Conten que en un país de somni

llarga història succeí

i volen que jo us l’expliqui,

doncs engego per aquí.

No és pas fruit de la memòria

sinó l’any que hem d’acabar

escolteu bé aquesta història

que comença per l’Aznar.

Quan a la Moncloa estava

amb sa distingida "ampolla"

en va rebre una gran carta

que "su altessa" hi posava:

"Em plau poder-lo convidar

en l’enllaç de la Cristina,

ai no s’ho prengui amb serietat!

Doncs mon protocol m’hi obliga!

Si vol venir o no, ja ho sap

però no ens vingui fet un drap

s’hi ha d’anar ben clenxinat

i el mostatxo arreglat."

Mentre els dies van passant

la gent es va preguntant:

" com serà el vestit brodat?"

i el petit? Ja en té l’edat!

Quan en la nit de la vigília

ja ens anaven tots ben gats

es varen muntar una orgia

dintre del Gran Hotel Arts,

"Nostru" Pujol cantant "la Flaca"

i el Rainiero "Backstreet Boys"

ens els hi passa la ressaca

convertint-se en "Pet Shop Boys"

I "La Puerta de Alcalá"

ens cantà Farah Dibah

tot fent duet amb Ferrussola

fent soroll amb la cassola.

En el dia quatre d’octubre

de "seda" es vesteix la "mona"

i és que la Infanta més "senzilla"

ja se’ns casa a Barcelona.

Quan sentí el "quiquiriquí"

ja es llevà "l’Urdangarí"

que de pressa es va vestir

pel jaqué poder lluir.

En un Rolls arribà Cristina

sense vel ni gavardina

però portava mantellina¼

ai que n’era de divina!

L’Urdangarín a dins suava

mentre el càmera filmava

interiorment es preguntava

si l’Infanta ja el plantava.

Boda Reial a Barcelona

per alguns ciutat de moda

si hi ha moda o no, no ho sé

però de barrets prou n’hi hagué!

No parlem del de la "Botella"

quina pamela, tan bella...

És que aquell verd impressionava¼

i quina ampolla de cava!

Tot i que ens agradaria

evitar tal gran bestiesa

hem de comentar-vos un fet

que ens ha deixat a tots parats

I és que el PP no ens deixa en pau

i ara ens surten per aquí,

nens "sergent" des de ben xics

militars precoços, au!

Ai! Ai! L’Aznar que ja critica

nostra llei del català,

"Os voy a ser Franco" ha dit¼

vés, fuig d’aquí "malcabrit"¼

Ai! Esperança sens cultura!

Ai! Tossino quina por!

Ai "Cascus", ningú t’atura!

Partiu, marxeu quina pudor!

I no torneu a nostra terra

en vostres cavalls de foc

que vostra presència ens aterra

i ens deixa amb el cap ben cot;

perquè ens cremeu tota il×lusió

de fer un país intel×ligent

de Catalunya una nació

un indret "sobresalient"

Deixem les dretes a un costat

i parlem de la més gran:

Ai Elena! On t’has ficat!

Quin barret tan elefant!

És que la Infanta s’hi amagava

quan plorava i badallava

Marichalar xiuxiuejava:

Ostra nena, em cau la bava!

Ai "carinyu" això no em diguis

doncs que sembla que te’n rigui

no em miris, no em provoquis

deixa-ho pels nostres col×loquis.

Casament per recordar

Barcelona va agradar

aquest tema hem d’acabar

i un altre començar:

A la capital francesa

en el costat del riu Sena

va matar-s’hi la Princesa

que estimava Anglaterra,

procedent de tot el món

molta gent la va plorar

i fins el músic Elton John

gran cançó li dedicà.

però ara descansa en una illa

i entre els àngels pot dansar;

Camilla tens el camí lliure

però "reina" ningú et voldrà.

Una altra mort i ben sobtada

la de Teresa de Calcuta,

a vora "Made in Taiwan"

que a tothom agrada tant.

Deixem que descansin en pau

diem adéu a bona gent,

toquem el tema blanc i blau

que teniu tots en la ment.

I es que un bon dia Sarrià

sense estadi es quedà,

per les deutes poder pagar

l’estadi van aterrar.

A Montjuïc es va instal×lar,

moltes grades van tapar,

prou "periquitos"no hi ha

per l’estadi emplenar.

Segons estudis d’un barem

els culers ens aprimem,

i és que ara no "dinàmo"

ara ja només "supàmo",

ensaladilla no comprem

ni la "polka" no ballem,

a Kiev tampoc viatgem

i ni "vodka" ja bevem.

Quan pel Pont Vell vaig passejar

el riu em vaig aguaitar,

per dins el cap em va passar

un negoci per muntar.

Si en el món del cava elaboren,

"Brut reserva" o "Brut nature",

que més noble al Berguedà,

que amb nostra aigua negociar?

I el podríem batejar,

"Aigua Bruta Montsolís"

no ens demani què hi ha

només que és tot del país.

Aquest repàs ja s’ha acabat

esperem que hagi agradat

i fins l’any que ve si déu vol

Bones Festes, Bon Any Nou!

Nina Borràs Ferrer

Isaac Romero Casals

Alumnes de 2n de batxillerat A i B

(2n premi del Concurs de Garrofes de Gironella, desembre 1997)

Gràcies a tu, gràcies al somni

que m’has fet viure

amb tendresa i ardor,

aquest desig impossible de creure.

He entès que el teu amor

no només són quatre paraules,

a dins hi ha un gran cor

que està ple d’esperances.

¿Què són elles?

Són el rebuig, la discòrdia,

la bellesa o l’afany

de conquerir una ànima.

Una ànima cremada de l’espant

que ha viscut un desengany.

Ara ja conec tal remor,

és la noia fent el seu cant.

Estic ben boig

o me n’estic tornant.

Tot això ho fa el teu cor

que m’està enamorant.

Ma vida sense tu

no té massa sentit,

si la vius amb mi

salvaràs mon esperit.

David Pardo Vilardell

Alumne de 4t ESO R

Tornar