Catalunya pàtria meva,

ets l’orgull del meu pensar,

ets la meva ànima estimada,

ets el meu cant espiritual.

Si mai de tu m’apartessin,

el meu cor no et voldria deixar,

doncs, llavors deuria ma vida,

per poder-me aquí quedar.

Ets tu la meva vida,

és per tu que la vull lluitar;

doncs la terra catalana,

és l’orgull del català!

Que aquells que sang vessaren,

per poder-te defensar;

i aquells que amb la falç sembraren,

per poder-te fer enlairar;

són els qui criaren el poble Català!

Quatre barres enrogides,

un escut per mai oblidar,

és la Senyera Catalana,

de genolls la vull besar.

Mil tradicions recordades,

que provenen dels avantpassats,

mil tradicions ara celebrades,

i demà encara se’n recordaran!

Nostra dansa en rotllana,

que les mans ens fa enlairar;

catalans de totes bandes,

catalans units de mans.

Paraules catalanes,

que ressonen per mon cor;

com melodia refinada,

pel cant d’un rossinyol.

Catalunya pàtria eterna,

l’últim plor, et vull dedicar;

i amb el sospir amb què m’acomiadi

aquell que el vent se’n durà podràs llegir:

"Visca la terra Catalana,

Aquella que jo em vaig estimar,

Que per mi; mai morirà!"