ENS VISITA ENRIC LARREULA   



El 4 de febrer de 2008
a la Biblioteca del Ceip Splai
ens va visitar
un gran escriptor:

Enric Larreula.

Va estar conversant amb nosaltres
gairebé durant una hora.

Aquest és un recull de les seves paraules.
 


P - És difícil escriure?

R - Trobar idees és el més difícil i això va venint amb l'experiència del viure.
El sentit de l'observació desperta les històries.
Quan et dediques a observar la vida se't va donant.
La millor història que podem escriure és la de la nostra pròpia vida.


 


P - Com se't va acudir ser escriptor?

R - Això no es decideix, d'un dia per l'altre.
Un s'hi va trobant.
T'agrada escriure i ho vas fent
encara que no pensis en publicar-ho.
Jo vaig començar als 22 anys,
va ser llavors que vaig aprendre
a escriure en català, la meva llengua.
A l'escola tot es feia en castellà,
allà no em van ensenyar a escriure
en la llengua que parlava.
Jo anava escrivint i
tot ho anava guardant en un calaix,
Als 40 anys les editores van començar
a publicar els meus treballs.
He escrit per les escoles, contes i novel·les
però també per la gent gran.
 


P - Per què vas triar el tema de la por per un llibre teu?

R - La por dels humans era un tema interessant per mi.
Cadascú de nosaltres tenim por a coses diferents,i fins i tot
hi ha persones que han arribat a morir de por.
En el temps que vaig escriure el llibre, van confluir una sèrie de circumstàncies
que em van ajudar a anar trenant la història.
Jo havia llogat una casa de camp molt barateta al Montseny;
allà no hi havia ni llum elèctrica ni aigua corrent....

Uns dies que va venir a casa un manobre per arreglar-me una paret,
vaig mostrar-li el meu interès en comprar algun moble vell per la casa;
ell em va dur a una casa abandonada perquè veiés si me n'interessava algun.

Sobre aquella casa planava una història, el seu propietari, malalt d'Alzeimer,
estava reclòs en un centre de Salut a Granollers, però, així que podia s'escapava,
i ningú no sabia com ho aconseguia, però sempre feia cap a casa seva i
allà es plantava amb una escopeta de caça per defensar
el que era seu i creia que li volien prendre.
És clar, també anaven cap allà el personal necessari per anar-lo a cercar.

Per altra banda, jo sol, allà a la meva caseta enmig del camp sense llum, ni telèfon ...

Un cap de setmana, que vaig anar a passar uns dies, vaig entrar i, a les palpentes,
com feia sempre, vaig anar obrint finestres, per tal d'anar donant entrada a la llum exterior,
la casa quan era tancada era fosca com la gola d'un llop.

Va ser llavors que des de l'interior vaig sentir com un picar de mans i de sobte un cop al cap,
al temps vaig veure el reflex d'una estranya figura a la paret, quin ensurt!
Doncs bé la criatura era un gamerús que s'havia colat per la xemeneia i
la estranya figura era jo reflexat amb el mirall de l'armari vell
que ja no recordava haver comprat al paleta.

Amb tots aquest ingredients vaig anar construint la novel·la.
 
       
 

P - Quin ha estat el llibre més llarg que has fet

R- Un llibre que es diu "Dolor de llengua". He estat 32 anys per acabar-lo.
En ell mostro una de les meves pors, que la meva llengua acabi per desaparèixer del territori.
Es tracta d'un recull d'opinions sobre la llengua catalana.

 
                                            
 


P - Quin ha estat el primer llibre que vas escriure?

R - "Els galls de Strausfaëgen", un conte que vaig publicar al 2004
juntament amb "El paquet"en un llibre titulat "Un paquet de contes".
Tots dos, encara que van ser escrits en èpoques diferents, tenen en comú
la meva preocupació pel comportament irresponsable i egoista de l'espècie humana.
Aquest primer conte, és l'unic que té les il·lustracions fetes per mi.



P - Com és que en el teu conte El país dels cinc sentits no fas aparèixer el color negre?

R - Perquè vaig fer aparèixer el blanc.
Quan els raigs de llum de colors de l'arc iris s'ajunten ens donen la llum blanca.
De totes maneres si parlem de pintures hauria d'haver fet servir el negre en comptes del blanc.
En més d'una ocasió he demanat aquesta correcció a l'editorial, però...

 


P - Quan ja tens la idea del que vols escriure, per on comences?

R - Antigament , quan escrivia amb llapis i llibreta començava per on pensava que seria el principi,
abans era molt més difícil fer afegitons o canviar paràgrafs.
Ara amb els ordinadors tot això ha canviat molt, pots començar per on vulguis,
canviar frases de lloc, corregir paraules, fer afegitons...
L'ordinador et permet escriure tal com penses.
 


 


P - Quin és, dels teus llibres, el que més t'agrada?

R - Ja sabeu que això és molt difícil de contestar.
M'agraden tots, però tinc especial preferència per "Dolor de llengua".
Us en podria anomenar molts més : "La propina",
amb el que vaig obtenir el premi Pere IV d'Humor i Sàtira 1990,
els títols de la col·lecció "Ala de corb"...
Per Sant Jordi em publicaran el quart volum; jo ja tinc escrit el cinquè.

    

P - Escrius més per nens que per persones grans?

R - Jo escric per infants, joves i persones adultes.
Però és molt curiós, les persones grans que em llegeixen no saben
que tinc llibres publicats per a nens i nenes i
els que em coneixen pels meus treballs pels infants, no saben que també escric per a grans.
Quan treballo pel públic infantil escric el que a mi m'agradaria llegir si fos petit.

 




Moltes gràcies, Enric, per la visita !


Algunes adreces d'interès

http://www.escriptors.cat/autors/larreulae/biografia.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Larreula_i_Vidal

http://lafesta.vilaweb.com/24hores02/conte/enric_larreula.html

http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/lm/larreula.htm

.