S'HA EDITAT L'ÀLBUM MANOLO
HUGUÉ
La vida i l'obra de Manolo Hugué s'han recuperat de l'oblit
en un llibre que té com a títol Àlbum Manolo
Hugué, publicat els darrers mesos del 2005 per Quaderns Crema,
i a cura d'Artur Ramon i Jaume Vallcorba. 
Aquest àlbum fa un recorregut per les diverses etapes de
la vida de Manolo Hugué que coincideixen amb els capítols
del llibre, basats en els diferents indrets i vivències que
l'artista va mantenir al llarg de la seva vida. Llocs en els quals
va viure i hi va crear les seves obres; etapes en què el
nostre escultor va patir, va aprendre, va madurar, va viatjar, va
conèixer, va enamorar-se i va emmalaltir, però sense
perdre mai el seu talent envers la pintura, el dibuix i sobretot
l'escultura.
Les primeres pàgines del llibre ens situen a Barcelona, on
Manolo va néixer l'any 1872. Després segueix dirigint-se
a París on va viure la seva època de major bohèmia.
La tercera part, tracta dels quatre anys que l'artista va passar
a Ceret; i en la quarta, l'artista torna a Barcelona, és
el parèntesi de la gran guerra. A la cinquena etapa, Manolo
torna per segon cop a Ceret, i la sisena i última etapa de
la seva vida, la més llarga, ens explica els anys en els
quals va viure a Caldes de Montbui, al Mas Manolo, lloc on va morir
l'any 1945.
En cada una de les etapes sobresurten les aportacions internacionals:
des dels records d'André Salmon, Fernande Olivier o el comte
Kessler. Dins la crítica catalana destaquen Romà Jori
amb les seves reflexions, i l'article de Josep Maria Junoy de 1925,
sobre el caràcter de la seva obra, que condensa aspectes
de diverses tradicions escultòriques.
Però aquest no és un simple llibre biogràfic
com qualsevol altre, sinó que es distingeix per la gran quantitat
de fotografies on, a més de les seves obres, també
mostra documents originals: fotografies, registres, manuscrits,
correspondència..., i també textos de catàlegs
i articles publicats a la premsa, documents que ens apropen a Manolo
Hugué, un artista que potser va ser poc valorat a causa de
l'excés de pintoresquisme amb què es va retratar la
seva persona. És per això que aquest àlbum
s'ha estructurat tractant primer l'artista i després el personatge.
Entre els documents que es presenten per primer cop destaquen les
cartes de Manolo a Tototte i la correspondència amb Henry
Kahnweiler.
Aquest llibre esplèndid de 342 pàgines ens permet
veure el món des del mateix punt de vista que el veia Manolo
Hugué, ens acosta la seva filosofia i les seves obres, i
en definitiva ens dóna a conèixer el veritable artista,
un dels principals escultors catalans del segle XX, i que ja forma
part de la història del nostre poble.
Clara Valls
|
