Sorgeix aleshores el tema de fons: què ens aporten les TIC respecte a les formes tradicionals de vehicular els aprenentatges a l’escola que sovint són unidireccionals, de transmissió del coneixement. El valor afegit de les TIC és que permeten canviar les relacions d’ensenyament-aprenentatge. Potser no cal digitalitzar el llibre de text, és a dir, repetir el model d’exercicis sobre paper però a la pantalla de l’ordinador. El que cal és canviar la manera de treballar per aprendre.

Si bé això és cert, ens trobem amb la paradoxa, apunta una altra intervenció, que el sistema educatiu no està en concordança amb el món actual. A l’escola tot continua sent tradicional: les aules, els continguts curriculars compartimentats per àrees que després seran avaluats, etc. El canvi s’hauria de propiciar des de l’Administració.

El debat curricular no és un debat didàctic, sobre maneres de fer, sinó que se centra sobretot en què han d’aprendre els alumnes i quan. Això deixa poc marge de maniobra perquè sempre s’acaba pressionat pels continguts. I si el panorama pel que fa a la integració de les TIC per part del professorat actual és força decebedor, també es fa referència a la formació inicial del professorat que no hi ajuda. Actualment els nous titulats tampoc no surten de les escoles de Magisteri amb una formació d’integració de les TIC.

S’apunta que potser seria hora per part de l’Administració d’exigir un pas endavant en aquest aspecte a través de la Inspecció. Moltes vegades els equips directius que impulsen aquests canvis en els centres no es veuen recolzats degudament.

Per tornar a centrar el tema entorn dels materials d’aprenentatge, es fa un repàs als materials que s’han vist representats a través les diferents presentacions i que es poden classificar en:

• Materials de consulta (referencials)


• Materials didàctico-instruccionals (d’exercitació)


• Materials fets pels propis alumnes


• Materials comercials de tipus més lúdic (simulacions)


• Materials de tipus transaccional on hi ha interacció i construcció de materials (Projectes telemàtics)

Hem anat passant per diferents estadis que es poden resumir de la manera següent:

En primer lloc l’enfocament estava molt centrat en aprendre SOBRE les TIC. En un segon moment es tractava sobretot d’aprendre DE les TIC. I ara ens adonem que els nostres alumnes han d’aprendre AMB les TIC però això ens costa molt perquè som immigrants de l’era digital. No hi hem nascut i no sabem gaire com es fa.

Això dóna peu a la reflexió que si som immigrants hi ha d’haver una Aula d’Acollida, que no hi és. Cal evitar que hi hagi centres molt avançats en la integració de les TIC i la resta. I per això cal que els professors menys convençuts ho tinguin molt fàcil per poder utilitzar les TIC a l’aula.

De tota manera no s’ha de perdre de vista els aprenentatges i que siguin significatius. Fer projectes ho permet i l’ús de les TIC hi és una activitat natural, no forçada. No es tracta tant d’utilitzar les TIC a qualsevol activitat com d’utilitzar-les per consultar, per comunicar-se, per aprendre en definitiva. Per això és molt important tenir les màquines a l’abast, a l’aula i no únicament a les aules d’informàtica. També és important que quedi un registre del treball fet pels alumnes i que pugui servir per a l’avaluació, encara que aquest registre sols és aplicable als continguts de tipus didàctic-instruccional.

El debat ha anat molt més enllà de la discussió de quins materials ens calen o com han de ser. De materials n’hi ha molts i de molt bons. Potser també el que cal és fer-ne difusió i poder-los trobar fàcilment. Sembla que hi ha consens entorn a la idea que la integració de les TIC a l’aprenentatge comporta un canvi en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge. Aquest canvi, que sovint és lent, no ha de deixar-se al voluntarisme dels més capdavanters. Ha de ser impulsat i recolzat per l’Administració a través de la formació dels nous ensenyants que s’incorporen al sistema, per la tasca de la Inspecció i els equips directius en els centres que han de vetllar perquè la formació permanent rebuda reverteixi efectivament en el Projecte Curricular de Centre i s’impulsi projectes d’innovació en aquest camp.

Per acabar, cal fer esment de la qualitat de les presentacions realitzades per L’IES La Mallola, el CEIP Jacint Verdaguer, la Fundació Collcerola i l’IES Terres de Ponent a qui donem les gràcies per la seva participació. Pel que fa a la sessió tècnica impartida per la senyora Birgit Ferran, també ha estat valorada molt positivament pels assistents.

Tots els participants expressen l’interès de trobades d’aquest tipus així com la voluntat de poder-se reveure en properes edicions. Finalment donem les gràcies molt especialment a l’equip de l’IES La Mallola pel seu acolliment.