb els seus alumnes dins la classe.

En acabar l'etapa d'Educació Primària els alumnes hauran de ser capaços de posar en marxa els següents aprenentatges:

•  Comprendre i expressar en anglès missatges senzills, dintre d'un context comunicatiu,
•  Participar en les interaccions orals més habituals,
•  Gaudir amb l'escolta i lectura de petits textos literaris i comprendre el seu significat essencial,
•  Accedir a informació i coneixements expressats en aquesta llengua (a través d'un interlocutor, la literatura, o les TIC) adequats al nivell maduratiu i curricular de l'edat de l'alumnat d'aquesta etapa.

 

Parvulari, l 'anglès s'impartirà des de l'inici de l'escolaritat, a P3. Es procurarà que tingui una dedicació horària a tots ells cursos de Parvulari de 3 sessions setmanals, una de les quals serà desdoblada. La durada de cada sessió no serà superior als tres quarts d'hora.

S'utilitzarà preferentment material lúdic i audiovisual. El treball se centrarà fonamentalment en la llengua oral. Es pretendrà que els alumnes es familiaritzin amb la llengua anglesa i la percebin com una eina de comunicació; que arribin a ser capaços de realitzar i comprendre petites produccions orals (salutacions, presentacions, preguntes i respostes curtes, ordres senzilles contextualitzades ...); i que arribin a integrar un vocabulari mínim i unes estructures senzilles relatives a objectes i fenòmens molt propers.

 

Al Cicle Inicial i al Cicle Mitjà, l'anglès tindrà una dedicació horària de 3 sessions setmanals, d'un mínim de tres quarts d'hora, una de les quals serà desdoblada. Això requerirà incrementar les hores mínimes de dedicació establertes al currículum a càrrec de les de lliure disposició. En funció dels recursos humans dels que disposi el centre, es procurarà planificar una sessió setmanal impartida en anglès dins d'altre àmbit diferent al de llengües.

El treball en el cicle inicial se centrarà fonamentalment en la llengua oral, tot i que es començarà a introduir la llengua escrita, sobretot a partir del segon nivell del cicle.

 

Al cicle superior, l'anglès tindrà una dedicació horària de 3 sessions setmanals, que ocuparan un mínim de 3 hores, una de les quals serà desdoblada, la qual cosa suposarà adjudicar hores de lliure disposició. També en aquest cicle , en funció dels recursos humans dels que disposi el centre, es procurarà planificar una sessió setmanal impartida en anglès dins d'altre àmbit diferent al de llengües.

Les activitats se centraran en la llengua oral, i en la llengua escrita. Es treballarà de forma específica el reconeixement i ús de vocabulari, la participació en les interaccions orals més habituals, la comprensió global de missatges orals i escrits variats; la producció de textos orals i escrits a partir de models prèviament treballats (diàlegs, descripcions, embarbussaments...); la lectura i comprensió de contes i altres textos escrits en anglès; la cerca d'informació en un text escrit, l'accés a coneixements expressats en aquesta llengua, a través d'un interlocutor, la literatura o les TIC, i per últim el reconeixement de trets culturals, festes i costums propis de països de llengua anglesa.

 

Altres activitats i projectes per potenciar el contacte amb les llengües i incentivar el seu ús

Biblioteques d'aula i el foment de la lectura. S'impulsarà el contacte amb la lectura i els hàbits lectors a través de les biblioteques d'aula i projectes específics com “Jo llegeixo, tu llegeixes”, que es combinen amb exposicions orals dels alumnes, en classes diferents a la seva, dels resums dels llibres llegits per tal de potenciar la llengua oral.

Els grups de lectura interactiva. Dins de cada classe, es reservarà una hora setmanal per organitzar grups de lectura interactiva. En aquesta franja horària hi haurà a la classe dues o tres persones adultes, cadascuna de les quals es farà càrrec d'un grup. Els nens i nenes de cada grup llegiran el mateix llibre, i dirigits pel mestre (i en ocasions amb el suport d'alguns pares o mares) treballaran estratègies de comprensió, posaran en comú significats i compartiran i contrastaran síntesis i resums dels textos llegits.

La revista escolar es configurarà com una eina per incentivar l'ús funcional de la llengua dins la comunitat educativa. Tindrà un doble vessant:

•  Un mitjà de comunicació entre les famílies i l'escola que fomentarà l'ús del català com a llengua vehicular i la consciència plurilingüe, a través de la publicació d'informacions puntuals rellevants en altres llengües, acció aquesta última que ens ha de permetre apropar l'escola a les famílies nouvingudes.

•  Una eina per treballar de forma real i funcional la comprensió lectora i, fonamentalment, la composició escrita.

Les eines informàtiques com a tecnologies de la informació i la comunicació. S'utilitzaran com a eines per a l'ensenyament de la llengua a través de programari específic; també com a eines per a processar informació oral i escrita i construir coneixement; i com a eines per cercar, compartir i comunicar tot tipus d'informacions. La web del centre i els blocs de cada classe constituiran instruments per a la utilització funcional de la llengua.

Data última revisió: 18-10-2017

   
  LA CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU QUE SIGNEN FAMÍLIES I MESTRES
 

Compromisos per part del centre

1. Facilitarem una educació que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne o alumna, estimuli les seves competències, fomenti l'esforç i la responsabilitat, i sigui adequada al seu ritme d'aprenentatge.

2. Garantirem els drets de l'alumne o alumna i exigirem el compliment dels seus deures. Ajustarem l'exercici d'aquests drets i deures amb eines educatives, de forma ponderada al context, i amb els objectius d'aprendre a conviure i fer efectiva la sociabilitat.

3. Respectarem les conviccions religioses, morals i ideològiques de la família que s'emmarquin en la DUDH i en els principis i valors de les lleis de l'estat.

4. Oferirem i impulsarem mecanismes efectius de participació de les famílies en el funcionament del col·legi. A tal efecte, a més de fomentar la participació de pares i mares en el govern del centre a través del Consell Escolar, arbitrarem altres vies de col·laboració directa com són les delegacions de classe i les tasques de voluntariat.

5. Informarem la família (a través de publicacions diverses, reunions i entrevistes personals) del projecte educatiu, l'organització del centre, les seves normes de funcionament i els serveix que s'hi ofereixen; i mantindrem una actitud dialogant i oberta per oferir les explicacions i justificacions que al respecte se'ns demanin.

6. Explicarem a la família i a l'alumne o alumna els continguts que es treballaran a cada nivell de l'escola, les activitats i els seus horaris, els criteris d'avaluació o objectius d'aprenentatge, els criteris metodològics que es faran servir per aconseguir-los, els deures que s'hauran de fer a casa, i les mesures de control dels mateixos. A tal efecte organitzarem una reunió de pares i mares de grup classe a l'inici de cada curs escolar, i reclamarem entrevistes personals amb aquelles famílies que no hi assisteixin.

7. Avaluarem de forma contínua el creixement personal i el rendi­ment acadèmic de l'alumne o alumna amb l'objectiu d'ajustar la nostra intervenció educativa. Per això, a més de controls o exàmens puntuals, utilitzarem l'observació de l'actitud, la conducta i l'esforç de l'alumne, l'anàlisi dels seus processos d'aprenentatge, la valoració de les activitats que realitza a l'escola i dels deures que fa a casa. Informarem a l'alumne i a la família dels resultats de les proves d'avaluació puntuals i sempre ens mostrarem disposats a explicar i revisar la correcció de les mateixes.

8. Planificarem i adoptarem les mesures educatives alternatives o complementàries, d'acord amb els recursos que disposi el centre, per atendre les necessitats educatives especials que pugui presentar l'alumne o alumna. Aquestes mesures seran comunicades i justificades a la família i si escau oferirem assessorament als pares i mares perquè posin en pràctica els criteris i mesures que al nostre entendre han d'afavorir el creixement educatiu de l'alumne o alumna.

9. Mantindrem comunicació regular amb la família per informar-la de l'evolució acadèmica i personal de l'alumne o l'alumna, del grau d'acompliment dels deures que cal fer a casa, de les faltes d'assistència i de qualsevol altra circumstància educativament rellevant. Aquesta comunicació, en el cas d'alumnes amb evolució educativa normalitzada, es concretarà en tres informes escrits al final de cada trimestre, una entrevista personal al llarg del curs i una altra al final. En cas de detectar-se situacions en l'evolució escolar de l'alumne que hagin de ser conegudes per la família o puguin requerir la intervenció de pares i mares es comunicaran en el termini més breu possible.

10. Atendrem en un termini màxim de 24 hores aquelles peticions d'entrevista amb la direcció del centre o els mestres, que tinguin la consideració objectiva d'urgència per la importància o transcendència dels temes a tractar o comunicar. La resta de peticions d'entrevista seran ateses de forma negociada amb la família, en el termini més breu possible, d'acord a la importància del tema a tractar i el nombre de demandes prèvies.

11. Al finalitzar cada Cicle, revisarem conjuntament amb la família el compliment d'aquests compromisos i, si escau, el contingut. No obstant, a instància de part, i com a conseqüència de circumstàncies educativament rellevants, es podrà proposar l'anticipació d'aquesta revisió.

   
 

Compromisos per part de la família: confiança i complicitat

1. Respectarem el projecte educatiu del centre, els criteris i les fórmules organitzatives i d'acció que se'n derivin, així com les normes que regulen el treball escolar i la convivència. No obstant, ens reservem el dret a demanar de forma raonada i cordial els aclariments que al respecte considerem oportuns.

2. Compartirem amb el centre l'educació del nostre fill o filla: garantirem la presència dels hàbits d'higiene, alimentació i descans nocturn necessaris per afavorir la seva integració i rendiment escolar ; adoptarem una postura activa de seguiment i implicació en les activitats educatives que hagi de desenvolupar. I construirem i conrearem relacions de confiança, complicitat, cordialitat i estima entre família, alumnes i mestres.

3. Amb l'objectiu de col·laborar en el desenvolupament de les activitats escolars del nostre fill o filla, mantindrem una comunicació estreta amb el centre i estarem assabentats de les seves fórmules d'actuació i propostes d'acció: llegirem tota aquella informació que ens subministri l'escola a través del web, cartes i circulars; assistirem a les reunions d'inici de curs, i a aquelles que ens convoqui personalment el director, si per raons de causa major no podem acudir, justificarem l'absència i sol·licitarem la informació transmesa; participarem en la mesura de les nostres possibilitats en les xerrades col·loqui de l'escola de pares; mantindrem al menys un contacte personal amb la tutora al llarg del curs i, en finalitzar aquest, realitzarem una valoració conjunta del procés educatiu del nostre fill o filla.

4. Adoptarem les mesures necessàries perquè el nostre fill o filla compleixi els seus deures bàsics com alumne: el respecte als companys i en especial als mestres; l'assistència regular i puntual a les activitats escolars; l'atenció, estudi i interès en el desenvolupament de les classes; i la realització dels deures per a casa encomanats pel professorat.

5. Llegirem, comentarem i explicarem al nostre fill o filla les normes específiques de funcionament del centre i de la classe, l'ajudarem a integrar-les i comprendre-les, i de forma molt especial l'instarem a respectar-les. En cas de conductes fora norma del nostre fill o filla acceptarem i compartirem amb els mestres les activitats de reflexió, reparació i recuperació que se'l puguin imposar, dins dels límits que marquen la dignitat i els drets fonamentals dels infants.

6. Ajudarem el nostre fill o filla, mitjançant la nostra intervenció directa, a organitzar de forma convenient i d'acord amb les pautes del centre, el treball escolar, el temps d'estudi a casa, el d'oci i el de les activitats extraescolars, i prepararem i supervisarem de forma conjunta i amb antelació el material escolar i els llibres que necessitaran dins de cada franja del seu horari setmanal.

7. Realitzarem les accions necessàries, d'acord amb les normes d'organització i funcionament del centre, per garantir què el nostre fill o filla disposi de material escolar i llibres, i pugui desenvolupar les activitats lectives complementàries no gratuïtes que el centre pugui organitzar.

8. Reconeixerem l'autoritat del professorat i, més específicament, la de l'equip directiu. Entenem que el reconeixement d'aquesta autoritat ha de consistir en dipositar la nostra confiança en totes les mestres, seguir les seves indicacions i exhortacions en l'àmbit escolar, adjudicar presumpció de veracitat a les seves declaracions, evitar qüestionar les seves actuacions davant els alumnes i acceptar les correccions que puguin dirigir al nostre fill o filla. El reconeixement de l'autoritat del mestre, no significa que renunciem a contrastar i discutir, sense prejudicis, de forma cordial i respectuosa, possibles discrepàncies.

9. Ens adreçarem directament als mestres del centre per a contrastar percepcions, declaracions o esdeveniments negatius en relació al nostre fill o filla, per demanar aclariments, per exposar possibles queixes, i per discutir i solucionar divergències i conflictes; i evitarem realitzar afirmacions i crítiques no contrastades en escenaris inadequats, que menyscaben la convivència i cohesió de la comunitat educativa i la confiança en els mestres. No obstant, en el cas de no obtenir una resposta satisfactòria en primera instància, ens reservarem el dret d'exercir altres actuacions davant la direcció del centre i si escau, i amb posteritat, davant les autoritats educatives externes.

10. Atendrem en un termini màxim de 24 hores aquelles peticions d'entrevista que ens faci la direcció del centre o els mestres i tinguin la consideració objectiva d'urgència per la importància o transcendència dels temes a tractar o comunicar. La resta de peticions d'entrevista que ens formuli el centre les atendrem de forma negociada amb els mestres, en el termini més breu possible i d'acord a la valoració que faci el mestre de la importància del tema a tractar.

11. Al finalitzar cada Cicle, revisarem conjuntament amb la mestra tutora del nostre fill o filla el compliment d'aquests compromisos i, si escau, el contingut. No obstant, acceptem que a instància de part, i com a conseqüència de circumstàncies rellevants, es pugui proposar l'anticipació d'aquesta revisió.

12. Informarem el nostre fill o filla del contingut d'aquests compromisos i li explicarem de la forma més propera possible.