Untitled Document

DISCURS INAUGURAL EXPOSICIÓ: FEM 50 ANYS!

Divendres 19 i Dissabte 20 de juny de 2009

En nom de tota la comunitat educativa de l'escola Pompeu Fabra:

Començarem amb una confessió de l'equip directiu, ara ja ho podeu saber. Quan a finals d'agost ens vam reunir per preparar la benvinguda i l'inici del nou curs i vam ser conscients que aquest curs l'escola feia 50 anys, vam estar a punt de no dir res i passar de l'efemèride: qui se n'adonaria? Feia només 6 anys que havíem fet una festassa per tancar els vells edificis i venir a la nova escola, calia tornar a fer alguna cosa semblant? Per què? I aquesta va ser la pregunta fatídica. Acostumats com estem a treballar per projectes, sabem que plantejar-se preguntes és el primer pas per anar a buscar les respostes i per posar cos i ànima en estat de curiositat ,emoció i alerta. Allà ens teniu trobant les respostes al primer per què:
- per recordar els orígens
- per repensar el futur
- per compartir
- `per...

D'aquell setembre llunyà hem arribat al dia d'avui amb un munt de feina feta. Poc a poc ens vàrem anar engrescant i aquí tenim el resultat. Crec que puc assegurar que totes i tots: treballadors i treballadores dels centre, alumnat i famílies estem cansats però satisfets.

Què defineix una escola? Les persones que hi van cada dia? L'edifici on està ubicada? El seu entorn? El seu projecte educatiu? L'ambient? Les normes?... Tot una mica.

Podríem dir que ja no queda res d'aquella primera llar d'infants de l'any 58 que duia una comunitat religiosa, en canvi avui formen part de la nostra comunitat educativa com a pares o treballadors persones que van ser alumnes d'aquella llar. Per tant encara ens queda un record d'aquella primera llavor que amb els anys es va convertir en el que ara som.

Podem afirmar que aquelles profundes arrels que van anar creixent durant les dècades dels 60, 70 ,80 i 90 les hem anat conreuant amb cura i tendresa. Les primeres arrels, a finals dels 60, optaven per una escola catalana, coeducativa ( que aleshores en dèiem mixta), innovadora ( que aleshores en dèiem activa) i democràtica ( això es traduïa en formar una cooperativa de propietaris). Les segones, quasi immediates en el temps, a la dècada dels 70, apostaven per entrar a formar part de la xarxa d'escoles públiques. Membres fundadors del CEPEPC, aconseguim el nostre objectiu l'any 1988.

Fent aquestes referències històriques no hem d'oblidar les hores i hores invertides per les famílies i els professorat lluitant amb convicció, fermesa i humor per aconseguir un edifici en condicions, aquest va ser l'objectiu principal de la lluita dels anys 90. La festa que demà celebrem de "Les 50 primaveres" té els seus orígens en aquesta lluita: volem un edifici digne. Era la festa reivindicativa d'un solar on construir l'escola. Rellegint la publicació que es va fer l'any 2003, en motiu del tancament dels antics edificis, trobem un munt d'anècdotes relacionades amb el tema: escombraries llençades pels veïns al pati, un sostre que s'ensorra després d'unes pluges, patis que queden escurçats donat que la meitat del temps els passem anant d'un edifici sense pati a un altre amb pati, el gimnàs del grans a les instal·lacions del Polisportiu de Nou Barris,...

I arribem al dia d'avui, teniu una gran exposició per veure que té com a motiu fer un recorregut per la història, partim d'una mirada al passat, analitzem el present i ens plantegem el futur. Creiem important que els nens i les nenes d'avui se sàpiguen els homes i les dones del demà i pensem que podem col·laborar a educar persones lliures, responsables, crítiques i implicades amb el món que les envolta.

Aquests dies hem parlat amb antics alumnes, antics treballadors i treballadores, antics pares i mares. Això ha fet emergir dels profunds calaixos on el nostre cervell va acumulant informació, records i sentiments. La primera pregunta que fa un "ex" quan es posa en contacte amb nosaltres és: i qui queda de la meva època? La resposta: poca gent, una o dues persones, segons de quina època ens parles. Però la resposta és també: vine, et reconeixeràs en moltes de les coses que ara fem, veuràs que hi ha formes de treball, maneres de relacionar-nos, un aire general que t'evocarà l'escola que tu vas conèixer. Encara treballeu per projectes? Encara. Encara feu concerts de Nadal, Jocs Florals, colònies? Encara. I per molts anys! Volem reconèixer públicament que tot això és així gràcies a l'esforç, l'energia, la il·lusió, el treball, els coneixements, les grans capacitats de les persones que avui formem aquesta comunitat educativa i de moltes i moltes persones que ja no estan amb nosaltres, que potser tampoc hi seran en aquesta celebració, però que sense el seu treball avui el Pompeu seria diferent. Aquell esforç, aquella il·lusió compartida és la font que encara ara ens dóna de beure. Us donem les gràcies.

Vàrem començar el curs amb un acròstic amb el nom de l'escola, avui vull recordar algunes de les paraules que el formaven:
P de persones
O de optimisme
M de motivació
P de participació
E de emoció
U utopia

F de fantasia
A d'alegria
B de brúixola
R de ritme
A de amistat

I per acabar uns versos de Miquel Martí i Pol ( poeta de capçalera a l'escola)

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Anys i anys, per molts anys Pompeu!