Els Carrers  
   
En aquella època els carrers eren de terra, ja que no estaven asfaltats i només tenien voreres i la resta de carrer era de sorra i petites pedres. No hi havia moltes cases i les que hi havia estaven envoltades de patis i horts. Com que no hi havia cases amb grans condicions, la gent acostumava a viure en cases on hi havia corrals, cellers, pallisses i així aprofitar-ho tot el que tenien a mà. Els carrers es veien marcades pels carros dels pagesos.

 

. Carrer Robí (1960)
Els carrers eren el lloc on es reunia la gent, els veïns, on jugaven els nens, allà es feien les festes dels barris, les festes populars i les celebracions religioses, ja que no hi havia diners per fer-les a un altre lloc, però això era com més familiar perquè tothom es coneixia i eren com una gran família. Totes aquestes reunions de veïns, les festes, etc. es feien per distreure's la gent ja que no tenien televisió, només tenien la ràdio. Aleshores sortien a prendre la fresca pels carrers i així es trobaven amb la resta de veïns i feien les seves tertúlies i els servia de distracció.
. Carrer de la Perla (1960)
A certes hores del dia al carrer no es veia ningú perquè la gent treballava fins a molt tard i a vegades no tenien temps de sortir i els nens havien d'estudiar. Solien desplaçar-se caminant, en carros tirats per cavalls o en bicicleta i aquelles persones que tenien una mica més de diners es permetien el luxe de comprar-se un cotxe de gasolina, com era un sis-cents.
Les façanes de les cases eren bastant pobres, és a dir, eren llises, no estaven pintades sinó que es veia el ciment i en la majoria es podien veure els tubs per on baixava l'aigua, els cables de la llum, etc.

. Carrer Berenguer (1963)