Eduard Farel×lo Niny, nascut a Barcelona el 20 de novembre de 1970. Va estudiar a l’antiga Escola del Mar i a l’IB F. Pius de Barcelona.

La seva sèrie televisiva preferida és (no podia ser d’altra manera) "Nissaga de Poder" i els seus programes: "Tots els que presenti la Mercedes Milà". Els seus grups de música són: Rolling Stones i David Bowye. El seu periodista preferit és Xavier Sardà. L’esport: el tennis, i el seu equip: el Barça, encara que no li agrada massa el futbol.

Els personatges que més admira són: Pere Arquillué i Sílvia Munt en el món del teatre; Gabriel García Márquez com a escriptor i Ken Louts com a director de cinema.

Preguntat sobre els temes d’actualitat que més l’han impactat ha destacat la guerra del Zaire, ja que creu que és una catàstrofe absoluta: "Cap guerra té sentit i aquesta menys que cap: és la guerra de la fam". El pitjor que té el nostre país creu que són els atemptats d’ETA. D’altra banda no li interessa en absolut ni la premsa rosa ni la política de caire independentista. Sobre el jovent d’avui en dia no creu que es diferenciï massa del jovent dels temps passats, segons ell: "el jovent sempre és igual només canvien les circumstàncies".

Li vam plantejar unes paraules clau i li vam demanar que contestés allò que li suggerien:

- Pau: "Un bon dia de sol perdut enmig d’un bosc és el que em produeix més sensació de pau".

- Futbol: "Violència. Un clar reflex de la societat en la qual vivim".

- Ridícul: "Tinc força por a fer el ridícul. Tots els actors en tenim força".

- Misteri: "No m’agrada la gent amb misteris".

- Por: "Sóc bastant poruc".

- L’amor:" El sentiment més pur que hi ha".

- 2000: "Serà d’aquí a tres anys i tot continuarà com fins ara".

E.: ¿Què et va fer decidir a fer la carrera d’actor?

E.F.: Una mica la casualitat, una mica la sort i una mica més les ganes de ser-ho. Tot influeix.

E.: ¿Quins treballs has fet abans de fer Nissaga?

E.F.: Dues pel×lícules. Una sèrie (Secrets de Família), doblatge i algunes obres de teatre.

E.: ¿Quines persones amb les quals has treballat admires?

E.F.: Admiro totes les persones treballadores.

E.: Si fessis una pel×lícula ¿Quin tipus de personatge t’agradaria interpretar?

E.F.: Un personatge amb sentiments foscos.

E.: ¿Com ha repercutit en la teva carrera fer el personatge d’Eduard a "Nissaga de Poder"?

E.F.: Ha influït perquè abans no em feien entrevistes, no em trucaven...

E.: ¿S’assembla l’Eduard Farel×lo a l’Eduard Montsolís?

E.F.: No s’assemblen massa, l’Eduard Montsolís és més bona persona que l’Eduard Farel×lo.

E.: ¿Quan va pel carrer la gent el reconeix? ¿Què li diuen?

E.F.: De tot. ¡Hola! ¡Bona sort!

E.: ¿Com t’agradaria que acabés l’Eduard de "Nissaga de poder"?

E.F.: Com acabi. De fet el que vull és que li passin coses.

E.: ¿Fins quan durarà la sèrie?

E.F.: És probable que fins a l’estiu del 98.

E.: ¿Ens pots avançar alguna cosa que passi a la sèrie?

E.F.: No puc dir res. El que sí que puc dir és que passaran coses grosses.

E.: Per acabar ¿Quins projectes tens pel futur?

E.F.: Fer teatre. Fer l’obra Pigmalió de l’anglès Bernad Shaw al Poliorama amb la Lloll com a Roseta, entre altres.

E.: Moltes gràcies i que els teus projectes es compleixin.

Entrevistadores: Anna Oses, Ester Duarri, Jessamina Luque i Montserrat Vilalta

Tornar