RECURSOS NATURALS |
|
Fases per a la utilització dels recursos minerals
1 Exploració. Se seleccionen les zones on es donen diversos factors favorables a l’existència de mineralitzacions.
2 Prospecció. S'estudia amb mètodes geofísics (anomalies gravimètriques, magnètiques, elèctriques, etc.) i geoquímics (concentració de certs cations a les aigües o a la mateixa roca) la possibilitat de trobar indicis minerals. Posteriorment, amb treballs de mineria lleugera (sondatges) es confirma la mineralització i se'n calcula el tonatge o volum.
3 Valoració de la rendibilitat. Tenint en compte el tonatge, així com el preu del mineral al mercat, les dificultats d'extracció, els salaris, etc., es decideix si l'explotació és rendible o no.
4 Elaboració d'un pla d'explotació. Aquest pla haurà d'incloure el sistema concret d'extracció, així com les mesures preventives i correctores (pla de restauració, minimització d'impactes i riscos, etc.).
5 Extracció del mineral. Es realitzarà d'acord amb el pla d'explotació. S'extrauran el mineral (mena) i la roca encaixant (ganga) alhora.
6 Separació del mineral. El mineral en brut és triturat o mòlt i, posteriorment, separat de la ganga per diversos mètodes (per densitats, per dissolució, etc.).
Els mètodes de extracció
Hi ha dos sistemes per extreure minerals: el dragatge i les mines.
Les dragues són màquines, generalment flotants, que permeten extreure els sediments dipositats per sota el nivell de les aigües. S'utilitzen sobretot per lluitar contra el rebliment dels embassaments, dels ports i dels rius navegables.
Hi ha diversos tipus de mineria:
- Mines a cel obert. Aquest tipus de mineria es pot practicar si el mineral està situat vora la superfície. Cal retirar primer el sòl i les capes de roques que el cobreixen abans d'extreure directament el mineral. És la mineria més barata.
- Pedreres. Si el mineral ja és a la superfície, només cal excavar i retirar-lo. La demanda de roques de construcció ha fet que al nostre país hi hagi una gran quantitat de pedreres.
- Mines subterrànies, de galeria horitzontal si el mineral està situat en juntes horitzontals, o d'accés per pous si el mineral és a una certa profunditat.
Recursos minerals i reserves
Quan parlem d’abundància d'un mineral, ens referim a la quantitat que es creu que n'hi ha en tota l'escorça terrestre. Un mineral es considera abundant si té una concentració més alta del 0,0 1 % (per exemple, la de l'alumini és del 8%) i escàs si té una concentració menor del 0,01% (la de l’or és de 4 10-7).
Per explotar un jaciment, un factor molt important a tenir en compte és la llei, que expressa la concentració del mineral a la roca. Per obtenir una quantitat determinada de mineral, un jaciment de llei baixa requerirà un gran volum de roca, la qual cosa causarà més despeses i més degradació ambiental que un jaciment de llei alta.
S'anomena llei mínima d'una mena aquella a partir de la qual es considera que la seva explotació donarà un benefici. La llei mínima canvia molt d'un mineral a un altre, i pot variar en el temps en funció dels factors que afectin els recursos.
El recurs total és el conjunt de riquesa d'un determinat mineral que podria ser explotable potencialment en el futur, segons quina sigui la progressió de les tècniques d'extracció i de tractament o si es produïssin variacions en els preus i els costos.
La reserva mineral és aquella part del recurs que és explotable en les condicions tècniques i socioeconòmiques actuals. Hi ha diversos factors socioeconòmics que poden afectar la reserva d'un mineral:
- La demanda, que fluctua com a conseqüència dels canvis d'estil de vida i de tecnologia, o perquè un mineral en substitueix un altre. Per exemple, quan es van introduir els plàstics per embalar productes alimentaris, la demanda d'estany va caure i el preu se'n va veure afectat. Alhora, això va afectar la llei mínima i va provocar un tancament generalitzat de les mines d'estany.
- La tecnologia, a mesura que es perfecciona, permet que la indústria extregui més mineral de la mena, faci un ús més eficient de les matèries primeres i exploti jaciments que abans potser no haurien estat rendibles.
- El descobriment de noves reserves al món. Si es localitza una nova reserva molt bona, les existències s'incrementen i han de tancar llocs menys valuosos.
- Els factors polítics. Un govern pot haver de subvencionar la mineria d'una regió per protegir les petites indústries que en depenen. O a la inversa, frenar-ne el desenvolupament i buscar-hi alternatives, pels problemes ambientals que es podrien derivar de l'extracció.
- Els factors ambientals. Els impactes ambientals de l'extracció de minerals tenen un paper important en la indústria minera. Actualment no es permeten accions mineres a gran escala en els espais d’interès natural.
Els recursos minerals s'han d'incloure dins els anomenats recursos no renovables, ja que, en general, la seva velocitat de formació és extraordinàriament més lenta que la d'explotació i utilització.
Minerals metàl·lics
Son aquells dels quals s’extreu el metall que contenen. Determinats processos naturals geològics concentren certs elements químics en mineralitzacions, que quan s’exploten s’anomenen jaciments. Els filons o capes sedimentaries solen ser els llocs on apareixen la majoria d’aquestes mineralitzacions. Això facilita la seva extracció mitjançant les galeries i els pous de les mines.
En els jaciments de minerals metàl·lics es denomina mena a aquells minerals d’on es pot obtenir un metall. El terme ganga s’utilitza per referir-se al minerals que envolten a la mena, generalment no tenen interès econòmic.
Minerals no metàl·lics
Són aquells en els quals el mineral s'aprofita amb altres finalitats diferents de l'obtenció dels metalls. El seu origen, si bé és variat, podem dir que és majoritàriament sedimentari.
El terme fundent s'utilitza per referirse a aquells materials que rebaixen la temperatura de fusió d'altres materials. Alguns minerals no metàl·lics solen presentar-se com a ganga d'altres minerals metàl·lics que acompanyen, però això no significa que no tinguin valor econòmic. Exemples d’això poden ser la fluorita, la baritina o la calcita.
La calcita, com a mineral pur, es troba molt dispersa i no és objecte d'explotació al nostre país. Les recristal·litzacions càrstiques, molt freqüents, tenen valor ornamental. La varietat espat d’Islàndia és utilitzada en òptica, per les seves propietats polaritzades de la llum.
Les evaporites són roques originades per l’evaporació de l’aigua on estaven dissoltes.
Roques industrials
Les roques industrials són aquelles que s'utilitzen en la indústria, directament o mitjançant un tractament adequat. El seu preu és baix, per la qual cosa no s'exploten si es troben en profunditat. Només s'extreuen de la superfície mitjançant el sistema a cel obert.
Les roques industrials es poden classificar en cinc grups:
- Els àrids estan constituïts per fragments de diferents mides (graves, sorres, llims i argiles). El seu origen pot ser natural o artificial.
-
a) En el primer cas, s'extreuen
directament de sediments, de les lleres dels rius o dels deltes. L'extracció,
que es realitza en una zona anomenada gravera, es fa directament amb excavadores,
ja que no cal trencar la roca.
b) Els àrids artificials són aquells que es fabriquen per trituració de grans blocs extrets de pedreres, que normalment són de granit o de calcària. En tots dos casos cal realitzar un procés de selecció i tamisatge per tal de seleccionar fragments de diferents mides.
S'utilitzen com a components del formigó, en la realització de fonaments i com a paviment de carrers i carreteres.
- Els aglomerats estan formats per fragments cohesionats amb matèria aglomerant. Els aglomerants són materials que s'endureixen en entrar en contacte amb l’aire, com les reïnes, la calç, el guix i el ciment.
-
a) La calç -calç
apagada (OH)2Ca- és un potent aglomerant que prové
de les calcàries.
b) El ciment es fabrica bàsicament amb roca calcària i amb una proporció menor de roca argilosa. Ha de seguir tot un procés d'escalfament.
c) El guix s'extreu directament de les pedreres i només necessita un procés de purificació.
La majoria d'aquests materials s'utilitzen en la construcció. Exemples d'aglomerants són el formigó i l’aglomerat de guix (se'n comercialitzen plaques per fer envans o sostres falsos).
- Les roques de construcció són roques tallades. Si es fan blocs de roca sense polir, s'anomenen pedres de construcció. Es fan servir en la construcció com a elements rústics, i formen part de parets i teulades o bé del mobiliari urbà. Si les roques de construcció es poleixen, s'anomenen roques ornamentals i s'utilitzen com a taulells de cuina, lavabos i per recobrir façanes.
- El vidre es fabrica bàsicament amb quars, un mineral que es troba sobretot en sorres, quarsites i en filons de quars, En el procés de fabricació solen afegir-se al quars altres productes, sobretot òxids alcalins (Na20, K20), calç, fluor, etc.
