VARIACIONS ESTACIONALS A LA MEDITERRANIA

 

Els canvis climàtics que es produeixen a l'aigua de mar deguts al pas de les estacions hi afavoreixen o impedeixen la circulació vertical (de fons a superfície). Però, per què és tan important aquesta barreja i a quines èpoques de l'any es dóna?
A la mar hi ha una distribució totalment oposada de llum i nutrients (fósfor, nitrogen, carboni, silici...). Un 17% de la llum que arriba a la superfície de l'aigua es reflecteix i la resta es pràcticament absorbida en els 100 primers metres. Els nutrients s'acumulen al fons per acció de la gravetat. Els organismes fotosintètics necessiten llum (fitoplàncton) i nutrients per la seva subsistència. Com que la llum només penetra fins als 200 primers metres, el fitoplàncton ha de viure prop de la superfície. Si no hi ha un transport de nutrients del fons fins a la zona on hi ha llum, el fitoplàncton no es pot desenvolupar. Per això és tan important que es produeixi la barreja d'aigua superficial i del fons, per posar en contacte els nutrients amb la zona il·luminada.

Però com es produeixen aquest canvis al llrg de l'any?

Hivern
Fa fred. Els vents són poc freqüents. L'aire fred refreda l'aigua superficial que s'enfonsa en fer-se més densa. D'aquesta manera s'aconsegueix un refredament uniforme de la superfície i del fons. Encara que els nutrients pugen, el fitoplàncton no es desenvolupa perquè no té gaire llum.

Primavera
Els dies són més llargs i, alhora els vents són més freqüents. Aprofitant que les aigües s'han barrejat durant l'hivern i que tenen la llum suficient, el fitoplàncton té un creixement màxim. L'aigua superficial s'escalfa i comença a formar termoclina.

Estiu
Fa molt bon temps i sovintegen les calmes. L'aigua superficial és molt més calenta que la del fons. La termoclina (capa que separa aigües de temperatures diferents i, per tant de diferents densitats) impedeix que les aigües del fons i de la superfície es barregin. El fitoplàncton no es pot desenvolupar.

Tardor
Els vents són més freqüents, i baixen les temperatures. L'acció del vent i del fred fa que les aigües superficials i del fons es posin en contacte; es trenca, així la termoclina. Com que encara hi ha llum, el plàncton es pot desenvolupar.