CATEGORIA C – NARRACIÓ

2n PREMI

Autora: Marta Giner

Pseudònim: La Padrina Josefina

Títol: SOCARRIM D’AMOR

Una mica de llimona, unes gotes de vi blanc i ja estarà llest. Ella també està a punt, com el pollastre. S' ha posat aquell vestit blau tant llampant, vol causar una bona impressió. Mentre para la taula pensa com serà la nit. Primer soparan i si els ve de gust aniran a ballar a la sala que hi ha davant mateix de casa. Truquen a la porta. Ja ha arribat ? Però si encara és massa d' hora !! El pollastre no està apunt !! Sense pensar-s'ho va corrents a obrir i quan és davant del mirall de l' entrada es torna a mirar i es retoca els cabells.

Ella el convida a passar al menjador i li ofereix unes copes per fer temps. Seuen en un dels sofàs i parlen de coses molt absurdes però que a ells els fa molta gràcia. Riuen i no paren de tirar-se floretes l' un a l' altre. El pollastre que es va fent a foc lent a dins del forn desprèn una olor molt i molt agradable. Però quan comencen a sopar, la conversa es transforma; és una mica estranya. Pel que sembla ell s' ho ha repensat i no vol seguir amb aquesta història. Ella però, no ho acaba d' entendre i de seguida ell s' adona que la noia està molt encesa. A la cassola el pollastre es cou amb energia a un foc molt viu mentre la parella discuteix. Cada cop augmenta el to del diàleg i les paraules d' amor es converteixen en insults. El pollastre està ben cuit i cada cop es va coent amb més energia. De sobte ella esclata a plorar mentre la carn que té a dins del forn comença a despendre un suc cada cop més oliós. Ell pobre, ja no sap què fer. Potser l' ha basada dient- li tot el que sentia però era la veritat i no li podia ocultar més mentides. Al final, sense saber ben bé el que fer agafa la jaqueta i la bufanda i es dirigeix cap a ella. Li diu que el sopar, bé, l' aperitiu ha estat molt bé però que ja no té sentit continuar amb aquella situació. Diu que els cal pensar i meditar el tema i que potser més endavant podrien tornar junts. Ella deixa de plorar i tot aixecant-se li clava un mastegot que al noi li costa tornar a posar la cara recta. Ella li assegura que no la tornarà a enredar mai més. El pollastre cada cop es va coent més i més però ella no hi pensa. De sobte, ell s' aixeca i d' una revolada agafa la porta del menjador i surt amb molta rapidesa i amb cara de pocs amics. Pel passadís deixa anar uns renecs que s' acaben amb un cop de porta sec i sorollós. Ella, encara amb la ràbia al cos s' adona que li arriba una forta pudor i va corrents fins a la cuina i obre la porta del forn. El pollastre s' ha cremat.