L'Escola
. Representació teatral de nenes de l'escola (anys seixanta)
L'edat en que es començava a anar a l'escola era entre els 4 i 6 anys tot i que si no tenien transport hi anaven quan podien. Normalment, a no ser que algun noi (ja que les noies no feien estudis superiors) anés a fer el batxilerat o a la universitat, s'acostumava a acabar el període escolar als 12 o als 14 anys, encara que als pobles moltes vegades es deixava abans per ajudar als pares al camp. Només una minoria estudia el batxillerat i, per tant, té accés a les carreres universitàries mentre que la gran majoria només aprèn uns coneixements molt bàsics.
La forma interna de l'escola no estava dividida per cursos, com ara, abans tots anaven junts, tant els nens de 6 anys com els de 14 per tant les classes eren molt nombroses tant en les escoles públiques com privades el nombre d'alumnes oscil·lava entre 80 i 90 per un sol professor que tenia la carrera de magisteri. En moltes ocasions aquest (o si es tractava de nenes, una professora) era el que s'encarregava de tota l'escola. Aquest per fer més fàcils les classes, agrupava els alumnes segons la seva edat i el seu nivell acadèmic, així que, mentre el grup dels més petis aprenien les lletres, el grup dels més grans ja llegeixen. Les classes del matí duraven de 9 a 12, s'anava a dinar a casa i a la tarda de 3 a 5. Durant el matí es feien classes més lectives, s'escrivia i s'estudiava: gramàtica, geografia i història d'Espanya ( molt especialment les "Grans gestes de la història d'Espanya, quan era un Imperi"), aritmètica, geometria,... A la tarda es feia el que se'n deien les labors que, per a les noies, sobretot, era aprendre les tècniques de la confecció: cosir, brodar, vora foradada,...
Així doncs, a l'escola franquista l'ensenyament esdevé profundament sexista: les nenes són educades per ser esposes i mares, mentre que es descuiden altres aspectes, i els nens aprenen valors patriòtics relacionats amb la "Formación del Espiritu Nacional" (FEN)
. Conferències religioses a les escoles
El mobiliari de les
aules consistia en pupitres de fusta on s'asseien dues persones, una pissarra
ben grossa, estris com el tinter i la ploma,...
El Sr.Mestre tenia una taula dalt d'una tarima i un armari per ell. Quan
era l'hivern es posava una estufa de llenya al mig de la classe i els
alumnes portaven llenya per esclafar l'ambient.
A les escoles hi havia un economat portat per dos dels alumnes més
grans que es renovaven cada mes. Cap a mitja tarda, els nens rebien a
l'escola un àpat que ja venia a ser el berenar. L'estat subministrava
a les escoles uns pots de llet en pols, així bevien llet juntament
amb un tros de formatge
Grup escolar dels Monjos. Nenes (anys seixanta)
La religió anava a càrrec del capellà del poble, aquest venia un cop per setmana. L'església tenia una forta influencia en l'àmbit de l'educació. La missa i la confessió formaven part de les obligacions dels estudiants.
Quan els nens es portaven malament a classe, es prenien mesures bastant dràstiques: se'ls castigava de cara a la paret de genolls, o fins i tot, el professors feia posar els dits de l'alumne castigat i amb un regle (que també anomenaven "puntillo") els hi picava.
Un altre fet que cal destacar sobre els continguts que es donaven segons el sexe és que, a l'escola dels nens els feien cantar l'himne de "Cara al Sol" quan posaven la bandera espanyola al matí abans de començar les classes, i a l'acabat mentre retiraven la bandera. A les classes era normal trobar un retrat del Generalíssim Franco i també una creu del Sant Crist.
Fotografia nens de la família a l'escola. Els Monjos (1961)
. Fotografia nens de la família a l'escola. Berlanga (Badajoz) (1961)