Història de la pandèmia
Covid-19
Durant aquest confinament els nens I les nenes de 3r hem fet de periodistes I hem cercat informació per explicar-vos com va començar tot plegat.
A mitjans de desembre de 2019 van aparèixer els primers casos a Wuhan, una ciutat xinesa d'onze milions d'habitants.
Com que era plena època de grip, no s'hi va donar massa importància, fins que es va veure que els pacients afectats de pneumònia, treballaven o anaven freqüentment a un mercat de Huanan, on venien animals vius.
Un mes després, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar que la malaltia la provocava un nou tipus de coronavirus anomenat SARS-CoV-2 , que va passar d'un animal als humans en aquest mercat d'animals salvatges vius de Wuhan. L'11 de febrer, l'OMS va anomenar Covid-19 a aquesta malaltia. Un mes més tard va declarar la malaltia de la Covid-19 com a pandèmia.
Com es va estendre el virus a altres països
De Wuhan va passar a altres ciutats xineses i va seguir pel continent asiàtic . 
Els primers casos fora de la Xina van ser a Tailàndia, Taiwan, Japó i Corea del Sud.
Després van aparèixer alguns casos als EEUU.
A Europa, el primer cas va ser a França, però on va haver-hi més contagiats en un principi va ser a Itàlia, seguida d'Espanya i Regne Unit .
Després va passar a Iran.
Fake news o notícies per desinformar
Des que es van conèixer els primers malalts per coronavirus, han aparegut moltes notícies falses, conegudes com a “fake news” . Totes volen alarmar les persones, condicionar les opinions i decisions, desestabilitzar la política i l'economia o afavorir els interessos polítics o econòmics d'alguns grups poderosos
Sempre hem de contrastar les notícies, és a dir consultar-les en diferents mitjans de comunicació i sobretot informar-nos en fonts oficials. Si sospitem que una notícia pot ser falsa no l'hem de compartir per WhatsApp o altres xarxes socials, abans de prémer el botó per enviar atura't, pensa i verifica!
Fake news sobre l'origen de la malaltia.
S'ha arribat a dir que el virus és una arma biològica creada a un laboratori xinès per reduir el nombre de persones grans o per enfonsar l'economia. Però estudis científics demostren que el virus prové del ratpenat.
Sobre el contagi i els tractaments.
Es va dir que sortint al balcó a aplaudir ens podíem contagiar, que ja existeix la vacuna, que el virus es mor si prens el Sol o beus begudes calentes. Totes aquestes afirmacions les van desmentir els científics.
Què han fet diferents països per aturar la pandèmia
Xina
Confinament total de la població de la ciutat de Wuhan i la seva província Hubei i 
tancament de fronteres.
Corea del Sud
Han realitzat moltíssims tests, 15.000 per dia, per saber qui estava contagiat i qui no. A més els ciutadans tenien una App al mòbil per saber si havien estat en contacte amb persones infectades. Llavors les persones que donaven positiu als test i les que havien tingut contacte amb elles eren aïllades perquè no contagiessin a ningú més.
Espanya
Es va establir un Estat d'alarma el 13 de març. Es van tancar escoles i botigues menys supermercats i farmàcies, i només podíem sortir de casa a treballar o 
comprar. Però el 28 de març es va ordenar també l'aturada de tots els treballs que no fossin essencials. Després, a poc a poc, vam poder començar a sortir de casa.
Anglaterra
Al principi les autoritats angleses van decidir no confinar la població per no paralitzar l'economia. Pensaven deixar que la gent es contagiés del virus i així s'immunitzaria. Quan hi hagués molta gent immunitzada, el virus desapareixeria perquè ja no podria contagiar ningú, però van canviar d'estratègia ja que la gran quantitat de malalts col·lapsava el sistema sanitari i hi havia molts morts. Així que van instaurar mesures dràstiques com Itàlia, França i Espanya.
Suècia
Va adoptar mesures més suaus, aïllant només la població de risc i confiant en la responsabilitat de cada persona per seguir les mesures de prevenció. Més tard, van endurir les mesures.
Estats Units
Va començar a adoptar mesures de confinament molt tard perquè també confiaven en la immunitat de grup i no volien aturar l'economia. El sistema sanitari no és universal i no arriba a totes les persones.
Els països que han adoptat mesures estrictes de confinament han aconseguit aturar a poc a poc la pandèmia, evitant que el virus s'estengui, però les conseqüències econòmiques són molt dolentes per totes les persones, molta gent no ha pogut anar a treballar, les botigues han tancat, la gent ha deixat de viatjar, s'han cancel·lat esdeveniments esportius, s'han tancat les fronteres, els restaurants, els cines, els hotels; els nens hem deixat d'anar a l'escola i això ha fet perdre molts diners a tothom i molta gent s'ha quedat sense feina. Poc a poc esperem que tot torni a la normalitat.
La classe de 3r