L'Església |
|
|
|
Durant
la postguerra l’església tenia un paper molt important, ja que era un
dels suports més influents que tenia Franco dins la societat. El control
que aquesta exercia sobre el poble era: com havia de ser la vestimenta
de les dones (criticava els vestits escotats, la llargària dels vestits,
els quals havien de tapar braços i cames no es podien mostrar, l'ús de
maquillatge,...), de les parelles que no podien tenir mostres d'afecte
ni en públic ni fora del matrimoni, les joves havien d'anar acompanyades
de "carrabines" per evitar "las possibles tentaciones del
maligno" i si les parelles no passaven per la vicaria estaven en
el punt de mira de la societat i per tant, eren rebutjades. Els matrimonis,
els divorcis, els batetjos a la zona republicana eren invalidats, i els
primers i els últims van haver de celebrar-se de nou per l'església després
de la guerra i la victòria del bàndol franquista. Van ser famosos els
batetjos col·lectius, i a les comunions era obligatori que les nenes portessin
un vel per tapar la cara i un vestit llarg, a mes a més, si abans de la
comunió hi havia alguna desgràcia familiar, la nena havia de celebrar-la
sola i vestida de negre, i els nens sols també. Les famílies més pobres
aprofitaven el casament d'un fill per casar-ne més d'un el mateix dia,
com poden observar a la fotografia número 1 on dues parelles s'han acabat
de casar juntes el mateix dia. El divorci "en teoria" estava
prohibit, però a la practica les famílies riques podien aconseguir l'anul·lació
del matrimoni pagant una quantitat considerable de diners. Actes com l'avortament
també estaven prohibits per l'església, encara que d'amagat se'n realitzaven.
|
|
Casament de dues parelles per l'església el
mateix dia, de dos membres d'una mateixa família (1959). |
On
l'església va tenir molta més influencia va ser en l'educació: a les escoles
es dedicava una hora diària de religió, els nens tenien l'obligació de
confessar-se un cop per setmana, d'aquesta manera tenien més control sobre
les famílies i per tant, més poder sobre elles per inculcar la doctrina
franquista.
A
part de l'obligació d'assistir cada diumenge a la missa oficial, també
era obligació celebrar els diferents actes de la religió catòlica com
per exemple: la Quaresma, Rams, l'Advent, la realització i participació
col·lectiva a les processons, la benedicció de la palma. Encara que altres
festes religioses com el Carnestoltes van ser suprimides del calendari
a causa de la seva significació de disbauxa i descontrol popular, la qual
cosa era inadmissible pel règim; tot i així en alguns llocs d'Espanya
es realitzava la festa d'amagat.
|
.
Comunió en comú de totes les nenes del poble a l'església
parroquial de Santa Margarida i els Monjos (1954) |
|
La
separació per sexes que imposava l'església es veia reflectida en qualsevol
àmbit de la vida quotidiana com podia ser a l'escola o a la mateixa església
on seien nens i nenes, homes i dones, per separat, uns a la dreta, normalment
els homes, i les dones a l'esquerra, en el cas de església, a les escoles
estaven dividits per aules.
|
|
Comunió
a Palma de Mallorca a finals dels 50. |
El
control que impartia l'església sobre la gent del poble a favor del règim,
no era un altra que la de accentuar la por que sentia la gent respecte
la situació tan conflictiva que estava vivint Espanya en aquella època.
Tot i això, l'església realitza aquesta tasca a favor del franquisme per
rebre a canvi una situació de privilegi per poder controlar i sotmetre
la societat a la seva voluntat sense cap tipus de problema i impediment
per part del govern, i d'aquesta manera aconsegueixen impregnar la societat
dels valors del nacionalisme, i imposar una onada de puritanisme.
|
Processó de Santa Margarida portant el pas tot dones a finals del
50. |
|
Era
tan forta la influència i repressió de l'església que les seves normes
d'imposició sobre el comportament i vestimenta de la gent arribaven més
enllà, a les `platges quedava completament prohibit l'ús de peces de bany
"indecents", s'exigia que el banyador cobris el pit i l'esquena
de les dones i que portés faldilla, i els homes havien d'anar amb pantalons
d'esport, i alhora de prendre el sol era obligatori l'ús del barnús. Tampoc
era permès anar a prendre alguna cosa a qualsevol bar de la platja tan
sols amb el vestit de bany.
Bé,
en definitiva podem dir que l'església va ser un dels pilars sostenidors
del règim franquista i de la seva manutenció en el poder gràcies a aquesta
unió d'ambdós per aconseguir un mateix objectiu: el control i el poder
mitjançant la repressió i la por, com a armes per enderrocar i enfonsar
un poble assedegat de llibertat.
|
Homes dirigint-se a la processó com a portadors del ciri.
|
.
Dia de la Palma, diumenge de Rams a Vilafranca del Penedès. (1959)
|