La volta al món
Els nois i noies de 6è sabem que la Terra és rodona, que podríem fer un viatge al seu voltant, però quan es va fer la primera volta al món? Qui va la va fer? D'on va sortir i per on va passar? Quant va trigar? Hem investigat per contestar aquestes i moltes altres preguntes i ara us expliquem algunes coses que hem après.

El 10 d'agost de 1519, cinc vaixells van sortir de Sanlúcar de Barrameda, un poble de la província de Cadis. L'objectiu era anar a les illes de les espècies sense passar per les zones que pertanyien als portuguesos segons un acord al que havien arribat amb els espanyols (En aquella època tots els països es volien apropiar de quantes més terres millors).

Al llarg de la travessia van aparèixer moltes complicacions. Abans d'arribar a l'estret que avui dia es coneix amb el nom de Magallanes, part de la tripulació, inclosos dos capitans, es van revoltar per tornar a Espanya.

Passar per aquest estret va ser molt complicat ja que era desconegut pels navegants de l'època. Per tal de passar un dels vaixells de l'expedició havia d'avançar-se per comprovar si aquell braç de mar tenia sortida. La nau Santiago va xocar amb unes roques i es va fer miques.

Les 4 naus restants van navegar per l'oceà Pacífic durant 3 mesos sense trobar terra ferma, per la qual cosa la gana i l'escorbut (malaltia provocada per no ingerir fruites i verdures fresques) van afectar a la tripulació.

Quan per fi van arribar a les illes Filipines, Magallanes, el cap de la expedició, i altres mariners van perdre la vida en una lluita contra els indígenes.

Com a conseqüència de les baixes van haver de cremar la nau “Concepcion” ja que no hi havia mariners per governar-la.

Per fi van aconseguir arribar a les illes Moluques, sota el comandament de Juan Sebastian Elcano, el nou cap de l'expedició. Allà van comerciar amb les espècies.

Ja només quedaven 2 naus: la Trinitat i la Victòria. La Trinitat tenia una via d'aigua per això va romandre allà més temps, reparant-se, en canvi la Victòria va continuar viatge i va arribar a Sanlúcar de Barrameda, pel lloc contrari del que havia sortit, el 6 de setembre de 1522, amb 18 homes, convertint-se en els primers que van fer la volta al món.

Després d'investigar hem vist que avui dia hi ha moltes formes de donar la volta al món. El transport que podem utilitzar és molt variat: en cotxe, en moto, en globus, en avioneta, en vaixell, en transport públic... i fins i tot caminant. A més a més no tenim problemes com els mariners de Magallanes i Elcano que desconeixien els mars i les costes per on havien de passar. Avui en dia tenim a l'abast mapes de totes les zones del món i el GPS que ens diu constantment el lloc del mapa on estem situats.

L'any 1873, l'escriptor Julio Verne va publicar una novel·la titulada “La volta al món en 80 dies” on volia ressaltar les innovacions en els mitjans de transport del segle XIX: globus aerostàtics, ferrocarrils, vaixells a vapor, etc.

Avui en dia un avió supersònic com el Concorde pot fer la volta al món en 30 hores.

Potser us preguntareu: I en vaixell? Quan trigaríem avui en dia en fer la volta al món? El rècord el té Alex Pella, un navegant espanyol que ha guiat una tripulació de 6 mariners durant 40 dies. La diferència amb l'expedició de Magallanes i Elcano és de 1074 dies.

En l'actualitat, un dels casos que més ens ha impactant en relació a aquest tema, és el de Laura Dekker que amb 14 anys va fer la volta al món en vaixell i en solitari! Va trigar 1 any i 5 mesos fent varies escales per descansar i reparar la seva embarcació. El seu viatge va provocar una gran polèmica, ja que la noia estava en període escolar, a més era massa petita per fer aquest repte tota sola. Us imagineu navegant sols pel món?

La classe de 6è