La polèmica està altre cop servida. L’informe sobre l’estat de l’educació, augurat per la ministra Esperanza Aguirre, ha saltat als mitjans de comunicació quan l’INCE (Instituto Nacional de Calidad y Evaluación) encara no n’ha elaborat les conclusions. Aquest organisme, però, no ha tingut cap inconvenient a avançar dades a la premsa. A la darrera setmana de febrer i la primera de març, el debat sobre la qualitat de l’ESO i la comparació de percentatges entre les diferents autonomies ha estat constant.

D’una banda l’informe que s’ha configurat a l’Estat Espanyol tan sols ha tingut en compte els continguts i no pas els procediments i actituds, fonamentals a l’ESO. A més a més Catalunya, que és una autonomia pionera en la reforma educativa i que té dins el sistema educatiu alumnes que en altres comunitats ja en són fora (la qual cosa probablement ha de contribuït a fer descendir la mitjana dels resultats), sembla que ha quedat en les darreres posicions.

No és massa agosarat especular que hi ha sectors a qui interessa que es doni credibilitat a aquestes dades. No oblidem que l’actual govern sempre va estar contra la LOGSE quan era a l’oposició. Els defensors i detractors del nou sistema educatiu molts cops amaguen interessos polítics (PSC versus CIU a Catalunya, PSOE versus PP a Espanya)... El polèmic Decret d’Humanitats, que va arrencar llàgrimes a la ministra no fa pas gaire, no deu ser del tot aliè a l’"avaluació". D’aquest aiguabarreig, quan a Catalunya el desplegament de la reforma educativa ja és un fet consumat, els únics damnificats per l’estat d’opinió que se’n deriva són els nois i noies catalans i els centres d’ensenyament secundari de Catalunya que vivim dia rere dia el desprestigi públic de l’educació.

Totes les consideracions i valoracions que es puguin fer són ara per ara prematures. No es coneix cap dels criteris que s’han seguit per elaborar l’informe; més aviat es dedueix que no hi ha hagut criteris: s’han barrejat alumnes de BUP, FP i ESO, no s’ha tingut en compte la procedència social, ni...

Per a qui vulgui autoavaluar-se aquí teniu alguns exemples del qüestionari que s’ha passat als alumnes d’entre 14 i 16 anys (extrets d’El Periódico, 8/3/98):

Matemàtiques: "Tenim 75 metres de corda i l’enrotllem al voltant d’una llauna cilíndrica de 10 cm de radi. ¿Quantes voltes donarem?" (Possibilitats: 119, 150, 110, 100, 200. Respostes correctes 26%).

Castellà: "¿Quin sentit té la frase feta "gozar de buena prensa"?" (Possibilitats:: despertar simpatia, llegir molts diaris, escriure articles, tenir bona salut. Respostes correctes 28%).

Literatura: "Brillaban sus pupilas como dos esmeraldas es:" (Possibilitats: metàfora, personificació, símil o símbol. Respostes correctes 34%).

Ciències Naturals: "¿Com s’anomena la capa terrestre situada immediatament sota la litosfera?" (Possibilitats: mesosfera, hidrosfera, astenosfera, endosfera. Respostes correctes 33%).

¿Com ha anat nois? A banda de considerar si els continguts formen part del vostre pla d’estudis (cosa que no sembla que s’hagi tingut en compte...) no és pas tan difícil.

I sobre els resultats tan negatius en ortografia cal recordar que a Catalunya, a part de la llengua oficial, tenim una llengua pròpia sobre la qual no n’han fet exàmens ni en faran.

Anna Verdaguer Lloro

Directora