 |
|
SIDA |
| Història del VIH |
| Quč és la SIDA ? |
| Quč és el VIH ? |
| Com actua el VIH ? |
| Símptomes |
| Com es diagnostica |
| Tractament |
| Prevenció |
| Contagi |
| Dia mundial de la SIDA |
| Lemes dia mundial de la SIDA |
| Manifest |
| Ajuda |
Treball
realitzat pels alumnes del CV de 4t d'Educació afectivosexual:
Cristian
Sañas, Cristian Sànchez, Edgar Saez, Hassana Ghaddari,
Jenni Morales, Lara Riba, Mariona Munté, Pau Bagué,
Vanesa Pérez, Vanessa Fuentes.
Va ser l'any 1981 quan el Dr. Golding, a San Francisco (EEUU), va descobrir els primers casos d'una rara malaltia que va ser definida un any més tard com la síndrome d'inmunodeficiència adquirida (SIDA).
El virus VIH sorgeix de la mutació d'un virus que afecta al mico verd Africà (Cercophitecus aethiops). Aquesta malaltia no és un fenomen nou, doncs sembla que aquest virus existia des de fa molt temps en grups humans aïllats d'Àfrica Central, on la pobresa i els canvis socials, junt amb les baixes condicions sociosanitàries, van provocar la seva disseminació a l'Àfrica.
Per estudis posteriors de sèrums emmagatzemats en bancs de sang, s'ha descobert que hi havia persones infectades a l'Àfrica a la dècada dels cinquanta.
La SIDA comença a propagar-se a la dècada dels 70 per EEUU i Europa, però no va ser fins 1981 quan es va descriure per primera vegada en varons homosexuals de San Francisco.
Al setembre del 1983 el virus és tipificat per el Dr. Montaigner de l'Institut Pasteur (París, França), i és al 1985 quan l'Organització Mundial de la Salut.(O.M.S.) li dóna el nom definitiu de Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH-1).
El març de 1986 el grup del Dr. Montaigner va realitzar la descripció del VIH-2, localitzat preferentment a l'Àfrica subsahariana.
El 1986 s'aprova la primera medicació, la zidovudina o AZT.
El 1993, és
el fi del tractament amb un únic fàrmac, i el 1996
l'aprovació dels inhibidors de la proteasa en el tractament
antirretroviral, que va portar a la vegada el tractament amb tres
fàrmacs antirretrovirals en combinació.
S
|
Síndrome
|
Conjunt de símptomes i de signes
|
I
|
Immuno
|
Sistema immunitari
|
D
|
Deficiència
|
Debilitament i/o destrucció
|
A
|
Adquirida
|
No és una malaltia hereditària
|
Virus de la Inmunodeficiència adquirida
El sistema immunitari actua en tot l'organisme gràcies
als limfòcits. Una varietat d'aquests, els T4, dirigeixen
les operacions de defensa, jugant un paper de capital importància.
La destrucció d'aquest sistema immunitari exposa a la persona
a infeccions i tumors.
El VIH ataca principalment als limfòcits T4, paralitzant
el sistema immunitari abans de que aquest hagi tingut la possibilitat
d'organitzar les seves defenses.
Les persones que desenvoluparan Sida, degut a que el sistema immunitari
està fortament deteriorat, poden presentar les següents
manifestacions:
· Infeccions oportunistes
· Alguns càncers (limfomes i sarcoma de kaposi)
· Altres: afeccions neurològiques, síndrome
d'aprimament, etc.
Altres persones poden mantenir-se sense símptomes: és
evident que un cert nombre de seropositius poden mantenir un estat
d'incubació de més de 10 anys, però podrien
desenvolupar la malaltia més tard ja que el temps màxim
d'incubació és encara desconegut.
El VIH
és un virus ARN que afecta exclusivament a la raça
humana i és el responsable
de la SIDA. És una partícula molt petita (10 micres).
Està constituïda per dues còpies monocatenàries
lineals d'ARN i els enzims necessaris
pel cicle viral, rodejats per una càpsula de proteïnes
(P-24, P-17), i a la vegada, per un embolcall extern de proteïnes
(GP-120 i GP-41)
i de lípids. Les proteïnes de l'embolcall són
importants, ja que permeten la adhesió de l'VIH als linfocits
T4 i la seva penetració en els mateixos.
L'VIH
(2) no pot sobreviure fora d'una cèl·lula. El virus
té una predilecció per les cèl·lules
que tenen a la superfície un receptor anomenat CD4, sent
els linfocits T4 les cèl·
lules
que més CD4 tenen en la seva superfície.
En primer lloc es produeix la unió del GP-120 del VIH al
CD4 del limfòcit. Després l'ARN del VIH, una vegada
dintre del limfòcit (3), es transforma en ADN mitjançant
l'enzim transcriptasa inversa, i aquest s'incorpora al material
genètic del limfòcit (4). El VIH comença
la seva multiplicació, utilitzant els elements cel·lulars
del limfòcit, que suposa la sortida a la sang de centenars
de nous VIH (5) (que envairan altres tants limfòcits T4),
i la destrucció del limfòcit envaït.
Aquest procés
es produeix des de l'inici de la infecció, disminuint progressivament
el nombre de limfòcits T4. Per tant, el sistema immunitari
anirà (lenta però progressivament) deteriorant-se.
El risc d'aparició d'infeccions de tot tipus, així
com la tendència de processos tumorals (que són
les que defineixen a la malaltia de la SIDA), és cada vegada
més elevat a mesura que es redueix el nombre d'aquests
limfòcits.
Els símptomes poden anar variant al llarg de les diferents
etapes de desenvolupament de la malaltia:
1a etapa (Etapa de contagi) És el moment en què
es produeix el contagi. No hi ha símptomes.
2a etapa (Síndrome retroviral agut): És l'etapa
en què els virus penetren en els ganglis limfàtics
que apareix entre els 7 i 40 dies després del contagi i
dura des d'uns 15 a 40 dies. Entre els símptomes més
característics d'aquesta etapa tenim: cansament, febre,
problemes del sistema digestiu, inflamació de les meninges
i dels ganglis limfàtics, etc.
3a etapa (Etapa de latència): És una etapa en què
la malaltia es va propagant al llarg d'uns 10 anys. Entre els
símptomes més característics tenim: debilitat
i cansament crònics, poc de gana, diarrea, inflamació
dels ganglis, aprimament, sensació de pesadesa i endormiscament
en braços i cames, problemes renals, digestius, etc.
4a etapa (Període terminal) Etapa en què el sistema
immunitari esta tan debilitat que apareixen tota una sèrie
de malalties que s'aprofiten d'aquesta debilitat per a manifestar-se:
pneumònia, tuberculosi, varicel·la, herpes, fongs
en la boca, sífilis, problemes mentals o articulatoris,
càncers
(El més característic és el sarcoma de Kaposi
que es distingeix per les típiques taques vermelles fosques
en la pell)
El període d'incubació és d'unes 8 setmanes
però es pot prolongar fins a 4-6 mesos. Les proves serològiques
que la identifiquen requereixen unes 5-6 setmanes per positivitzar-se.
La majoria dels casos d'hepatitis C es diagnostiquen tard, quan
els malalts desenvolupen una patologia hepàtica avançada,
amb o sense cirrosi. Presenta símptomes inespecífics
(cansament, pèrdua de gana, nàusees, picor pel cos,
dolors articulars o musculars, orina més fosca i excrements
més clars) que, per a qui els percep, no tenen entitat
per merèixer consulta mèdica. Per això, l'hepatitis
C sovint es descobreix de forma casual en realitzar unes anàlisis
de sang exigides per un reconeixement mèdic d'empresa,
una pòlissa d'assegurança, per una altra malaltia
que requereix l'anàlisi, per una donació de sang...
Un 30% dels infectats desenvolupa cirrosi al cap de 20-30 anys.
A més, segons les estadístiques, un de cada set
dels que acaben amb cirrosi patirà càncer hepàtic
al cap de 5-10 anys. El consum d'alcohol (es calcula que quan
supera els 50 grams diaris) afavoreix l'aparició de cirrosi.
Es desconeix per què uns malalts d'hepatitis C desenvolupen
la cirrosi i d'altres no, però hi ha tres factors que condueixen
a una pitjor evolució de la malaltia: ser home, haver-se
infectat a partir dels 45-50 anys i consumir alcohol diàriament.
Els símptomes
menors de la infecció pel VIH.
· Augment persistent (més de tres mesos) del volum
dels ganglis en molts llocs del cos.
· Pèrdua de pes superior al 10% del pes corporal.
· Febre.
· Suors nocturnes.
· Forma grups d' herpes (infecció vírica
que es manifesta mitjançant infeccions cutànies
doloroses).
· Diarrea persistent i abundant.
Aquests símptomes no són específics de la
sida; moltes malalties generalment benignes poden ocasionar aquestes
mateixes manifestacions.
Actualment no és possible preveure l'evolució de
les persones que presenten aquestes símptomes menors. Tanmateix,
les que tenen un baix percentatge de limfòcits T4 corren
un risc elevat d'evolucionar cap a la sida.
Diferencia entre Portador/seropositiu i malalt de la SIDA.
Un individu portador o malalt de SIDA té sempre una prova
de SIDA positiva i ambdós poden transmetre el VIH. La diferència
està en la capacitat del seu sistema immunitari de defensar-se
de les infeccions o malalties oportunistes que defineixen a la
malaltia de la SIDA. Per tant, el portador del VIH és un
individu que té una prova positiva i no presenta cap signe
o símptoma de la malaltia de la SIDA, mentre que el malalt
és el que ja presenta infeccions o malalties oportunistes
per la greu deficiència del sistema immunitari secundari
a la infecció pel Virus de la Immunodeficiència
Humana
La infecció
pel VIH pot ser identificada de manera rutinària en el
laboratori per diferents mètodes: determinant els anticossos
anti-VIH, detectant els antígens de l'VIH (p.e.: P24) o
detectant el virus per tècniques més sofisticades
(P.C.R.). Totes es basen en detectar-ne la presència mitjançant
una mostra de sang.
La prova de SIDA evidencia l'existència dels anticossos
anti-VIH formats per l'organisme (Linfocits B) com reacció
a la presència del virus. Aquests anticossos es produeixen
entre la 2ª i la 12ª setmana després de la infecció,
és l'anomenat "període finestra".
Per determinar els anticossos anti-VIH s'utilitzen dos tipus de
mètodes. Uns, per la seva acceptable fiabilitat, baix cost
i fàcil realització, s'utilitzen com proves d'screening:
són els enzimoinmunoanàlisis (ELISA), que són
proves molt sensibles, però no tan específiques.
Per això, en cas de que aquesta prova sigui positiva, s'ha
de realitzar un test confirmatori. El més utilitzat es
el WESTERN-BLOT.
TRACTAMENT DE LA INFECCIÓ PER VIH I LA SIDA
El tractaments específics contra el virus de la Sida es
denominen Tractaments Antiretrovirals. Aquests tracten d'evitar
la reproducció del virus dins les cèl·lules
infectades. En el procés de reproducció del virus
en l'interior de la cèl·lula hi intervenen 3 enzims:
· la Transcriptasa Inversa (anàloga i no anàloga)
· la Integrasa
· la proteasa
L'acció de les substàncies antiretroviral consisteix
en dificultar o impedir l'acció d'aquests enzims. Avui
en dia, la combinació de dos o tres tipus de substàncies
que bloquegin dos o tres enzims o bé un mateix enzim de
dues formes diferents, pot permetre aturar la reproducció
del virus en la cèl·lula infectada. És el
que s'anomena la Teràpia Combinada: actualment les combinacions
de medicaments causen un impacte que fa baixar el valor de la
càrrega viral fins un 90% (mil vegades menys de virus en
la sang dels que es tenien al començar el tractament).
Això permet a moltes persones recomençar una recuperació
immunològica lenta però constant i lliurar-se dels
efectes o riscs de patir infeccions oportunistes, encara que de
moment no aconsegueixen erradicar el virus del tot.
La
prevenció és l'únic mitjà de lluita
contra la propagació de la SIDA.
1.- La prevenció de la transmissió sexual: El virus
es troba en forta concentració a l'esperma, les secrecions
vaginals i la sang.
Les relacions, homosexuals o heterosexuals, amb penetració anal o vaginal comporten un alt risc de transmissió del virus VIH. Les relacions sexuals amb penetració anal són les de major risc. La presència d'altres Malalties de Transmissió Sexual que produeixen lesions genitals poden afavorir la transmissió del virus.
EL PRESERVATIU
ha demostrat la seva eficàcia en la prevenció de
totes las malalties de transmissió sexual.
2.- La prevenció de la transmissió per l'ús
compartit d'agulles i xeringues contaminades.
NO COMPARTEIXIS
MAI LES XERINGUES NI LES AGULLES.
Utilitza cada vegada una xeringa i una agulla d'un sol ús
nova.
No acceptis cap tractament d'acupuntura, tatuatge o d'altres procediments
si les agulles no estan esterilitzades.
Els instruments de cura personal que tallen s' han de desinfectar
amb calor o amb un antisèptic abans de ser utilitzats per
una altra persona.
Els perruquers i manicurs en particular han de respectar aquestes
mesures elementals.
3.- La prevenció de la transmissió per transfusió
sanguínia i injecció de derivats de sang.
Avui dia, la sang és analitzada i el risc de transmissió
del VIH és ara molt baix, però no es pot considerar
nul. Cal reduir al màxim les indicacions de transfusió
i desenvolupar l' AUTOTRANSFUSIÓ.
El virus de
la SIDA es pot eliminar mitjançant l'escalfament dels productes
derivats de la sang, el risc de transmissió per aquesta
via als hemofílics ha de desaparèixer.
4.- Transmissió de la mare infectada al fetus.
Totes les dones que creguin que poden estar infectades haurien
de consultar un metge abans de concebre un fill, o tan aviat com
sigui possible si l' embaràs ja s' ha iniciat.
5.- Com inactivar el virus de la SIDA?
Fora de l'organisme, el virus de la SIDA no és gaire resistent.
Per això és relativament fàcil inactivar-lo
en el medi ambient.
El virus es
pot matar fàcilment en el medi ambient per: Lleixiu, aigua
oxigenada, Alcohol 70º, Calor(>60º).
El virus és més resistent als desinfectants en estat
sec que en un medi líquid.
El virus és resistent al fred, als raigs gamma, X, als
ultraviolats.
Recorda que el risc de contagi es pot donar:
Quan
es tenen relacions sexuals amb penetració i sense preservatiu,
amb persones que poden haver estat contagiades pel virus de la
sida tant per les seves relacions sexuals anteriors com per altres
comportaments de risc.
Quan es comparteixen agulles, xeringues o altres estris (en el
consum de drogues injectades).
Mesures Preventives.
És
important que recordem que:
- El VIH es transmet principalment per via sexual i via sanguínia.
- Les relacions sexuals amb penetració comporten un alt
risc de transmissió.
- La presència d'altres malalties de transmissió
sexual que comportin lesions genitals també afavoreixen
la transmissió del virus. 
Per tant, l'ús adequat del preservatiu en les relacions sexuals amb penetració és l'única forma detenir relacions sexuals segures. La abstinència o les relacions sexuals sense penetració, per tant, no comporten riscos de transmissió del VIH.
Per altra part, la transmissió del virus VIH per via sanguínia es deu fundamentalment a l'intercanvi de xeringues i/o material contaminat.
El no intercanviar el sistema d'injecció o, en el seu cas, la desinfecció del material ja utilitzat anteriorment és la mesura essencial en la transmissió del VIH por via sanguínia.
La transmissió materno fetal del VIH es controla per: a tota dona VIH-seropositiva se li aconsella el no quedar embarassada, usant el preservatiu amb la seva parella en les relacions sexuals. Actualment s' aconsella la realització de la prova de la SIDA a tota embarassada durant el primer trimestre de l'embaràs. En cas d'embaràs, la dona seropositiva pot acollir-se a la indicació d'avortament terapèutic actualment vigent a Espanya o començar un tractament antirretroviral que disminueixi la probabilitat d'infecció al fetus.
|
|
|
|
|
Es pot afirmar que els contactes de la vida quotidiana no transmeten el VIH.
Hem de tenir clar que:
· La sida no es pot curar.
· No existeix cap vacuna per a prevenir la sida.
· La informació i la prevenció és l'única eina per evitar el contagi.
· És molt important saber com actuar i quins riscos comporten determinades conductes, per tal de poder adquirir la capacitat de protegir-se.
· La infecció pel VIH afecta tothom per igual, no és patrimoni d'homosexuals o toxicòmans com es va creure en un principi. Els contagis a través de les relacions heterosexuals, especialment en gent jove, són els que més han augmentat en els últims anys. El virus HIV no discrimina ningú.
· La sida és avui dia la 1ª causa de mort en les persones de 25 a 30 anys.
· No hi ha "població de risc", hi ha "conductes de risc".
· És diferent estar infectat pel VIH que tenir la sida.
· Sense tractament adequat, les persones infectades pel VIH acabaran desenvolupant la sida.
· És fàcil protegir-se del VIH
· La prevenció és l'única protecció.
Perquè una malaltia infecciosa com la sida pugui propagar-se hi ha d'haver una sèrie de circumstàncies que ho facin possible: ha d'existir una font d'infecció i uns mecanismes de transmissió, però també es necessita una persona que sigui susceptible de contagiar-se.
Com es transmet?
La via mes comú es per contacte sexual (oral, anal, vaginal) amb persones infectades de VIH. El semen, les secrecions cervicals, vaginal i les ulceres genitals afavoreixen las transmissió.
També es transmet per mitjà de la sang contaminada amb el VIH en les transfusions o al donar òrgans a persones infectades.
Durant l'embaràs,
al néixer el nadó, o després del naixement.
Per compartir i utilitzar material no esterilitzat per perforar
les orelles, agulles per a tatuatges, 
xeringues,
material quirúrgic o dental, etc.
Font d'infecció
Sol ser la persona que està infectada per l'HIV, tingui o no els símptomes de la malaltia. En les persones infectades, el virus es troba dintre d'algunes cèl·lules i lliure a la sang i altres líquids del cos, com el semen i les secrecions vaginals.
Como no es transmet?
No es transmet
per saludar-se donant-se la mà o un petó.
Els coberts, plats, tasses, telèfon, no son mitjans de
transmissió.
No es transmet per compartir el bany, piscines o transport públic.
Els insectes no transmeten el virus (VIH).
El dia
mundial de la sida dedica els esforços desplegats cada
any a sensibilitzar més el ús públic en relació
amb el VH/SIDA i imitar noves accions, més eficaces contra
l'epidèmia .
La idea del dia mundial de la sida es remunta a l'any 1988, després
que en una cimera mundial de ministres de sanitat es va llençar
una crida a favor de la tolerància.
La commemoració del Dia Mundial de la Sida ens dóna
a totes les persones l'oportunitat de sensibilitzar-nos respecte
a aquesta malaltia, plantejar-nos la participació activa
sense caure en l'estigmatització i fer costat a totes aquelles
persones que poden veure's afectades pel rebuig social. En definitiva,
viu i deixa viure.
LEMES
DEL DIA MUNDIAL DE LA SIDA
· 1988 - La Sida i els joves
· 1989 - Les dones i la Sida
· 1990 - Parlem de la Sida
· 1991 - Unim les nostres forces
· 1992 - La sida, un compromís de tota la comunitat
· 1993 - Sida, és hora d'actuar
· 1994 - Sida i família
· 1995 - Sida: Drets i deures compartits
· 1996 - Sida: Units en l'esperança
· 1997 - Els nens en un món amb sida
· 1998 - La força per canviar. Amb els joves en
campanya contra la sida
· 1999 - Escolta, aprèn-ne i viu
· 2000 - Els homes contra la sida
· 2001 - A mi m'importa…i a tu?
· 2002 - Viu i deixa viure
· 2003 - Contra l'estigma i la discriminació
Manifest dia mundial de la Sida 2004
Les persones amb sida necessiten ajuda medica, psicològica, i fins i tot econòmica,
Es pot obtenir
informació als centres mèdics, biblioteques, centres
d'informació, etc.
Si tens
dubtes...
Val la pena informar-se. El Programa per a la Prevenció
i L'assistència de la Sida del Departament de Sanitat de
la Generalitat de Catalunya, ofereix un telèfon gratuït: 
La funció
principal del telèfon 900 21 22 22 és donar
resposta a les necessitats informatives de la població,
com pot ser aclarir dubtes de la persona que truca i difondre
mesures preventives. Una altra funció és poder disminuir,
tant com sigui possible, els problemes psicosocials i facilitar
l'accés pel que fa als recursos assistencials. La informació
es dóna de forma anònima, confidencial i gratuïta.
L'horari d'atenció al públic és de les 8
h fins a les 17.30 h, de dilluns a divendres, exceptuant els mesos
de juny, juliol, agost i fins al 15 de setembre, en què
l'horari és de les 8 h a les 15 h.
Altres telèfons d'informació confidencial
ONG
|
TELÈFON
|
HORARI
|
ACTUA
|
93 418
50 00
|
Dilluns-divendres: 9 h-14 h i 16 h-20 h
|
ACTUA VALLÈS
|
93 727
19 00
|
Dilluns-divendres: 17-21 h
|
ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA
|
973
22 12 12
|
Dilluns-divendres: 9 h-13 h i 16 h-20 h
|
ASSOCIACIÓ CIUTADANA ANTISIDA DE CATALUNYA
|
93 317
05 05
|
Dilluns-divendres: 10 h-14 h i 16 h-20 h
|
ACAS GIRONA
|
972
21 92 82
|
Dilluns-divendres:10 h-13 h i 17 h- 20 h
|
ACAS GARROTXA (Olot)
|
972
27 21 36
|
Dilluns i dimecres: 18- 20 h |
ACAS ALT EMPORDÀ (Figueres)
|
972
67 21 67
|
Dilluns, dimecres i divendres: 17-20 h dimarts i
dijous: 10-12 h
|
ACAS BAIX EMPORDÀ (Sant Feliu de Guíxols)
|
972
32 40 05
|
Dilluns, dimecres i divendres: 17-20 h
|
SIDA-STUDI
|
93 268
14 84
|
Dilluns-divendres: 10 h-14 h
Dimarts i dijous: 16.30 h-20 h
|
CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT
(Per a joves fins a 25 anys)
|
93 415
10 00
|
Dilluns: 10 h-14.30 h i 15.30 h-19 h Dimarts-dijous:
12 h-14.30 h i 15.30 h-19 h Divendres: 10 h-14 h
|
STOP-SIDA. Telèfon Rosa |
900
601 601
|
Dilluns-diumenge: 18-22 h. Servei per a seropositius:
dimecres, 12-14 h, divendres, 22-24 h
|
FUNDACIÓN ANTISIDA DE ESPAÑA (FASE)
|
900
11 10 00
|
Dilluns-divendres: 10-20 h
|
IRES. INSTITUT DE REINSERCIÓ SOCIAL
|
93 486
47 50
|
Dilluns-divendres: 10-14 h
|