1. Talc
2. Guix
3. Calcita
4. Fluorita
5. Apatita
6. Ortosa
7. Quars
8. Topazi
9. Corindó
10. Diamant

Utilitzem l'escala de Mohs per esbrinar la duresa d'un mineral desconegut. Si un dels minerals de l'escala ratlla el nostre mineral això vol dir que aquell és més dur que el nostre, si és el nostre qui ratlla el mineral de l'escala sabem que el nostre mineral és més dur i si tots dos es ratllen vol dir que tenen la mateixa duresa. 
 

Hi ha alguns objectes comuns que ens poden ajudar a determinar la duresa relativa d'un mineral. D'aquesta manera si un mineral és ratllat amb l'ungla vol dir que la seva duresa relativa és inferior a 2,5 i si és ratllat amb un ganivet o bé amb un tros de vidre vol dir que és inferior a 5,5. El quars, que és un mineral molt abundant, ens pot servir de referent per saber si el mineral problema té una duresa inferior o superior a 7.

El talc és el mineral més tou i es ratlla fàcilment amb l'ungla. Té un tacte untuós, com el sabó (per això en alguns llocs se'l coneix popularment amb el nom de sabonet). Esmicolat esdevé les pólvores de talc i es fa servir com a càrrega en pintures, gomes i plàstics. És un silicat de fórmula Mg₃Si₄O₁₀(OH)₂

El guix és també un mineral tou que s'identifica fàcilment perquè es ratlla amb l'ungla. Es pot presentar de diverses formes: cristal·litzat (anomenat selenita), fibrós, massiu, alabastre. S'utilitza en la construcció, en medicina, en cosmètica i per a fertilitzants. La varietat de guix alabastre es treballa per a obtenir-ne objectes decoratius. El guix també pot aparèixer en forma de concrecions que reben el nom de roses del desert i que són apreciades en el món dels col·leccionistes per la seva bellesa. És un sulfat de calci hidratat de fórmula CaSO₄ . 2H₂O

La calcita és un mineral molt comú ja que és un dels principals constituents de les roques sedimentàries, principalment de les roques calcàries, i d'algunes de metamòrfiques com el marbre. No pot ser ratllat amb l'ungla ja que la seva duresa és una mica superior. Es presenta de formes diverses, generalment de color blanc o incolora, però sovint amb impureses que li donen diverses tonalitats. Una prova definitiva per a determinar-la és la seva reacció positiva amb àcid clorhídric, la qual produeix bombolles de diòxid de carboni sobre la seva superfície. És el mineral formador de la majoria d'estalactites i estalagmites. Una de les varietats amb què apareix la calcita és l'anomenada espat d'Islàndia, molt transparent, incolor i amb una gran birefringència. La calcita és utilitzada en la construcció, per a l'obtenció de ciment, de calç... És un carbonat de fórmula CaCO₃

La fluorita és un mineral del grup dels halurs. Presenta una gran varietat de colors des d'incolora a violeta, verda i groga. Mostra fluorescència amb llum ultraviolada i alguns exemplars són termoluminiscents, és a dir, emeten llum quan són escalfats. La fluorita és utilitzada en l'obtenció d'àcid fluorhídric, un àcid molt utilitzat en la indústria química. També s'utilitza en els alts forns ja que ajuda a la fosa del ferro. La seva fórmula és CaF₂

L'apatita és el nom d'un grup de minerals el més conegut dels quals és la fluorapatita, un fosfat càlcic amb fluor. L'apatita constitueix l'estructura de les nostres dents i ossos la qual cosa fa necessària una ingesta diària de fluor, fòsfor i calci. L'apatita constitueix una etapa clau en el cicle del fòsfor a la Terra. La trobem sovint en roques ígnies i metamòrfiques però de forma poc abundant. Apareix, però, formant grans cristalls en filonianes com les pegmatites. El seu color és variable tot i que predominen les formes transparents, vedoses i blavoses. L'apatita s'utilitza com a fertilitzant i també com a pedra preciosa, tot i que és molt tova. La seva fórmula és Ca₅(PO₄)₃F. 

L'ortosa és un tectosilicat del grup dels feldspats, concretament un aluminosilicat potàssic. Es presenta amb una coloració variable: transparent, blanca, rosada... La ratlla és blanca. S'utilitza en la fabricació de porcellana. La seva fórmula és K(AlSi₃O₈).

El quars és el mineral més comú de la Terra. El podem trobar amb una gran varietat d'aspectes i colors però sempre amb una duresa de 7 a l'escala de Mohs. Són varietats de quars el sílex, la calcedònia, l'ametista, el jacint de Compostel·la i l'ull de tigre. Quan apareix ben cristal·litzat rep el nom de cristall de roca. Apareix en múltiples roques però sobretot en el granit, el gneis, les quarsites i en gresos quarsífers. En pegmatites poden aparèixer grans fenocristalls de quars. La sorra rica en quars s'utilitza per a la fabricació del vidre. La seva fórmula és SiO₂.

El topazi és un aluminosilicat amb fluor que trobem associat a roques ígnies silíciques (granits, riolites, pegmatites). És considerat una gemma i, tot i poder presentar una diversitat de colors, el seu color més habitual és el groc de palla. És un dels silicats de més duresa juntament amb el beril·le o aiguamarina. La seva fórmula és Al₂SiO₄(F,OH)₂.

El corindó és un òxid d'alumini. És un del minerals més durs que trobem a l'escorça terrestre, només superat pel diamant. La varietat vermella del corindó (provocada per la presència de crom en els cristalls) rep el nom de robí i les varietats que presenten altres coloracions reben el nom de safirs. Donada la seva duresa el corindó s'utilitza com a abrassiu i els exemplars ben cristal·litzats s'utilitzen en joieria com a pedres precioses. La seva fórmula és Al₂O₃.

El diamant és el mineral més dur de tots. És carboni cristal·litzat que s'ha format a elevades temperatures i pressions. Quan aquests diamants, de manera lenta, avancen cap a la superfície terestre des de les zones profundes on s'han format (a més de 150 km de profunditat), pateixen un metamorfisme invers que els provoca un canvi en la seva estructura cristal·lina que es tradueix en un canvi en les seves propietats: així es forma el grafit. Els diamants apareixen a la superfície terrestre inclosos dins de roques volcàniques anomenades kimberlites de les quals, per acció dels agents geològics externs, poden despendre's i acumular-se en dipòsits al·luvials. Els diamants són utilitzats en joieria i la indústria com a abrasius. La seva fórmula és C.