Un diumenge a la tarda. Ets a casa i estàs sola. Cansada d'escoltar el mateix disc de sempre decideixes anar cap a la cuina. Obres la nevera i veus que no hi ha res que et vingui de gust. Tanques la porta del frigorífic i et dirigeixes cap a la saleta. Un cop allà et deixes caure sobre el sofà sense controlar els moviments de les teves cames que fan trontollar la tauleta. Amb el comandament en la mà dreta i el cap recolzat en l’altra, prems botonets sense saber ni quins són. En un canal fan un d'aquells concursos horrorosos on les presentadores llueixen orgulloses horribles vestits; en un altre, un documental sobre els elefants de la selva de Garamba. Continues buscant alguna imatge que et cridi l’atenció però al final, et quedes amb aquella pel×lícula que has vist desenes de vegades.

Quan et despertes t'adones que t'has adormit i penses "aquesta pel×lícula m’avorreix". Et rentes la cara i tornes cap a la cuina. La teva mare ja ha arribat i està preparant el sopar. Es queixa de la teva droperia. Tu li dius que és diumenge i que és dia de descansar. Acabeu discutint i te’n vas a dormir d’hora. Dius que estàs cansada i, en realitat, no has fet ni brot en tot el dia.

Ja és dilluns. T‘has llevat tard. Mentre et prepares l’entrepà, la llet, que ja bull, surt del tupí i embruta tots els fogons. Tot et surt malament. Se‘t trenca la cremallera de la maleta. Quan per fi surts de casa t'adones que t'has deixat un treball sobre la taula de l'ordinador. Apa! Ara la profe no et creurà i es pensarà que no fas els deures. No pots tornar enrera, és massa tard. Portes un mal rotllo a sobre impressionant i per si no fos poc ara et toca aguantar el rotllo d’aquella que no calla mai i que expulsa de seguida. Quin matí! Quan per fi és l’hora del pati un company et recorda que has d’anar a reunió de delegats per parlar de la festa de Sant Jordi. A tu no t’interessa perquè trobes que és una diada avorrida i sobretot molt pesada si no tens qui et regali la rosa. Penses que només val la pena per no fer classe. Arribes al migdia a casa amb una gana que et mors i et trobes una nota que diu "Fes-te el dinar. A la nevera hi ha de tot. Vindré tard.". Aconsegueixes fregir-te algunes croquetes sense cremar la cuina. Encara tens gana però "passes" de tornar- te a aixecar.

Tornes a classe i la companya del costat et diu que fas pudor de fregit i tu li contestes de mala manera. Ella calla i no gosa dir-te res més en tota la tarda. T’has passat potser ? En sortir de l'institut t’adones que el noi que t'agrada no t’ha saludat. L’estàs mirant i ell se n’adona. Passa la profe d’idioma i també ho veu. Passes vergonya i decideixes marxar. Tornes a ser a casa. Agafes el paquet de donuts i "okupes" el sofà. Mires la telenovel×la que havies programat per gravar al migdia.

Truquen al telèfon. Què oportuns, no?

És la teva veïna que et demana que li facis un cangur. Tu li dius que sí, però no és pas perquè t'agradi la seva nena repel×lent, ho fas perquè la dona paga bé i necessites les peles pel concert del teu grup preferit.

Et canvies perquè has d’anar al gimnàs. Allà sues i et canses moltíssim. Val la pena, però. Uns quilets menys no t'anirien malament encara que la teva mare et digui que ja estàs bé. Tornes a casa i et dutxes. Vas a sopar i el teu pare vol mirar un reportatge horrible a la televisió i la teva iaia rondina perquè la sopa que ha fet la teva mare no és tan bona com la que fa ella. Et treus el plat de la taula i te'n vas cap a la teva habitació. " Bona nit".

Per fi!!! T’estires a sobre el llit i penses. Et preguntes si això que et passa a tu també ho pateixen les altres noies de setze anys o només ets tu la desafortunada a qui les coses no li surten com voldria. Has passat èpoques dolentes però la dels quinze-setze anys és criminal. I a sobre diuen que l'adolescència dura fins passats els vint!! No ho aguantaràs pas!!!

T’adorms. El dimarts és igual que el dilluns. El dimecres és igual que el dimarts, que també és igual que el dilluns. El dijous és diferent que el dimecres i per tant també ho és del dimarts i del dilluns.

Al matí vas cap a la dutxa i veus per la finestra que fa sol. L'aigua surt gelada."Comencem molt bé el dia" et dius per dins. Quan per fi t'has vestit el teu pare, que et veu, critica la teva forma de vestir i tu li dius que si s’ha tornat carrossa no és el teu problema. L’ofens i et sap greu. Bé, no massa. Esmorzes ràpid. Li demanes mil peles a la iaia i ella, com sempre, te les dóna. Sembla que t’està passant la mala lluna...

Arribes a classe i en entrar veus que damunt la teva taula hi ha una... No t’ho pots creure! És una rosa!!! Vas corrent fins a la segona fila, que és on seus i te la mires. L’agafes. Et punxes. Llàstima, ara que tot anava tan bé! L’olores.

Somrius. Això no és tot. Hi ha una carta! A fora del sobre hi ha el teu nom escrit en lletres majúscules. Intentes obrir-lo amb delicadesa, però acabes estripant-lo amb molta energia. En treus un full blanc. Hi ha unes paraules escrites:

"M’he adonat de com em mires. Jo també ho faig quan tu no em veus. Em sembla que m’he enamorat. Feliç dia de Sant Jordi. Ja ens veurem més tard".

Ho llegeixes i penses que potser les coses canviaran a partir d’aquest moment i que, qui sap... pot ser que aquesta Diada avorrida i pesada es converteixi en un dels millors dies de la teva adolescència.

Surts de la classe amb la rosa a les mans, tot caminant pel passadís...

Marta Giner Joaquín, 4t ESO, 1r Premi.

Tornar