.
Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)JOCS FLORALS
Escola Splai 2011
TREBALLS GUANYADORS
1r. Primària PROSA
1r. Premi - Carla López" El nen que es va perdre al bosc"
2n. Premi - Àlex Pierola "El fantasma del bosc i els seus amics malvats"
3r. Premi -Janet Santos "La nena que sempre anava al bosc"
Accèssit - Àlex Martín "El bosc de la felicitat"
Accèssit - Mar Toledano "La maledició dels arbres"
Accèssit - Pol Minguella "Els arbres d'or i plata"
2n. Primària POESIA
1r. Premi -Núria Zapatero "L'espai"
2n. Premi - Eva Clavero "El cargol"
3r. Premi - Yago Lahoz "La bruixa"
Accèssit - Fadia Aouni "Els animals"
Accèssit - Laia Spiess"La meva besàvia"
3r. Primària PROSA
1r. Premi - Pau Castán "Els insectes i la tarantula"
2n. Premi - Laura Garrido"La formiga i el milpeus"
3r. Premi Alba Maria"Els invertebrats inseparables"
Accèssit - Cristopher Hauschildt"L'abella que no podia fer mel"
Accèssit - Ivonne Grau"L'estrella de mar"
4rt. Primària POESIA
1r. Premi - Marcel Ginestet "Carn arrebossada"
2n. Premi -David Jurado "La llet"
3r. Premi - Àlex Hernández "Les patates"
Accèssit - Eva Monteiro"El pollastre"
Accèssit - Alba Parra "El pa"
5è. Primària PROSA
1r. Premi - Marina Dominguez "No hi ha imaginació"
2n. Premi - Nicolás Delgado "En Pau i el llibre de matemàtiques"
3r. Premi - Melany Acuña "Viatge en el temps"
Accèssit - Vanesa De Pedro " La planta màgica"
6è Primària POESIA
1r. Premi - Laia Vallespí "Camins"
2n.Premi - Arnau Rubio "Els macarrons de l'àvia"
3r. Premi - Naila Rabano "La primavera"
Accèssit - Marina Guerao "La casa Batllò"
El nen que es va perdre al boscUn dia un nen va anar al bosc. El nen es va trobar a una fada i li va preguntar qui era.
- Sóc una fada. I tu?
- Jo sóc un nen.
La fada li va preguntar com es deia. El nen va dir que es deia Pau i que s'havia perdut.
Al bosc van trobar un arbre que parlava i els va explicar com tornar a casa.
I van caminar i caminar i van trobar la seva casa.
I des d'aquell dia, el nen va jugar amb aquell arbre.
Carla López
1r Primària
1r premi
El fantasma del bosc i els seus amics malvats
Hi havia una vegada un castell on vivia
una dona que es deia Rosa. Al costat vivia
el seu pare que es deia Freny.
Un fantasma volia segrestar a la Rosa.
El fantasma va entrar en silenci. La Rosa va cridar aaaah!
El fantasma va sortir davant de la Rosa i
la va posar a una cova del bosc.
La Rosa es va posar a plorar.
El seu pare Freny va tocar a la porta i
va veure que no hi havia ningú.
El Freny va anar al bosc
a buscar pistes i va trobar unes petjades.
Va entrar a la cova i va
alliberar la Rosa.
Àlex Pierola
1r Primària
2n premi
La nena que sempre anava al boscUna nena que sempre anava al bosc va anar per un altre camí i es va perdre.
Va trobar un castell encantat, allà hi vivia una bruixa que feia molta por, però era molt bona i la nena li va preguntar que si podia ajudar-la a tornar a casa i va poder tornar. La mare, per donar-li les gràcies a la bruixa, li va donar un pastís
.
Janet Santos
1r Primària
3r premi
Hi havia una vegada un bosc on vivien moltes bruixes. Quatre nens es van perdre al bosc i no trobaven la seva casa, van trobar moltes bruixes i van córrer com podien. Al final van trobar un bosc de felicitat. Hi havia pomes, mandarines... de tot.
Van trobar un follet que vivia al bosc i van anar per un camí i al final van trobar la seva casa.
I conte contat, conte acabat
Àlex Martín
1r Primària
Accèssit
Hi havia una vegada, per la nit, un fantasma que tallava els arbres i una nena que no volia que tallessin els arbres del bosc.
I quan era de dia i el sol despertava, la nena anava al bosc i va trobar els arbres trencats. La nena va posar els arbres bé. El fantasma es va cansar i no ho va fer mai més
Mar Toledano
1r Primària
Accèssit
Hi havia una vegada un nen que es va perdre al bosc i va veure uns arbres d'or i plata.
Com el nen era pobre, va agafar unes fulles i li va donar a la seva mare.
I li va passar això que sortia un àngel en una espatlla i un dimoni en l'altra espatlla. L'àngel li va dir: No agafis més fulles. El dimoni li va dir. Agafa-les totes!!!
I va agafar una fulla.
Conte contat conte acabat.
Pol Minguella
1r Primària
Accèssit
L'espai
El cel és blau,
l'espai és fosc,
amb tants planetes
es tornarà groc.El sol calenta
com una llar de foc,
la terra s'amaga
darrera del sol.
Nuria Zapatero
2n Primària
1r premi
Sóc un cargol,
m'arrossego com si fos una col
Sóc lent,
la closca pesa molt.
Quan plou surto
a fer un vol.
M'amago dins la closca
perquè estava fosca
Eva Clavero
2n Primària
2n premi
Sóc una bruixa piruixa
i m'agrada la pluja
El meu xicot és un bruixot
i té una escombra de rock and roll.
Yago Lahoz
2n Primària
3r premi
L'ànec fa bec bec
al costat de mec mecLes ovelles feien be, be, be
i la professora ha dit molt bé!La gallina fa cric cric
i el gall fa crec, crec
i els dos feien cric, cric, cric!
Fadia Aouni
2n Primària
Accèssit
La meva besàvia és molt sàvia
Està al meu menjador amb el seu bastó
I ara se'n va a dormir amb el meu
coixí al costat d'un mandarí
Després pujarà a l'autobús
I li regalarem un "cactus"
Després la convidarem
De colònies i li preguntarem
Si es vol emportar colònia.
Laia Spiess
2n Primària
Accèssit
Els insectes i la taràntulaFa molts i molts anys, enmig del bosc, hi havia una casa que estava abandonada des de feia molt temps. Una mosca la va veure i va entrar, a dins va veure una taràntula, va sortir immediatament a avisar a tots els insectes i els va dir:
- He vist una taràntula!!!
Tots els insectes van dir:
- Podrien anar totes les abelles i amb l'agulló que tenen a l'abdomen podrien picar a la taràntula i la debilitarien.
Tots junts van dir:
- Molt bona idea.
Van quedar que ho farien el dia següent al matí. Aquella nit van fer una festa per celebrar-ho i perquè les abelles carreguessin forces. Després van anar a dormir perquè era molt tard. Quan es van despertar, les abelles es van preparar per picar a la taràntula, però quan l'anaven a picar, ella, com que era molt llesta, les esquivava i es quedaven totes enganxades a la teranyina i al final se les va menjar totes. Va tenir menjar per un mes!
Però, com que els insectes també tenien els mosquits femelles i com que la taràntula estava despistada menjant, la van picar, es va debilitar molt i mai més va voler fer mal als insectes.
Com que ja no els hi volia fer mal es van fer amics i s'ajudaven sempre entre ells. Llavors treballaven junts i la taràntula ajudava a les abelles el millor que podia a fer mel i anava amb les formigues i les ajudava a agafar el picnic. Si veien una aranya, la taràntula li deia que no es menges els insectes perquè no eren dolents, que eren bons i eren molt llestos.
Els insectes ja no tenien cap perill perquè eren amics de la taràntula. Tots els insectes d'aquell país deien:
- Serem amics de la taràntula per sempre.L'aranya es torna bona
i m'agafa molta nona.
El conte acabo de llegir
i ara me'n vaig a dormir!Pau Castán
3r Primària
1r premi
La formiga i el milpeus
Vet aquí una vegada, una formiga, que vivia en un formiguer. Un dia la formiga es va trobar amb un milpeus i la formiga li va dir: "Tu ets un miriàpode?". El milpeus li va contestar: "Sí, sí!! I tu ets un insecte?". La formiga li contesta i li diu: "Sí, sí jo sóc un insecte perquè tinc sis potes i el cos dividit en tres parts".
El milpeus es va quedar al·lucinat per la seva explicació, ja que ell també volia explicar-se així de bé. Llavors li va dir a la formiga: "Tu, formiga, em podries ensenyar a explicar-me així de bé?". I li va dir la formiga: "És clar que sí!" . La formiga el va ensenyar i el milpeus va començar: "Jo sóc de la família dels miriàpodes, perquè els miriàpodes tenim les potes articulades".
Des d'aquell dia el milpeus va aprendre a explicar-se molt bé i per celebrar-ho, tots dos, van anar al cau de la formiga i van menjar xuxes , pastís i moltes coses més; van posar una mica de música i van ser amics per sempre!
Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.
Laura Garrido
3r Primària
2n premi
Fa molt de temps, a l'illa de les libèl·lules, va arribar una abella. L'abella no sabia on estava, i li va preguntar a una estrella de mar, que estava a prop:
- On sóc? - va dir l'abella.
- Ets a l'illa de les libèl·lules - va respondre l'estrella.
- Si vols viure veste'n i no tornis mai - li va dir l'estrella.
L'abella es va acomiadar de l'estrella, i amb les poques forces que li quedaven, va volar a una illa que estava a prop.
Va veure molts animals i li va preguntar a un grill:
- On sóc? - va dir l'abella
- Ets a l'illa de la diversió - li va contestar el grill.
- Aquí hi ha una zona de relax? - va preguntar l'abella.
- Sí, i tot el que vulguis - va contestar el grill.
- Em podeu allotjar a un hotel? Demà me'n vaig a buscar a un amic - va dir l'abella.
- Sí, es clar que sí! - va dir el grill.
Al dia següent, l'abella se'n va anar a buscar a l'estrella. Quan la va trobar, va veure que només tenia quatre potes. Llavors va dir:
- Estrella, vine amb mi a l'altre illa, ràpid ! - va dir l'abella.
Però l'estrella, li va dir que no podia perquè sense la seva pota, no podia caminar. Llavors, l'abella es va posar a pensar i se li va ocórrer una idea:
- Agafarem una fulla, posarem aigua i et posarem a dins ! - va dir l'abella tota contenta.
I això van fer, al cap de poc temps ja estaven a l'illa de la diversió, passant-s'ho genial. Vet aquí una illa, vet aquí un forat perquè el conte ja és contat !
Alba Maria
3r Primària
3r premi
L'abella que no podia fer mel
Hi havia una vegada al bosc un arbre molt gran i en aquest arbre hi havia un rusc d'abelles.
Totes feien mel, menys una que no podia fer mel. Però aquesta abella tenia molts amics, el centpeus, el cargol, el mosquit i la mantis religiosa, que el volien ajudar.
El mosquit i l'abella van anar al rusc, el mosquit va veure que hi havia mel, llavors l'abella va xuclar i xuclar però no podia absorbir res. Llavors una altra abella va mirar com ho feia i va dir: "Abelleta, així no es xucla la mel, has de posar la trompa enganxada a la mel i xuclar-la amb força". L'abella va dir "M'està sortint bé !!! Ara puc fer la mel !!!" . És molt dolça, va dir també el mosquit.
A partir d'aquell dia va fer molta mel, va fer pots de mel i els va regalar als seus amics.
L'abella va ser molt feliç.
Vet aquí l'abella, vet aquí el centpeus, aquest conte no us el perdeu.
Christopher Hauschildt
3r Primària
Accèssit
Vet aquí una vegada una estrella de mar i una esponja que eren amigues. Un dia l'estrella de mar i l'esponja van tenir una idea que era pujar a la superfície del mar. L'esponja li va dir a l'estrella: " Si puges a dalt , els pescadors et pescaran". Però l'estrella no li va fer cas. L'estrella va pujar i pujar cap a dalt i va veure un ham amb menjar, l'estrella se'l va ficar a la boca i el pescador va veure que la canya es movia i llavors va dir:
- Ala! He pescat alguna cosa!
L'esponja es va posar trista, perquè veia que l'estrella no tornava. El pescador se la va emportar al restaurant, però li va fer pena i la va tornar a deixar al mar. L'esponja va veure que l'estrella baixava al fons del mar i es va posar molt contenta.
L'estrella va aprendre a fer cas als altres!!!!! I van viure feliços tot menjant anissos!
Ivonne Grau
3r Primària
Accèssit
Carn arrebossada
La carn arrebossada
és una passada,
i si te la menges amb ketchup,
és que més ja no puc.Si és de vedella
quin delit,
si és de pollastre
jo mort estic.La carn arrebossada és tan bona,
que amb qualsevol altre aliment,
un sopar soluciona
i llençar-la estaria malament.
Marcel Ginestet
4t Primària
1r premi
La llet és blanca i no es ven a la banca
La prenem al néixer i va bé per créixer
En bevem sola o amb complements
Tenim de diferents animals, de plantes però no de minerals.La tinc a casa i oberta és passa
L'esmorzar sense llet no és un esmorzar complet
Ens serveix per cuinar, postres i també berenars
Té calci, proteïnes i també vitamines
David Jurado (4rt)
4t Primària
2n premi
Les patates
Les patates són grogues
I són molt bones ,
algunes són planes
i d'altres ondulades .M'agraden molt les fregides ,
algunes són econòmiques
i d'altres cares ,
també poden ser salades .Són gustoses
quan te les menges ,
són boníssimes
i a tothom els agraden .
Alex Hernández
4t Primària
3r premi
El pollastre està a la taula
sobre un plat ben baldat
el ganivet i la forquilla
ja comencen a tallar.Quina gana!
Diu la gata.
Quin plat!
Diu el gat.
I es comencen a barallar.Un per aquí, un per allà
quin embolic a començat,
perseguint-se estan els dos
ni parlar-ne d'un repòs.El pollastre cau a terra,
diu la gata:
Quina guerra!
amb tanta gana que teníem!
Al menys hem fet una rima.Avorrits com ells sols,
més o menys com un mussol.
Quina cara que feien,
semblaven unes bledes
Eva Monteiro
4t Primària
Accèssit
El pa està deliciós
te'l pots menjar amb arròs,
també amb macarrons
però no estan tan bons.
Em recorda l'olor del poble,
se'l mengen a grapats
del més pobre
al més noble.
Jo me'l menjo amb xocolata,
també amb oli i tomàquet,
amb pernil salat.
fan esquisit qualsevol esmorzar.
Alba Parra
4t Primària
Accèssit
Ara us explicaré una catàstrofe de la que jo en vaig ser testimoni:
tot va començar un dissabte com qualsevol altre, a les nou del matí, a Barcelona. Em vaig aixecar del llit i vaig anar a la cuina a prendre un got de llet com cada dia, tot seguit em vaig vestir, vaig agafar el paraigües i vaig sortir al carrer. Era un dia fosc, ennuvolat, amb vent..., es a dir un dia trist, com una pel·lícula de terror.
Tot era normal fins que..., em vaig adonar de que els nens no sabien a que jugar, i que tampoc tenien temes de conversa. Tots estaven asseguts als bancs, avorrits i tenien les cares tan tristes i tan llargues com una barra de pa.
Vaig tornar a casa amb una sensació molt estranya. Vaig encendre la televisió, em vaig a asseure, vaig agafar el comandament, fins que..., em vaig adonar que no hi havia canals. Vaig encendre l'ordinador i ..., no havia webs, ni res. Llavors, com que estava avorrint vaig posar la ràdio, però tampoc hi havia emissores. Així doncs, vaig decidir anar al cinema i per la meva sorpresa me'l vaig trobar tancat, amb un cartell que deia:
"Tancat per manca de pel·lícules".
Vaig tornar cap a casa i vaig començar a rumiar. Després d'unes quantes hores vaig descobrir que la imaginació s'havia escapat.
Però, la pregunta era:
Com és que tothom havia perdut la seva imaginació, i jo no?
Després de tres dies vaig descobrir el perquè de tot. La resposta era que jo sempre m'anava a dormir amb un barret, i per això el cinquanta per cent de la meva imaginació es quedava sempre al meu cap.
El dia següent, em va venir al cap un conte que em llegia el meu pare quan era petita sobre els arcs de Sant Martí.
Vaig esperar segons, minuts, hores, dies i fins i tot mesos.
A més, no plovia i feia sol a l'hora.
Així va anar passant el temps. Fins que...
A la setmana següent i quan ningú s'ho esperava..., va aparèixer l'arc de Sant Martí!!!
En aquell moment vaig agafar la bici i tota xopa vaig arribar al final de l'arc de Sant Martí. Allà m'hi vaig trobar una olla plena d'or que brillava més que el sol, i a més d'or hi havia una gran llum. La vaig tocar, i tot d'una em va tornar la imaginació. Aleshores vaig pensar, amb totes les meves forces, que tothom es mereixia tenir imaginació i com més ho pensava més gran es feia aquella bola de llum, fins que va explotar:
- Booom!
Des d'aquell moment tothom va tenir imaginació, però uns més que uns altres. A partir d'allò també va sortir el sol i tothom tenia ganes de jugar i coses de que parlar.
Els escriptors van poder escriure i els productors van poder inventar programes de ràdio i els ordinadors i les televisions funcionaven.
I senyores i senyors, aquí s'acaba la catàstrofe.
Fins a la propera!!!
Marina Domínguez
5è Primària
1r premi
En Pau i el llibre de matemàtiques
Fa poc temps a Barcelona hi havia un nen que es deia Pau. Tenia el cap rodó com una pilota,els ulls grans com plats,el pèl negre com el carbó i un somriure molt bonic. Era més o menys prim i tenia les cames curtes com el seus braços.
Un dia quan estava a casa seva, va deixar el llebre de matemàtiques sobre la taula. El va deixar obert per la pàgina de les divisions amb decimals.
De sobte el llibre es va sacsejar i els nombres i xifres van sortir disparats. Tots els nombres i xifres estaven desendreçats, no sabien on anar i s'estaven barallant de valent. La coma estava confusa, no sabia on posar-se:
-Si em poso amb el quatre s'enfada perquè vol estar sol i si em poso amb el nou, també. Deia la coma.
-Jo tinc preferència ! Deia el quatre que era molt orgullós.
-Jo soc més gran i per això haig d'anar solet ! Deia el nou en un to xulesc .
-Prou ! No serveixo per res, me'n vaig a un altre llibre de matemàtiques ! Deia la coma quasi bé plorant .
Els nombres no la van deixar marxar i hi havia un guirigall impressionant.
Aleshores van venir les reines matemàtiques : la Multiplicació, la Divisió, la resta, la Suma i
l' Equivalent.
Què passa aquí? Va dir la Divisió, que era la més imponent.
El cinc que no havia dit res, durant tota l'estona, els ho va explicar tot a les cinc reines.
Aquestes van parlar, van rumiar i van trobar una solució. Ja sabien el que podien fer.
La divisió es va posar entre el nou i el quatre. Després s'hi va posar l equivalent, i a continuació hi aniria el resultat, 2, 25.
Es van col·locar com aviat acordat. Tot havia sortit bé ...De sobte va venir en Pau a fer els deures, però la divisió ja estava feta.
El dia següent li van posar més deures, i un altre vegada ja estaven fets. Com que a en Pau no li agradava fer els deures, des d' aquell dia no va fer cap ni un i quan va fer el control va veure que no havia aprovat. Un zero! A partir d' aquell moment faria els seus deures i va esborrar tots els resultats.
I en el segon examen va treure un deu! I tots els números mai es van barallar , per por de desaparèixer una altra vegada.
Nicolás Delgado
5è Primària
2n premi
En el pic més alt dels Pirineus semblava que hi havia una petita caseta, però no, era un laboratori. Allà hi vivia el Dr.Izermarlonsmuster, que preparava un nou invent, un viatge en el temps. Era alt, prim, anava sempre amb una bata blanca i tenia unes ulleres més grans que un ou d'estruç.
El doctor tenia tres fills: Toby, Katia i Maxi. Eren alts i rossos. A en Toby li agradaven les aventures. La Katia era presumida i molt més llesta que els seus germans, i en Maxi era el més poruc dels tres (només tenia dos anys). A la mare, no li agradaven gens les aventures, per això preferia quedar-se a casa.
Un bon dia, el Dr. Izermarlonsmuster havia decidit fer un viatge a la prehistòria, on eren els dinosaures, perquè volia investigar de què s'alimentava el T-Rex. El doctor i els nens estaven preparats per l'expedició tan perillosa que els esperava. Van pujar a la màquina del temps. No era gaire gran, però si que era espaiosa. Tenia quatre seients i una màquina per conduir. El Dr. Izermarlonsmuster s'asseia al davant per conduir, al seu costat hi havia e Toby i, darrere d'ell en Maxi i la Katia al seu costat. Tot nerviós, el doctor va engegar el motor. En uns segons estaven a la prehistòria. Es trobaven en el pic d'un arbre no gaire alt d'algun indret de la terra. En Toby i la Katia estaven sorpresos al veure tot allò.
En Maxi va assenyalar al Toby i va dir:
- Papa, papa! Un dinosaure!
La Katia va dir:
- No és un dinosaure, és el teu germà, en Toby.
Quan de sobte van escoltar un rugit del T-Rex! Ben amagats, van espiar el T-Rex tot un dia sencer. Finalment, van saber de què s'alimentaven i el Doctor, s'ho va apuntar en el seu quadern, detall per detall.
El dia de la tornada el Dr. Izermarlonsmuster. Només necessitava una fotografia del T-Rex, i la va fer, però de camí cap a la màquina un velocirraptor es va emportar el quadern del doctor. Els nens, en veure-ho, van anar corrents darrere d'ell i en Toby va aconseguir agafar-lo. Després de tot allò li van treure el quadern i van tornar a casa seva.
El doctor va poder exposar el seu treball a Harvard per acabar sent el científic més famós d'aquell temps.
Pel que fa als nois, la Katia, en Toby i en Maxi, van tenir una expedició super xula al passat.
Melany Acuña
5è Primària
3r premi
Era una tarda d'estiu. Un grup de nens que tenien 12 anys, van anar al bosc a veure una planta. Aquell bosc era un bosc fantàstic, estava enmig de dos poblats i els nens i les nenes anaven sovint a veure una planta que tenia el poder de concedir una desig a la persona que la tocava.
Però un dia, un adult la va tocar i va desitjar que a partir d'aquell moment la planta només li donaria sort a ell i als demés els concediria el contrari del que li demanessin. Amb el temps, aquell home es va acabar apoderant dels dos poblats sencers. Van estar dies sense veure-la ni tocar-la fins que un dels habitants es va adonar del que passava i va informar a tothom. Aquell habitant va anar fins allà i va desitjar que tot fos com era ara i es va complir tot el contrari tot va tornar a ser com era al principi. Més endavant, van descobrir que aquell home era Ramon Mandrós. Com diu el seu nom, era molt mandrós, i per això va desitjar que només ell tingués sort.
Com que no volien que tornés a passar van anar on ell vivia, per impressionar-lo. En Ramon, va començar a obligar-los a fer el que ell volia, però com que ja no havien de fer el que ell manava, es va enfurismar i va començar a cridar fins que un dels habitants que havia anat li va explicar el que havien fet. Ell se'n va adonar i els va demanar disculpes. A la nit, quan tothom dormia, una jove va anar allà i va arrencar la planta. La va cremar perquè no hi hagués mai més problemes. De sobte. Aaaah! En Marc es va aixecar del llit. Tot havia estat un somni.
Vanessa de Pedro
5è Primària
Accèssit
Camins
Camins allargats
estrets
o enfangats.
Al cap i a la fi,
camins.De camins
n'hi ha a mils
els grans i amples
els petits i esquifits.
Alguns sense fi,
altres finits.Alguns són fàcils de recordar
ja que molts moments hi has passat.
Bons moments,
altres dolents.
Uns ens agrada recordar
altres més val oblidar.
.
Laia Vallespí
6è Primària
1r. Premi
La meva àvia fa uns macarrons,
que estan d'allò més bons,
que et llepes el dit
fins i tot al llit.Els fa amb formatge
i me'ls menjo com un salvatge
perquè m'agraden molt
i tinc molta sort.Els fa amb tomàquet fregit
de la casa solis
A poc a poc ben rostits
ja estan els macarrons enllestits.
Arnau Rubio
6è Primària
2n Premi
Diuen que primavera
el cor altera.
Jo crec que és una tonteria,
a mi l'únic que em passa és:
Atxís! Atxís!
Em pica "la nariz".
Al·lèrgia tinc perquè ja està aquí,
La primavera al meu jardí.
Atxís! Atxís!
Aquest matí m'he aixecat
i la primavera era al meu costat.
Atxís! Atxís!
Com cada any
el vint-i-u de març
ens ve a visitar.
Atxís! Atxís!
Perquè no marxés
del meu costat.
Jo que tinc el nas
tan inflat.
Atxís! Atxís!
Naila Rabano
6è Primària
3r Premi
M'agrada la casa Batlló!
I Gaudí per la seva dedicació.
Què pensaria el seu propietari
Quan va veure acabada la construcció?Construïda el 1877
Era un edifici molt avorrit
Que al final va ser convertit
I tot ell reconstruït.Tota la família Batlló
Que eren tots senyors i nobles
Es devien quedar impressionats
En veure les parets i els mobles.Els balcons són de ferro forjat
I és de teules blaves el terrat
Amb trencadís la façana han decorat
I molt bonica l'han deixat.M'agrada la casa Batlló
I és a la ciutat on visc jo.
Si pel Passeig de Gràcia aneu
Sempre visitar-la podreu.
Marina Guerao
6è Primària
Accèssit
