Davant les dificultats, un somriure

Torna l'escola i tornen les mesures contra la pandèmia, torna el gel hidroalcohòlic a l'entrada del col·legi, tornen els grup bombolla i les línies de colors al terra per indicar els fluxos de circulació. La mascareta no és que torni, és que mai ens ha deixat del tot ja que ens la seguim posant cada dia al transport públic i als espais tancats. En definitiva, torna un nou curs que altra vegada podem dir que no serà normal.

I és que en aquest curs 21-22 haurem de seguir prenent mesures higièniques i de prevenció anticoronavirus , ja que són l'única forma de controlar l'expansió de la Covid-19 i evitar les seves nefastes conseqüències. Ras i curt, haurem de mantenir les bombolles de convivència, garantir l'estanquitat dels grups i seguir les instruccions sobre mesures higièniques i de prevenció que dictin les autoritats sanitàries.

Però no us aclapareu, volem transmetre un missatge d'esperança.

A diferència de l'any passat, on tot eren incerteses, on no sabíem que passaria, la sensació és que aquest curs tenim més seguretat, o si més no, tenim un any més d'experiència amb la pandèmia, tenim les vacunes i quasi tots ja portem la pauta completa i tenim la confiança que de mica en mica ens en sortirem. Sabem com fer-ho i ho tornarem a fer. Encara que la pandèmia continuï l'estat d'ànim amb que l'afrontem és molt diferent al neguit que sentíem ara fa un any.

I és que així com el curs passat us parlàvem de la responsabilitat individual de cadascú, de la necessitat de seguir unes normes per protegir-nos i garantir el dret a l'educació de tots els infants de la covid-19 creiem que ara és un bon moment per enfocar la situació des d'una nova perspectiva, l'optimisme.

Parlem d'un optimisme de valentia davant l'adversitat i de paciència i ho fem sense caure en la ingenuïtat de Leibnitz tan graciosament criticada per Voltaire en el llibre Càndid, ni en l'engany de creure que n'hi ha prou en pensar que les coses aniran bé per a que així s'esdevinguin. Nosaltres ens referim a l'optimisme de poder veure, entre l'enuig i l'avorriment per les mesures que hem de seguir prenent, un horitzó prometedor de vida, i de remar cap a ell amb vitalitat i energia, buscant solucions a les dificultats i encomanant als demés la il·lusió per fer-ho. Perquè està a les mans de cadascú aconseguir-ho i que el curs torni a ser un èxit.

Els gurus i els coachs sempre tenen aquesta paraula a la boca, - pensament positiu! – exclamen, com obligant-nos a la felicitat davant de qualsevol circumstància. Nosaltres tampoc ens hi referim en aquest sentit. L'espectre d'emocions que sentim les persones és molt ampli i és tan legítima la tristesa i la pena com l'alegria i l'eufòria. Però el cert és que no se sap exactament quins són els mecanismes neurofisiològics que expliquen la relació entre l'optimisme i els seus beneficis per a la salut, però molts estudis científics en parlen meravelles i fins i tot s'atreveixen a assegurar que encarar els problemes des d'una perspectiva positiva en facilita la resolució.

És cert que és molt convenient ser prudent i no caure en el triomfalisme ni en l'autocomplaença. Sovint ens mirem el melic i ens atribuïm a les pròpies capacitats i mèrits, exagerats per l'eufòria del moment, els nostres èxits personals; en canvi defugim les responsabilitats davant els fracassos i busquem culpables externs per no sentir-nos tan malament. Els psicòlegs ho anomenen locus de control i ve a ser el grau en que cadascú percep que les coses que li succeeixen a la vida depenen de factors interns o externs. Us convidem a reflexionar un moment sobre aquesta situació, quan el vostres fills/es reben una mala qualificació o una amonestació del mestre, a qui atribueixen les culpes? A un company? Al mestre que ha posat un exercici molt difícil que no havia explicat? O a ell mateix i assumeix la seva responsabilitat. I el cas contrari, quan treuen una bona qualificació per què és? perquè els exercicis eren molt fàcils o perquè s'han esforçat?

D'això parlem, de ser realistes però des d'una perspectiva de fortalesa, de no enfonsar-se quan les coses no ens van bé, d'assumir els errors sense culpar els altres, d'encarar les dificultats sense que els ànims decaiguin, tractant-nos els uns als altres amb cordialitat, sent amables i col·laborant per assolir els objectius comuns.

La convivència a l'escola se'n beneficiarà i tots hi guanyarem en benestar. Si no ho fem és segur que l'ambient s'enrarirà els conflictes se succeiran amb més freqüència i en definitiva serem menys feliços i estarem més amargats.

Davant les dificultats, un somriure ens ajudarà a superar-les. Ara més que mai hem de ser optimistes.

Penseu en tot el que podem aconseguir si ens transmetem aquesta energia els uns als altres.