L'Església  
 

Durant la postguerra l’església tenia un paper molt important, ja que era un dels suports més influents que tenia Franco dins la societat. El control que aquesta exercia sobre el poble era: com havia de ser la vestimenta de les dones (criticava els vestits escotats, la llargària dels vestits, els quals havien de tapar braços i cames no es podien mostrar, l'ús de maquillatge,...), de les parelles que no podien tenir mostres d'afecte ni en públic ni fora del matrimoni, les joves havien d'anar acompanyades de "carrabines" per evitar "las possibles tentaciones del maligno" i si les parelles no passaven per la vicaria estaven en el punt de mira de la societat i per tant, eren rebutjades. Els matrimonis, els divorcis, els batetjos a la zona republicana eren invalidats, i els primers i els últims van haver de celebrar-se de nou per l'església després de la guerra i la victòria del bàndol franquista. Van ser famosos els batetjos col·lectius, i a les comunions era obligatori que les nenes portessin un vel per tapar la cara i un vestit llarg, a mes a més, si abans de la comunió hi havia alguna desgràcia familiar, la nena havia de celebrar-la sola i vestida de negre, i els nens sols també. Les famílies més pobres aprofitaven el casament d'un fill per casar-ne més d'un el mateix dia, com poden observar a la fotografia número 1 on dues parelles s'han acabat de casar juntes el mateix dia. El divorci "en teoria" estava prohibit, però a la practica les famílies riques podien aconseguir l'anul·lació del matrimoni pagant una quantitat considerable de diners. Actes com l'avortament també estaven prohibits per l'església, encara que d'amagat se'n realitzaven.

 

Casament de dues parelles per l'església el mateix dia, de dos membres d'una mateixa família (1959).

On l'església va tenir molta més influencia va ser en l'educació: a les escoles es dedicava una hora diària de religió, els nens tenien l'obligació de confessar-se un cop per setmana, d'aquesta manera tenien més control sobre les famílies i per tant, més poder sobre elles per inculcar la doctrina franquista.

A part de l'obligació d'assistir cada diumenge a la missa oficial, també era obligació celebrar els diferents actes de la religió catòlica com per exemple: la Quaresma, Rams, l'Advent, la realització i participació col·lectiva a les processons, la benedicció de la palma. Encara que altres festes religioses com el Carnestoltes van ser suprimides del calendari a causa de la seva significació de disbauxa i descontrol popular, la qual cosa era inadmissible pel règim; tot i així en alguns llocs d'Espanya es realitzava la festa d'amagat.

. Comunió en comú de totes les nenes del poble a l'església parroquial de Santa Margarida i els Monjos (1954)

La separació per sexes que imposava l'església es veia reflectida en qualsevol àmbit de la vida quotidiana com podia ser a l'escola o a la mateixa església on seien nens i nenes, homes i dones, per separat, uns a la dreta, normalment els homes, i les dones a l'esquerra, en el cas de església, a les escoles estaven dividits per aules.

 

 
Comunió a Palma de Mallorca a finals dels 50.

El control que impartia l'església sobre la gent del poble a favor del règim, no era un altra que la de accentuar la por que sentia la gent  respecte la situació tan conflictiva que estava vivint Espanya en aquella època. Tot i això, l'església realitza aquesta tasca a favor del franquisme per rebre a canvi una situació de privilegi per poder controlar i sotmetre la societat a la seva voluntat sense cap tipus de problema i impediment per part del govern, i d'aquesta manera aconsegueixen impregnar la societat dels valors del nacionalisme, i imposar una onada de puritanisme.

Processó de Santa Margarida portant el pas tot dones a finals del 50.

Era tan forta la influència i repressió de l'església que les seves normes d'imposició sobre el comportament i vestimenta de la gent arribaven més enllà, a les `platges quedava completament prohibit l'ús de peces de bany "indecents", s'exigia que el banyador cobris el pit i l'esquena de les dones i que portés faldilla, i els homes havien d'anar amb pantalons d'esport, i alhora de prendre el sol era obligatori l'ús del barnús. Tampoc era permès anar a prendre alguna cosa a qualsevol bar de la platja tan sols amb el vestit de bany.

Bé, en definitiva podem dir que l'església va ser un dels pilars sostenidors del règim franquista i de la seva manutenció en el poder gràcies a aquesta unió d'ambdós per aconseguir un mateix objectiu: el control i el poder mitjançant la repressió i la por, com a armes per enderrocar i enfonsar un poble assedegat de llibertat.

Homes dirigint-se a la processó com a portadors del ciri.

. Dia de la Palma, diumenge de Rams a Vilafranca del Penedès. (1959)