REPORTERS D'ARREU DEL MÓN


C.E.I.P. FÀTIMA
CURS 06-07

Introducció
Els nens i les nenes de l'Aula d'Acollida havíem de fer un treball sobre un país. Després de parlar entre tots vam decidir treballar Bolívia perquè molts dels nens de la classe van néixer en aquest país.
El proper curs continuarem treballant d'altres països.
El primer que vam fer va ser situar Bolívia en un mapa del món i un cop vam saber on està situada vam començar a buscar informació de Bolívia en enciclopèdies, internet i també les famílies d'aquest país van aportar informació sobre alguns del apartats treballats.
Quan van tenir tota la informació van seleccionar el que ens va semblar més important i ja van començar a fer el treball que a continuació podreu llegir.
Nosaltres l'hem fet amb molt "carinyo" i esperem que el trobeu interessant i que us ajudi a conèixer una mica millor aquest país.

Situació

 

Bolívia és un país d'Amèrica del sud.
El seus països veïns són: al nord i a l'est el Brasil; al sud el Paraguai i l'Argentina; al sud-oest Xile i a l'oest el Perú.
Té una superfície de 1.098.581 km2.


 

Dades de Bolívia


Bandera

Escut


Superfície

1.098.580 km2

Població

habitants 8.586.443

Idiomes oficials

Espanyol, quítxua, aimara

Gentilici

Bolivià, boliviana

Capital

La Paz, Sucre

Moneda

Bolivià

 

Relleu

Bolívia està creuada de nord a sud per dues serralades: "la Cordillera Occidental" i "la Cordillera Real".
Hi ha molts boscos perquè plou molt. A l'est hi ha la gran plana de l'Orient que ocupa dos terços del país.
El paisatge és molt variat amb selves tropicals al nord, sabana al sud i pantans pertot arreu.

Hidrografia


Bolívia té molts rius on van a parar les aigües de les serralades.
també té llacs, estanys i pantans.
El llac més important és el Titicaca que el comparteix amb el Perú.


Clima

Bolívia té molta diversitat de temperatures que varien segon l'altitud.
Hi ha zones que tenen temperatures molt suaus on les pluges són abundants, d'altres tenen un clima continental amb temperatures més extremades, molt altes a l'estiu i molt baixes a l' hivern, i a les zones d'alta muntanya tenen neu durant tot l'any.

Economia

A Bolívia l'agricultura ocupa el 45,5% de la població activa. Una bona part de la producció es destina a l'autoconsum, tot i que també hi ha grans explotacions agrícoles i ramaderes. Els principals productes agrícoles són la fulla de coca, el blat de moro, les patates, el blat, l'arròs, l'ordi, la soja, la canya de sucre i el cafè, la quinoa, un cereal autòcton, tota mena de fruites tropicals i subtropicals, alfals i verdures.
La ramaderia consta de llames, alpaques, ovins i bovins. La pesca té una certa importància al llac Titicaca i en alguns grans rius orientals. També hi ha certa producció forestal.
La indústria està poc desenvolupada i es limita a la transformació de minerals, les refineries de petroli, les indústries derivades de l'agricultura i altres indústries alimentàries o tèxtils. Ocupa només el 10% de la població activa.
Població
Bolívia té una població de 8.586.443 habitants.
Dos terços de la població és indígena (aimaràs, quitxues i tupiguaranins), la resta són mestissos criolls, europeus i asiàtics.
Els idiomes oficials són: L'espanyol, quítxua i aimara.
La capital és la ciutat de Sucre i el govern està en La Paz.


Llegendes

A Bolívia igual que a Catalunya hi ha llegendes populars.
Una de les llegendes és " El Quirquincho músico" que si recordeu el curs passat la vam llegir.

EL QUIRQUINCHO MÚSICO
"Aquel quirquincho viejo, nacido en un arenal de Oruro, acostumbraba pasarse horas de horas echado junto a una grieta de la peña donde el viento cantaba eternamente. El animalito tenía una afición musical innegable. ¡Cómo se deleitaba cuando oía cantar a las ranas en las noches de lluvia! Los pequeños ojos se le ponían húmedos de emoción y se acercaba, arrastrando su caparazón, hasta el charco, donde las verdes cantantes ofrecían su concierto.
-¡Oh, si yo pudiera cantar así, sería el animal más feliz del altiplano! - exclamaba el quirquincho, mientras las escuchaba extasiado.
Las ranas no se conmovían por la devota admiración que les tenía el quirquincho sino que, más bien, se burlaban de él.
-Aunque nos vengas a escuchar todas las noches hasta el fin de tu vida, jamás aprenderás nuestro canto, porque eres muy tonto.
El pobre quirquincho, que era humilde y resignado, no se ofendía por tales palabras, dichas en un lenguaje tan musical, como suele ser el de las ranas. El sólo se deleitaba con la armonía de la voz y no comprendía el insulto que ella encerraba.
Un día creyó enloquecer de alegría, cuando unos canarios pasaron cantando en una jaula que conducía un hombre. ¡Qué deliciosos sonidos! Aquellos pajaritos amarillos y luminosos, como caídos del Sol, lo conmovieron hasta lo más hondo... Sin que el jaulero se diera cuenta, lo siguió, arrastrándose por la arena, durante leguas y leguas.
Las ranas que habían escuchado, embelesadas, el canto, salieron a orilla de la laguna y vieron pasar a los divinos prisioneros que revoloteaban en las jaulas.
-Estos cantores son de nuestra familia, pues los canarios son sólo sapos con alas -dijeron las muy vanidosas y agregaron- : Pero nosotras cantamos mucho mejor. -Y reanudaron su concierto interrumpido.
-¡Chist... Esperen! -dijo una de ellas-. Miren al tonto del quirquincho. Se va tras las jaulas. Ahora pensará aprender a trinar como un canario... ja... ja... ja...
El quirquincho siguió corriendo y corriendo tras el hombre de las jaulas, hasta que las patitas se le iban acabando, de tanto rasparlas en la arena.
-Qué desgracia! ¡No puedo caminar más y los músicos se van! -Allí se quedó tirado hasta que el último trino mágico se perdió a lo lejos... Ya era de noche cuando regresaba a su casa. Y al pasar cerca de la choza de Sebastián Mamani, el hechicero, tuvo la idea de visitarlo, para hacerle un extraño pedido.
-Compadre, tú que todo lo puedes, enséñame a cantar como los canarios -le dijo llorando.
Cualquier persona que no fuera el hechicero se hubiera reído a carcajadas del quirquincho, pero Sebastián Mamani puso la cara seria y repuso:
-Yo puedo enseñarte a cantar mejor que los canarios, que las ranas y que los grillos, pero tienes que pagar la enseñanza... con tu vida.
-Acepto todo, pero enséñame a cantar.
-Convenido. Cantarás desde mañana, pero esta noche perderás la vida.
-¡Cómo!... ¿Cantaré después de muerto?
-Así es.
Al día siguiente, el quirquincho amaneció cantando, con voz maravillosa, en las manos del mago. Cuando éste pasaba, poco más tarde, por el charco de las ranas, se quedaron mudas de asombro.
-¡Vengan todas! ¡Qué milagro! ¡El quirquincho aprendió a cantar!...
-¡Canta mejor que nosotras!...
-¡Y mejor que los pájaros!...
-¡Y mejor que los grillos!...
-¡Es el mejor del mundo!...
Y, muertas de envidia, siguieron a saltos tras del quirquincho que, convertido en charango se desgranaba en sonidos musicales. Lo que ellas ignoraban era que nuestro pobre amigo, como todo gran artista, había dado la vida por el arte.
Notas:
El quirquincho es un armadillo que habita en el Altiplano de Bolivia.
El charango es un instrumento musical de cuerdas que se fabrica originariamente con la caparazón del quirquincho".

Receptes típiques
La cuina boliviana té característiques comunes amb altres països se sud Amèrica.
Són típiques les empanades de carn i els plats fets amb blat de moro.
La mare de la Diana ens ha fet un llistat de plats i refrescos típics de Bolívia:
Plats: Refrescos
"Locro" "Mocochinchí"
"Tamales de choclo" "Somó"
"Jigote" "Avena"
"Cuñapeces (cuñapes)" "Api"
"Majadito" "Chicha"
"Pasoca" "Jalea"
"Patasca"
"Queperí"
"Churrasco"
"Sopa de maní"
"Fricasé"
"Frito"
"Ají de pansa"
"Piquemacho"
"Asadito de Chancho"

Recepta de la "HUMITA O HUMINTA "
Ingredientes
10 choclos
1 cebolla grande picada
2 ajíes morrones picados
2 tomates pelados picados
1 cucharada de pimentón dulce
2 cucharadas de grasa
1 pizca de canela molida
1 vaso de leche sal a gusto
2 cucharadas de azúcar (Si es de su gusto)
Preparación
1. Freír en la grasa la cebolla y el ají.
2. Agregar los tomates.
3. Sazonar con sal, canela y pimentón.
4. Incorporar los choclos rallados con la parte gruesa del rallador y mezclados con el vaso de leche.
5. Dejar cocer lentamente hasta que el choclo este tierno, revolviendo de cuando en cuando y añadiendo más leche si fuera necesario.
6. Agregar el azúcar. Se debe lograr una consistencia firme pues se usará para rellenar tartas o empanadas.
Copla Anónima
Me gusta la cinta verde
porque es color de esperanza,
más me gustan las humitas
porque me llenan la panza.

SOPA DE LLETRES


Busca a la sopa de lletres els següents plats típics de Bolívia: churrasco, patasca, piquemacho, ají de pansa, frito, locro


C H U R R A S C O A B C D P
E U F J H H I I G Q L L M I
L L Ñ N Ñ O P C R S T L B Q
W X Y A J Ì D E P A N S A U
A B B C P A T A S C A S Z E
M L L L Q E J I T G F Z B M
N Ñ O P C R S S T U B E X A
I I R E P E U Q X S D W F C
L O C R O A S O T I R E B H
A B E N A O P Q R D H D D O
F R I T O J U R Ñ M C O M D
A D F G A A O M O S O M Ò S
P E Q U E R I P Z B J T Y L


Reporters:
Brenda Flores
Mykaylo Viyzhanov
Diana Vazquez
Heydi Castellon
Lissette Salazar
Snill Castellón

Col·laboradors:
Mohamed Nach
Minke Traore
Iliass Malki
Fatou Diaby
Mbemba Diaiteh
Omar Diaiteh

Pàgines web :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bol%C3%ADvia
http://www.boliviangeographic.com/images/Bolivia%20Map.gif
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Bolivia-sucre3.jpg/250px-Bolivia-sucre3.jpg
http://www.redboliviana.com/elpais/folklore.asp