SECCIÓ LITERÀRIA:
POESIA:
GARROFES 97
PIMM-PAMM PAÍS! PIMM-PAMM CASA DE BARRETS!"
Conten que en un país de somni
llarga història succeí
i volen que jo us l’expliqui,
doncs engego per aquí.
No és pas fruit de la memòria
sinó l’any que hem d’acabar
escolteu bé aquesta història
que comença per l’Aznar.
Quan a la Moncloa estava
amb sa distingida "ampolla"
en va rebre una gran carta
que "su altessa" hi posava:
"Em plau poder-lo convidar
en l’enllaç de la Cristina,
ai no s’ho prengui amb serietat!
Doncs mon protocol m’hi obliga!
Si vol venir o no, ja ho sap
però no ens vingui fet un drap
s’hi ha d’anar ben clenxinat
i el mostatxo arreglat."
Mentre els dies van passant
la gent es va preguntant:
" com serà el vestit brodat?"
i el petit? Ja en té l’edat!
Quan en la nit de la vigília
ja ens anaven tots ben gats
es varen muntar una orgia
dintre del Gran Hotel Arts,
"Nostru" Pujol cantant "la Flaca"
i el Rainiero "Backstreet Boys"
ens els hi passa la ressaca
convertint-se en "Pet Shop Boys"
I "La Puerta de Alcalá"
ens cantà Farah Dibah
tot fent duet amb Ferrussola
fent soroll amb la cassola.
En el dia quatre d’octubre
de "seda" es vesteix la "mona"
i és que la Infanta més "senzilla"
ja se’ns casa a Barcelona.
Quan sentí el "quiquiriquí"
ja es llevà "l’Urdangarí"
que de pressa es va vestir
pel jaqué poder lluir.
En un Rolls arribà Cristina
sense vel ni gavardina
però portava mantellina¼
ai que n’era de divina!
L’Urdangarín a dins suava
mentre el càmera filmava
interiorment es preguntava
si l’Infanta ja el plantava.
Boda Reial a Barcelona
per alguns ciutat de moda
si hi ha moda o no, no ho sé
però de barrets prou n’hi hagué!
No parlem del de la "Botella"
quina pamela, tan bella...
És que aquell verd impressionava¼
i quina ampolla de cava!
Tot i que ens agradaria
evitar tal gran bestiesa
hem de comentar-vos un fet
que ens ha deixat a tots parats
I és que el PP no ens deixa en pau
i ara ens surten per aquí,
nens "sergent" des de ben xics
militars precoços, au!
Ai! Ai! L’Aznar que ja critica
nostra llei del català,
"Os voy a ser Franco" ha dit¼
vés, fuig d’aquí "malcabrit"¼
Ai! Esperança sens cultura!
Ai! Tossino quina por!
Ai "Cascus", ningú t’atura!
Partiu, marxeu quina pudor!
I no torneu a nostra terra
en vostres cavalls de foc
que vostra presència ens aterra
i ens deixa amb el cap ben cot;
perquè ens cremeu tota il×lusió
de fer un país intel×ligent
de Catalunya una nació
un indret "sobresalient"
Deixem les dretes a un costat
i parlem de la més gran:
Ai Elena! On t’has ficat!
Quin barret tan elefant!
És que la Infanta s’hi amagava
quan plorava i badallava
Marichalar xiuxiuejava:
Ostra nena, em cau la bava!
Ai "carinyu" això no em diguis
doncs que sembla que te’n rigui
no em miris, no em provoquis
deixa-ho pels nostres col×loquis.
Casament per recordar
Barcelona va agradar
aquest tema hem d’acabar
i un altre començar:
A la capital francesa
en el costat del riu Sena
va matar-s’hi la Princesa
que estimava Anglaterra,
procedent de tot el món
molta gent la va plorar
i fins el músic Elton John
gran cançó li dedicà.
però ara descansa en una illa
i entre els àngels pot dansar;
Camilla tens el camí lliure
però "reina" ningú et voldrà.
Una altra mort i ben sobtada
la de Teresa de Calcuta,
a vora "Made in Taiwan"
que a tothom agrada tant.
Deixem que descansin en pau
diem adéu a bona gent,
toquem el tema blanc i blau
que teniu tots en la ment.
I es que un bon dia Sarrià
sense estadi es quedà,
per les deutes poder pagar
l’estadi van aterrar.
A Montjuïc es va instal×lar,
moltes grades van tapar,
prou "periquitos"no hi ha
per l’estadi emplenar.
Segons estudis d’un barem
els culers ens aprimem,
i és que ara no "dinàmo"
ara ja només "supàmo",
ensaladilla no comprem
ni la "polka" no ballem,
a Kiev tampoc viatgem
i ni "vodka" ja bevem.
Quan pel Pont Vell vaig passejar
el riu em vaig aguaitar,
per dins el cap em va passar
un negoci per muntar.
Si en el món del cava elaboren,
"Brut reserva" o "Brut nature",
que més noble al Berguedà,
que amb nostra aigua negociar?
I el podríem batejar,
"Aigua Bruta Montsolís"
no ens demani què hi ha
només que és tot del país.
Aquest repàs ja s’ha acabat
esperem que hagi agradat
i fins l’any que ve si déu vol
Bones Festes, Bon Any Nou!
Nina Borràs Ferrer
Isaac Romero Casals
Alumnes de 2n de batxillerat A i B
(2n premi del Concurs de Garrofes de Gironella, desembre 1997)
LA NOIA
Gràcies a tu, gràcies al somni
que m’has fet viure
amb tendresa i ardor,
aquest desig impossible de creure.
He entès que el teu amor
no només són quatre paraules,
a dins hi ha un gran cor
que està ple d’esperances.
¿Què són elles?
Són el rebuig, la discòrdia,
la bellesa o l’afany
de conquerir una ànima.
Una ànima cremada de l’espant
que ha viscut un desengany.
Ara ja conec tal remor,
és la noia fent el seu cant.
Estic ben boig
o me n’estic tornant.
Tot això ho fa el teu cor
que m’està enamorant.
Ma vida sense tu
no té massa sentit,
si la vius amb mi
salvaràs mon esperit.
David Pardo Vilardell
Alumne de 4t ESO R