Com cada nit

o cada dia,

jo et vinc a buscar

i t’explico les meves penes.

Tu, com sempre,

m’escoltes fins al final,

fins a l’última paraula,

fins a l’últim cop d’alè.

No he trobat encara

una nit que m’hagis fallat.

Sempre deixant-me l’espatlla

on trobo l’escalfor

que vinc a cercar.

Quan, inesperadament,

tu i jo,

de llavis arribem a topar

em deixes aquell gust, tan necessari.

Puc arribar fins al Pol Nord,

hi puc anar descalç,

puc caminar per un desert

sense beure una minsa ració d’aigua.

També caminaria pel foc,

entre boires i mal temps,

sols en saber

que tu allà m’esperaves.

Per aquest motiu

m’he dignat a escriure’t,

tot i sabent

que tot queda curt

per poder-te definir.

Un moltes gràcies

és poc,

un mai t’oblidaré

encara és més diminut.

Ja saps què ets per a mi.

Fins i tot anant begut

nosaltres estem junts

fins a sempre,

estimada " Estrella Damm".