Éssers vius versus virus

Segur que heu sentit a alguna persona parlar dels virus com si fossin “bichos”, però això és correcte? Un virus és una ésser viu? Els alumnes de 6è us ho volem explicar. Per això farem una breu descripció de les característiques dels éssers vius, com es classifiquen i la diferència amb els virus. A més a més, parlarem dels virus més famosos i de la solució a les malalties que provoquen: les vacunes!

Perquè un ésser es pugui considerar “ésser viu” ha d'estar format per una o més cèl·lules (cèl·lula = unitat bàsica de vida) i a més ha de dur a terme les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Una pedra és un ésser, una cosa que realment existeix, però no és un ésser viu perquè no té cèl·lules, no es nodreix ni es relaciona amb el medi ni es reprodueix.

Els científics classifiquen els éssers vius segons el tipus de nutrició i el tipus i quantitat de cèl·lules que tinguin.

Distingeixen 5 grans regnes, que engloben organismes amb característiques comunes.

El regne de les moneres . Tenen cèl·lules procariotes (sense nucli definit). A aquest regne pertanyen els bacteris i cianobacteris.

El regne dels protoctists, en el que distingim els protozous i les algues.

El regne dels fongs , on trobem els llevats, les floridures i els bolets.

El regne de les plantes , que poden ser amb o sense flor.

El regne dels animals , que inicialment es divideixen en vertebrats i invertebrats.

Com podeu comprovar aquí no hi són els virus.

La majoria de científics consideren que els virus no són éssers vius.

Llavors, que és un virus?

Un virus és un agent infecciós submicroscòpic (És tan petit que només el podem veure amb un microscopi molt potent). No és considerat un organisme viu ja que no té estructura cel·lular, no es capaç de nodrir-se ni de relacionar-se amb el medi i tampoc és capaç de reproduir-se per sí mateix, només es replicarà si casualment entra en contacte amb una cèl·lula i s'hi introdueix.

L'estructura dels virus és bastant senzilla. Els elements bàsics d'un virus són els següents:

1. ADN o ARN, mai tots dos alhora, és el material genètic que conté la informació que determina les característiques del virus.

2. Càpsida, és una coberta feta de proteïnes que envolta l'ADN o ARN. Aquestes proteïnes tenen la propietat de trencar o dissoldre la membrana de les cèl·lules i això fa que el virus s'hi introdueixi a dins.

3. Alguns virus, com els corona, també estan envoltats per una membrana de greix amb punxes de proteïnes, que en aquest cas són les que trenquen la membrana de les cèl·lules.

Com veieu als virus els falten molts dels elements que tenen les cèl·lules per poder nodrir-se, alimentar-se i reproduir-se. Ara bé, és veritat que els virus es multipliquen, però només ho poden fer si entren dins d'una cèl·lula, ja que és la cèl·lula la que els possibilita replicar el seu ADN o ARN i les altres estructures.

Els virus es poden classificar de moltes formes, segons tinguin ARN o ADN, segons els tipus de càpsida i segons altres criteris.

El coronavirus SARS-CoV-2, responsable de la malaltia Covid-19, és de la família Coronaviridae. El seu genoma està format per una única cadena d'ARN. Es replica quan diposita el seu ARN al citoplasma de cèl·lules eucariotes (cèl·lules que tenen un nucli ben definit).

Els virus provoquen malalties als humans, com el refredat o la grip i altres més greus que a continuació us exposem.

La SIDA. Ha provocat al voltant de 40 milions de morts. És la sisena causa de mort a nivell mundial. Actualment no hi ha cap vacuna oficial contra la SIDA. S'encomana per via sexual o per ferides amb contacte sanguini.

La Verola. Va aparèixer fa 10.000 anys. A finals del segle XVIII provocava 400.000 morts anuals entre els europeus. Al 1980 es va erradicar, com a resultat d'una campanya de vacunació mundial sense precedents. Provocava febre, malestar general, mal de cap, fatiga intensa, mal d'esquena i vòmits. Després, apareixien unes taques vermelles a la cara i a altres parts del cos i es formaven ferides que deixaven marques per sempre.

La Grip Espanyola. Entre els anys 1918 i 1920, es calcula que va infectar un terç de la població mundial. Va provocar milions de morts. Produïa infecció respiratòria, febre, rinitis, tos i malestar. Encara es desconeix la seva procedència. Li van posar el nom d'espanyola perquè únicament a Espanya s'informava de l'epidèmia, ja que Amèrica i la majoria de països europeus estaven immersos en la primera guerra mundial.

Com que els virus no són organismes vius els antibiòtics no tenen efectes sobre ells. Per combatre els virus disposem de vacunes, les quals enganyen el nostre sistema immunològic, ja que una vacuna conté el virus a una escala molt petita o bé amb les toxines que produeixen els virus, de forma que el nostre cos sense posar-se malalt fabrica anticossos contra el virus. La primera vacuna la va inventar Edward Jenner al 1796 per combatre la verola.

Classe de 6è