Esbós biogràfic

Escrit per Ricard Torrents i publicat a la revista Serra d'Or, l'any 1976.

EI 6 d'agost d'enguany moria Antoni Pous, estassat a la plenitud dels 44 anys per una malaltia implacable i pressuda. Sé que no podria explicar, ara, i hi renuncio per endavant, perquè Antoni Pous era un dels homes extraordinaris que han passat per la vida del país d'aquests darrers anys i un dels escriptors que hi deixa una literatura i una llengua més irreductible i alhora més coherents amb la nostra història. Em limito a afirmar-ho. Per als no gaires que el coneixíem (i érem molts, a Vic, a Igualada, a Barcelona, a Alemanya, a Suïssa) això no serà sinó una obvietat; per als que no el coneixien un emplaçament. Tant se val. Per als uns i per als altres serà bo de pensar que en aquests quaranta anys de repressió exterior i de compressions interiors hem estat acompanyats per un com ell que va encarnar la passió per la llibertat de tots, i que n'ha sucumbit. Ens resta la seva obra, l'escrita i la no escrita, la publicada i la inèdita, i restem nosaltres requerits per ella. Caldria, doncs, tard o d'hora, fer l'esforç de llegir la poesia i de sospesar la prosa de pensament de Pous, ja que l'una i l'altra han tingut un accés difícil tant per raons de divulgació com per efectes de novetat i densitat. Mentrestant valguin, com a primera justícia, aquest propòsit i l'esbós i apressat de la bio-bibliografia següent:

1932.- Neix Antoni Pous i Argila a Manlleu, darrer de quatre fills.

1939-43.- Assisteix al Col·legi de la Salle, a Manlleu. Formació castellana.

1943-48.- Estudis d'Humanitats al Seminari menor de la Gleva. EI 1945 assisteix al certamen literari de Folgueroles amb ocasió del centenari del naixement de Verdaguer, al qual participen els seus companys més grans. Primeres lectures de poesia catalana i primers versos.

1947-56.-Estudis de Filologia i de Teologia al Seminari Conciliar de Vic, poc brillants, i estudis paral·lels, apassionats, de llengua i literatura catalanes. Formació del grup de poetes estudiants. Una malaltia pulmonar el porta a estades de convalescència a Cantonigròs, on el 1949 coneix, per Joan Triadú, Carles Riba. Riba i Pous mantenen una estreta amistat i una breu però intensa correspondència. EI 1950 publicà amb els seus companys l'antologia de poesia Estudiants de Vic, encapçalada per una carta-pròleg de Riba dirigida a ell. EI 1952 participa al concurs de Cantonigròs amb un recull de poemes titulat L'inútil plor, malgrat que ha deixat d'escriure poesia. Amistat amb els poetes de l'Antologia Universitària, de Barcelona. Durant aquests anys, lectures assídues de poesia francesa: Baudelaire, Rimbaud, Valèry ... EI 1956 celebra la Missa Nova: ultra els seus companys de Vic, Junyent, Esteve, Serrallonga, Cotrina, Grau, Martí Pol, Torrents ... els de Barcelona, Sarsanedes, Núria Picas, Cots, Molas, Comas, Albert Manent ... , hi assisteixen Riba amb Clementina Arderiu, Foix, Triadú, i esdevé una festa de poesia i un acte d'afirmació.

1956-58.- Estada a Sant Hipòlit, en espera de seguir estudis de Filologia. Estudia l'anglès. Discurs sobre la llengua, amb ocasió d'uns jocs florals al Seminari de Vic.

1958-60.-A la fi, pot continuar estudis, però de Teologia, i ho fa a la Universitat Gregoriana de Roma. Paral·lelament es­tudis de llengua i literatura italianes. Lectura de Gramsci.

1960-63.- Estada a Igualada, en espera d'estudiar filologia.

Funda el grup Lacetània. Inicia i dirigeix la publicació periòdica Textos, Literatura i Societat, on apareixen traduccions de Lukàcs, Pavese, Marcuse, Gramsci. Dirigeix la col·lecció Quaderns de Lacetània, de la qual apareixen Lírica grega arcaica, de Manuel Balasch, i Quatre contes, de Wolgang Borchert, traduits per Ramon Cotrina. Hi anuncia traduccions de Trakl i Cartes de pedagogia Social. Enllesteix i publica Antologia de la poesia igualadina. Organitza a la Tossa de Montbui i a Igualada actes en memòria de Carles Riba, i el1963 la revista igualadina Vida publica un número especial, sota la direcció de Pous, amb el títol: Homenatge de Carles Riba 1893-1959. Escriu uns Antidiàlegs. Proposa a una editorial catalana la creació d'una col·lecció de pensament.

1963-71.- Tübingen. Després d'un any dedicat a l'aprenentatge de l'alemany a Wald (Hophenzollern), passa a Tübingen. Es matricula a la Universitat i hi segueix cursos d'Ernst Bloch, Walter Jens i Eugen Coseriu, de filosofia, literatura i lingüística respectivament. EI 1965 comença a donar com a lector cursos de llengua i literatura catalanes. Amistat i treball amb el professor Johannes Hosle. EI 1970 publiquen junts, per al públic alemany, una antologia Katalanische Lyrik. Tradueix el pròleg de Fenomenologia de l'Esperit, de Hegel, i un conjunt d'escrits de Wlater Benjamin, acompanyats d'una extensa introducció, però l’editorial que havia de publicar-ho en refusa la traducció. De 1968 a 1969 publica articles a Oriflama, i també algunes cròniques firmades per Martí Alameda. Sota la direcció del professor Coseriu inicia el treball de l'Habilitations Schrift sobre Ramon Llull. Promou la creació d'una revista internacional de llengua i literatura catalanes. EI·1970 organitza amb els seus alumnes els Jocs Florals de Llengua Catalana de Tübingen; la festa hi pren el caràcter de reivindicació de les mancances nacionals i polítiques de Catalunya, amb actes populars, festivals de cançó, exposicions d'art i emissions radiofòniques. Amb Lens Lüdtke en alemany unes Informacions sobre Catalunya, on insereix dos treballs: Sobre l'ambigüitat ideològica de la burgesia catalana i Petit Diccionari de la literatura catalana de la Renaixença a l'actualitat.

1971-76.- Zürich. Sense deixar els cursos de Tübingen passa a ocupar un Lectorat a la Universitat de Zürich, on ensenya llengua i literatura catalanes i, també, castellana. EI 1972 trasllada la residència a Felmeilen vora el llac de Zürich. Col·laboracions i conferències diverses. Cursos sobre Ausias March, Jaume Roig, Rodoreda, Pedrolo,·Riba. Escriu novament poesia i en tradueix. Després que, a Barcelona, li desvalisen el cotxe i hi perd el manuscrit sobre Llull, recomença el treball de doctorat, ara amb un nou enfocament i sota la direcció del professor Antonio Tovar, i el deixa gairebé enllestit amb el títol Llenguatge i estructura model en el sistema Llull. EI maig de 1974 apareix EI nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d’Urgell, edició de 225 exemplars, il·lustrada per Jordi Sarrate, publicada per Quaderns EI Bordiol, en ocasió de l'exposició a Barcelona i a Vic Poesia de la Plana de Vic.

A mitjan gener d'enguany (1976), vuit dies després de la mort de la seva mare, els metges de Suïssa li diagnostiquen un tumor maligne, i és operat. A la primavera fa una curta estada amb diversos amics a Peníscola, on acaba d'adquirir una casa pensant en la meva acció per aquelles terres del rei en Jaume i en els seus estudiants estrangers de català. EI dia 13 de maig parla a la llibreria La Tralla de Vic, en ocasió de la presentació del seu nou llibre Traduccions de Paul Celan, i torna a Feldmeilen. EI 21 de juliol arriba a Barcelona i és ingressat a una clínica. Hi mor el 6 d'agost i l'endemà és enterrat a Manlleu.