CATEGORIA A– NARRACIÓ

1r PREMI

Autora: Anna Ventura

Pseudònim: Joana la Negra

Títol: LES HERBES DE SANT JOAN

Avui és Sant Joan, i de bon matí la padrina em féu beure un got d'aigua en dejú, em deia que em guardaria d'embruixament. No en tingué prou amb el got d'aigua que per esmorzar em féu menjar una truita de fonoll, que també guarda d'ésser embruixat; tot plegat em semblava una exageració, però a casa sempre havia sentit dir: "Sant Joan traieu-me la por del davant"

El padrí i el meu germà pujaven el bestiar de llana a la muntanya, perquè hi passés l'estiuada. El meu pare segava el blat per allò de: "Qui per Sant Joan no ha segat té el pa amenaçat" i jo, per no ser menys, vaig anar a collir herbes aromàtiques per fer la creu que la padrina penjarà al portal de casa, per tal que ens guardi dels mals. La creu estarà penjada tot l'any, fins al Sant Joan vinent que la tirarem a la foguera i la substituirem per una de nova; ja ho diu la dita: "Les herbes de Sant Joan, tenen virtut tot l'any" .

De sobte, tot omplint el cistell d'herbes, en arribar a les Goles de les Heures, lloc que m'havia prohibit d'anar la padrina, em sentí una mà sobre l'espatlla que em féu aturar de cop. L'ensurt no em deixava tombar el cap per veure de qui era aquella mà de dits llargs, arrugats i d'ungles brutes i fastigoses. Poc a poc vaig poder girar el cap i descobrir un rostre d'una dona vella, arrugada, d'aspecte deixat i amb un vestit negre. Una mà li reposava sobre la meva espatlla, però a l'altra hi portava un cistell replè d'herbes i amb un gat negre ajaçat a sobre d'elles.

En aquell moment vaig recordar el que sempre m'havia explicat la padrina de les bruixes. M'havia dit que eren les culpables de matar el bestiar, de les males collites, de fer pedregar, ploure o tronar, de provocar golls, d'emmetzinar els nens..., en definitiva, de totes les desgràcies que han passat i que han de passar, i que els gats negres eren el dimoni.La vella em digué: No t'espantis fadrina, no sóc cap bruixa, però sí que fujo d'aquells que ho pensen; tan sols sóc una vella remeiera que busco herbes per fer ungüents per curar la gent dels pobles. Mira que hi porto al cistell: fulles de boldo, cua de cavall, dauradella, gram, herba de St. Joan, romaní; totes elles serveixen per curar el mal de fetge. També porto flor d'alfals, cama roja, herba de sang, ortiga blanca, orella de llebre; totes aquestes serveixen per depurar la sang. Jo només vull curar aquelles persones que estan malaltes, no vull fer mal a ningú, i tothom vol fer-me'n a mi.

Ara ja no trobo a ningú que vulgui aprendre a fer aquests ungüents. A mi m'ho va ensenyar la meva mare i la seva amiga la Matamoros, però soc vídua, sense fills ni casa i visc gràcies a la caritat que em fan. Un cop jo mori la meva ànima no trobarà la pau, perquè no hauré estat capaç d'ensenyar i explicar els remeis casolans a ningú i tothom del meu voltant morirà.

Potser tenia raó la vella. No m'ho vaig pensar dos cops i vaig demanar-l'hi que m'expliqués totes les fórmules i pocions màgiques que sabia fer, que jo en seria la seva successora. Ens vàrem asseure al costat de la Riera de Merlès, a l'indret conegut com les Goles de les Heures, i la vella començà a recitar, recitar i recitar totes les fórmules i malalties que era capaç de curar. De sobte, un cop d'aire va provocar un fort remolí d'aigua que pujà fins on estàvem assegudes i xuclà a la vella fins que va desaparèixer del tot.

A partir d'aquell moment una força màgica no em deixava veure el camí per tornar a casa, sinó que només veia un camí estret i ple de gent malalta, una veu que em repetia que jo era la responsable que tota aquella gent visqués. El meu cistell d'herbes aromàtiques per fer la creu desaparegué juntament amb la vella, només hi quedà al meu costat el cistell d'ella amb el gat negre ben ajaçat.

Vaig adonar-me que a partir d'aquell dia ja no tornaria a penjar més la creu de St. Joan a la porta de casa; les bruixes no existien, només eren dones que tenien uns coneixements de medicina natural.

La meva família continuava escridassant-me: Bruixa, més que bruixa!. Agafeu-la i tortureu-la, perquè confessi qui l'ha ensenyat. Però em vaig poder escapar tot maleint el poble i la meva pròpia família; pobres ignorants que volen trobar explicació a totes les desgràcies que passen.