MAR I CEL

El passat dia 1 de febrer els alumnes de 4t d'ESO vam anar d'excursió a Barcelona a veure el musical Mar i cel. Aquesta era una obra d'Àngel Guimerà que ens havien fet llegir a classe i que a la majoria ens va agradar molt, així que anàvem amb molt d’entusiasme per veure-la i comprovar si representada era tan maca com llegida. El musical es va representar al teatre Victòria de Barcelona a les 5, així que vam sortir d'aquí a les 3:30. Una vegada arribats allà, no van trigar gaire a donar-nos les entrades i que comencés l'espectacle. Hi havia molts instituts, vam arribar dels últims, però teníem reservat un bon lloc.

Aquesta obra representava una història de 20 anys després que els moriscos fossin fets fora d'Espanya per part dels cristians (1609) i una bonica, però tràgica, historia d'amor intercalada. L'obra estava molt ben representada, els decorats estaven molt treballats i les veus dels actors eren inigualables. No ens va decebre gens el contrast del llibre amb la representació, ja que aquesta era molt encertada. Va durar al voltant de dues hores i mitja, amb la mitja part inclosa, però no es van fer gaire llargues ja que estàvem pendents de veure representat a l'escenari el que havíem llegit al llibre.

En definitiva, l'obra va agradar molt a una immensa majoria, i no estaria gens malament que ens portessin més sovint a veure obres com aquesta.

Sandra Pequerul.

Mar i cel

Opinió des del punt de vista cristià.

Com a cristiana vull donar la meva opinió sobre el tema que tracta l'obra d'Àngel Guimerà Mar i Cel, l'expulsió dels moriscos d'Espanya el 1609 i l'aversió d'aquests contra els cristians: en primer lloc crec que van fer-ne un gra massa expulsant els moriscos per no compartir la mateixa religió que els espanyols tenien en aquell moment. Crec que només una creença, una manera de pensar, de defensar el que és seu... no és un bon argument per justificar l'expulsió d'una gent que tenia ja una vida feta en un territori on havien viscut amb la gent "diferent" a ells moltíssims anys.

A més, cal destacar que abans que els cristians imposessin la religió catòlica a tota la Península, els musulmans ja habitaven a Espanya. Puc entendre que al segle XVII la manera de pensar de la gent no era ni de bon tros com la que tenim nosaltres, però només fa falta una mica de cap i de decència per adonar-se que no es pot expulsar la gent de casa seva sense res (perquè, al cap i a la fi, per molt que diguessin no van endur-se res amb ells), cap a un país on, encara que les seves arrels fossin d'allà, no en coneixien res ja que s'havien adaptat als costums del poble espanyol.

Entenc perfectament l'aversió que podrien tenir els musulmans d'avui dia contra els cristians ja que crec que nosaltres també la tindríem contra ells si els expulsats haguéssim estat els cristians. Tal com ens mostra Àngel Guimerà a la seva obra, els musulmans només volen la mort dels cristians perquè els van fer sofrir massa. Tal com van morir els pares d'en Saïd, va morir molta gent que era innocent. Quan dic que eren gent innocent ho dic perquè només van ser assumptes de govern el que va impulsar a fer fora tota aquella gent.

Personalment m'alegro i molt que, avui dia, no es tingui tan en compte la religió. Al cap i a la fi és només una manera de pensar que té cadascú i una forma d'actuar. Res més. Jo em considero catòlica perquè si hagués de creure en algun déu, creuria en Jesús, encara que no és ben bé el cas.

En conclusió, crec que no va estar gens bé fer fora a una pobra gent que ja estava marginada per la societat del moment i que, la que no va marxar, va morir per culpa d'una política tancada en les seves pròpies idees basades en la religió. En la meva manera d'encaixar les coses... Això no encaixa per cap lloc. Si avui dia es donés el cas d'una expulsió d'aquesta manera penso que es crearia una guerra mundial. Si més no, una guerra on intervindrien molts països.

Loli Collado Perea

Opinió des del punt de vista musulmà.

Mar i cel és un espectacle de lluita entre dos móns molt diferents, dues cultures que sempre han estat en conflicte i una en contra de l'altra. Però, ... perquè?

Des del meu punt de vista, com a musulmana que sóc, penso que el principal problema és la religió i les maneres de portar les tradicions i les formes de vida molt diferents. Crec que cada persona, sigui de l'ètnia que sigui, té llibertat a escollir la manera en què vol viure i tots hauríem de respectar a tots. Però, perquè precisament la religió?

La resposta a aquesta pregunta podria ser doncs, que perquè els moriscos no volien convertir-se en cristians. Jo penso que un cristià tampoc podria convertir-se en musulmà, encara que jo sí que conec a cristians que ho han fet, però els tracto de la mateixa manera, tant abans quan eren cristians com ara que són musulmans.

També hi ha altres raons de les quals prové el xoc entre les dues religions, com ara les polítiques o les econòmiques, però en això no em voldria ficar perquè no vull expressar tot el que sento i perquè m'agrada respectar a tothom.

Penso que el més gran error que hi ha hagut, ha estat el fet de transmetre aquest odi i menyspreu. M'agradaria que oblidéssim el passat i ens disposéssim a viure el futur i construir un món més tranquil i amb menys diferències, perquè tots som iguals. Som humans.

Sara Ajanif