JOCS
FLORALS 
Textos premiats
Ceip Splai 2004
Havia un drac a una cova.
Sant Jordi que anava en moto li va trepitjar un peu.
El drac va cridar tant que se li va apagar el foc de la boca.
Frank Salinas
1º premi.- C,. Inicial 1
El
Detectiu Despistat
Havia una vegada un detectiu.
Tenia una missió. No volia fer-la
Diu- - Passo d'aquest rotllo -
i se'n va a Paris.
Victor Toledo
2n premi.- C,. Inicial 1
Havia una vegada un petit lleó
que estava jugant amb la seva pilota i els seus germans la van enviar
a la muntanya i la mare la va anar a buscar.
Pilar de Pedro
3n premi.- C,. Inicial 1
El
xinès que no li sortia res
Hi havia una vegada un xinès que no li sortia res.
El xinès practicava la lluita amb l'espasa.
Aquell xinès es deia Tomi, es va entrebancar va anar al llit i
es va caure.
Luis Eyal Paladines
Accèssit
Hi havia una vegada un llop que anava
pel bosc i passava un caçador i el llop es posava els pels de punta,
Rosa Poderosa
Accèssit
Em trobeu sempre
al congelador
o baixo del cel en forma de bola,
quan l'aigua es congela soc el seu servidor,
torno freda la fanta i la coca - cola!
El fred és
el meu millor amic
em congela i em glaça
el calor és el meu enemic,
em fon i em desglaça.
Alejandro Garcia
1r. premi - C. Inicial 2
La colònia
i el perfum
fets d'olor de dolces roses,
el color de milers de flors
atrapats en una ampolla.
La colònia
es fa amb roses
liles i fúcsies gessamins
i petons de papallones.
Sara Duarte
2n. premi - C. Inicial 2
L'amor és groc
i arriba al cor,
veus les coses
de color d'or.
D'or vermell,
taronja o lila
i, si tu no vols,
deixa-ho
per un altre dia.
Joaquina Pérez
3r. premi - C. Inicial 2
Les
flors
El camp és ple d' oloretes
i colors,
les flors d'un sol peu van,
d'un sol venen.
La brisa tan suau
escampa les aromes
d'aquí i d'allà.
Els colors fan amistat
amb totes les variants:
els grocs, els vermells,
els verds i els daurats.
Berta Lahoz
Accèssit- C. Inicial 2
L'estiu estació
lluent,
el sol a dalt del cel
la gent va a la piscina
quines calories!
Tots anem de vacances
i ho passem molt bé:
jo vaig amb les amigues
i a casa dels tiets.
Els nens amb calma,
assaboreixen gelats,
la vida és tranquil·la
si ets al costat del mar.
Sandra Segovia
Accèssit- C. Inicial 2
Un dia d´ un sol viu hi havia
una aranya que tenia una teranyina perfecta, tan perfecta que atrapava
molts insectes i gràcies això es passava el dia menjant.
La teranyina estava al costat de dos rosers. L'aranya es deia Juliana,
era de color lila, molt grassa i tenia molta mala fama.
Un dia l'aranya va atrapar un cargol que es deia Carlos. La teranyina
es va trencar, llavors ell i l'aranya van caure a terra i el cargol va
dir:
- Ho sento aranya Juliana.
- No passa res. - Va dir l'aranya Juliana.
- Per cert hi ha un aranyot que es diu Dani que viu al jardí de
l'altra banda potser et podrà ajudar.
L'aranya Juliana li va fer cas, i va anar al jardí de l'altra banda.
I es va trobar l' aranyot Dani. L'aranya Juliana va dir:
- Em pots ajudar a fer la teranyina?
- Si, però prefereixo que et quedis a viure amb mi.- Va dir l'
aranyot.
L' aranyot va dir que sí.
L' aranyot i l'aranya van fer una teranyina molt forta on hi van viure
molt feliços un llarg temps.
Lluís Santamarta
1r. premi - C. M 1
Hi havia una vegada un nen que volia tenir amics però no en tenia,
perquè dibuixava molt malament tothom el deixava sol.
Una nit es va deixar la finestra i sentia molt soroll com si algú pintes un quadre, es va aixecar i quan va mirar darrere l'armari -AAAAAAAAA!!! Es va espantar i el nen li va dir -D' on ets, d'on has vingut?- El pinzell no podia parlar però en un full en brut havia posat. Vinc de la lluna i he caigut per ajudar-te a pintar, per fer amics i per estar amb tu. L' endemà al matí va portar el quadre a l'escola . Quan el va ensenyar al professor aquest li va dir: això no és un dibuix, aquí hi ha una nota, ets un desastre!!!
En arribar a casa va llençar el pinzell per la finestra però, a la nota posava que volia estar amb mi a més m'he equivocat en lloc d'agafar el quadre he agafat la nota del pinzell.
Al final va portar el quadre al "cole"
i va tenir més de cent amics. Tothom li demanava firmes d'ell,
i tot sort del pinzell màgic.
Quan va tornar cap a casa, pel carrer es va trobar el pinzell que havia
llençat per la finestra de la seva habitació. Que content
que es va posar, el va tancar en una caixeta molt bonica i el va conservar
com un record.
Maria Baldivia
2on. premi - C.M.1
Hi Havia una vegada una aldea on vivien
tres noies amb la seva mare i el seu pare.
Un dia la família va
entrar al bosc a veure si trobaven alguna cosa per menjar però
en canvi van trobar una casa. Van trucar a la porta oberta la família
va entrar a la casa, estava tan bruta que van decidir netejar-la, mentre
la netejaven una de les nenes va veure un llapis. Va dibuixar un dibuix
en un full i quan es va fer fosc i tots dormien el dibuix es va fer real.
El problema era que la nena havia dibuixat un drac. Quan tota la família es va assabentar que de que el drac s'havia fet real van anar ràpidament a la casa per a veure si trobaven la solució.
Van anar a una tenda per poder agafar
tots els ingredients que necessitaven per fer una goma màgica.
Una altre de les noies va veure una goma màgica, va posar-li el
líquid que havien fet i es va convertir en una goma màgica.
Van mirar de trobar el drac però no el van trobar. Van anar a l'aldea
i el van trobar. Van esborrar-lo i van viure feliços per sempre
més.
Antia Pérez
3er.premi -C.M.1
Hi havia una vegada un pirata que
volia trobar un tresor, però com no tenia el mapa, no podria trobar-lo,
el pirata va dir: jo sé on trobar un mapa, ho podem trobar en la
botiga de mapes, segur que allà podem trobar el mapa del tresor.
Vam anar, i la botiga estava tancada, va dir: ja hi tornaré demà,
l'endemà havia anat corrent a la botiga hi va arribar a temps,
li va dir el pirata, a la senyora de la botiga: em pot donar un mapa on
podria trobar el tresor. La senyora li va respondre: ara li dono. La senyora
va pensar que era el tresor pels seus fills com podria ser caramels, piruletes
i tipus de dolços. Li va donar el mapa ,el pirata li va dir : moltes
gràcies senyora.
Ara que ja tenia el mapa se'n podia anar tranquil. Havia d'agafar un vaixell ,però primer de tot necessitem pirates perquè remin ,o si no el vaixell no podria avança. El pirata va escollir uns quants pirates i se'n va anar tranquil .Ell vigilava el mapa i els feia de guia .Estaven remant molt lluny i li faltava molt poc per arribar a l' illa. Al costat de l'illa hi havia un monstre al que ells havien de vèncer. Quan van arribar a l'illa el monstre va aparèixer.
El pirata el va vèncer amb
una fletxa. Al mapa va veure una creu on estava el tresor amagat, just
sota del monstre. El van empènyer
i van cavar fins que van trobar una caixa, van obrir-la i només
van trobar dolços, piruletes, caramels, però el pirata va
dir: no importa
Van tornar a casa i quan van arribar li va donar una sorpresa al seu fill. El pirata li va dir: endevina que tinc per a tu .El fill va contestar: no se .Quan va veure la sorpresa li va dir: gràcies pare m'agrada molt.
Antonio Zelada
Accésit - C.M.1
EL
PATI DE L' ESCOLA
El pati és rectangular
a molts jocs podem jugar
Cada dia a les onze sortim
durant mitja hora ens divertim
No voldria mai que
acabes l' estona
però aviat la sirena sona
Llavors hem de tornar
a la feina
treballem molt amb les eines
Mateo Saiz
1r. premi - C. Mitjà 2
LA
PAU
Alkaeda ens ha provocat
i molta gent ha matat .
Jo vull la pau
i no més sarau .
La pau es molt bona
pels de dintre i els de fora .
La pau m'agrada molt
a mi com a qualsevol
A tot arreu s'han
queixat
per allò de l'atemptat.
Molta gent va anar
a la manifestació
per a queixar-se de tot allò
Esperem que no hi
hagi més atemptats
i el terrorisme així hagi acabat.
Anaïs Sierra
2n. premi - C. Mitjà 2
LA
GUITARRA
La guitarra sis cordes
té
i al màstil les notes podràs fer.
Amb la partitura al
faristol
potser sortirà la nota sol
De moltes maneres
pots tocar
rasguejar arpegis i puntejar.
Cançons amb
ella pots acompanyar
o amb un grup pots tocar
Si una acadèmia
vas a practicar
a moltes noies podràs enamorar
Elèctrica,
espanyola acústica
amb totes pots fer música.
Si al professor vols
veure de bon humor
quan més practiquis millor.
Sergi Bohils
3r. premi - C.Mitjà 2
L´ATEMPTAT
DE MADRID
Vull explicar una cosa
que ha estat massa grossa.
Aquesta matinada m'he
llevat
i el que escoltat no m'ha agradat.
Els terroristes bombes
han posat
i als trens han esclatat.
Molts viatgers han
quedat afectats
quanta gent sense familiars !!
El dol ha tothom arribat
petits i grans dolguts estan
La gent al carrer
ha sortit
per recordar als morts i als ferits.
Espero que això
no torni a passar
i que a la terra en pau puguem estar.
Laura Marcos
Accèssit- C. Mitjà 2
Hola em dic Josep i la historia que us vull explicar es llarga i emocionant
i per mi inoblidable. Fa uns quants dies em vaig trobar el professor d'
historia, el senyor Juan ,em va explicar que el meu treball sobre l'edat
Mitjana estava molt be. No es pot dir que sigui el millor de la classe
però tampoc el pitjor .El dia tres de juliol del 2022 va ser el
dia mes estrany de la meva vida. El senyor Juan ( el professor) em va
convidar al poble que vivia ell ,el poble es deia Alnir pel costat del
poble passava un riu que rebia el nom de l'Alniric. Bé anem per
feina el cas es que el professor tenia una maquina del temps ,era com
una habitació amb butaques bastant còmodes. A la paret hi
havia una cosa petita amb unes agulles ,semblava un rellotge. Em vaig
posar a observar-lo i una veu em va dir :
- Es estrany oi ?El vaig comprar a la Gran Bretanya es un reculatemps.-
Va dir el senyor Juan.
- Com funciona?- Vaig voler saber.
- S'han de fer girar les agulles. Si vols uns anys enrere ,fas moure la
petita. Si vols anar a un altre dia fes moure la gran.
- Vull anar al 1557 a veure castells, guerrers, pobles...- Vaig dir jo.
- D' acord ! Preparat ? Tres, dos, un i...
En aquell moment es van veure milers de colors .Després de deu minuts vam veure un paisatge muntanyenc. Al final de la plana on estàvem em va semblar veure la silueta d'un cavall. Si, efectivament era un enorme cavall de color marró que avançava a una gran velocitat, muntat al cavall hi havia una persona.
Portava una bandera de fons verd
amb una creu de color groga estampada al bell mig de la bandera. A aquella
persona (per ser mes concrets un home) el seguien uns quants centenars
de cavallers tots equipats amb una espasa ,escut, casc ,la bandera al
cavall hi alguns portaven llança, i arc amb fletxes. L'home que
anava primer es va espantar perquè anàvem vestits de manera
moderna ,en canvi ell portava una tela negra, gruixuda que em recordava
a la pell de porc senglar. Desprès de fer-nos moltes preguntes
ens va dir que podíem passar la nit al castell del seu senyor.
Jo al arribar al castell vaig anar ràpidament cap al pati d' armes
per veure els cavallers les armes i tot això. Cap a les set de
la tarda ens van portar a una sala que hi havia una llarga taula. A la
taula hi havien plats d'or amb molt de menjar tot era molt bo. Quan m'
en vaig anar a dormir em vaig fixar que els llits estaven molt ben decorats
amb mantes molt boniques. Quan em vaig despertar vaig veure el senyor
Juan amb el reculatemps ell va dir:
- Es hora de marxar, adéu a tothom.
- Que no esmorzem ?
- No, no tenim temps.
- Be doncs, adéu.- Vaig dir.
Aleshores vaig tornar a veure els
colors que feia el reculatemps em sembla que em vaig adormir perquè
em vaig despertar a casa del " profe ".
Va ser molt emocionant m'ho vaig passar molt be.
Pau Codó
1r. premi - C. Superior.1
2on. premi - Categoria A (Prosa)
als Jocs Florals Escolars
a Nou Barris.
En aquells moments ningú no feia res més que parlar de Madrid,
perquè hi havia passat un fet inoblidable però terrorífic.
Un atemptat molt greu.
Barcelona era molt egoista, i tot i que era per un fet terrorífic, volia que li fessin més cas. Desitjava que a Barcelona hi esdevingués alguna cosa important, però bona. Volia que es parlés més de Barcelona que de cap ciutat d' Espanya. Desitjava que hi hagués una festa, una reunió, la construcció d' algun monument, una conferència, un esdeveniment molt important per a la gent del país. Es passava dia i nit pensant què podia fer per cridar l' atenció del habitants.
Cap allà les dotze de la nit, Barcelona no podia dormir. Havia de pensar, pensar, pensar...Però no se li va ocorre res. Va pensar que potser podria treure alguna idea del seu somni. Qui sap...no se sap mai...
Al dia següent, quant els habitants
de Barcelona es van despertar, van quedar glaçats. Van veure que
tots els edificis, cases, els bancs dels parcs, bústies, tots els
carrers... en definitiva:
Tota la ciutat s' havia tornat groga, i tothom es va quedar ' flipant
per un tub' perquè a més era un groc d'aquells cridaners.
Tots els periodistes i detectius del món investigaven com podia
ser que, en una nit, Barcelona, tant gran com és s' hagués
tornat d' aquell color tant i tant misteriós. Barcelona estava
molt contenta, perquè molts turistes d' arreu del món hi
anaven a contemplar aquell paradís de color groc. Ara es parlava
del gran misteri de la ' Ciudad amarilla' que era el titular de la portada
de 'EL PAÍS' el diari de tota Espanya. Després de cinc mesos
de que tothom intentava esbrinar el gran enigma, un dia de primavera,
un nen petit de tres o quatre anys va dir a la seva mare:
- Mama, mira que gran que es el sol!
I la mare va mirar enlaire i va veure la gran esfera que era més
gran que mai, i que il·luminava i escalfava més que mai.
I la mare va trucar a un investigador
molt famós i aquest li va respondre que era veritat, que potser
era del reflex de l' enorme esfera que feia que la ciutat es veiés
groga. Van trucar a milers de persones i al final van arribar a aquesta
conclusió:
El reflex del Sol era el que feia que es veiés groc. Barcelona
va acabar contenta, perquè tothom parlava d' ella.
Alba Ramírez
2n. premi - C.Superior.1
Hi havia una vegada una nena que es deia Natàlia tenia 11 anys
i vivia en un poble molt petit, amb la seva mare i el seu pare.
El dia abans de començar l'escola va anar a comprar-se tot el material.
Es va comprar cinc llibretes i un boli blau! El senyor de la botiga li
va donar sense adonar-se un bolígraf màgic, que no sabia
que el tenia! Al dia següent, la professora els va fer un control,
per saber que havien après l'any passat. La Natàlia ho va
encertar tot, va treure un 10. La professora es va quedar sorpresa, igual
que la nena.
Va passar una setmana i la Cristina que era com es deia la seva tutora va posar deures de Matemàtiques. La Natàlia va arribar a casa seva, va començar a berenar, després va anar a la seva habitació va treure els deures de "Mates" i els va posar sobre la taula i quan els anava a fer li van agafar ganes d'anar al lavabo. Al boli se li va encendre un llum verd que volia dir que la seva propietària tenia deures a fer. En Clip que era el bolígraf màgic va començar a fer els deures de "Mates".
La Natàlia va sortir del lavabo
i va anar directa a fer els deures, es va asseure a la cadira, va obrir
el llibre i la llibreta i de cop i volta... es va quedar sense paraules
al veure que tenia tots els exercicis fets. Va anar corrents al menjador
on hi havia la seva mare, per explicar-li tot el que passava però...
es va aturar i va pensar
-Si li explico a la mare, segurament em prendrà a en Clip i me'n
comprarà un de normal, i si no li dic, en Clip em farà tots
els deures i els exàmens-
Es va decidir i no ho va dir .
Li van posar un examen, i va treure
un 10 gràcies a en Clip. Però un dia ...va arribar el dia
de l'examen més important de tots i a en Clip se li va acabar la
tinta i no li podia fer l'examen a la Natàlia, i ella no va estudiar
res.
Al final va fer l'examen amb un bolígraf normal i...quan li van
donar les notes va treure un 9'5!
I va dir
-Es impossible, preo si jo no vaig estudiar res!
I tots els exàmens que feia els feia sense estudiar i sempre treia
deus. I quan els pares es van adonar de tot van veure que la seva filla
Natàlia era Superdotada.
Mireia López
3r. premi. - C. Superior 1
Hi havia una vegada un poble entre mig de les muntanyes i camps on es conrea de tot: vinyes, arbres, fruiters. Jo diguem que soc un immigrant del poble els caps de setmana. En aquest poble hi viuen els meus avis per això hi vinc .
Jo tinc una caseta en un barri tranquil on no passa gent, mentre que la dels meus avis és on hi ha circulació molt freqüent. El meu carrer, és el carrer de l' hospital i el de la costa. La meva casa dona a dos carrers. té 4 pisos contant les golfes i el magatzem de l' entrada del carrer, es a dir, el de la costa.
El primer pis , és a dir , el magatzem es bastant gran hi guardem la llenya i les coses velles ,el segon pis ,amb la cuina ,el balcó , una habitació de les joguines que hi ha una llitera doble també hi ha escales que pugen al tercer pis. Al tercer pis hi ha les habita- cions la de els meus pares, la de la meva germana que també té joguines, la meva es la de matrimoni VISCA TOT PER A MI! però quant venen invitats dormo amb un amic meu a la llitera del segon pis.I per finalitzar el quart pis: les golfes aquí també guardem trastos vells també hi ha un terrat molt gran, hi ha un llit doble pels invitats.
Ara us parlaré de com es el meu carrer. El meu carrer te moltes cases però la majoria estan destruïdes per la guerra. Jo jugo a pilota però sempre jugo a un descampat grandíssim on hi havia cases totalment destruïdes. Només queda l' entrada i mitja finestra i les escales que no estan totes.
Es un poble on no hi ha molt moviment
però si que hi ha molts visitants fins i tot de Dinamarca i Xina,
es respira un aire mot tranquil.
Al poble no hi ha institut llavors els nens se' n van a Gandesa, el poble
del costat, però si que hi ha una escola el CEIP CESAR MARTINELL,
no es molt gran. Més aviat al poble hi ha mes gent gran que no
pas joves també hi ha una església molt gran i molt bonica,
hi ha molts restaurants i bars i fins i tot un " meson braseria".
Els restaurants són: cal Angel, Makeku, la Braseria: meson braseria
can Lluis, i els bars: bar Nou, Piquis, Sociedad i la Puça.
QUE, US HA AGRADAT LA HISTORIA? SI
O NO?
FINS AVIAT ! ! !
Joan Vallespi
Accèssit - C. Superior. 1
Que és l'horitzó
algun dia ho sabré?
és molt difícil d'explicar-ho
cap a ell viatjaré!
Que és l'horitzó ?
un món diferent?
tinc ganes de saber-ho.
Quan ho aprendré?
Que és l'horitzó?
no hem puc aguantar
agafa el diccionari
i segur que sortirà
Que és l'horitzó
ja ho sé
tinc una il·lusió
que no la sé ni jo.
Esther Marco
1r. premi - C. Superior 2
2on. premi - Categoria
A (Poesia)
als Jocs Florals Escolars
a Nou Barris.
ELS
DIES DE LA SETMANA
Set dies hi ha en la setmana
dos d'ells molt riallers
que juguen en l'esplanada
mentre els altres treballen de valent.
Els cinc dies que
resten
ens fan treballar
de Dilluns fins a Divendres
que no paren de manar.
El Dimarts i el Dimecres
ja estem acostumats,
a tots els deures que ens posen
des d'Anglès a Naturals.
El Dijous ja estem
cansats,
i el Divendres l'esperem,
els dies de feina s'han acabat
i per fi junts jugarem.
Una altra vegada arribem
al Dissabte i al Diumenge
on ens ho passem d'allò més bé
amagant-nos entre les pedres.
Lídia Perea
2n. premi - C. Superior. 2
EL
CAMÍ DEL BOSC
El camí del bosc
et porta a la fantasia
el camí del bosc
et porta a l' alegria.
el camí et
conduirà
a una bona sorpresa
un món molt bonic
envoltat tot de bellesa.
El camí del
bosc
et porta a la fantasia
el camí del bosc
et duu a la alegria.
Una llum molt lluent
il·lumina el caminet
i si passes per allà
veuràs un follet
que diu tot cantant
que el camí esta encantat.
Laura Bosch
3r. premi - C. Superior 2
ELS
GATS
El gat del meu tiet
segur que es petitet,
té la cua llargueta
i un nas rodonet,
no se si es tigrat, persa,
siamès
però bonic si que és,
estaré sempre amb ell
des de petit fins a vell,
i el tractaré com un
nadó
tan si vol com si no.
Roger Celda
Accèssit - C. Superior. 2.