1.- CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE

En aquest apartat es tracta de valorar quina és la realitat sociolingüística del centre. Per poder-ho fer, hem hagut de recórrer al resultat d’enquestes, al seguiment dels recursos disponibles en el centre, o al registre de les pràctiques clarament observables i constatades. Aquestes dades estan especificades a l’ANNEX 1 d’aquest document.

1.1. ALUMNAT

El primer aspecte que ens interessa aclarir és quina és la llengua d’ús de l’alumnat del centre en diferents àmbits comunicatius. Els àmbits que hem treballat són els relatius a la llengua familiar, la llengua de relació amb els amics, la llengua de relació amb els companys del centre, i la llengua en certes situacions de la vida quotidiana. És per això que hem elaborat una enquesta que ha estat resposta per alumnes de 1r a 4t d’ESO del curs acadèmic 2004-2005 i una altra per alumnes de 1r d’ESO del curs 2005-2006.
D’altra banda, hem considerat força significativa la llengua que tria l’alumnat per adreçar-se al professorat en el centre, independentment de la llengua que usin els interlocutors. Aquest aspecte ens dóna un seguit d’informació molt rellevant pel que fa a l’elaboració de determinades estratègies per poder intervenir en les dinàmiques lingüístiques de l’alumnat.

1.2. LLENGUA DE LES DIFERENTS ACTIVITATS DEL CENTRE

a) Llengua de les activitats acadèmiques i dels materials
Tots els llibres de text, tret dels de llengua i literatura castellanes i d’idiomes, són en català. La resta de material docent lliurat a l’alumnat és, majoritàriament, també en llengua catalana. La major part del professorat fa les classes i les tutories amb alumnes en llengua catalana.
b) Llengua de les activitats extraescolars i complementàries
Totes les activitats extraescolars, dins i fora de l’institut, i la major part dels tallers organitzats pel centre es fan en llengua catalana.
c) Llengua de la vida orgànica del centre
La llengua vehicular del centre és el català. A més, tota la documentació elaborada internament és en llengua catalana; les reunions dels diversos àmbits (tutoria, equips docents, departaments, claustre, consell escolar, etc..) són en català. En el contacte amb les famílies –excepte la documentació que només és en català- el professorat acostuma a adaptar-se a la llengua de la família. També les reunions de l’AMPA i altres comissions es fan normalment en llengua catalana.
d) Llengua de projecció del centre
La llengua de les activitats relacionades amb la difusió externa i promoció del centre és el català: oferta educativa, documentació, pàgina web, tríptics informatius, revista, dossiers, etc..

1.3. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE

- Assegurar que la llengua catalana sigui la llengua habitual del centre en tots els seus àmbits, tant a nivell oral com escrit.
- Assegurar la participació de tota la comunitat educativa en el procés de normalització de la llengua catalana al centre.
- Incrementar l’existència d’actituds positives envers l’ús i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes.
- Continuar promovent la participació de tota la comunitat educativa en activitats (festes, tradicions, costums) que fomentin l’ús de la llengua i la integració a la cultura catalana.
- Planificar activitats que garanteixin i promoguin el coneixement de la llengua i la cultura catalanes per part de tota la comunitat educativa.

2.- DESPLEGAMENT, PER ÀMBITS, DEL PLC, AMB OBJECTIUS I REFERÈNCIES

Aquí desplegarem el que s’ha exposat fins ara aplicat a cadascun dels àmbits del PLC. Hi inclourem una descripció de l’àmbit, la relació dels objectius, en una taula amb les persones responsables, i els referents normatius i documentals que els corresponen.
També elaborarem una proposta de mecanismes d’avaluació i actualització del PLC.

2.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC
2.1.1. Tractament de llengües: les llengües i el currículum

El català és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre, i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques que s’hi realitzen.
El català, a més de llengua vehicular i de treball habitual, també és objecte d’ensenyament i aprenentatge en el centre, i és el referent pel que fa als continguts lingüístics i literaris comuns de les matèries de llengua.
El castellà i les llengües estrangeres són també objecte d’ensenyament i aprenentatge en el centre.

2.1.2. L’alumnat amb necessitats educatives especials

En les activitats adaptades d’ensenyament, aprenentatge i avaluació de la llengua adreçades a aquest alumnat s’hi prioritzarà els aspectes més comunicatius i funcionals, sense insistir tant en els aspectes de coneixement gramatical i de sistematització de continguts.
La llengua catalana serà vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat amb necessitats educatives especials, tenint en compte la seva consideració d’ eina d’integració i cohesió del centre.

2.1.3. L’alumnat nouvingut

El centre elaborarà les adaptacions curriculars necessàries de l’alumnat procedent de fora del sistema educatiu de Catalunya, perquè el seu procés d’adaptació i integració sigui el més satisfactori i breu possible.
Les primeres actuacions en aquest procés d’adaptació aniran adreçades a l’adquisició d’una competència lingüística en català que li permeti integrar-se a les activitats del centre sense problemes.
El centre establirà un sistema d’incorporació gradual als aprenentatges lingüístics de l’alumnat nouvingut, a partir de les següents tipologies: alumnat d’origen castellanoparlant i no castellanoparlant.
L’alumnat nouvingut s’incorporarà a l’Aula d’Acollida i hi restarà fins que ho determini l’Equip docent corresponent.
L’alumnat d’origen castellanoparlant podrà assistir a les classes de castellà a l’aula ordinària, però es donarà prioritat a l’assistència a l’Aula d’Acollida sobretot durant els primers mesos. L’alumnat d’origen no castellanoparlant, romànic o no romànic, quan hagi assolit el nivell llindar de llengua catalana i pugui incorporar-se a l’aula ordinària plenament, iniciarà l’estudi del castellà, amb tractament de segona llengua, per a la qual cosa caldrà, fer-li l’adaptació curricular adequada.

DADES DE L’AULA D’ACOLLIDA DEL CURS 2005-2006

L’Aula d’Acollida ha atès al llarg del curs 39 alumnes. D’aquests, 15 tenen com a llengua familiar el castellà (alumnat de l’Estat Espanyol, Argentina, Colòmbia, Uruguai, Perú, República Dominicana, Bolívia, Hondures), 11 el xinès, 2 l’urdú (Pakistan), 2 el romanès, 1 el rus, i 1 el serbo-croata (Sèrbia).

A l’Aula d’Acollida hi han impartit classe quatre professors, amb diferents dedicacions horàries, amb un total de 36 hores setmanals de mitjana al llarg de tot el curs, distribuïdes entre el primer i el segon cicle de l’ESO. A l’alumnat se’ls ha assignat una forquilla d’hores entre les 5 i les 18 setmanals, d’acord amb les seves necessitats i interessos i el grau de coneixement de la llengua. En alguns casos s’ha treballat especialment la llengua oral. El professorat de l’Aula d’Acollida ha tingut en el seu horari quatre hores per a reunions de cicle i tutoria i el Coordinador LIC dues hores per a les tasques pròpies de la coordinació. L’Aula d’Acollida també té una tutora que dedica la seva atenció preferent al primer cicle de l’ESO. Tres professors han assistit al llarg del curs a activitats de formació organitzades pel Departament.

A part de l’Aula d’Acollida, el centre també ha ofert crèdits variables de reforç de llengua a l’ESO. També s’han fet algunes atencions individualitzades.

El Projecte Curricular de l’IES Fort Pius contempla l’acollida de l’alumnat nouvingut de la següent forma:
1. L’alumnat que s’incorpori al sistema educatiu català provinent d’altres sistemes, llengües o cultures serà acollit, en un primer període, a un grup anomenat Aula d’Acollida.
2. La distribució dels alumnes a l’Aula d’Acollida es podrà fer en funció del nivell d’ESO en el qual estiguin matriculats.
3. L’Aula d’Acollida tindrà assignada un professor tutor o tutora.
4. L’Aula d’Acollida estarà coordinada pel Coordinador LIC del centre i pel professor tutor o tutora de l’Aula d’Acollida.
5. Quan un alumne assignat a l’Aula d’Acollida s’incorpori al centre serà acollit en primera instància pel coordinador LIC per tal que l’informi de l’horari, del funcionament del centre, de la normativa, dels espais, etc.
6. El professorat de l’Aula d’Acollida haurà de proposar proves de nivell de les matèries instrumentals i d’anglès als alumnes incorporats a l’aula.
7. L’Aula d’Acollida haurà de proporcionar els mitjans per tal que els alumnes que hi estiguin assignats assoleixin en el mínim temps possible un nivell d’usuari bàsic de la llengua que els permeti la incorporació amb garanties a l’aula ordinària.
8. Els alumnes compartiran una part del seu horari setmanal amb el del grup classe en el qual estiguin adscrits. Es procurarà que aquest alumnat comparteixi amb la resta del grup matèries d’Educació Física, Educació Visual i Plàstica, Crèdits Variables i, en el cas de l’alumnat hispanoparlant, Llengua Castellana.

Pel que fa a l’avaluació s’hi contemplen els següents aspectes:
- El professorat de l’Aula d’Acollida serà responsable de les matèries que comparteixin majoritàriament l’horari de l’Aula d’Acollida.
- En determinades matèries, aquesta avaluació s’haurà de fer conjuntament entre el professorat de l’Aula d’Acollida i el professorat de l’aula ordinària, atenent les propostes de la Comissió d’Atenció a la Diversitat.
- Si un alumne/a fa dues hores setmanals de la matèria en el seu grup classe, l’avaluació anirà a càrrec del professorat de la matèria. Per fer aquesta avaluació, el professorat haurà de proposar, si de cas, proves convenientment adaptades i ponderades. Aquestes proves podran ser passades tant en l’horari del grup classe com en el de l’Aula d’Acollida.

Pel que fa a l’idioma estranger del centre, si l’alumne ja l’ha estudiat al seu país d’origen, caldrà que el segueixi a l’aula ordinària des del moment de la seva incorporació al centre, mentre que aquells que no l’hagin estudiat mai, caldrà esperar que surtin de l’Aula d’Acollida/agrupament específic i se’ls faci una adaptació adequada al seu nivell d’idioma.

2.2 ÀMBIT ORGANITZATIU, DE GOVERN I INSTITUCIONAL
2.2.1. Organització del centre pel tractament de la llengua catalana

El centre assegurarà les estratègies organitzatives que cregui més adients perquè tot l’alumnat, en acabar els seus estudis i superar l’etapa cursada satisfactòriament, hagi assolit el domini funcional efectiu o d’usuari experimentat de la llengua catalana (nivell C1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües), que li permet relacionar-se sense problemes en qualsevol de les habilitats de comprensió i expressió, ja sigui oral o escrita. Aquesta exigència de domini de la llengua catalana, doncs, esdevé requisit perquè l’alumnat ordinari pugui graduar-se en qualsevol dels estudis que s’hi imparteixen.
En el cas d’alumnat amb necessitats educatives especials o d’alumnat nouvingut al sistema educatiu de Catalunya, el centre elaborarà les adequacions curriculars que siguin necessàries perquè, en el termini de temps més breu possible, i sempre segons les seves capacitats i possibilitats personals, puguin incorporar-se al ritme ordinari d’aprenentatges de la resta d’alumnat.

2.2.2. Relacions externes

La llengua catalana és el vehicle d’expressió del centre en les relacions amb altres institucions, empreses o estaments amb qui treballem habitualment.

2.2.3. Coordinació lingüística, d’interculturalitat i de cohesió social

Per tal de potenciar l’aplicació pràctica del projecte lingüístic de centre i coordinar-lo amb el Pla d’Acollida i d’integració de l’alumnat nouvingut, que anualment es concretarà en la programació general (Memòria Anual de Centre i Pla Anual de Centre), es considera convenient la designació d’un coordinador/a lingüístic/a, que s’encarregui també de l’educació intercultural i de la cohesió social.

FUNCIONS DE LA COORDINACIÓ LIC:

- Assessorar l’equip directiu en l’elaboració o en l’actualització del Projecte lingüístic i del Pla d’acollida i d’integració.
- Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic i intercultural que el centre realitza per facilitar l’acollida de l’alumnat nouvingut.
- Assessorar l'equip directiu en la programació de les actuacions de la Programació general que concreten el Projecte lingüístic i el Pla d’acollida i d’integració.
- Coordinar les activitats, incloses en la programació general, que promouen l’ús de la llengua catalana, i el respecte i la valoració de la diversitat lingüística i cultural.
- Coordinar-se amb els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social dels Serveis Territorials.
- Crear, coordinar i actualitzar un fons de documentació (metodologies, materials didàctics, TIC…) que faciliti la potenciació de l’ús de la llengua catalana, la millora de la didàctica de l’ensenyament de la llengua i dels aspectes lingüístics de les altres àrees, l’acollida lingüística i social de l’alumnat nouvingut i l’educació intercultural.
- Coordinar-se amb les institucions i les entitats de l’entorn per tal de treballar conjuntament en la promoció de l’ús social de la llengua i en l’acollida lingüística i social de l’alumnat nouvingut.

2.2.4.- La Comissió lingüística

Es tracta d’una comissió de treball específica del centre que vetllarà pel seguiment de l’aplicació del PLC durant el curs. Estarà integrada per:
- un membre de la direcció.
- el coordinador/a LIC.
- el tutor/a de l’aula d’acollida.
- 3 membres del professorat designats pels Departaments de Llengua Catalana, Castellana i Idiomes.

FUNCIONS DE LA COMISSIÓ LINGÜÍSTICA:
- Assessorar l’equip directiu en l’elaboració d’aquells aspectes del projecte de centre (PAC i MAC) que fan referència al PLC.
- Fer el seguiment i l’avaluació de l’aplicació dels acords relatius al PLC durant el curs.

2.2.5. La llengua de les reunions i òrgans de gestió i treball del professorat

El català és la llengua vehicular i de treball habitual de les reunions dels diversos àmbits (tutoria, equips docents, departaments, claustre, consell escolar, etc..)

2.3. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS
2.3.1. El professorat

El català és la llengua de treball i de relació del professorat, entre ells i amb les altres instàncies del centre. El català és el vehicle d’expressió habitual entre el professorat del centre. Amb això es contribueix a estendre l’ús de la llengua més enllà de l’àmbit restringit de les aules.
La direcció del centre, en col·laboració amb la Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social, es compromet a vetllar perquè el nivell de llengua i la competència lingüística del professorat siguin adequats per als usos acadèmics i formals en el marc del centre, per a la qual cosa facilitarà la informació que cregui adient perquè el professorat pugui actualitzar els seus coneixements de llengua catalana.

2.3.2. L’alumnat

El centre es compromet a buscar estratègies que afavoreixin l’extensió de l’ús de la llengua catalana entre l’alumnat, no només a les aules, sinó en tots els àmbits d’ús.
Per tal que això sigui possible, cal que tots els professionals que són presents al centre, professorat i personal d’administració i serveis (PAS), usin el català en totes les relacions amb l’alumnat al centre, formals i informals.
Els professionals de les activitats extraescolars i complementàries no són aliens a aquestes estratègies de centre que han d’afavorir l’extensió de l’ús del català entre l’alumnat.
A més de les estratègies d’extensió de l’ús del català entre l’alumnat que es puguin aplicar en el centre, caldrà també la coordinació, mitjançant els plans d’entorn, -quan n’hi hagi- amb les entitats i institucions del barri, ja sigui mitjançant les relacions amb entitats cíviques i culturals dels voltants del centre, o en els intercanvis i activitats que es facin fora del centre. Considerem aquest tema especialment necessari en el barri FortPienc on hi ha una comunitat xinesa prou important.

2.3.3. Personal d’administració i serveis (PAS)

El català serà la llengua de treball oral i escrita del personal d’administració i serveis. Per tal d’afavorir-ne l’actualització lingüística, el centre els informarà dels recursos de formació existents.

2.3.4. Personal d’activitats extraescolars i complementàries

Les activitats extraescolars i complementàries incideixen en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat, a més de formar part de l’activitat del centre.
En tant que activitats del centre, la llengua catalana serà la pròpia de les activitats extraescolars i complementàries.

2.3.5. Associació de pares i mares d’alumnes (AMPA)

El català és la llengua de relació del centre amb l’AMPA i els representants dels pares i mares de l’alumnat.
Es facilitaran els recursos del centre per a l’organització d’activitats i pràctiques que afavoreixin la integració lingüística i cultural a Catalunya dels pares, mares i familiars de l’alumnat nouvingut.

2.3.6.Recursos materials i equipaments
2.3.6.1. Equipaments d’aules

Els materials generals de les aules, com plafons d’anuncis i convocatòries són en català, també ho és el de les aules específiques, com les d’informàtica, audiovisuals, gimnàs, tecnologia, tallers i laboratoris.

2.3.6.2. Biblioteca del centre

Els fons de llibres i revistes de la biblioteca del centre, així com les subscripcions a la premsa diària que faci el centre, seran preferentment en llengua catalana. Llevat de les excepcions que afecten la part del fons bibliogràfic relacionat amb les matèries de llengua i literatura castellana i d’idiomes estrangers, la renovació del fons bibliogràfic es farà preferentment amb material editat en llengua catalana.

2.3.6.3. Menjador

La llengua catalana és la de la retolació i informació que s’hi dóna, també és la llengua d’atenció al públic dels professionals que hi treballen.
Si cal, s’haurà d’informar de les possibilitats d’actualització de la competència lingüística en català al personal que hi treballa.

2.3.6.4. Adquisició de béns i serveis

El centre demanarà, sempre que sigui possible, que els contractes de béns i serveis que subscrigui siguin redactats almenys en català. El català també serà, sempre que sigui possible, la llengua de les instruccions i de la documentació tècnica dels productes que adquireixi, com també ho serà dels productes culturals que contracti.

2.3.6.5. Revista i altres publicacions del centre El català és la llengua de les publicacions del centre, ja sigui la revista electrònica, el fulls de promoció o els altres materials adreçats al públic que en surtin.

2.4. ÀMBIT ADMINISTRATIU

a) Projecció interna

El català és la llengua de la retolació general del centre (fixa i temporal), documentació administrativa, instruments de gestió, actes, avisos orals o escrits, comunicats als taulers d'anuncis i reunions dels diversos estaments del centre.

b) Projecció externa

El català és la llengua usada pel centre en la correspondència oficial, els butlletins i informes, les comunicacions escrites dirigides a les mares i pares, la correspondència escolar, les comunicacions orals, els actes acadèmics i la participació a la xarxa de telecomunicacions.

3.- AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PLC

La Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social elaborarà un estudi anual sobre les dades d’ús de la llengua en el centre. A partir de les dades obtingudes i de les previsions del PLC, i amb la col·laboració de la Comissió lingüística, farà una proposta de Memòria Anual de Centre (MAC) i de Pla Anual de Centre (PAC) a la direcció.
La direcció presentarà la Memòria Anual de Centre i el Pla Anual de Centre al Claustre del professorat i al Consell Escolar per a la seva aprovació. Si de les actuacions previstes en el Pla Anual se’n preveu despeses significatives, la direcció també farà una previsió de pressupost adequada.

4.- RECULL DE REFERÈNCIES NORMATIVES I DOCUMENTALS GENERALS DEL PLC

4.1. NORMATIVA

Reglament Orgànic de Centres , Decret 199/1996, de 12 de juny

8.4 El projecte lingüístic recull els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre. En el projecte lingüístic queda definit:
- El tractament de la llengua catalana i, si s’escau, de l’aranès, com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
- El procés d’ensenyament aprenentatge de la llengua castellana.
- Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres.
- Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre globalment i individual.

Llei 1/1998, de Política lingüística

20.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells i les modalitats educatius.

20.2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

4.2. DOCUMENTS

Declaració Universal de Drets Lingüístics, Barcelona el 6 de juny de 1996, PEN Club internacional i del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) i assumida per la UNESCO.

1.2 Aquesta Declaració parteix del principi que els drets lingüístics són alhora individuals i col·lectius, i adopta com a referent de la plenitud dels drets lingüístics el cas d'una comunitat històrica en el seu espai territorial, entès aquest no solament com a àrea geogràfica on viu aquesta comunitat, sinó també com un espai social i funcional imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua...

7.1.Totes les llengües són l'expressió d'una identitat col·lectiva i d'una manera distinta de percebre i de descriure la realitat, per tant han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions.

7.2. Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d'una comunitat que esdevé disponible per a l'ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora.

Pla per la llengua i la cohesió social, Subdirecció general de llengua i cohesió social del Departament d’educació, 2004
Annex 2. Projecte Lingüístic
L’actual context social i escolar, amb una presència significativa d’alumnat procedent d’altres cultures i que desconeix la llengua del sistema educatiu, obliga a una nova definició del Projecte Lingüístic de centre (PLC) que consideri aquesta nova realitat. Així, el PLC ha de possibilitar al centre gestionar el procés de tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, articular els aspectes referents al tractament de les llengües curriculars i, alhora, fer de la llengua catalana un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe.
Així mateix, el Projecte Lingüístic de centre forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i ha de promoure, entre tot l’alumnat:
• El respecte envers totes les llengües.
• La valoració positiva de la diversitat lingüística.
• La desaparició dels prejudicis lingüístics.
• La importància de l’aprenentatge d’una nova llengua.

Programa 2004-2007. Una educació per a la Catalunya del segle XXI, Departament d’educació, 2004
03 Una escola catalana innovadora i de qualitat per a tothom
Objectius específics:
- Reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat i la cohesió social, amb la llengua catalana com a eix vertebrador.
- Promocionar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament i de comunicació als centre educatius
Actuacions:
- Pla per impulsar la llengua catalana a l’ensenyament:
- Impuls del català com a llengua vehicular i d’ús als centres de secundària.
- Seguiment de l’aplicació als centres docents de la llei 1/1998, de 7 de gener, de Política lingüística.

REFERENTS NORMATIUS I DOCUMENTALS DE L’ÀMBIT PEDAGÒGIC

Normativa:

a) El tractament de la llengua catalana i, si s’escau, de l’aranès, com a llengua vehicular i d’aprenentatge
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. Al centre, s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari. (Articles 20.1. i 21.1. de la Llei 1/1998, de política lingüística; article 5.1. del Decret 96/1992, que fa referència a l’ordenació de la secundària obligatòria; article 6.1. del Decret 332/1994, que fa referència a l’ordenació dels ensenyaments de formació professional; article 5.1. del Decret 82/1996, que fa referència a l’ordenació del batxillerat.)
Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. (Article 20.2. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
El centre vetllarà per l’ús habitual de la llengua catalana, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs, audiovisuals, programari, etc.). A més, a les àrees o assignatures que s’imparteixen en llengua catalana s’emprarà aquesta en totes les activitats orals i escrites: l’exposició del professor, el material didàctic o llibres de text, els exercicis de l’alumne i els d’avaluació. (Article 6.2. del Decret 362/1983, d’aplicació de la llei de normalització lingüística a l’ensenyament.)
El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. (Article 24.1. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
L’ensenyament del català ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament aquesta llengua al final de l’educació obligatòria. (Article 21.3. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i, si escau, en aranesa, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. (Punt núm. 8 dels objectius generals de l’etapa d’educació secundària obligatòria del Decret 96/1992.)
El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures en un món on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància. (Decret 96/1992, d’ordenació de la secundària obligatòria.)
El centre vetllarà perquè, en acabar les diferents modalitats del batxillerat, l’alumnat usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en llengua catalana i, si s’escau, en aranesa, i empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut. (Decret 82/1996, d’ordenació del batxillerat.)
El centre vetllarà perquè l’alumnat tingui un coneixement aprofundit de les característiques culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen Catalunya. (Decret 82/1996, d’ordenació del batxillerat.)
En l’ensenyament postobligatori l’administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l’ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d’aquests ensenyaments. (Article 21.4. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)

b) El procés d’ensenyament – aprenentatge de la llengua castellana
L’ensenyament del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament aquesta llengua al final de l’educació obligatòria. (Article 21.3. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
El centre vetllarà perquè a l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua castellana, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. (Article 2.8 del Decret 96/1992, d’ordenació de la secundària obligatòria.)
En acabar el batxillerat, els alumnes hauran d’usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita en llengua castellana i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut. (Decret 82/1996, d’ordenació del batxillerat, de 5 de març.)
En l’ensenyament postobligatori l’administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l’ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d’aquests ensenyaments. (Article 21.4. de la Llei 1/1998, de política lingüística.).

c) Les diferents opcions en relació a les llengües estrangeres
El centre vetllarà perquè a l’ensenyament secundari l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. (Article 2.8. del Decret 96/1992, d’ordenació de la secundària obligatòria.)
L’alumne cursarà en tot l’ensenyament secundari obligatori una llengua estrangera obligatòriament, i podrà optar per una de segona (Decret 223/1992, de 25 de setembre, que modifica l’art. 6 del Decret 96/1992, d’ordenació de la secundària obligatòria, de 28 d’abril).
En acabar el batxillerat, l’alumne ha de comprendre i saber-se expressar amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard d’almenys una llengua estrangera. (Art. 4 del Decret 82/1996, d’ordenació del batxillerat.)
Els ensenyaments de formació professional tindran per finalitat proporcionar als alumnes la formació necessària per adquirir, si s’escau, la competència lingüística professional en la llengua o llengües estrangeres adients a l’àmbit de treball. (Art. 1 del Decret 332/1994, d’ordenació de la formació professional específica.)

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament aprenentatge de les llengües
L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català (Article 21.8. Llei 1/1998, de política lingüística).

Documents:

a) El tractament de la llengua catalana i, si s’escau, de l’aranès, com a llengua vehicular i d’aprenentatge
Tractament de les llengües a l’educació primària i a l'educació secundària obligatòria,
Apartat 2
El centre tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular, i el professorat en serà el transmissor del model d’ús per a l’alumnat perquè aquest en tingui un referent clar i sòlid.
Pla per la llengua i la cohesió social, Subdirecció general de llengua i cohesió social del Departament d’educació, 2004
Annex 2. Projecte Lingüístic
Encara avui, la llengua catalana no ha assolit la plena normalitat pel fa que a l’ús. Aquesta realitat exigeix que els centres educatius facin un tractament integrat de les llengües curriculars que potenciï l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament i de comunicació; i de l’aranès, a la Val d'Aran.

b) El procés d’ensenyament – aprenentatge de la llengua castellana
Pla per la llengua i la cohesió social, Subdirecció general de llengua i cohesió social del Departament d’educació, 2004
Annex 2. Projecte Lingüístic
L’ensenyament del català i del castellà han de tenir una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els joves, independentment de la llengua o llengües familiars en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües al final de l’educació obligatòria.

c) Les diferents opcions en relació a les llengües estrangeres
Tractament de les llengües a l’educació secundària obligatòria
Punt 2.2.3
El centre garantirà la continuïtat d’aquesta segona llengua durant tot l’ensenyament.
Pla per la llengua i la cohesió social, Subdirecció general de llengua i cohesió social del Departament d’educació, 2004
Annex 2. Projecte Lingüístic
En l’actual context social de Catalunya i dins l’àmbit de la Unió Europea, el coneixement de llengües és un factor qualitatiu del sistema educatiu. Així, en acabar l’ensenyament primari l’alumnat ha de poder comprendre i expressar en una llengua estrangera missatges senzills dintre d’un context. En acabar l’ensenyament secundari l’alumnat ha de poder comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en una llengua estrangera.
També en acabar l’ensenyament secundari, l’alumnat hauria de poder comprendre i expressar-se a nivell bàsic en una segona llengua estrangera.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament aprenentatge de les llengües
Tractament de les llengües a l’educació secundària obligatòria
Punt 2.1
El centre tindrà present la importància dels aspectes pedagògics i didàctics: continuarà el procés d’ensenyament aprenentatge de les llengües iniciat a l’Educació Primària, tenint en compte el grau de competència comunicativa dels alumnes i els hàbits d’ús de totes dues llengües.
Pla per la llengua i la cohesió social, Subdirecció general de llengua i cohesió social del Departament d’educació, 2004
Annex 2. Projecte Lingüístic
La tutoria entre iguals o els acompanyaments lingüístics són instruments molt útils per potenciar l’ús comunicatiu de la llengua catalana i el seu paper integrador i cohesionador.
També i pel que fa a les activitats extraescolars, s’han de seguir els criteris establerts en el Projecte Lingüístic de centre.

REFERENTS NORMATIUS I DOCUMENTALS DE L’ÀMBIT ORGANITZATIU, DE GOVERN I INSTITUCIONAL

Normativa:

Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. (Article 20.2. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)

REFERENTS NORMATIUS I DOCUMENTALS DE L’ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS

Normativa:

Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. (Article 20.2. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
D’acord amb les exigències de la seva tasca docent, els professors dels centres docents públics d’ensenyament no universitari dependents del Departament d’Ensenyament han de tenir el coneixement adequat de les dues llengües oficials a Catalunya, que els permeti la comprensió i la utilització correcta d’ambdues llengües en la pràctica docent habitual, tant en l’expressió oral com en l’escrita (article 1 del Decret 244/1991, del coneixement de les llengües oficials del professorat).
El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. (Article 24.1. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
El professorat exercirà la seva tasca docent en la llengua que correspongui segons el projecte lingüístic del centre, elaborat d’acord amb la normativa aplicable. (Article 1.2 del Decret 244/1991, del coneixement de les llengües oficials del professorat)

Documents:

Pla per la llengua i la cohesió social, Subdirecció general de llengua i cohesió social del Departament d’educació, 2004
Annex 2. Projecte Lingüístic
El Projecte Lingüístic de centre també pot impulsar altres activitats d’aprenentatge i de potenciació de l’ús de la llengua que, tenint sempre en compte l’entorn familiar i social del centre educatiu, afavoreixin la col·laboració i el treball en xarxa amb l’administració local i les entitats socials i culturals de l’entorn.

El Govern exigirà l’ús del català en les empreses que contracti o subvencioni la Generalitat, Acord del govern de la Generalitat, 30 de novembre de 2004
Per fomentar l’ús del català, el Govern exigirà la presència de la llengua en la contractació pública i les subvencions que atorgui l’Administració de la Generalitat i les seves entitats adscrites o vinculades.(...)
En general, les empreses contractades per la Generalitat hauran d’utilitzar el català en els rètols, publicacions, avisos i en la documentació adreçada al públic. Quan l’idioma formi part, directament o indirectament, del producte o del servei contractats, aquests hauran de ser en català,(..)
L’incompliment de les obligacions esmentades serà causa de resolució del contracte. En l’àmbit de la Vall d’Aran, l’obligació de l’ús de l’aranès es tindrà en compte en termes semblants als del català.
En el cas dels contractes de subministraments, s’estableix l’obligació de facilitar en català els manuals d’instrucció o documentació tècnica dels béns o productes objecte del contracte.

REFERENTS NORMATIUS I DOCUMENTALS DE L’ÀMBIT ADMINISTRATIU

Normativa:

Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. (Article 20.2. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i en les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans o ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen. (Article 9.1. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)
En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s’ha d’emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà. (Article 10.1. de la Llei 1/1998, de política lingüística.)