![]() |
||||||||||||||||
Torrents i primers vestigis humans
Situat al centre del pla de Barcelona i al peu dels serrats de la Rovira, el barri era recorregut per una xarxa de torrents que vessaven les aigües del litoral al mar. Encara avui resten indicis dels antics cursos. Així, el torrent del Pecat baixava pels actuals carrers del Torrents de les Flors i de Bailèn. Passatges com el Torrent de Mariner i el dIscle Soler (desaparegut fa pocs anys) no són altra cosa que les restes del vells curs del torrent de Mariné. Les terres compreses entre aquestes dues torrenteres configuren làmbit geogràfic daquest treball. El mateix torrent de Mariné era la fita divisòria dels antics termes municipals de Gràcia i Sant Martí de Provençals. |
||||||||||||||||
Les torrenteres, però, continuaren baixant les aigües del Carmel i la muntanya Pelada en cursos subterranis. Lexistència daquestes mines possibilità el procés dindustrialització del barri a les darreries del segle passat.
El primer vestigi que hem trobat és, sens dubte, la travessera de Gràcia. Aquest antic camí dorigen romà tallava perpendicularment les rieres del pla de Barcelona des de Collblanc a Sant Andreu. |
||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
Assalt al convent de Montcalvari (al fons, la ciutat de Barcelona assetjada).
|
||||||||||||||||
Al segle XI se la coneixia com Strada Francigera o Via Francisca i, a partir del segle XVI, per camí de la travessera Molera, referint-se a uns vells molins que hi havia a la part de Sant Martí.
El primer vestigi que hem trobat és, sens dubte, la travessera de Gràcia. Aquest antic camí dorigen romà tallava perpendicularment les rieres del pla de Barcelona des de Collblanc a Sant Andreu. Al segle XI se la coneixia com Strada Francigera o Via Francisca i, a partir del segle XVI, per camí de la travessera Molera, referint-se a uns vells molins que hi havia a la part de Sant Martí. Lindret pertanyia, al segle XI, a la parròquia de Santa Maria del Mar i formava part del lloc conegut com "Tortorola", al costat del torrent Profundo i a extramurs de la ciutat medieval. La primera edificació propera al barri fou el desaparegut Convent dels Caputxins Vells, la segona fundació caputxina als Països Catalans. La prohibició el segle XVI dedificar noves esglésies dins la ciutat emmurallada motivà, el 14 de desembre del 1578, la construcció dun convent que es localitzà entre els carrers de Còrsega i Provença en confluència amb els de Girona i passeig de Sant Joan. Un camí de creus que els religiosos plantaren en un petit promontori féu que prengués el nom de Montcalvari. El 1648, el Consell de Cent dotà el convent duna església nova i més espaiosa. El convent perdurà fins a la guerra de Successió i, com ens mostra una litografia de lèpoca, les hostes de Felip V el destruïren en assaltar-lo el 17 de maig del 1714. Del convent de Montcalvari sols es conserva el nom del passatge de Caputxins, que té lentrada pel carrer de Còrsega. |
||||||||||||||||
Les masies A la darreria del segle XVIII, el pla de Barcelona i concretament el que seria terme de la vila de Gràcia, estava poblat per un bon nombre de masies que conreaven terres de diferents heretats. Els cultius més habituals del pla eren: blat, ordi, oliveres, vinyes, canyars, fruiters, farratges, hortes, lli i cànem. També shi criaven porcs, ovelles, cabres, coloms, gallines i oques. Entre les masies més properes al barri, recordem: Cal Comte, Can Sanpere, Can Marineret i Can Focs (la desapareguda acadèmia Salleras, avui Escola de Graduats Socials); com també el setcentiste Palau de la Virreina, que donà nom a la popular plaça gracienca. De les tres masies que hem localitzat al nostre barri, dues van desaparèixer als anys 1930 (Ca lArquer i Cal Xero) i la darrera (Can Mariné), cap lany 1991. |
||||||||||||||||
La primera urbanització El naixement de la vila de Gràcia comportà laparició de les primeres cases i la instal·lació dun bon nombre de forns dobra, o rajoleries, que explotaven els terrals dels camps (per servir de materials de construcció a la creixent vila). Tot aquell raval, de cases molt humils, era edificat en la part inferior de la travessera entre els torrents del Pecat i de Pregón (aproximadament en el que avui és la part alta del passeig de Sant Joan). |
||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
En un document de 1825 ja constaven alguns carrers, com els de Sant Jaume i Sant Pere, amb sis cases cadascun, o el de Sant Isidre, amb onze. Daquell primer barri que existí abans que Jeroni Grassot urbanitzés la seva propietat no en queda cap resta ni vestigi.
Segons documents de lèpoca (la tarja més antiga que hi ha, en una escala del carrer de Grassot, porta data de 1868), el començament de la urbanització deuria ser pels volts de lany 1865. |
||||||||||||||||
La propietat dels Grassot La propietat dels terrenys sobre els quals sedificà el nucli central del barri es remunta al segle XVI. Des del primer propietari de què tenim constància, el doctor en medicina Francesc Domingo (lany 1577), la propietat de les terres va anar canviant de mans diverses vegades, fins a arribar, el 1885, a Isabel Grassot, esposa de Jeroni Grassot, advocat de la Reial Audiència del Principal de Catalunya. Jeroni Grassot i els seus fills, Romà i Dolors, urbanitzaren el barri seguint les directrius del pla Cerdà per a leixample barceloní. Reproduïm part dun article de Pere Duart i Bonafont en el butlletí Mai Enrere, del Club Excursionista de Gràcia. És un recull de la història oral que encara es coneixia en aquella època sobre la urbanització del Camp den Grassot: "
Aleshores, totes aquelles terres eren ocupades per forns dobra
Però, vet aquí que, tot dun plegat, en Jeroni Grassot, devia trobar que tota aquella extensió de terreny li donava poc. Els fons del Camp dEn Grassot pagaven uns cents duros lany, cada un, darrendament de les terres que explotaven, i no podien treurels mentre complissin i no haguessin acabat la terra del terral convingut. Prengué un arquitecte i li feu aixecar un plànol durbanització, i mirà el negoci que podia treuren. Sabut això, un dia cridà a tots els amos de forns que hi havia dintre daquesta propietat seva, i els digué rodonament:
Es reuniren els arrendataris, i acordaren per unanimitat, anar-sen sense dilacions ni paraules. Tots els forns desaparegueren, menys el den Jaume Daura, ja que el terreny era duna parenta den Grassot. Aquest, aleshores, complí la paraula: a uns els regalà un cos de terres i a altres els en regalà dos. Així començà la urbanització del Camp dEn Grassot. Tot ho anà arrendant per partidetes i de seguida començaren a construir-se cases baixes i modestes, una darrera laltra. Les primeres cases de la urbanització saixecaren al carrer de Còrsega cantonada al passatge Roman (Alió) i al Passeig de Sant Joan xamfrà Indústria on hi havia la taverna dels Garrofers, que aleshores es guanyava bé la vida amb els treballadors dels forns mencionats que encara hi havia al cantó del torrent del Pecat " |
||||||||||||||||
Continua la urbanització
Cap al 1854, els hereus de la matrona barcelonina Joaquima Castanyer, vídua de Forés, desitjosos de fundar un establiment benèfic religiós, començaren les obres del que fou lantic Convent dels Claretians. Però no havien finalitzar el bastiment de ledifici que ja el cabal de lherència shavia dissipat. No trobaren altre remei que cercar una congregació religiosa que volgués fer-se càrrec de ledifici en construcció. Sen féu càrrec el pare Claret, que no feia encara deu anys que havia posat el fonaments del seu institut a Vic. Així entraren els claretians en el domini del Convent Nou, que anomenaven "Casa missió", el novembre de 1859. Als primers mesos de 1860 pogué instal.larse la comunitat a lentorn de les masies del Camp den Grassot, i cap el 1871, començada la urbanització del barri, començà a funcionar el col·legi. El 27 de juliol de 1875 el veïnat sol·licità llums de gas; insistint-hi, tres anys després, recordaven a lAjuntament que contribuïen anualment a lerari municipal amb vuit mil pessetes. El nostre barri pertanyia a Gràcia, que fou municipi independent la primera vegada el 1820, al llarg del Trienni Constitucional, i la segona, del 1850 fins al 1897 quan fou agregat definitivament a Barcelona. La urbanització extrema del Camp den Grassot començà en obrir-se els passatges de Mariner (1877) i dIscle Soler (1878). El 1880 sacordà obrir els carrers immediats al passeig de Sant Joan: els de Bailèn, Coello (Pare Claret), Sant Martí (Indústria) i de la Creu (enderrocat a començament del segle XX); i també treure-hi les rejoleries i explanar-lo fons al torrent del Pecat. Aquesta empresa es portà a terme quatre anys més tard, en obrir-se un tros del passeig de Sant Joan, juntament amb el carrers de Còrsega i Roger de Flor. Lany 1880 actuava una Associació de propietaris del Camp den Grassot, que instà (1883) la desaparició de les rajoleries veïnes i que Gràcia perllongués fins a la travessera la claveguera de Barcelona, "ja que la gran corrupció daigües estancades era un perill docasionar malalties infeccioses". Principals transformacions En començar el segle XX fou oberta la via del carrer de Coello (Sant Antoni Maria Claret) a través dels camps de la "Casa Missió", de manera que les terres quedaren disminuïdes i repartides en tres trossos. La transformació prosseguí amb les edificacions alçades a laltra banda del carrer de Nàpols i saccentuà quan els claretians bastiren a la banda esquerra de la casa, lesglésia basílica del Cor de Maria, començada el 21 dabril de 1904 per larquitecta Joan Martorell i finalitzada pel seu fill. Fou inaugurada el 21 de juny de 1913. |
||||||||||||||||
![]() |
La modificació més forta fou lobertura del carrer de Nàpols fins a la travessera, la prolongació del qual obligà a retallar alguns metres de lala de migdia del Convent i a edificar una nova façana al carrer de Nàpols. Laspecte de lantic convent avui sols és observable des de linterior. Desapareguda la masia de Can Mariné, el claustre i les restes del "Convent Nou" esdevenen la construcció més antiga del barri.
|
|||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Com a anecdotari, recordem que el 2 de setembre de 1885 el convent esdevingué provisionalment hospital de colèrics. Tres vegades han hagut de fugir els claretians del convent. La primera, durant la revolució de setembre del 1868, sense que el convent patís cap desperfecte. La segona, durant la Setmana Tràgica de 1909, quan fou saquejat i cremat. Finalment, la darrera, en produir-se el cop destat militar de 1936. Concretament, el 19 de juliol es registraren enfrontaments armats, dels quals queda algun testimoni a la façana de lesglésia. El convent fou assaltat i cremat.
Comença la industrialització Lobertura i les millores dels carrers de leixample (clavegueres, aigua, gas i posteriorment electricitat); lautorització, el 1895, dedificar fins a dos pisos dins lilla Cerdà; i un creixement demogràfic espectacular de la ciutat, produeixen una forta i ràpida industrialització del barri. |
||||||||||||||||
Fàbriques tèxtils i del ram de laigua, com la Sedeta i el "Blau" (propera a can Mariné), sinstal·laren sobre mines subterrànies de lantic torrent de Mariné. Lempresa Elizalde, pionera en la fabricació de cotxes i motors davió, se situà en el passeig de Sant Joan / Còrsega (on avui hi ha els blocs de "la Caixa"). També sinstal·là la indústria química, coneguda popularment com "La gota dambre", en els terrenys de lactual Henkel Ibèrica; i la fàbrica Myrurgia, molt propera al barri, es construí del 1928 al 1930.
Fàbriques tèxtils i del ram de laigua, com la Sedeta i el "Blau" (propera a can Mariné), sinstal·laren sobre mines subterrànies de lantic torrent de Mariné. Lempresa Elizalde, pionera en la fabricació de cotxes i motors davió, se situà en el passeig de Sant Joan / Còrsega (on avui hi ha els blocs de "la Caixa"). També sinstal·là la indústria química, coneguda popularment com "La gota dambre", en els terrenys de lactual Henkel Ibèrica; i la fàbrica Myrurgia, molt propera al barri, es construí del 1928 al 1930. Sintensificà la presència de petites empreses, comerços, tallers i obradors als baixos de carrers i passatges. Per aquelles dates (1929) el vell escorxador de Gràcia, que funcionava des del segle passat (s. XIX) on avui hi ha la caserna de la Guardia Civil, va ésser traslladat a lescorxador general del carrer de la Diputació, avui "Parc Joan Miró". |
||||||||||||||||
La Sedeta
La fàbrica tèxtil de la Sedeta va ésser edificada per lempresa Pujol i Casacuberta, societat creada lany 1899. Lany 1915 hi treballaven uns quatre-cents obrers i obreres del barri. Fou una de les primeres indústries dEuropa en produir, amb telers mecànics, teixits de seda crua "Shantung". Daquesta activitat procedeix el popular nom de la Sedeta. També produïa teixits de llana. |
||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
La Setmana Tràgica
La guerra del Marroc era motiu permanent de malestar en les classes populars, ja que eren mobilitzats els joves que no es podien deslliurar del servei militar, mitjançant el pagament duna quota, duns diners. Les accions de la guerra van obligar a cridar els reservistes, alguns casats i pares de família. El dia 18 de juliol de 1909, en produir-se el primer embarcament, hi hagueren aldarulls. La protesta continuà fins al dia 26, en què va esclatar la vaga general que va tenir molt dèxit. Siniciaren els enfrontaments i començà una revolta popular de signe anarquista, que va desembocar en lalçament de barricades als carrers i la destrucció o lincendi de vuitanta establiments dordres religioses. Barriades obreres, com eren el Camp den Grassot i la veïna del Poblet (actual Sagrada Família), no restaren al marge dels esdeveniments polítics i socials daquell estiu. El convent de les rodalies més castigat fou el de les Dominiques, que ocupava lilla situada entre els carrers de Mallorca, Roger de Flor, Provença i Nàpols. Mòmies de monges daquest convent de semi-clausura varen ésser arrossegades pel terra el dimarts 27 de juliol. Ledifici fou incendiat per tots costats i en una paret es va trobar un curiós grafit: "Viva la revolución y los maestros de Cataluña, quema de conventos, 27 de julio de 1909". Els assaltants semportaren les gallines del corral i les vengueren a dos rals cadascuna. El dissabte de la mateixa setmana tingué lloc un sagnant epíleg. En les runes del convent es varen reunir unes 1.500 persones, els guàrdies civils feren foc contra els reunits i donaren mort a sis homes i feriren molts més, i detingueren més de quaranta. Altres edificis cremats foren: el convent asil dorfes de Sant Josep (Roger de Flor / Provença), regentat per les germanes de la Sagrada Família, que reobrí el mateix any, ja que no fou dels més afectats. També foren assaltats, ja dins del barri, el convent escola de les Teresianes (Travessera/Grassot). Més greu fou la crema del convent dels Claretians. |
||||||||||||||||
La Festa Major
El Camp den Grassot era un barri de Gràcia que celebrava anualment la Festa Major. Cada 15 dagost els carrers es tancaven i es guarnien a lestil dels carrers de la vila. Shi organitzaven balls a cura de les juntes de carrer, veritables ànimes de la festa. Actualment, les festes del barri se celebren per la Diada Nacional de Catalunya, l11 de setembre. El Club Esportiu Europa LEuropa nasqué el 5 de juny del 1907 de la fusió de les penyes gracienques "Madrid" i "Provençals". En aquells primers anys molts del socis i jugadors eren del Camp den Grassot, que era on hi havia el focus de lEuropa. Fou fundat i tingué el primer estatge social, en el bar taverna "La Roca" del carrer de Sicília, on es guardaven els pals de les porteries. Jugava en un camp situat al davant de la Sedeta, a laltre costat del carrer de Sicília. |
||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
Programa de Festa Major (1925) | ||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
La font d'Hèrcules
Un dels quatre sortidors del passeig Nou, prop de la Ciutadella, construïts el 1797, és obra de lescultor setcentista Damià Campeny, un dels millors escultors neoclàssics de lèpoca. Lany 1802 la font fou dedicada al rei Carles IV i a la seva esposa, de visita a Barcelona. Per això encara conserva un relleu amb la silueta dels monarques. Posteriorment, la font formà part dels jardins del desaparegut Palau de Belles Arts (on hi ha els jutjats municipals), construït el 1888. Cap a lany 1929 la font dHèrcules fou traslladada a lencreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega, on encara roman.
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Aquest treball és un resum del resultat de la recopilació i revisió darticles sobre la historia del Camp den Grassot apareguts en el butlletí de lAssociació de Veïns entre els anys 1979 i 1987. El nostre agraïment molt especial a Josep Maria Esteve i Puntí, que fou vocal durbanisme a lAssociació i autor daquest treball. També a lAndreu Mas Bosch, que fou President de lAssociació de Veïns Camp den Grassot en el moment de la edició daquest recull.
|