El Treball  
   

El sindicat vertical: la CNS

  
Durant aquests anys la gent començava a treballar a partir del 12 ó 14 anys, ja fos per temporades o per tot l'any. Calia ajudar les famílies amb uns ingressos econòmics per tal de poder viure amb unes mínimes condicions de vida. La gent treballava a l'agricultura i a la única indústria que hi havia per aquí, la fàbrica de ciment, o es desplaçava a treballar a empreses de Vilafranca. Finalment, hi havia aquelles persones que es dedicaven a altres oficis, com botigues, tallers o comerciants.

 
Cavall i carro: elements bàsics del treball agrícola (Sant Marçal, 1960)  

Les jornades laborals al camp eren molt dures i llargues perquè treballaven tot el dia, és a dir, de sol a sol (12 hores). Aquest treball de camp consistia en llaurar la terra, en la collita de fruit i criança d'animals de les seves pròpies granges. En canvi, pel temps que passaven treballant el seu sou era una misèria, de sis a set pessetes al dia. El carro i el matxo es convertiren en estris indispensables per a les tasques agrícoles, fins que a finals dels seixanta començaren a ser substituïts pels tractors. Pel que fa als conreus els cereals i la vinya n'eren els principals, fins els anys cinquanta. A partir d'aquell moment la vinya va anar prenent terres que abans es dedicaven als cereals.
A les fàbriques en un primer moment només hi deixaven treballar als homes perquè es vivia en una societat masclista i es considerava que la dona només es podia dedicar a les labors domèstiques (cosir, fer menjar, netejar, ...). La jornada de treball era de 8 hores durant sis dies a la setmana, a més d'unes dues hores extres cada dia, el que sumava prop de seixanta hores a la setmana. El sou era una mica més elevat que no pas el del camp, ja que es cobraven unes 48 pessetes a la setmana, segons les hores i els dies treballats. En molts casos la gent combinava el treball al camp amb el treball a la fàbrica. A nivell familiar era normal que els joves de la família a més d'ajudar a les feines del camp, treballessin a la fàbrica.


  
  Pagès i portadora: la importància de la vinya (1965)  
Quan les dones treballaven fora de casa rebia a canvi un sou molt inferior al de l'home i, a més, necessitava el permís del marit per poder treballar. De fet a les dones només se'ls ensenyava a cosir i a les "labores del hogar". Quan la dona treballava fora de casa, a més de la seva jornada laboral, havia de continuar fent les feines domèstiques com per exemple rentar la roba a mà, anar a buscar aigua a les fonts, ocupar-se dels fills, cuinar,... i a temporades es llogaven per fer les feines agrícoles. Es considerava que les dones només servien per això i per a res més, a més a més no posseïen cap mena de béns propis, excepte algunes dones de classe social alta que conservaven l'herència de la família. Totes les propietats del matrimoni anaven en nom del marit, inclòs els guanys que aconseguia la dona treballant fora de casa
  

Els delegats sindicals de cal Freixa (anys seixanta)

El matxo i la llaurada (anys seixanta)

  
Només hi havia els sindicats de la Falange, la CNS, i els treballadors no tenien dret a queixar-se i les vagues estaven prohibides. Els pagesos s'associaven per força en sindicats com per exemple la "Càmara Oficial Sindical Agrària de Barcelona" o la "Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos". Era la única manera d'aconseguir llavors, adobs, ... etc.  

Les dones: cosir (anys seixanta)

La Fàbrica de ciment: visita del governador civil (anys seixanta)