Guanyadors dels jocs florals
El tresor de la cova
Vet aquí que una vegada hi havia un poble molt petit, que es deia Villa-Cereza. 
En aquell poble hi vivien dos germans, la Matilda i en Leo.
Un dia estaven jugant a la muntanya, quan de sobte va començar a ploure molt i molt fort. Per refugiar-se, els dos germans es van ficar en una cova.
La cova era molt fosca i en Leo tenia por, però la Matilda que era més valenta, li va dir:
- No et preocupis Leo, quan pari de ploure, tornarem a casa.
Mentres esperaven, Matilda es va fixar en una llum brillant que venia del fons. Tots dos van anar corrents per veure que era aquella llum.
Quan van arribar, quina sorpresa! Era un tresor molt valuós, ple de monedes d'or.
Quan va deixar de ploure, van anar corrents a avisar a tot el poble.
Des d'aquell dia, Villa-Cereza, va ser el poble més ric de tota la zona i la Matilda i en Leo, els germans més famosos.
I conte contat, ja està acabat.
Alma Troyano de 1r
La meva primavera
La primavera acaba de començar.
És la meva data preferida
juntament amb el Nadal. 
Al matí, al despertar,
per la meva finestra veig el sol brillar.
Els ocells van cantant,
el cel s'està adornant
dels múltiples colors
de l'Arc de Sant Martí apuntant.
El terra s'està adornant
del color i de l'olor de les flors
en tot el seu esplendor.
Ai primavera, ràpid te'n vas!
Em queda un any per esperar
i que tornis a brillar.
Leonel Martínez Juárez de 2n
Responsabilitat
Una vegada hi havia una nena que tenia un conill. El conill era petit i molt
suau, li agrada menjar pastanagues al matí quan va despertar.
La nena li va fer una sopa per esmorzar. El conill es va posar molt feliç perquè va veure la nena que el cuidava, era molt responsable.
L'estimava molt.
Van viure feliços i van menjar anissos i pastanagues.
Conte contat, conte acabat.
Avir Chand kaur de 3r
LA COVID 19 
La covid 19 va començar
amb els ratpenats.
I després, tots amb mascareta
que quasi no ens deixa respirar.
Unes setmanes després,
amb la quarantena tots tancats a casa.
I tot una pena és.
Quan acaba el confinament, al carrer,
però amb la mascareta, tota la gent.
Rayan El Mesiah de 4t
Una petita i gran responsabilitat
A l'escola del meu barri, un dels dies més importants pels alumnes era el dia de la responsabilitat, on s'havien de decidir els encàrrecs que havien de tenir cada nen i cada nena durant tot els curs. 
Alguns encàrrecs eren més interessants que d'altres i els nens es feien il·lusions per rebre els millors.
Tothom sabia que la mestra abans de repartir-los tenia en compte els que havien estat més responsables al llarg del curs.
Doncs vet aquí que el que més destacava entre tots era en Roger, un nen alegre i tranquil, i tothom donava per fet que seria ell el favorit per rebre el gran encàrrec.
La resta de la classe es conformava amb els encàrrecs habituals com: apagar llums, tenir cura del material, esborrar la pissarra, fila…
Tothom estava expectant per l'encàrrec d'en Roger, esperaven que fos el millor, però ens vam sorprendre per la responsabilitat que havia de tenir.
La mestra li va donar una petita capseta i quan la va obrir es va trobar amb una petita formiga amagada sota la sorra. Els companys no acabaven d'entendre–ho.
C omentaven que era una mica injust, fins i tot la seva mare es va enfadar moltíssim, però ell no en va fer cas.
Va investigar sobre la seva formiga, sobre la cura que havia de tenir i va adaptar la seva petita capseta perquè fos el seu hàbitat perfecte i realment la formiga va créixer molt.
Per altra banda, ningú sabia que la mestra havia apuntat a un concurs al grup de la classe.
Aleshores, passats uns mesos, una tarda d'hivern mentre estaven a l'aula es va obrir la porta i va aparèixer un senyor ben vestit que venia a comunicar que s'havien publicat els resultats del concurs i que la classe havia estat seleccionada per fer un estudi sobre els insectes durant tot l'estiu.
Aquell dia va ser un dia de joia i alegria, tothom felicitava la mestra per la seva idea i en Roger per haver estat tant pacient i responsable. Des d'aquell moment la majoria vam aprendre que per rebre les tasques més importants cal saber ser responsables amb les més petites.
Jordi Moyano de 5è
El pas per l'escola
A l'escola Banús vam arribar 
i a P3 amb la Begoña vam començar.
A P4 la Josefina ens va ensenyar
a comportar-nos i respectar.
A P5 vam canviar
i a comptar fins a 100 la Teo ens va ensenyar.
A 1r i 2n m'ho vaig passar genial
I amb la Lorena vaig disfrutar.
A 3r i 4t amb la Júlia vam estar
i amb moltes ganes vam treballar.
A 5è amb el Manel poc temps vam estar
perquè va haver-hi una pandèmia i ens van confinar.
Amb la Sònia a 6è estem
i tots estem treballant de valent.
D'aquí poc a l'institut arribarem
i de l'Escola Banús ens acomiadarem.
Ana Delgado 6è