| La
Família |
|
| |
 |
|
Les condicions de vida que tenien eren pèssimes, ja que els salaris
eren escassos. La gent que vivien al camp, que eren la majoria, eren de
recursos escassos perquè l'únic recurs que tenien per guanyar-se
la vida era el treball del camp. Una part important de la collita se la
quedava l'estat per dur a terme el racionament. El racionament consistia
en repartir de forma proporcional els aliments que hi havia al país.
Hi havia dos tipus de cartilles les de la carn i les que servien per la
resta, aquest racionament va provocar que hi hagués fam i com a
conseqüència d'això i de que el govern va imposar que
els preus fossin baixos va aparèixer el mercat negre o estraperlo,
això va provocar una situació en la que només els
que tenien diners o influències poguessin viure d'una manera digna
i adequada.
|
 |
La família
al portal de la casa el pare situat al mig dels dos fills i la mare a un
costat juntament amb la filla, finals dels 50.
|
| La protagonista dins de la família era sense cap mena
de dubte la dona, ja que era ella l'encarregada de pujar als fills i a tota
la família, família molt nombrosa a causa de que els anticonceptius
quedaven prohibits i condemnats. Per altra banda també s'encarregava
de les feines de la casa (cuinar, netejar, rentar, cosir…) també
havia de tenir temps per treballar al camp i donar un cop de mà per
portar més diners a cas per poder mantenir millor a la canalla. I
si tot això fos poc també havia d'estar atenta a les necessitats
del seu home. Aquestes mares de la postguerra no tenien gaires possibilitats
d'estudiar només les riques s'ho podien permetre, tot i així
l'educació que rebien era destinada i enfocada per dur a terme les
feines domèstiques. Com a conseqüència de l'escassetat
de recursos, els nens no tenien cap mena de joguina, només les que
permetia la seva imaginació, i els jocs de carrers amb d'altres nens
com ara el palet, els quatre cantons, o simplement jugaven amb els fang
dels carrers. |
|
Família al
corral de la Masia de Ca l'Albert de Sant Marçal 1965
|
 |
| Els pares eren els cap de família i per tant se'ls havia de tenir
molt de respecte i tractar-los de vostè, com a tal eren els encarregats
de portar els diners a casa i de buscar els treballs on després treballaran
els seus fills i la seva dona. Com a única obligació havien
de proporcionar protecció a les seves famílies de qualsevol
tipus de perill i inculcar-li a tots els seus fills les tradicions, costums,
i valors de l'època imposat pel règim. També era l'encarregat
de realitzar totes les tasques administratives de la casa, era ell qui decidia
com administrar els béns de tota la família, dona, fills…Ell
era qui s'encarregava de representar legalment a la seva dona i als seus
fills fins a la majoria d'edat (21 anys) si és que eren nois, si
tenia filles, aquests passaven de la tutela del pare a mans del marit i
per tant sota la seva protecció legal. A l'únic lloc d'Espanya
on era legal la separació de béns dins del matrimoni era a
Catalunya, l'únic lloc on les dones podien administrar el seu patrimoni.
Veiem per tant que la situació de la dona era pitjor que la de l'home
fins a tal punt que el codi penal restableix el delicte d'adulteri per a
la dona i un home que mata a la seva dona sorpresa en adulteri, només
és penalitzat amb el desterrament. |
 |
Família al
camp de la Masia de Ca l'Albert de Sant Marçal 1968
|
La família era un dels valors més importants de la societat
de l'època i en la unitat d'aquesta era on es basava el règim,
ja que pràcticament per llei la família havia d'estar unida
i s'havia de tenir molt clara la jerarquització d'aquesta, on per
sobre de tot hi havia el pare el qual sempre tenia l'última paraula
sobre qualsevol tipus de decisió que és prengués dins
de la casa i que tingués a veure amb qualsevol membre de la seva
família ja fos dona, fill o filla.
L'educació familiar que rebien els fills dels pares era molt important
ja que gairebé segur seria l'única que tindrien, tot i això
aquesta seria basada en que el dia demà el fill sabés com
comportar-se per ser un bon cap de família i les filles adoctrinades
bàsicament per les mares aprendrien a ser unes bones mestresses de
casa dedicades plenament a la seva família i a la seva a la casa
i sotmesa al seu marit. |
| |
|