ELS YANOMAMIS

 

 

yanomami

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nom: Laura Crosas González

 

Data: 2/2/05

 

Assignatura: Socials

 

Professora: Miriam Argilés

 

Grup: -3-  2on ESO “B”

 

Trimestre: segon

 
 

 

 

 

 

 

 


1• LOCALITZACIÓ DE LA TRIBU

 

Els Yanomami són una tribu que estan localitzats als boscos que hi ha entre Veneçuela i Brasil. Tenen una població d’uns 21000 habitants repartits en una extensió de 177.000 km. L’estat en què habiten els Yanomami també hi ha altres tribus, algunes força conegudes com els Ye’kuana, que duen una vida semblant a la d’aquests.

 

Mapa de Veneçuela amb totes les tribus que s’hi poden trobar.

 
1. Baniwa

2. Bare

3. De'áruwa (Piaroa)

4. E'ñepa (Panare)

5. Hiwi (Guahibo)

6. Hotï

7. Puinave

8. Tsase (Piapoco)

9. Wakuénai (Curripaco)

10. Warekena

11. Yanomami

12. Ye'kuana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mapa d’Amèrica del sud marcat amb vermell a l’estat on es troben els yanomamis i aquest ampliat i marcat amb un punt vermell al lloc exacte per on es troba aquesta tribu.

 
 

 

 


 

 

 


2• ORIGEN DELS YANOMAMIS

 

 

 

“La lluna vivia en el cos d’un gran xaman. Quan aquest va morir ella va sortir a rondar pel cel, però va retornar a la terra per a menjar-se les cendres dels seus ossos. Quan la van veure, els parents del xaman li van disparar fletxes,però les fletxes queien a terra sense fer-li mal. La lluna les esquivava amagant-se darrere els núvols. Però al final una fletxa li va donar, i va començar a sortir sang que queia sobre la terra. D’aquestes gotes de sang en van néixer els yanomamis.”

Aquesta  és l’explicació que donen els yanomamis sobre el seu origen, basant-se en les seves creences.

3• EVOLUCIÓ HISTÒRICA

 

Segons demostren proves genètiques i lingüístiques els primers habitants d’Amèrica venien d’Àsia. Els primers que van venir a Amèrica venien de l’estret de Behring i es van instal·lar al sud de Amèrica del sud.

Els primers habitants, coneguts per paleo-indis eren de 16.000 anys a.C. i s’alimentaven dels herbívors gegants. Als 5.000 anys a.C. els habitants es van fer pescadors, recol·lectors i navegadors, aquesta època es coneix com a meso-índia. Finalment quan els habitants van saber l’agricultura es van establir en assentaments permanents, aquesta època es coneix com a neo-índia i és dels 500 anys a.C.

Al 1758 ja se’n sabia alguna cosa dels yanomamis i de la seva existència a la Serra Parima i a l’alt Orinc. Quan els yanomamis van tenir els primers contactes amb els europeus ja començaven a expandir-se per les ribes de l’Orinc, el “Padamo” i el “Mavaca”. Quan van arribar però, a les zones del nord i de l’oest del seu territori, els yanomamis van xocar amb els Ye’kuana i aquests van aconseguir parar l’expansió dels yanomamis.

Quan els europeus van colonitzar sud Amèrica, al segle XV, hi havia moltes ètnies indígenes que van anar desapareixen per diferents motius: l’esclavitud, l’extermini, algunes guerres, malalties, com la malària, i d’altres motius. Aquesta època es coneix com a indo-hispana.

Durant els segles que han anat passant, totes les tribus indígenes de l’Amazones han estat colonitzades o exterminades o han patit fortes malalties sense poder rebre les medecines necessàries per poder-se curar, en aquest grup, també hi entren els yanomamis.

 

 

 

 

 

 

Refugiats yanomamis fugen per la mateixa carretera que els va expulsar de les seves terres, la Perimetral Nord. La seva construcció ha fet que matessin un de cada 10 dels habitants de 13 comunitats  yanomamis al obrir les seves terres als colonitzadors que van introduir noves malalties.              

 
 

 

 

 

 


4• MEDI NATURAL EN EL QUE VIUEN

 

Els indis yanomamis viuen a la selva amazònica. Els llocs tradicionals on s’instal·len són les zones muntanyoses i en els naixements dels rius del sud de Veneçuela i el nord de Brasil.

Els yanomamis han viscut durant mil·lennis amb contacte amb la natura. Basen la seva subsistència en cents de plantes que utilitzen en la vida diària: fruites i herbes medicinals, fibres i resines. El seu coneixement de les propietats de les plantes inclou l’ús de moltes espècies com a medicaments.

On viuen els Yanomamis és la regió natural de l’Amazònia que ocupa 6 milions de Km2 i està travessada pel riu Amazones i els seus afluents. Les temperatures van dels 24º als 28º i és una zona molt humida i amb abundants pluges, pot arribar als 3000mm d’aigua anuals. Els rius han estat, fins a la creació del transport aeri, l’únic tipus de comunicació. Hi ha grans recursos miners, importants,  però que són, encara,  poc explotats, s’hi pot trobar: or, diamants, cristall de roca, minerals de ferro i manganès, i petroli. 

Cuadro de texto: Vista de la posta del sol a l’Amazònia (Brasil) .On es troben els yanomamis hi ha un clima de bosc de zona temperada i subtropical. Aquesta part té un clima tropical humit amb unes temperatures d’uns 23 graus centígrads. A més aquesta zona té algunes reserves ecològiques i una gran varietat de flora i fauna com el Cuyabeno i te el primer pou petrolier explotat en el país.

elèctriques.

 
Cuadro de texto: Vista aèria de la selva amazònica amb el riu Amazones que la travessa.A l’Amazones hi ha tres tipus de selva: la selva d’igapó, que es troba en les terres permanentment inundades, és molt complexa i té nombroses lianes i epífits, però és formada per arbres de poca altura; la várzea, formada per grans arbres i amb un sotabosc escàs; la terra firme, on no arriben les crescudes periòdiques dels rius. A l’Amazònia la fauna és molt rica en espècies. Hi ha una gran quantitat d’ocells, de simis platirrins, de molts quiròpters i d’insectes. La fauna terrestre és força més pobra, es poden trobar els ofidis, (rèptils escatosos amb el tronc i la cua molt llargs i circulars, com les serps, les colobres i els escurçons), els desdentats, (grup de mamífers que no tenen les dents incisives, com l’armadillo, l’ós formiguer, el peresós, etc.), i alguns carnívors.  Finalment, a les aigües s’hi troben cetacis d’aigua dolça i d’entre els nombrosíssims cal destacar les piranyes i les anguiles 


5• FORMES DE VIDA

 

Ø  Com viuen?

Descripció: Els yanomamis són baixets, d’uns 160 cm. de mitjana. Tenen la cara ovalada, amb les galtes prominents, el nas és recte i ample. La seva pell és morena i el seu cabell negre, normalment llis o una mica ondulat i quasi bé no tenen pèl, ni facial ni corporal.

Els yanomamis viuen despullats. Els homes porten el penis lligat amb un cordill a la cintura per mantenir-lo alçat. Tant homes com dones es tallen el cabell de forma arrodonida. Els yanomamis acostumen a pintar-se el cos amb una sèrie de colorants que ells mateixos cultiven. Per obtenir el color vermell fan servir “l’onoto”, i per obtenir el morat fan servir una barreja “d’onoto” amb una resina que ells anomenen “caranya”.

Quan els guerrers tenen d’anar a una expedició guerrera, es pinten el cos de negre fum, que simbolitza la nit i la mort.

Quan una dona està de dol deixa de pintar-se de vermell i fa servir el color negre per pintar-se les galtes durant tot un any.

Yanomami surtin de la seva casa dins del Yano.

 
Els homes s’adornen amb braçalets de molts colors fets amb les plomes d’alguns ocells, com el tucan o els lloros. També es fan forats a les orelles per posar-s’hi trossos de canya, plomes o flors. També es fan forats al nas i als llavis per posar-hi petits trossos de bambú.

Els ornaments femenins són fets de flors o poms de fulles perfumats que introdueixen als forats fets a les orelles.

Cuadro de texto: Yano yanomami a prop del riu Toototobi. Unes 20 famílies viuen al voltant del cercle descobert del mig i tots contribueixen a deixar-lo ben net ja que és comú. Els yanomamis viuen en els Yanos, que són unes grans cases circulars amb el mig descobert, que poden arribar a medir 40 metres de diàmetre. Estan construïdes amb troncs d’arbres i tapades amb fulles de palma. En els Yanos hi poden viure entre 25 i 400 persones. Aquestes cases sempre es construeixen a la vora d’un riu i en llocs de terreny pla per a poder cultivar. L’espai que hi ha al mig serveix per les danses i les cerimònies, al voltant d’aquest lloc cada família hi te la seva casa que està enfocada al centre del Yano. Les cases només estan separades per una rodona d’hamaques que envolten el foc familiar i per les estaques que aguanten el Yano. Aquests focs estan encesos tot el dia i tota la nit i simbolitzen el nucli de vida de la família. Per els yanomamis el Yano és un símbol de vida comunitària i ells somien que els esperits volen amb cercle des del seu Yano al cel fins al Yano de la terra. 

Ø  Quin és el seu sistema de subsistència?

El territori que ocupen es reparteix entre Veneçuela i Brasil i té una extensió de 177.000 km. Són agricultors, caçadors, pescadors i recol·lectors.

·        Cuadro de texto: Yanomamis tornant de la plantació.Cuadro de texto: Un hort a prop del Yano, on un grup de yanomamis recullen plàtans per dur-los al poblat. El treball es lent i els adults comparteixen el plaer de cuidar als nens.Agricultura: Els yanomamis es dediquen a l’agricultura que constitueix el 80% de la seva alimentació diària. Es fa en una espècie d’horts d’unes cinc hectàrees d’extensió, no molt lluny del Yano. Com que el terra és poc fèrtil cada dos o tres anys els yanomamis han d’abandonar l’hort i obrir nous camps per a cultivar m’entres l’altre es va tornant altre  cop bosc. La meitat dels camps, són de plàtan. En total els yanomamis cultiven 60 espècies diferents, de les que només 20 són comestibles. La resta s’utilitzen per a fer objectes necessaris per a la vida diària, o per a fer medicines o rituals religiosos. Cada família te el seu tros de l’hort comú i allà hi cultiva les espècies que necessita. El terreny és més gran o més petit depenent si el cap de la família fa una funció important al llogaret. El terreny el preparen els homes i tallen els arbres que els molesten, y les dones són les encarregades de cuidar-se de l’hort i de cultivar el seu tros. A l’estació seca els yanomamis tallen els arbres i els hi calen foc. Quan arriben les pluges sembren a sobre de la capa de cendres humides.  Per els yanomamis Les persones que influeixen són les que són generoses amb el poblat o amb els invitats. També es cultiven conucos, bananes, yuca amarga i dolça i tubercles i altres tipus de plantes per obtenir-ne somnífers, colorants, al·lucinògens, etc. A més a més recol·lecten fruits, tubercles, mel, insectes, pesquen i cacen. Passats cinc o deu anys els yanomamis es traslladen a una nova zona per a construir de nou el Yano, ja que els surt molt més fàcil tornar a construir un Yano que anar a buscar un tros de terreny bo per a fer un nou hort. 

Els productes de la caça, la pesca i la recol·lecció els constitueixen el 20% de la seva dieta, però són els que els aporten la major part de les proteïnes, les vitamines i els minerals.

 

·        Pesca: És una activitat menys important que l’agricultura i se sol fer amb drogues que deixen mig estabornits als peixos o amb arc i fletxes. Fan servir unes drogues vegetals que no els fa cap mal al medi ambient i els peixos que no han estat pescats es recuperen ràpidament. 

Cuadro de texto: Yanomamis en el riu “Orinoco” pescan.

 

 

 

 

·        Recol·lecció: Es basa en la recol·lecció de fruites silvestres i a vegades de petits animalets com les granotes i els cucs, aquesta feina està a càrrec de les dones. La recol·lecció és molt important en l’època de pluges, que és quan hi ha poca pesca, els camps encara no han crescut i la caça es fa difícil. Un dels productes més estimats pels yanomamis és la mel i d’aquesta en coneixen 15 tipus diferents. Els productes que es troben dalt dels arbres, normalment fruites silvestres, s’encarreguen de recollir-les els homes ja que pujar pels arbres és una feina perillosa. Quan els yanomamis saben que algun any serà abundant alguna de les seves fruites preferides surt tota la comunitat sencera a recollir-ne i acampen en el lloc on es troben varies nits. nnnnnTTUTILGLMVBMNBB:;MN;:MN:;MN;:N;:MN:;  KHÑ;M:M;:;M;MN 

·        Cuadro de texto: Yanomami caçant.Caça: La caça constitueix el 10% de la dieta alimentària dels yanomamis, però pels homes és la més meravellosa de totes les feines. Cacen  amb arcs llargs i amb fletxes, sovint més alts que ells mateixos. La qualitat de saber caçar està molt envejada ja que és una cosa essencial a l’hora de trobar parella. Cap caçador menja els animals que ell ha caçat sinó que la  reparteix entre els seus familiars i amics del Yano, sobretot als que no han pogut o no han volgut anar de cacera, però també la reparteixen entre el pare i els germans de la noia que el caçador vol obtenir com esposa. Així estarà molt ven vist, ja que obtindrà un dels dos valors més importants pels yanomamis: la igualtat i la capacitat de compartir. De la mateixa manera que el caçador comparteix la seva carn ell rep la carn d’altres caçadors.

Els yanomamis dediquen 4 hores diàries de treball per a aconseguir els seus aliments. Les eines que utilitzen són escasses, senzilles, però molt eficaces. Quan va arribar les eines d’acer per els yanomamis va ser un gran avenç ja que els facilitava les tasques, com la tala dels arbres, i reduïen els temps de treball. Els yanomamis es fixen molt en la naturalesa i fan diferents rituals i cerimònies en honor seu, la seva intel·ligència i imaginació es basa en això. Només agafen el que necessiten de la natura i les quantitats mínimes possibles. La costum de pintar-se el cos i de la decoració amb plomes que tan prestigi tenen pels caçadors, és el que reflexa el seu amor per la naturalesa i la diversió.

Ø  Educació i aprenentatge:

Els yanomamis es troben dividits en quatre grups lingüístics; aquestes llengües encara que siguin diferents són comprensibles entre ells. Aquestes llengües són: la Yanomami, la Sanima, la Ninam i la Yanomam. Excepte aquest últim grup, tots estan representats a Veneçuela. La llengua Yanomam i les seves variants han estat incloses algunes vegades a la família lingüística Chibcha i altres cops a la família Carib. No obstant, molts estudiosos prefereixen classificar-la com a llengua independent. Fins fa poc els yanomamis han estat completament aïllats. Els primers contactes es van realitzar a les primeres dècades del segle passat, però només a partir del 1950 alguns van tenir contactes continus amb missioners i científics.

Pare yanomami amb el seu fill a coll anant cap als horts.

 

Nens yanomamis.

 
Cuadro de texto: Dona i filles yanomamis.Els primers anys, el nen està tota l’estona vigilat i cuidat pels seus pares. Fins als tres anys el nen sempre està a prop de la mare, i aquesta el porta en una bossa a l’esquena quan surt a treballar. A partir d’aquesta edat els nens reben una llibertat, gairebé total, pels pares per poder sortir a jugar amb els seus amics i pensar i actuar per si sol. Des de els 5 anys, els nois començaran a sortir a les expedicions de caça amb els seus pares i les noies seguiran acompanyant a les seves mares. La resta del temps poden fer el que ells vulguin. Es mouen lliurament pel Yano, anant d’una casa a l’altre i aprenen mitjançant l’observació i els jocs d’imitació. Aprenen a ser persones i a demanar venjant-se quan se’ls a fet mal i també a ser generosos i a compartir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELS YANOMAMIS I EL SEU HABITATGE

 

 

 

Un pare yanomami amb els seus fills a una  hamaca al costat d’una casa dins del Yano.

 

 
           

 

6• ESTRUCTURA SOCIAL

 

Yanomami significa home, gent o espècie. Qui no és yanomami és nape, que significa estrany o gent perillosa.

Els yanomami pertanyen a la ètnia yanomama. També coneguts com Guaicas o Guaharibos, amb una població total d’uns 21.000 habitants, és una de les societats indígenes més nombroses i menys influenciades per altres cultures.

Les comunitats acostumen a tenir entre 40 i 250 habitants. Es calcula que, abans, per cada km2 hi havia 0,34 habitants, però actualment a caus de les epidèmies es calcula que per cada km2 hi ha 0,25 habitants.

Cada comunitat, encara que mantinguin relacions amb els seus veïns, constitueix una unitat social i política autònoma. És un llogaret format per un sol edifici o bé per diverses cases familiars construïdes en cercles.

La unitat social és la família simple o nuclear, és a dir la pertanyent al nucli.

Els yanomamis no tenen caps. Els principis d’igualtat i de capacitat de compartir i de venjant-se quan se’ls fa mal, redueix la necessitat d’un control polític. Hi ha líders, però generalment la seva funció és donar suggeriments sobre els assumptes de la vida quotidiana, a més, aquests no tenen poder sobre ningú. Sovint, el líder d’un llogaret és l’home que té més germanes i més filles, ja que la resta dels homes li faran favors, etc. Per a poder aconseguir una novia. Però, el líder també ha de ser generós i tenir respecte als altres yanomamis. La influència dels seus suggeriments dependrà de la seva intel·ligència, el seu talent amb la paraula i del seu respecte per l’historia del poblat. Les dones són importants a l’hora de fer acords dins dels llogarets.

Per mantenir les bones relacions amb el veïns, els poblats es reuneixen i intercanvien abundants festins. Les festes duren, sovint, varis dies, i tenen molts balls i cants. Els visitants són rebuts a les cases dels familiars o amics, on parlen i bromegen sobre la caça i les festes. La visita acaba amb un intercanvi de regals.

Religió:

Els indis yanomamis no diferencien la vida religiosa i l’activitat quotidiana.

Els yanomamis creuen en un gran nombre d’esperits diferents i que en el cos de cada persona hi ha un esperit invisible; també creuen que hi ha un esperit a les plantes i en els animals.

Els esperits, segons els yanomamis, poden abandonar el cos que ocupen abans o després de que la persona hagi mort, i van per la selva sense que ningú els pugui veure.

Per això, quan treballen a l’hort, recol·lecten o cacen, agafant productes de la naturalesa, estan despertant els esperits venjatius de les plantes i els animals morts. Aquests ataquen als yanomamis en els seus somnis i els produeixen moltes malalties. Només se’ls pot controlar amb cants i danses especials dels “curaders” (els que els sanen de l’esperit), que invoquen ajudants, els esperits creadors. Els yanomamis s’imaginen a aquests esperits com petits yanomamis que agafen les forces de la naturalesa i es transformen, agafant forma humana, i que baixen dels seus Yanos en el cel per emportar-se a l’esperit que provoca l’emfermetat.

Els xamans són considerats per la tribu com a coneixedors de la vida dels esperits. Normalment els xamans són homes i ingereixen drogues per poder veure els esperits invisibles. També se’ls creu capaços de conjurar objectes invisibles per tal de curar els malalts.

Els xamans no son diferent dels altres membres de la tribu: vesteixen igual i fan les mateixes tasques, sense cap privilegi especial.

En els rituals funeraris, s’acostuma a menjar les cendres del mort barrejades amb puré de plàtan. Els homes més íntims del difunt es posen en cercle per a menjar-se aquesta preparació, mentre les dones ploren.

Hi ha un tipus de cacera anomenada heniyomou que es un ritual que porten a terme els homes de la comunitat quan preparen una gran celebració o tenen convidats. Es comença amb uns cants i danses i dura diverses nits.

Durant la celebració de Cerimònies és normal consumir tabac i yopo per entrar en contacte amb els éssers sobrenaturals i curar malalties. En aquestes celebracions s’expliquen històries i vivències.

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

Cuadro de texto: Amb les orelles i els braços guarnits amb nombroses fulles, una dona es concentra atentament amb el dibuix que fa sobre les nalgues del seu marit, utilitzant una branca mullada amb tinta d’un arbust amb flor, el urucu.

 

 

 

Els petits pals que es claven els yanomamis són ornamentals i travessen els llavis i la boca.

 

 

 


 

 


 

 

 

7• SITUACIÓ ACTUAL

 

Actualment es calcula que hi ha uns 9.000 yanomamis. A partir de dels anys 80 les poblacions indígenes han començat lentament a créixer i així comencen a evitar el seu perill d’extinció.

Actualment segons les autoritats brasileres es destrueixen anualment 30.300 quilòmetres quadrats de selva. La cultura i l’estil de vida dels yanomamis estan en perill (com el de moltes tribus) a causa de la gent de l’exterior, ja que ha intervingut en les seves tribus sense dir res i han fet que patissin malalties, etc. Primer va ser l’explotació industrial del cautxú des de mitjans del segle XIX.

Als principis dels anys setanta, es va construir la Transamaçonica (autopista de 5.300 Km, la més llarga del mon). La construcció d’aquesta autopista ha obligat a traslladar tribus senceres a les reserves i la seva terra es va vendre. Una altra conseqüència ha estat l’ocupació de molts immigrants que s’han establert i han fet explotacions agrícoles i que, a més, no han produït gaire.

Per un altre lloc tenim el govern que ha invertit les seves terres en ocupació de miners, per a l’extracció de ferro, or, petroli i la construcció de centrals d’energia hidroelèctrica. També s’ha facilitat el desenvolupament de la ramaderia mitjançant l’incendi  dels boscos i provocant una gran desforestació de les selves.

Els bancs, les companyies d’assegurances i les empreses industrials nacionals i estrangeres han aprofitat el baix preu de la terra per a obtenir grans extensions de boscos tropicals destruint-ne grans àrees amb incendis provocats.

Alguns ecologistes prediuen que si es continuen destruint boscos a aquest ritme, els boscos quedaran destruïts abans del 2050.

A finals dels 60, Patrick Tierney i altres antropòlegs entre ells, el genètic James Neel, van utilitzar els yanomamis per a dur a terme un programa secret d’experiments per la Comissió Americana d’Energia Atòmica. Els experiments consistien a l’aplicació d’una vacuna contra el xarampió, la qual va iniciar una gran epidèmia on van morir cents d’indígenes yanomamis.

Resulta que un indeterminat nombre de yanomamis va morir per culpa de la malària al sud de Veneçuela.

És molt difícil saber quanta yanomamis van morir ja que ells quan hi ha hagut més de tres morts ja no els conten sinó que diuen: “molts”.

Els yanomamis són un poble de 6.000 a 8.000 individus al sud de Veneçuela i de entre uns 3.000 i 5.000 al nord de Brasil, viuen des de fa  50.000 anys d’antiguitat i molts etnòlegs demanen la seva protecció ja que són una de les úniques tribus que conserven el testimoni viu de l’home primitiu.

Els yanomamis de Veneçuela, ocupen un lloc que està envaït per miners il·legals, principalment de Brasil (els “garimpeiros”) i a mitjans de fa un any les comunitats del nord van ser afectades per les crescudes del riu Orinc després de les pluges més grans des de feia molt de temps enrere.

Els yanomamis són un dels pocs grups humans que queden que tenen relació amb els ecosistemes i que tenen un gran coneixement sobre les plantes, els animals i les espècies.

A partir del 1987 els coneixements de l’or a la zona del sud de Veneçuela i el nord de Brasil han fet que diferents empresaris i estrangers portin esclaus o a aquesta zona per a la extracció de l’or. Els Yanomamis passen a ser un destorb per a poder realitzar aquesta activitat minera.

La presencia d’aquests treballadors ha fet que explotessin el terreny de manera ilegal i per tant han canviat la qualitat de vida dels pobles indígenes, sobretot la dels yanomamis.

En el últims deu anys s’han fet grans avenços per els pobles indígenes. Entre ells, s’ha creat el Parc Nacional Yacapana per a donar seguretat territorial als Yanomamis, i en la Constitució de 1999 es donen els drets als indígenes sobre la seva llengua, la seva cultura i els seus territoris, així com el seu reconeixement com a poble, encara que això només és el primer pas d’una llarga lluita per als indígenes i els yanomamis.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuadro de texto: Una mare yanomami amb el seu fill dins la "maloca"  a Lafakabuco, a un dia de camí del assentament de l’exèrcit de Brasil i de la pista d’aterratge de Surucucus.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8• OBJECTES YANOMAMIS

Absorbidor de yopo
Yanomami

Dimensions: 57 cm
Classificació: Objectes màgics/religiosos
Ús: Absorbir pols de yopo
Materials: Canyavera, fil de cotó, colorant vegetal, llavor de “seje”, resina “peramán” (Syphonya globulifera).

 

Arc i fletxes
Yanomami

Dimensions: 215.5 cm
188 cm a 214.5 cm
Classificació: Caça i pesca
Ús: Cacera i pesca
Materials: Arcs: fusta de “pijiguao” (Guilielma gasipaes), fibra de “curagua” (Ananas erectofolius)
Fletxes: verada (Gynerium sagittatum), fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), fil de cotó, plomes de “paují”, os, colorant vegetal.

Arc, buirac i fletxes
Yanomami

Dimensions: 177 a 194 cm
202 cm a 221.5 cm
31 cm
Classificació: Caça y pesca
Ús: Cacera y pesca
Materials: Arcs: fusta de “pijiguao” (Guilelma gasipaes), fibra de “curagua” (Ananas erectofolius)
Fletxes: “Verada” (Gynerium sagittatum), fusta, os, resina “peramán” (Syphonya globulifera), fil de cotó, fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), colorant vegetal
Buirac: tija de bambú, espines de “pijiguao” (Guilelma gasipaes), fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), fil de cotó, ullal de “picure”, colorant vegetal, resina “peramán”.

Bambú
Yanomami

Dimensions: 28 cm a 50 cm
Classificació: Caça y pesca
Ús: Fabricar puntes de fletxes
Materials: Troncs de bambú.

 

Braçalet
Yanomami

Dimensions: 18 cm x 34 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn corporal
Materials: Fil de cotó, pell i plomes de “paují”, pell i plomes de tucan, plomes d’esparver.

Braçalet
Yanomami

Dimensions: 32 cm x 37 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn corporal masculí
Materials: Fil de cotó.

Braçalet
Yanomami

Dimensions: 50 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn pel braç
Materials: Fil de cotó, plomes de “guacamaya”, garsa, i “conoto” (Icteridea).

Braçalet
Yanomami

Dimensions: 56 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn pel braç
Materials: Fil de cotó, plomes de “guacamaya”, garsa.

Buirac
Yanomami

Dimensions: 32.5 cm
Classificació: Caça i pesca
Ús: Guardar puntes de fletxes
Materials: Fil de cotó, cuir de cérvol, colorant vegetal, punta de os, tronc de bambú, fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), dent de “picure” (Dasyprocta aguti), espines de “pijiguao” (Guilielma gasipaes).

 

Cartera
Yanomami

Dimensions: 13 cm x 16.5 cm
Classificació: Indumentària
Ús: Portar objectes personals
Materials: Pell de “cunaguaro” (Leopardus pardalis), fil de cotó, fibra de “curagua” (Ananas erectofolius).

Cinturó
Yanomami

Dimensions: 77 cm
Classificació: Indumentària
Ús: Peça de vestir
Materials: Fil de cotó, colorant vegetal.

Cinturó
Yanomami

Dimensions: 9 cm x 66 cm
Classificació: Indumentària
Ús: Peça de vestir
Materials: Fil de cotó, colorant vegetal.

Collaret
Yanomami

Dimensions: 90 cm
Classificació: Adorns corporals
Uso: Adorno corporal
Materials: Llavors, fil de cotó.

Fletxes i buirac
Yanomami

Dimensions: 200 cm, 207 cm, 38 cm
205 cm a 218 cm
Classificació: Caça i pesca
Ús: Cacera
Materials: Fletxes: “verada” (Gynerium sagittatum), os, fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), fil de cotó, plomes de “paují”, espines de “pijiguao” (Guilelma gasipaes), colorant vegetal
Buirac: tronc de bambú, espines de “pijiguao” (Guilelma gasipaes), ullal de “picure”, fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), resina “peramán” (Syphonya globulifera), fil de cotó.

 

Guapa
Yanomami

Dimensions: 7.5 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Col·locar objectes i fruites
Materials: Jonc “mamure” (Heteropsis spruceana), colorant vegetal.

Guapa
Yanomami

Dimensions: 8.5 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Col·locar objectes i fruites
Materials: Jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

Guatura
Yanomami

Dimensions: 35 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Portar càrregues sobre l’esquena
Materials: Colorant vegetal, fibra de “majagua” (Anaxagorea acuminata), jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

 

Guatura
Yanomami

Dimensions: 69 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Portar càrregues sobre l’esquena
Materials: Jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

Guatura
Yanomami

Dimensions: 45 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Portar càrregues sobre l’esquena
Materials: Fibra de “majagua” (Anaxagorea acuminata),jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

Guatura
Yanomami

Dimensions: 27.5 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Portar càrregues sobre l’esquena
Materials: Colorant vegetal, jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

Guatura
Yanomami

Dimensions: 38 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Portar càrregues a sobre l’esquena
Materials: Fibra de “majagua” (Anaxagorea acuminata), jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

Guayuco
Yanomami

Dimensions: 11 cm x 43 cm
Classificació: Indumentària
Ús: Peça de vestir
Materials: Fil de cotó.

Guayuco
Yanomami

Dimensions: 10 cm x 70 cm
Classificació: Indumentària
Ús: Peça de vestir
Materials: Fil de cotó, perdigons de varis colors, llavors.

Destral
Yanomami

Dimensions: 31 cm x 46 cm
Classificació: Eines
Ús: Tallar fusta
Materials: Fusta, ferro, fibra de “majagua” (Anaxagorea acuminata), fibra de “marima” (Antiaris sacciadora).

 

Destral
Yanomami

Dimensions: 26 cm x 47.5 cm
Classificació: Eines
Ús: Tallar fusta
Materials: ferro, fibra de “marima” (Antiaris sacciadora), fibra de “curagua” (Ananas erectofolius).

Cabàs
Yanomami

Dimensions: 40 cm
Classificació: Cistelleria
Ús: Portar càrregues a sobre l’esquena
Materials: Jonc “mamure” (Heteropsis spruceana).

Morter ritual
Yanomami

Dimensions: Piló: 65 cm; Vara: 124 cm
Classificació: Objectes màgics o religiosos
Ús: Polvoritzar ossos de persones mortes
Materials: Fusta, colorant vegetal.

Orellera
Yanomami

Dimensions: 23 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn corporal masculí
Materials: “Verada” (Gymnerium sagittatum), plomes de tucan i “paují”.

Orellera
Yanomami

Dimensions: 15 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn corporal masculí
Materials: “Verada” (Gynerium sagittatum), plomes de tucan “tsase”.

 

Pal emplomat
Yanomami

Dimensions: 221 cm
Classificació: Objectes màgics o religiosos
Ús: Cerimònia de iniciació xamànica
Materials: Fusta, plomes de diverses aus.

 

Pectoral
Yanomami

Dimensions: Pectoral: 5.5 cm X 59 cm; Guayuco 5 cm X 42 cm; Cinturó: 9 cm x 102 cm
Classificació: Indumentària
Ús: Peça de vestir
Materials: Fil de cotó, colorant vegetal.

Pinta
Yanomami

Dimensions: 6 cm
Classificació: Cosmètica
Ús: Pentinar
Materials: Llavor de “jígua” (Caryocar glabrum)

Arracades
Yanomami

Dimensions: 9.5 cm x 10 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorno corporal masculí
Materials: Pell d’ocell.

Arracades
Yanomami

Dimensions: 8 cm a 10 cm x 8 cm a 9 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorno corporal masculí
Materials: Pell d’ocell.

 

 

 

Arracades
Yanomami

Dimensions: 11 cm x 16 cm
Classificació: Adorns corporals
Ús: Adorn corporal masculí
Materials: Pell d’ocell set colors (Tangara chilensis).

Mandíbula de báquiro
Yanomami

Dimensions: Raspa: 4.5 cm x Raspa: 4.5 cm x enformador: 8 cm a 12.5 cm; Raspa: 8 cm
Classificació: Eines
Ús: Raspa per cremar fusta
Materials: Mandíbula de “báquiro”, dents de “picure” (Dasyprocta aguti), fusta, fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), resina “peramán” (Syphonya globulifera).

Filosa      
Yanomami

Dimensions: 33 cm
Classificació: Eines
Ús: Filar
Materials: Escorça de bambú, os, fil de cotó, tapara.

Sonall
Yanomami

Dimensions: Varis dimensions
Classificació: Instruments musicals
Ús: Joguet
Materials: “Taparo”, fil de cotó.

 

Tapara
Yanomami

Dimensions: 20 cm y 33 cm
Classificació: Artefactes culinaris
Ús: Recipient per guardar líquids
Materials: Fruit del “taparo”, colorant vegetal.         

 

 

Tapara
Yanomami

Dimensions: 2 cm a 3.5 cm x 3.5 cm a 6 cm x 7.5 cm a 9 cm
Classificació: Artefactes culinaris
Ús: Culleres
Materials: Fruit del “taparo”.

Baldufa
Yanomami 

Dimensions: 5 cm x 8 cm
Classificació: Joguet
Ús: Joguet
Materials: Fruit de la palma “yagua” (Sheela humboldtiana), fibra de “curagua” (Ananas erectofolius), resina “peramán” (Syphonya globulifera).

Utensilis per fer foc (pal igni)
Yanomami

Dimensions: 25 cm x 71 cm
Classificació: Artefactes culinaris
Ús: Produir foc
Materials: Fusta de l’arbre del cacau.

Tassa
Yanomami

Dimensions: 21.5 cm
Classificació: Terrisseria
Ús: Cuinar
Materials: Fang cuit.

Yopo
Yanomami

Dimensions: 40 cm x 30 cm
Classificació: Substancies
Ús: Al·lucinogen
Materials: Escorça de l’arbre de “yopo” (Piptadenia peregrina), pols de “yopo”.

 

 

 

Yopo
Yanomami

Dimensions: 11 cm x 15 cm x 28 cm y 23 cm
Classificació: Substàncies
Ús: Al·lucinogen
Materials: Llavors de “yopo” (Piptadenia peregrina), fulles de palmera de “guaruguaru”, fibra de “majagua” (Anaxagorea acuminata).

 

 

 

9• CONCLUSIÓ DEL TREBALL

 

 

 

Penso que el treball ha estat molt interessant perquè hem après formes de vida i formes de pensar diferents a la nostra, és a dir, diferents cultures. A més l’he trobat molt interessant perquè moltes de les coses que he descobert m’han sobtat perquè no les sabia o perquè eren fascinants. A més he trobat fantàstic les coses que feien per aconseguir el menjar, etc. A mi m’ha agradat molt fer aquest treball i m’ha estat divertit, a més no m’ha costat massa ja que la informació l’he trobat bastant ràpid. Crec que el treball ens servirà a part de per a haver après per a reflexionar, com per exemple, que per a viure bé i feliç no fa falta tanta modernitat. En conclusió, penso que ha estat interessant el treball i hem après fent el treball en comptes d’estudiar del llibre i m’ho he passat molt bé.

 

 

 

 

 

 

10• BIBLIOGRAFIA

 

 

 

Webs:

www.elrincondelvago.com

http://www.orinoco.org/apg/lopeopleindiv.asp?lang=es&people=yanomami

 

Enciclopèdies:

J. Carbonell, J. Carreras. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, gener del 1995.

 

Revistes:

Dossier dels yanomamis enviat per: SURVIVAL POR LOS PUEBLOS INDÍGENAS  c/ Príncipe, 12-3º  28012 Madrid.