Manuel Joaquim Raspall i Mallol
És dels arquitectes modernistes més elegants i amb més personalitat.
Tenia el seu taller a Barcelona, alguns exemples de la seva obra barcelonina són: Teatro Cómico (desaparegut), Cine Monumental (desaparegut), Teatre Principal de Gràcia, EI Molino, L'Aliança del Poble Nou, Villa Helius i altres que veurem en la cronologia.
Però la major part de la seva obra la va fer al Vallès Oriental. Va ser arquitecte municipal de Cardedeu, L'Ametlla, La Garriga, Granollers, Caldes de Montbui, La Roca i Llinars.
Cronologia

1877

El 24 de maig neix al carrer del Pi de Barcelona.
Fill de J. Raspall Masferrer, "americano" que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a La Havana , i Mercè Mallol, filla de la Garriga.

1884

Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de Mdme. Amèlia Sui, va al col·legi del Sr. Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura.
La festa de la col·locació de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cosí C. Buigas i Monravà, el va decidir a estudiar arquitectura.

1903
Reforma la casa materna, actualment "Can Raspall", de la Garriga.
El treball amb "obra vista", el tractament dels ferros i els vitralls, ens assenyalen ja la força creativa de M. J. Raspall.
Passa els estius i moltes estades a la Garriga.

1904

Acaba la carrera d'arquitectura a l'Escola de Barcelona.
Orienta el seu treball professional al Vallès.
Freqüenta les tertúlies del Balneari Blancafort de la Garriga i la Fonda Europa de Granollers.
Col·labora en les revistes comarcals "Diari del Vallès" i "La Comarca".
D'aquest any és l' "Alqueria Cloelia" de Cardedeu.

1906
Reforma la casa d'Alfred Santamaria al n° 31 de la carretera de Barcelona i la casa d'Esteve Agustí del n° 108 de la mateixa carretera de Cardedeu. Ambdues, actualment, totalment modificades.
D'aquest mateix any són:
Casa Clapés al n° 14 de la Porxada de Granollers.
Casa per a Sebastià Bosch al carrer Creueta n° 18 de la Garriga.
En aquestes primeres obres hi trobem les característiques pròpies de l'arquitectura de Raspall: Influència de les formes de la natura.
Dibuixos en relleu a les façanes.
Medallons amb cintes.
L'ornamentació de les llindes de finestres i portes.

1907
 D'aquest any és el cafè de l'Ametlla.
1908
 Reforma el Palau Nadal del carrer Ample de Barcelona.
1909
 Botiga "Casa Teixidor" a la Ronda de St. Pere de Barcelona ( avui òptica propera a El Corte Inglés)
1910
 Escoles i Ajuntament de l'Ametlla.
Casa per al seu cosí Miret a St. Antoni de Vilamajor.
Casa per a Isidre Riera al Passeig de la Garriga.
Casa a la Plaça de l'Església de la Garriga (avui inexistent).
1911
 Casa de F. Rosas al n° 45 del Passeig Pau Gesa de Cardedeu.
1912

Conjunt de torres, al començament del Passeig de la Garriga, conegudes com l'illa Raspall:

Torre Iris: Una de les obres més elegants de Raspall. Els colors blanc, crema i groc li atorguen una extraordinària delicadesa. L'estuc de la façana, el joc amb el "trencadís" i la ceràmica decorativa contribueixen al to harmònic d'aquest conjunt afrancesat.

Can Barbey: L'obra més important de Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Hi destaquen els ferros forjats d'estil "cop de fuet" i les ceràmiques de colors diversos, així com el mosaic de Lluís Bru sobre Sant Jordi.

La Bombonera i Can Barraquer completen l'illa.
1915
 Plaça de toros Monumental de Barcelona.
1916
 Botiga de Can Reig de la Garriga al carrer Banys.
1921
Porta del cementiri de Cardedeu.
1922
Torre Viader al carrer Teresa Oller de Cardedeu.
1925

El casinet de la Garriga ( desaparegut).

La Granja Viader a Cardedeu: l'obra més representativa i important d'aquest període i una de les més destacades de l'arquitectura de Raspall. Hi ha un joc de colors entre el blanc de les parets, el vermell de les rajoles i el blau de la fusteria que identifica l'obra amb el modernisme de postguerra i l'allunya de l'academicisme imperant.
1926
 Ca l'Arquer a la Plaça Major n° 1 de Cardedeu.
1929
 Reforma l'antic hospital de Granollers per passar a ser la Biblioteca Francesc Tarafa. Actualment Sala Tarafa.
1937
 El 15 de setembre mor a la seva casa de la Garriga.
Va ser enterrat al cementiri de la Doma.