EL MAR: EXTENSIÓ I PROFUNDITAT

No deixa de ser curiós que un planeta anomenat Terra estigui cobert d'aigua en un 71% de la seva superfície, que es de 510 milions de Km2, la qual cosa significa que uns 361 milions de km2 es troben sota el mar. En les parts més profundes se superen els 10.000 m de fondària, essent la mitjana de 3700 m.
Pel que fa a la nostra mar, la Mediterrània, la superfície és aproximadament de 2.5 milions de Km2, una fondària mitjana de 1500 m, donant cabuda a uns 3.7 milions de Km3 d'aigua. Comunica a l'oest amb l'oceà Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar i a l'est, de manera artificial, per mitjà del canal de Suez amb l'Indic. El contacte amb el mar Negre, al nord-oest d'aquesta àrea, es realitza a través de l'estret del Bòsfor.
Mediterrani significa mar entre muntanyes, a causa de la seva configuració en forma de cubeta estreta i allargada. El contorn, amb nombroses entrades i sortides, ha suposat una gran interrelació de l'espai marí i l'espai continental. com a conseqüència hi ha hagut una gran adaptabilidad de l'home a aquesta vida litoral: se l'ha anomenat "mar dels homes" o mare nostrum.
La profunditat mitjana del mar Mediterrani és d'uns 1500 m. Les simes més grans es localitzen a la conca del mar Jònic, que es troba entre Itàlia, a l'oest i Grècia a l'est, i arriben a fer poc més de 5000 m. Planes abissals d'entre 2500 i 3500 m són més freqüents tant a la conca oriental com a l'occidental. A l'estret de Gibraltar, on s'uneixen el Mediterrani i l'Atlàntic, la profunditat és de 330 m i a l'estret de Dardanels, que constitueix el pas cap el mar Negre, el fons només és de 40 m.

BIOLOGIA MARINA

La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l'home, i encara que s'hi navega i s'hi pesca des de fa milesr d'anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d'aquest temps no ha estat més que superficial. A mitjan segle XIX, la creença que a partir d'uns quants centenars de metres ja no hi havia vida possible (a causa de les altes pressions i, probablement, per la manca de llum i per les baixes temperatures) va empènyer significativament les primeres expedicions oceàniques importants. De fet, es tnien proves indirectes de l'existència d'animals a grans fondàries (incrustats per exemple en els cables telegràfics transoceànics recuperats per fer la seva reparació), però les conclusions precipitades d'alguns naturalistes prestigiosos, com ara Forbes i el conservadurisme de la majoria d'institucions acadèmiques, van allargar més del compte aquestes idees.
Les primeres expedicions científiques oceàniques van fer augmentar espectacularment les llistes d'espècies de la fauna i la flora marines. Com que es capturaven nombroses espècies a totes les fondàries en totes les mars, es va passar ràpidament a creure que la mar era una mena de terra promesa: actualment, encara es estesa la creença que la mar podrà solucionar la fam al món, i aquesta idea es troba sovint en la base de discursos polítics que denoten més que pura demagògia, ignorància.
Actualment se sap que la producció marina de recursos renovables explotables és més aviat reduïda. La producció mitjana dels oceans mundials és tan baixa com la de les zones terrestres subdesèrtiques. De fet, l'explotació mundial dels recursos renovables marins correspon a la d'una petita fracció de la superfície total dels oceans: la de les plataformes continentals (prop d'un 10% de la superfície dels oceans) i les d'unes poques zones localitzades als marges orientals dels principals oceans, on afloren aigües superficials (Califòrnia, el Perú, Sud-àfrica, NW d'Africa), que representen tan sols el 0.1% de la superfície total dels oceans. En aquestes aigües es captura el 50% de la pesca total mundial, la qual, d'altra banda, representa només el 0.07% de la producció primària marina. Aquest percentatge tan reduït és el que fa pensar que les mars són desaprofitades, ja que la relació entre els productes alimentaris extrets dels continents i els que s'extreuen dels oceans és de 50:1.

Producció neta terrestre: 300 g C/m2/any: boscos 400 C/m2/any; conreus 350 C/m2/any; estepes 200 C/m2/any.
Producció marina: 100 C/m2/any. Podríem dir que la major proporció de les extensions oceàniques són equivalents a un desert.