L'administració d'antibiòtics pot donar peu a l'aparició d'una gran diversitat d'efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre's el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles. L'administració de certs tipus d'antibiòtics en determinades circumstàncies o determinats individus està contraindicada precisament per evitar la presentació d'efectes indesitjables. En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades. Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s'administra a dosis relativament baixes. La presentació dels efectes adversos durant l'administració d'antibiòtics depèn bàsicament d'algunes característiques pròpies d'aquests fàrmacs, com poden ésser: el mecanisme d'acció o la toxicitat, la via d'administració que es fa servir, les dosis que s'administren i diverses circumstàncies inherents a la persona que segueix un tractament amb antibiòtics, com l'al·lèrgia o la sensibilització envers determinats antibiòtics, l'embaràs, l'administració simultània d'altres fàrmacs o l'existència prèvia de certs transtorns, com gastritis o úlcera pèptica, insuficiència renal o insuficiència hepàtica. Quan, després de l'administració d'un antibiòtic, es produeixen efectes adversos d'importància, el tractament amb antibiòtic s'interromp, i es continua amb un altre antibiòtic amb un espectre d'acció similar. De la mateixa manera, si un antibiòtic està contraindicat per alguna raó, per exemple embaràs o al·lèrgia, el tractament s'inicia directament amb un altre antibiòtic adequat al cas. Dones en estat de gestació: Pot administrar-se. La penicil·lina es considera l'antibiòtic més segur durant l'embaràs.   Dones en estat de lactància: Pot donar-se. Les concentracions en la llet de la mare són relativament de depressió. El risc d'una alteració en la flora intestinal o d'una hipersensibilitat no pot excluïr-se. Els nens: Per via intravenosa per a infeccions severes: 0.2 a 0.5 milions d'E/kg/dia en 4 a 6 dosis. Per via oral (penicil·lina V): 100,000 E/kg/dia en dues dosis(un màxim de 1.5 milions de E/dia). La gent de la tercera edat: Cap reducció de dosis és necessària si les funcions renals són normals.   Insuficiència renal: Si l'eliminació de Creatinina és inferior a 50 ml/min, cal reduir la dosis d'un 25 a un 50%. Si l'eliminació de Creatinina és inferior a 10 ml/min, cal reduir d'un 50 a un 75%. La insuficiència del fetge: Cap ajust de dosis necessària.     La hipersensibilitat severa de la penicil·lina amb xocs anafilàctics és molt rara i la majoria de vegades té lloc en relació amb l'administració parenteral (de 5 a 10 casos per cada 10 000 persones tractades). El tractament d'una emergència d'aquest tipus es basa primàriament amb l'adrenalina (i, a més, pot ser amb corticosteroides i aminofilina intravenosa. No obstant, les reaccions hipersensibles de la pell (urticària, ...) són freqüents (entre un 1 i un 7% de les persones tractades). Les elevades concentracions de fluid cerebrospinal són neurotòxiques (confusió, convulsions, etc.). D'altra banda un abscés estèril es pot donar a l'àrea de la injecció intramuscular. Altres complicacions més estranyes són la nefritis i el granuloma de fetge. L'administració de dosis elevades de penicil·lina per via intravenosa s'associen al risc d'una sobrecàrrega de volum i electròlit. Les preparacioons orals poden provocar ocasionalment nàusees, vòmits o diarrees. Efectes secundaris: - Neomicina: L'ús simultani de la penicil·lina V i de la neomicina pot provocar una reducció en l'absorció de la penicicil·lina. - Probenecid: L'ús simultani pot provocar un augment dels nivells sanguinis de la penicil·lina. - Tetraciclines: Les tetraciclines poden antagonitzar l'acció de la penicil·lina. - La toxicitat de la penicil·lina és pràcticament nul·la. - Encefalopatia (al·lucinacions, nistagmus, mioclonía) en relació amb l'augment de la dosis. - Alteració de transaminases (manifestada per ictericia). L'administració d'antibiòtics ha de fer-se sempre sota control mèdic, doncs el seu ús indiscriminat no està exempt de risc. Entre els problemes que poden derivar de l'administració d'antibiòtics figuren les reaccions al·lèrgiques..  PROVES D'AL·LÈRGIA No existeix una edat especial en què es realitzin les proves d'al·lèrgia a la penicil·lina. De fet, no és molt recomanable fer-les ja que la simple prova pot desencadenar reaccions en els pacients sensibles. En ocasions, les proves dèrmiques de pegat, realitzades per un alergògeg, poden presuposar l'al·lèrgia. En nens la freqüència d'al·lèrgia a la penicil·lina és molt baixa, No es disposen de xifres exactes, però és present en molt menor percentatge que en els adults. Cal saber si hi ha antecedents familiar que presentin al·lèrgia a la penicil·lina per ser cautelòs a l'hora de suministrar-la. La majoria de vegades es fa el dianòstic quan s'administrea el fàrmac i es presenten al·lèrgies. Si les penicil·lines es prenen en les dosis correctes indicades pel personal facultatiu, en principi no es poden donar casos de sobredosi. En cas de sobrepassar la quantitat de penicil·lina requerida per al tractament d'una determinada infecció, cal tenir en compte que una sobredosi afectaria negativament al sistema immunològic de la persona, ja que un excés d'antibiòtic faria disminuïr de manera perillosa el nombre de glòbuls blancs presents en la sang, debilitant en gran manera el malalt. Donat que la major part de la dosi de penicil·lina administrada a una persona s'elimina per via urinària, el primer mètode d'actuació davant una sobredosi de penicil·lina seria, en principi, la ingestió de gran quantitat d'aigua, per tal d'accelerar l'eliminació de la penicil·lina a través de l'orina. En qualsevol cas, i davant d'un cas de sobredosi, cal acudir al metge el més aviat possible, o posar-se en contacte amb el servei d'urgències més proper. D'altra banda és útil tenir present que en cas de sobredosi o ingestió accidental de penicil·lina hi ha a disposició de les persones els anomenats Serveis d'Informació Toxicològica.