Aquest passat dilluns 27 d’octubre a les 20.00h és va celebrar al nostre centre la xerrada titulada “APRENDRE A TOLERAR LES FUSTRACIONS”.  Seguint amb la temàtica treballada  el curs passat, sobre “què dir després del no” hem volgut aprofundir una mica més en aquest tema. 

La responsable de la mateixa, la psicòloga Asun López Carretero, ens va deixar anar el primer interrogant després d’una “pluja d’idees” per part dels assistents sobre el concepte de frustració.

     És així que va canviar el títol del col.loqui pel de “Aprendre a escoltar el desig” per tal d’apuntar la idea de que hem d’organitzar-nos per a que el desig del que volem aconseguir sigui més realista i tenir, així, una bona mesura del que realment podem assolir.

      Després d’aquesta introducció sobre el que els pares i mares assistents pensàvem que sabíem sobre el tema, l’Asun va passar a parlar sobre els nostres fills. Els nens i les nenes no neixen regulats; si no han tingut límits adequats durant el seu desenvolupament físic, psíquic, intel.lectual i afectiu,  quan esdevenen adults no saben posar mesura als seus desitjos ni tenen clar què és el que realment poden aconseguir.  Seran persones que no sabran escoltar-se bé, no sabran triar quan sigui el moment, ni distingir el que és important del que no ho és.

     I és en aquest punt on entra la nostra feina de pares i mares. Ajudar-los en el seu procés evolutiu voldrà dir:

     -no ser sobre-exigents,

     -no dir “si” a la primera ni per norma,

     -no transmetre’ls sempre insatisfacció,

     -ensenyar-los a compartir (encara que ens costi penes i esforços),

     -regular els seus sentiments quan no aconsegueixen el que volen a la primera,

     -donar importància als “temps” per a assolir reptes i saber tenir espera (no esperar que siguin els altres el que solucionin les coses),

     -vigilar per a que el “pes” que els hi caigui a sobre de la vida el puguin suportar ja que ells ja tenen la seva pròpia experiència i món interior

      -i no satisfer la demanda sense exigir l’aprenentage de demanar-ho bé. 

      En acabar la tertúlia, vàrem tenir la sensació de que s’havia fet curta o de que s’havia aprofundit poc perquè quan parlem dels nostres fills, ja se sap, mai no en tenim prou! 

ESCOLA DE PARES