Composicions guanyadores dels jocs florals 2018-19
El príncep que no podia sortir del castell
Hi havia una vegada un príncep que volia veure la primavera, però no podia perquè el rei no el deixava sortir del castell.
Se li va ocórrer una idea i la va fer. El príncep va agafar una corda i va fer un nus a un pal i va baixar per una torre.
La primavera li va encantar i va trobar una princesa preciosa i es va casar amb ella. El príncep tenia una rosa i li va regalar a la princesa en senyal del seu amor.
La lluna
La blanca lluna no pot dormir
i li ha dit al sol que vol sortir.
Dia a dia va canviant la forma,
com si tingues una norma.
A alguns no els agrada la seva imatge,
però jo penso que fa un bonic paisatge.
No té ningú al costat,
i troba a faltar una amistat.
Aitor Sobrino de 2n
L'Adria i la Càtia
Hi havia una vegada un nen que es deia Adrià, que vivia a una ciutat anomenada Villafrom, al carrer Rei Segon. L'Adrià anava a l'Institut Getaf, a la classe de tercer de l'ESO.
L'Adrià no estava gaire content amb la seva classe, perquè hi havia una nena que es deia Càtia, que no el parava de pegar, insultar i molestar cada dia. L'Adrià no deia res perquè sinó la Càtia el pegaria.
Un dia la Càtia el va pegar tan fort que l'Adrià no volia tornar a l'escola, i es va quedar dies i dies a la seva habitació.
Finalment l'Adrià va tornar a l'Institut, però la Càtia no parava de pegar-lo fins que va arribar la Tania i el va ajudar perquè la Càtia no tornés a pegar-lo. Llavors la Càtia va passar de pegar-lo més.
Recorda: sempre has de tenir empatia.
Gael Cana de 3r
La igualtat
Ningú és superior ni tampoc inferior,
tots som iguals, això vol dir igualtat.
No tenim diferències,
alguns som més foscos
altres més clars,
però això no vol dir que no som iguals.
Tots ens hem de respectar,
alguns ens cauen millor
i alguns altres pitjor.
Porta't bé amb tothom
i així tindràs amics de tot el món.
Ariadna Suárez de 4t
Què és el color carn?
Fa anys i panys hi havia un poble on a la gent li agradava pintar amb tota mena de colors, però hi havia un problema, un color anomenat Carn ni tan sols era utilitzat, perquè el substituïen pel taronja. Així que el color desitjava tenir poders màgics per poder fer que l'utilitzessin, i no estar mai més en un estoig abandonat. 
La Maria era una nena a qui li agradava pintar persones... Un dia va aprendre que el color carn no existia, perquè no hi havia un color en concret que fos el de la pell de totes les persones del món. L'endemà, ella va decidir pintar a una persona africana, i va dir:
• Tant de bo es pogués pintar amb un únic color i que acoloreixi totes les pells de tots els éssers humans.
Aquesta idea va ajudar al color a emprendre una aventura per poder fer realitat el desig de la Maria. Quan la noia no hi era, el color va aprofitar per a dibuixar una catifa voladora en un paper, per a poder tenir-la com a transport i viatjar i observar els diferents tipus de carns que hi havia al món.
Pel camí es va trobar amb el senyor Plànol, que li va fer de guia i li va dir on podia trobar les diferents pells d'arreu del món. Quan anava per la selva Amazones volia saber quin tipus de pell tenien les persones d'allà. Però uns arbres l'impedien la visió, així que va voler baixar de la catifa per fixar-s'hi millor. Va tenir tanta mala sort que va caure a unes sorres movedisses, però per sort estava el senyor Mapa que a part de ser guia el va ajudar a sortir d'aquell entrebanc.
Un noi que vivia en aquell hàbitat va agafar el “plastidecor” amb curiositat. En el moment del contacte amb el color, la pell morena del xicot va començar a patir una transformació i va acabar creant un nou color de pell. A la vegada, el “plastidecor” va extreure una mica de pigment del noi.
Els experts del poblat li deien al nen que podia ser “Vitiligen” o alguna alteració de la pell.
n aquell moment el color es va adonar que tenia poders màgics i que era més que un “plastidecor” normal i corrent, per aquest motiu va decidir anar arreu del món per agafar el color de la pell de totes les persones que toqués.
En acabar la tasca va anar a visitar a la Maria i li va explicar tota l'aventura que havia viscut
i els poders màgics que tenia per canviar la pell de la gent i poder fer que no existís un únic color de pell.
Com que podia pintar tots els tipus de carn que volgués, va poder-se anomenar... L'autèntic color carn.
Joan Marco de 5è
Una història diferent
Hi havia una vegada
un poble molt llunyà.
On vivia una princesa,
amable i plena de bellesa.
Allà un dia va arribar,
un drac dient que volia menjar.
Aleshores van fer un sorteig,
i a la princesa li va tocar.
Ella molt espantada hi va anar,
molt nerviosa pel que li aniria a passar.
De sobte va aparèixer un cavaller,
i a la princesa li va preguntar…
Per què estàs plorant?
Perquè el drac m'anirà a menjar.
Tranquil.la, pots parar de plorar,
perquè això no t'anirà a passar.
El cavaller hi va anar
i al drac es va enfrontar.
Li va tirar la seva llança,
però malauradament va fallar.
La princesa va aprofitar,
l'oportunitat que tenia al davant.
Va agafar la llança,
i al cor del drac li va clavar.
Aquest no és el típic poema
com heu pogut escoltar,
que valents no només són homes,
perquè força i valentia també tenen les dones.
Ajmain Kabir de 6è